Publicat a

Les bateries de cotxe del futur pesen la meitat i duren el doble

Són de liti i sofre, i tenen més avantatges que les que hi ha actualment al mercat, que són d’ions de liti

Un consorci europeu liderat pel centre tecnològic Leitat, amb seu a Barcelona, desenvolupa una bateria més lleugera i autònoma per a cotxes elèctrics i híbrids.

Aquest és el resultat del projecte Alise, que ha comptat amb la participació d’universitats, centres de recerca i empreses de cinc estats membres de la Unió Europea i també d’IDNEO, FICOSA i Seat com a socis locals.

Després de quatre anys de recerca, el consorci ha creat una bateria recarregable que permetrà doblar l’autonomia del cotxe i reduir-ne el pes a la meitat. Són de liti i sofre i tenen més avantatges que les bateries que hi ha actualment al mercat, que són d’ions de liti. Ho explica Christophe Aucher, coordinador del projecte.

Tenim una autonomia que ja ha millorat el 10% –passa de 100 km a 110–. A cinc anys vista, pensem que aquesta tecnologia arribarà al doble. És a dir, de 100 km d’autonomia a 200

Segons Aucher, amb aquesta bateria de liti i sofre Europa podria recuperar la competitivitat en aquest camp, que actualment lideren l’Àsia i els Estats Units.

Els propers anys es comercialitzaran

Fins ara s’han desenvolupat prototips i la previsió és que en els propers anys es comencin a vendre les primeres bateries. Això sí, amb millores incorporades, com el nombre de cicles de càrrega, la potència i la seguretat a altes temperatures. El projecte s’ha finançat a través del programa Horitzó 2020 de la Unió Europea amb un pressupost de gairebé set milions d’euros. Font: rac

Publicat a

Recollida selectiva amb contenidors intel·ligents

L’Ajuntament de Girona ha instal·lat uns contenidors de brossa intel·ligents per gestionar la recollida d’escombraries, aquesta iniciativa s’engega com a una prova pilot. i que està previst que derivi en el futur en la implementació del pagament de taxes per generació de residus al municipi. La finalitat de la proposta és fomentar i augmentar la recollida selectiva i, alhora, conscienciar la ciutadania per a la reducció dels residus.

Els contenidors intel•ligents permeten, a través d’una targeta electrònica, identificar qui en fa ús i, per tant, la procedència dels residus, ja siguin d’un habitatge o d’una activitat concreta. Els contenidors estaran tancats i només s’obriran amb aquesta targeta que facilitarà l’Ajuntament a les persones autoritzades. D’aquesta manera, es podrà controlar l’ús indegut i indiscriminat dels contenidors.

Els residus es podran dipositar entre les 7 i les 22 hores d’acord amb la fracció que correspongui segons el calendari. Caldrà que es col•loquin a les bosses de residus els adhesius codificats que l’Ajuntament ha facilitat i que identifiquen cada habitatge o establiment.

Aquest nou sistema de recollida de residus afectarà 169 habitatges i 78 establiments. Cal tenir en compte que els bars, restaurants i cafeteries de l’àmbit afectat no abocaran els residus en aquests nous contenidors, sinó que s’integraran dins del recorregut de recollida comercial del Barri Vell.

Així doncs, un mateix contenidor serà utilitzat per introduir-hi els residus de diferents fraccions. Aquest és un fet singular del sistema a Girona en relació amb altres municipis que l’han implementat i té com a objectiu reduir el nombre de contenidors a la via pública –a la plaça de Catalunya es passarà de set a dos. També hi haurà un petit cubell per recollir el tèxtil sanitari tres dies a la setmana.

Durant les primeres tres setmanes d’implantació del nou sistema, personal tècnic d’educació ambiental informarà i assessorarà les persones que facin ús dels contenidors intel•ligents. A més, des de l’Ajuntament de Girona s’ha repartit el següent material tant als habitatges com als establiments de la zona: bosses compostables per a la fracció orgànica per a sis mesos; bosses transparents per al rebuig i per als envasos per a sis mesos; bosses de ràfia per al vidre, els envasos i el paper; un imant amb el calendari de les freqüències de recollida de les fraccions; un díptic informatiu; adhesius codificats per identificar els residus, i dues targetes per habitatge o activitat per obrir els contenidors

Així el calendari dels dies és:

  • Dilluns: orgànica i contenidor tèxtil sanitari
  • Dimarts: envasos
  • Dimecres: orgànica/ vidre i contenidor tèxtil sanitari
  • Dijous: paper i cartró
  • Divendres: envasos i contenidor tèxtil sanitari
  • Dissabte: orgànica
  • Diumenge: resta
Publicat a

Instal·len a Catalunya el primer sensor automàtic per detectar pedregades


Després de Suïssa, Catalunya és l’únic territori de tot el món amb aquesta tecnologia
 
Catalunya serà després de Suïssa l’únic territori del món que comptarà amb un sensor automàtic per detectar pedregades. L’aparell estarà instal·lat a Raïmat, al Segrià, i permet fer previsions encara més concretes.
 
