El projecte per millorar la seguretat de les centrals ha costat 5 anys i 100 milions d’euros d’inversió Les centrals nuclears d’Ascó I, Ascó II i Vandellòs I han acabat els treballs que estaven fent per millorar les seves instal·lacions i augmentar la seva seguretat, així com la seva vida útil i fer que puguin operar durant més temps. Entre altres intervencions, s’ha realitzat la 25a recàrrega de combustible d’Ascó I, que dona pas a l’inici del seu 26è cicle d’operació. La totalitat dels treballs que s’han realitzat amb aquest propòsit han costat 100 milions d’euros i 5 anys, i han necessitat més d’un miler de professionals per dur aquesta tasca a terme, la meitat dels quals, tarragonins. Són molts els treballs que s’han realitzat en aquest procés, com ara substituir els motors en diversos equips de seguretat, modernitzar el sistema de control electrohidràulic de la turbina principal i inspeccionar els tubs dels tres generadors de vapor i del recobriment metàl·lic de la contenció. També han extret l’intern inferior del vas del reactor i han inspeccionat els suports i guies d’aquesta estructura. Però un dels treballs més importants ha estat la substitució del rotor de l’alternador principal, que va ser desplaçat des de la central nuclear de Vandellòs, on hi havia un rotor disponible. Per últim, també es van substituir els segells principals de les bombes de refrigerant del reactor,
finalitzant així una llarga etapa de millores i inspeccions per part d’aquestes centrals nuclears.
El Sol com a energia renovable
A l’observatori de l’Ebre fa 112 anys que prenen sistemàticament dades climatològiques amb les mateixes eines. En les últimes quatre dècades han registrat un augment alarmant de la temperatura a Catalunya de gairebé dos graus.
Els gasos d’efecte hivernacle provocats pels combustibles fòssils són la causa de l’escalfament global i la comunitat científica ja no té cap dubte que el canvi climàtic és innegable. Les decisions que prenem a partir d’ara determinaran el nostre futur immediat. Aturar o retardar el canvi climàtic passa per una transició a les energies renovables. I d’aquestes la més poderosa és el Sol.
A Birmingham, s’amplien les feines en un parc solar, moltes empreses d’aquí han de marxar perquè aquí no hi ha mercat. (a Anglaterra no hi ha tan de sol com aquí, més o menys hi ha la meitat d’irridiació que a Espanya, i q Espanya tingui la meitat de capacitat instal·lada que el Regne Unit, allí ho veuen com un negoci, no és per subvenció, no és quelcom polític)
El Regne Unit és el país d‘Europa que més ha invertit en energia fotovoltaica en els últims anys. Tots els països del món estan desenvolupant molta fotovoltaica, d’aquí a uns anys tot el món produirà la suficient energia fotovoltaica, eòlica, biomassa, o qualsevol altre renovable i Espanya estarà per darrere. Tindrem que tornar a comprar energia renovable a altres països.
La inversió en energies renovables a tot el món el 2015 va ser de 286.000 milions de dòlars, dels quals més de la meitat van ser en energia fotovoltaica. Dades que confirmen el boom mundial que viu l’energia solar. Els països que més potència fotovoltaica van instal·lar van ser l’Índia (2 GW), la Xina (15,2GW), el Japó (9GW), els Estats Units (7,3GW), el Regne Unit (3,5GW) i Alemanya (1,5GW)
Espanya el territori amb més potencial d’energia fotovoltaica d’Europa, només va instal·lar-ne (0,05GW), i s’estanca a la cua de països inversors, molt per darrere d’altres països europeus amb menys potencial solar, com Holanda, Suïssa, Dinamarca i Àustria.
L’energia solar genera avui més de vuit milions de llocs de feina, directes o indirectes, a tot el planeta.
Segons Álvaro Nadal, ministre d’Indústria, Turisme i Agenda Digital, hi haurà energia fotovoltaica a Espanya, en la mesura que es vagin fent més subhastes
D’aquí poc se’n realitzarà una altre, ja que l’èxit i l’oferta fou tan bona, els preus eren tan rao
Dow Chemical analitza ampliar les seves instal·lacions a Tarragona
Sempre i quan el mercat segueixi responent com en els últims anys, segons puntualitza Antón Valero La multinacional química nord-americana Dow Chemical estudia ampliar les seves instal·lacions a Tarragona. El president de Dow Chemical Ibèrica, Anton Valero, assegura que «si el mercat va responent com està responent els últims anys, podria donar-se el cas que ampliéssim les nostres instal·lacions a Tarragona». El complex industrial de Dow Chemical a la província consta del subpolígon nord, on es fabriquen olefines i que està situat a la Pobla de Mafumet, i el sud, on hi ha la planta de derivats d’etilè,
a la Canonja. Al subpolígon nord hi ha les plantes de cracker i octè, úniques al món pel seu innovador procés de producció. Dow Chemical va invertir l’any passat més de 11 milions d’euros en millores de manteniment i en els processos de parada de les seves plantes a la Península. Valero va assegurar que el 74% de la producció de Dow Chemical a Espanya es destina a l’exportació, i que, en el cas de Portugal, didas-zx
didas-zx-flux-meskie.html”adidas zx flux m?skie<
que l’any passat va estar en valors mínims. Tot i la caiguda de la facturació, Valero està satisfet pel volum de vendes i els marges assolits, i ha assegurat que el mercat en 2016 va ser dinàmic. Cases Terrenys (Portugal) i d’una seu central i una oficina de vendes a Madrid. Valero va afirmar que Dow Chemical va contractar unes 50 persones l’any passat i que la plantilla anirà «a l’alça» en aquest exercici, encara que principalment per renovar personal que es jubila.
