AutoGas: mobilitat ecològica disponible avui i per a tots

Més de 25 milions de vehicles en tot el món, 15 milions d’ells a Europa, utilitzen com a carburant l’AutoGas o GLP (Gas Liquat del Petroli) d’automoció. Aquest combustible alternatiu, mescla de propà i butà, ofereix idèntiques prestacions que els tradicionals, però reduint les emissions quasi per complet, el que el converteix en una solució ecològica per al transport i que ja està a disposició dels usuaris A Espanya estan matriculats uns 50.000 vehicles a AutoGas, una xifra “encara per sota del potencial d’aquest carburant”, senyala Jaime Fernández-Cuesta, Director Ejectiu de GLP de Repsol, distribuïdor líder a España.
“Totes les anomenades energies alternatives jugaran un paper” per aconseguir una mobilitat sostenible, “però l’única acabada a dia d’avui per infraestructura, autonomia i flexibilitat és l’AutoGas”, afegeix Fernández-Cuesta. En un context en el que les grans ciutats europees s’enfronten a un problema de qualitat de l’aire, els vehicles a GLP redueixen les emissions d’òxids de nitrogen (NOx) a un 70% i fins a un 90% les de partícules respecte als combustibles convencionals, segons dades de l’Asociación Española de Operadores de GLP (AOGLP).

Una infraestructura ja preparada Amb l’objectiu de que en el 2050 el 10% del parc automobilístic a la UE utilitzi energies alternatives, la Directiva Europea 2014/94/UE defineix al GLP com un dels combustibles que els Estats membres han d’impulsar, pel seu potencial per afavorir un transport baix en emissions tant en entorns urbans com en llarga distància. Els vehicles AutoGas són bi-fuel, és a dir, amb dos dipòsits (GLP i gasolina) que es poden utilitzar indistintament, però “els conductors circulen tot el temps possible amb GLP, perquè suposa un estalvi €/Km de fins un 40% amb les mateixes prestacions”, continua Fernández-Cuesta. El baix preu del GLP d’automoció i el fet de que el cost d’aquests vehicles sigui similar al dels convencionals, els fa molt competitius davant dels elèctrics i híbrids, que pràcticament dupliquen el seu import. La seva autonomia varia segons la mida del dipòsit de gas i de la motorització del cotxe. Amb un motor de 100 CV i un dipòsit de 74 litres s’arriba als 600 kilòmetres, que, si es combina amb l’ús del tanc de gasolina, s’amplien fins els 1.200 kilòmetres. En qualsevol cas, repostar GLP no suposa un problema.
Repsol compta amb 369 estacions de servei que ofereixen AutoGas, a les que es sumen les d’altres operadors fins arribar a més de 500 punts de subministra. Una xarxa que, segons explica Fernández-Cuesta, “permet la mobilitat per tota Espanya amb plena tranquil·litat i que és capaç d’abastir a un parc d’automòbils cinc vegades superior al que circula actualment”. “A més a més, a diferència d’altres energies alternatives, aquesta xarxa es pot ampliar sense que impliqui una gran inversió o tecnologia”, afegeix.

El Port té pràcticament tancada l’ocupació de les 18 noves hectàrees del moll de la Química

L’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) té pràcticament tancada l’ocupació de les 18 hectàrees del seu projecte d’ampliació del Moll de la Química. A l’actualitat, únicament queden lliures 1,5 hectàrees,
segons informen fonts de l’APT. La previsió de l’APT és que a finals d’aquest any s’hagi concessionat tota la superfície disponible. L’ampliació dobla la superfície anterior del moll de la Química, situant-se ara en 36 hectàrees destinades al sector petroquímic. Entre les empreses que han demanant una major superfície, destaca Euroenergo, amb una reserva de 9 hectàrees. Tepsa, Repsol i Vopak-Terquimsa completarien fins a la data les reserves de terreny. L’ampliació compta amb una línia d’atracada addicional d’aprop de 1.200 metres distribuïda en tres alineacions, amb calats màxims de 16,5 metres, pel que podran atracar els majors bucs químics que operen a l’actualitat. Amb l’ampliació, el moll de la Química tindrà capacitat per a albergar sitges de fins a 40 metres d’altura, i el volum d’emmagatzematge total passarà dels 2,5 milions de tones actuals de capacitat als 8 milions. En aquesta infraestructura s’han invertit 70 milions d’euros als que es sumaran 36 milions per a equipar espais aportades per les empreses. S’ha de tenir em compta que les obres d’ampliació del moll de la Química van finalitzar al 2013, després de poc més de dos anys d’obres. Una plataforma que va sortir al mercat en plena crisis i davant unes perspectives llavors poc favorables per a la indústria en general. Pel que el fet que durant aquests últims anys s’hagi tancat la concessió de tota la superfície pot qualificar-se d’autèntic èxit, a més a més d’obrir noves possibilitats per al sector petroquímic local,