És un aparell format per dues plaques d’un vidre molt resistent que detecten les vibracions de la pedra i poden registrar el nombre d’impactes per segon a l’instant.
 
Fins ara la tecnologia només permetia fer-ho amb posterioritat. Tal com explica el tècnic del Servei Meteorològic de Catalunya, Tomeu Ribó, això permet confirmar les pedregades a temps real i fer una comparativa amb altres tempestes en zones properes.
 
Les plaques detecten vibracions i aquestes vibracions s’acaben convertint en impactes de pedra i pot detectar el nombre d’impactes de pedra que hi ha per segon per sobre de la placa
 
Tomeu Ribó tècnic del Servei Meteorològic de Catalunya
A més, aquest sensor també permetrà distingir en quins punts hi ha precipitacions líquides o sòlides.
 
Estudien instal·lar aquest sistema en altres punts del Pla de Lleida i Girona
Fins ara aquesta tecnologia només havia estat utilitzada a Suïssa i des del Servei Meteorològic estudien implementar-la en altres punts del Pla de Lleida i Girona, on els episodis de pedra tenen un impacte més gran en l’agricultura. La instal·lació s’ha fet a Raïmat pel gran nombre de pedregades que registra i perquè ja disposa d’una estació meteorològica automàtica. Font: rac1
Publicat a

Hidrogen, combustible alternatiu per a un transport marítim sense emissions

En la indústria naviliera, la decisió de l’Organització Marítima Internacional de limitar les emissions de sofre del combustible a l’0,5% per al 2020 influirà en el negoci de totes les companyies. Aquesta regulació afectarà els vaixells portacontenidors que hauran de canviar els motors o posar sistemes de neteja de sofre en els seus escapaments si han de complir amb les noves directives.

Quines altres opcions hi ha al mercat? Avui dia ja es disposa de motors elèctrics, però la majoria dels vaixells requereixen d’una velocitat màxima molt gran a la qual encara no s’ha arribat; així com d’una instal·lació elèctrica de grans dimensions que suposen uns costos elevats per a altes potències, segons va explicar Indalecio Seijo Jordà, Capità de navili de l’Armada Espanyola, durant l’últim Trobada amb la Mar organitzada pel Clúster Marítim Espanyol sobre els sistemes de propulsió híbrids.

No obstant això, “buscant una menor petjada de CO2 i una versió més barata, la barreja d’hidrogen i oxigen per crear electricitat, pot ser una opció. En els propers 20 o 25 anys els avenços que es prometen poden ser espectaculars” va dir.

El 96% dels vaixells mercants en servei estan propulsats per sistemes mecànics en què un combustible derivat del petroli alimenta un o més motors (generalment dièsel de 2 o 4 temps). La majoria del 4% restant són de propulsió dièsel-elèctrica, en els quals la potència generada pel motor principal es converteix en electricitat per donar al vaixell una gran maniobrabilitat.

No obstant això, s’estan desenvolupant altres alternatives d’energia que podrien impulsar els vaixells del futur, i un d’ells és l’hidrogen: una font de combustible prometedora que ha existit durant força temps, però mai ha trobat una base sòlida en què recolzar-se, ja que la tecnologia i els preus no eren convincents per als operadors tradicionals.

En els últims temps, les cel·les de combustible d’hidrogen es presenta com la millor opció per a les flotes de camions i en espais confinats com ports, aeroports i magatzems on els carretons elevadors d’hidrogen ajuden a reduir les emissions. El cost a llarg termini dels equips impulsats per hidrogen està en línia amb els equips que funcionen amb dièsel, el que el converteix en una alternativa atractiva. A més, l’hidrogen produït a gran escala per electròlisi a partir de fonts renovables està avui en paritat amb el dièsel per a la indústria automotriu, autobusos i camions.

No obstant això, en la indústria marítima, el combustible fòssil és molt més barat i més pràctic en comparació amb les cel·les de combustible d’hidrogen, la qual cosa dificulta la promoció d’aquest últim a la indústria naviliera en general. Aquest combustible a més és fàcil d’adquirir i emmagatzemar, és fàcil de bombar en condicions atmosfèriques perquè és un líquid i també és menys costós. No obstant això, amb la regulació de l’OMI i l’inici creixent de les regulacions ambientals locals, la indústria del combustible d’hidrogen sap que ha d’estar preparada per a una major penetració.

Els assajos pilot estan a Europa. Noruega ha estat una de les pioneres, ja que les polítiques governamentals i la participació de la indústria han ajudat a impulsar la introducció de vaixells de zero emissions que funcionen amb cel·les de combustible d’hidrogen. Però fins al 2020 no s’espera que sigui una realitat la primera ruta d’alta velocitat totalment d’hidrogen del país escandinau. El segon és perquè els vaixells de contenidors en rutes de curta distància entre Escandinàvia i Europa occidental funcionin en part amb combustible d’hidrogen.

“Havent-se demostrat la viabilitat tècnica de les piles de combustible a la construcció naval, la utilització d’hidrogen sembla orientar-se a la seva ús i a l’obtenció de combustibles sintètics. Els estudis fets fins ara determinen que les de protons i les d’alta temperatura són les més adequades per a la indústria marina”, va concloure Jorge Dahl, Business Development Manager de DNV GL en la Trobada del Clúster Marítim Espanyol. Font: elperiodicodelaenergia

Publicat a

La indústria europea fomenta la reutilització del CO2

El projecte de recerca paneuropeu Carbon4PUR suposa un pas més en la investigació sobre com els gasos residuals de la indústria de l’acer poden convertir-se en productes químics per a la producció de plàstics valuosos. Actualment, el consorci inicia l’avaluació de les condicions ideals per a les proves a escala industrial al sud de França, on una fàbrica d’acer d’ArcelorMittal i una planta química del fabricant de materials Covestro són veïns propers. A escala de laboratori, el projecte Carbon4PUR ha mostrat resultats prometedors amb els primers precursors plàstics que s’han obtingut a partir de gasos de combustió com el CO2.

El consorci convida a representants de la indústria, la política, els mitjans de comunicació i les autoritats a un viatge que tindrà lloc el 20 de març a la ciutat portuària de Fos-sur-Mer, prop de Marsella, per informar sobre l’estat del projecte i discutir la infraestructura futura necessària per ampliar la investigació en entorns industrials reals. En aquest sentit, Fos-sur-Mer podria ser la localització ideal per a una planta pilot d’aquest tipus.

“Hem de considerar els residus com a recurs. Tal com pretén el consorci Carbon4PUR, l’enfocament intersectorial és la millor manera d’assolir aquest objectiu “, afirma Markus Steilemann, CEO d’Covestro. “Junts podem fer un major ús de fonts alternatives de carboni com el CO2 per tancar el circuit de carboni i estalviar recursos fòssils directes com el petroli cru”.

Investigant la simbiosi industrial
Coordinat per Covestro, Carbon4PUR és un consorci format per 14 socis industrials i acadèmics de set països. El projecte intersectorial, que s’estén fins a l’any 2020, rep fons de la Unió Europea i té com a objectiu investigar i desenvolupar una nova tecnologia que transformi els fluxos de gas de la indústria de l’acer com el CO2 i el monòxid de carboni (CO) en els anomenats poliols: un component químic clau per a la fabricació d’escumes de poliuretà i recobriments que, d’altra manera, s’obtindrien del petroli cru. La idea és evitar la separació física de CO i CO2 perquè el procés sigui particularment eficient i econòmic.

Carbon4PUR és únic perquè reuneix socis de tota la cadena de valor per treballar de forma conjunta en processos i especificacions. Per a cada pas, els diferents sectors han de cooperar a través de formes que no s’havien utilitzat mai. Fins a la data, el projecte ha mostrat els primers resultats prometedors: les quantitats de prova dels productes intermedis de poliol s’han obtingut tant de CO com de CO2. Així, el consorci treballarà en l’explotació i transferència dels resultats del projecte a públics clau i altres indústries de la Unió Europea.

En el futur, l’ús de carboni com a matèria primera en forma de gasos residuals mixtes obtinguts de la planta d’ArcelorMittal a Fos-sur-Mer es transformaria mitjançant catàlisi en la propera planta d’Covestro per esdevenir un producte químic intermedi. A més, podria ser utilitzat pel fabricant belga d’escumes de poliuretà Recticel i el proveïdor grec de recobriments Mègara Resins per crear productes finals. Els socis acadèmics i institucionals són RWTH Aachen University, TU Berlin, Dechema, Imperial College London, les universitats de Gent i Leiden, el Comissariat Francès d’energia atòmica i energies alternatives, South Pole Carbon Asset Management, Gran Port Marítim de Marsella i Consultors PNO . Aquests socis investiguen la sostenibilitat i diverses qüestions tècniques i econòmiques Per a més informació sobre Carbon4PUR pot consultar el següent vídeo en línia

font:aeqt