El negoci de productes químics per a cuir de BASF formarà part del Grup Stahl

BASF i Stahl han firmat un acord per a unir els seus negocis de químics per a cuir. L’operació està subjecta a l’aprovació de les autoritats pertinents i es preveu que acabi en l’últim trimestre de 2017. Segons els termes de l’acord, BASF rebrà una participació minoritària del 16% en el Grup Stahl. A més a més, BASF proporcionarà a Stahl volums significatius de productes químics per al cuir segons un acord de subministra a mitjà i llarg termini. La transacció inclou el negoci global de cuir de BASF,
així com el seu centre de producció a L’Hospitalet. Unes 210 posicions en tot el món estan incloses en la transacció, 110 d’elles a Àsia. “Aquesta associació és el pas correcte per a el pròsper negoci de productes químics per a cuir de BASF” afirma Michael Heinz, membre de la Junta Directiva de BASF SE. “Gràcies a les seves fortaleses complementàries, BASF i Stahl crearan un líder del mercat global de productes químics per al cuir, ja que junts oferirem unes avantatges sense precedents en producció, coneixement tècnic, innovació i sostenibilitat al llarg de tota la cadena de valor del cuir”, explica Christian Fischer, president de Performance Chemicals. El negoci de productes per al cuir de BASF està present al llarg de tota la cadena de valor industrial, oferint solucions innovadores i sostenibles per a tots els processos d’acabat en humit en la indústria del cuir. Amb seu a Singapur, el negoci opera a través de vendes,

Espanya torna a mirar a les renovables

El país quedà al marge de l’auge mundial de les energies netes. Després de la parada de 2012 i obligat pels compromisos europeus, el Govern s’obre de nou al sector Entre 2013 i 2015, la potència eòlica instal·lada va créixer més d’un 20% a Europa, un 36% a Àsia i un 24% a Amèrica del Nord. Espanya, en aquest mateix període aquí va créixer un 0,07%, l’equivalent a instal·lar només set aerogeneradors en dos anys. Entre 2013 i 2015, la potència solar fotovoltaica augmentà més d’un 15% a Europa, un 58% a Àsia i un 52% a Amèrica del Nord. En el cas de l’eòlica, el seu creixement va ser suau i una mica més ordena El caos se produí amb la solar. “Va ser un desenvolupament brusc. “vàrem fer la cosa insostenible. “va ser un error regulador”. Tots es refereixen a

Dow i DuPont reben l’autorització condicionada de la Comissió Europea

La Comissió Europea (CE) va donar llum verda a la fusió de les empreses químiques Dow Chemical i DuPont amb la condició de que aquesta última cedeixi una part important del seu negoci de pesticides, inclosa la major part de la seva divisió mundial d’Investigació i Desenvolupament (I+D). A més a més, Dow s’ha compromès a cedir dos fàbriques de copolímers d’àcids, una d’elles a Espanya i l’altra a Estats Units,
així com un contracte amb tercers a través del qual proveeix ionòmers Aquesta fita en el procés d’autorització suposa un important pas de cara al tancament de l’operació de fusió, que posteriorment donarà lloc a tres empreses independents cotitzades a borsa. S’espera que aquesta operació creï importants sinergies de costos, valorades en 3.000 milions de dòlars, a les que podrien sumar-se sinergies de creixement de 1.000 milions de dòlars. A llarg termini, s’espera que la divisió en tres empreses generi encara més valor per als grups d’interès i clients, així com oportunitats per als treballadors, ja que cada una de les empreses serà líder en els seus respectius segments. Concretament, DuPont desinvertirà en els seus negocis d’herbicides contra males herbes de fulla ampla per a cereals i insecticides contra insectes mastegadors. També desinvertirà en el seu portafolis d’investigació i desenvolupament per a protecció de cultius, amb l’excepció de les activitats relacionades amb el tractament de llavors, nematicides i programes de I+D en fases avançades que continuarà desenvolupant i comercialitzant, i excloent també el personal necessari per a recolzar productes comercialitzats i programes de I+D que seguirà sent de DuPont. DuPont manté negociacions actualment per a desprendre’s dels seus actius de protecció de cultius. Després de la desinversió d’una part del negoci de protecció de cultius de DuPont, la Divisió d’Agricultura de l’empresa resultant de la fusió seguirà comptant amb uns sòlids actius en aquesta indústria, com una excel·lent cartera de productes per al control de les males herbes de fulla ampla i gramínies en cultius de blat de moro i soja, una potent gama de productes per al control de males herbes en cereals, la sòlida posició de DuPont en control de plagues i la cartera líder d’insecticides de Dow AgroSciences. La Divisió d’Agricultura estarà en una posició estratègica per a accelerar el seu creixement i podrà posar en valor les seves sòlides línies de desenvolupament en llavors i productes químics per a atendre millor les necessitades dels cultivadors en tot el món mitjançant una cartera superior de solucions innovadores, una oferta ampliada i uns preus molt competitius. L’Executiu comunitari reiterà que la seva preocupació era que la fusió, en la seva forma original, hauria reduït la competència en termes de preu i elecció en el mercat de pesticides, així com la innovació per aquest tipus de p