Covestro obté un producte químic clau de les plantes
Covestro ha aconseguit un important avanç en la investigació de matèries primeres vegetals per a la fabricació de plàstics: l’anilina, una important substància química bàsica, ara pot obtenir-se de la biomassa. Covestro ha aconseguit desenvolupar —inicialment en el laboratori— un procediment totalment nou en col·laboració amb altres socis. Fins el moment, només s’havien utilitzat matèries primeres fòssils per a la producció d’anilina, una substància clau en la indústria química i que se utilitza com a matèria primera per a la producció de nombrosos productes. Després provar amb èxit en el laboratori, Covestro planeja desenvolupar el nou procediment juntament amb altres socis de la indústria i de la investigació. El primer pas és elevar el procés a una planta pilot amb l’objectiu de facilitar la producció de l’anilina ecològica a escala industrial. Aquest fet suposaria un èxit sense precedents en la indústria química. Assoliment sense precedents Anualment es produeixen a tot el món més de 4,5 milions de tones d’anilina. El volum total ha augmentat una mitjana aproximada del 5% cada any. Amb una capacitat de producció de prop d’un milió de tones, Covestro es troba entre els principals productors del món.
La companyia necessita anilina com a precursora de l’escuma rígida de poliuretà, un material aïllant d’alta eficiència utilitzat en edificis i sistemes de refrigeració. “El mercat està mostrant un gran interès per productes ecològicament beneficiosos que s’obtenen de matèries primeres renovables. Ser capaç d’obtenir anilina a partir de la biomassa és un altre pas clau per aconseguir que les indústries químiques i del plàstic siguin menys dependents de les matèries primeres fòssils i de les fluctuacions del mercat. Amb això, estem perseguint la nostra visió de fer del món un lloc millor “, comenta el Dr. Markus Steilemann, director d’Innovació de Covestro. “El procediment actualment en desenvolupament utilitza matèries primeres renovables i produeix anilina amb una petjada de carboni molt menor que si es fabrica amb la tecnologia estàndard. Això també permet als nostres clients disminuir notablement la petjada de carboni dels seus productes amb anilina “, explica el Dr. Gernot Jäger, director de projecte de Covestro. Les reaccions tindrien lloc sota condicions més suaus. Actualment, els aspectes ecològics del procés també estan sent avaluats a fons per instituts externs. Cent per cent del carboni a partir de la biomassa Actualment, la indústria aconsegueix l’anilina a partir del benzè, una matèria primera que s’obté del petroli. Però en el seu lloc es pot utilitzar sucre, que ja s’obté a escala industrial a partir de, per exemple, pinsos de blat de moro, palla i fusta. uthentic
ndre-ethier-authentic-je
El territori reclama el desmantellament urgent del magatzem Castor
La Plataforma del Sénia també demanarà la reversió dels terrenys afectats pel gasoducte, cedits pels agricultors Des de les Terres de l’Ebre es reclama el desmantellament immediat del magatzem Castor. La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, opositora al projecte des dels seus inicis, i els ajuntaments de les poblacions més pròximes (i per ells més afectades pels sismes) celebren que l’informe dels experts del MIT i Harvard confirmi «el que ja tot el món sabia», que la injecció de gas en el subsòl marí va ser la causa dels terratrèmols a la tardor de l’any 2013.
«En part estem satisfets perquè hem aconseguit un dels nostres objectius, que no es torni a injectar gas, però per un altre encara queda camí per recórrer, ja que creiem necessari que desmantellin les instal·lacions de forma definitiva», apunta Evelio Monfort, un dels portaveus de la Plataforma del Sénia, que fa anys ja va advertir que el projecte gasista s’estava duent a terme sense haver realitzat un estudi sísmic previ de la zona, tot i conèixer-se que existien diverses falles. La trucada del ministre La Plataforma del Sénia no decau en la seva activitat i ja treballa en noves metes, com la reversió dels terrenys que els agricultors de la zona van cedir per al pas del gasoducte que connecta la planta marina i la terrestre, ara en hibernació. El ministre d’Energia, Álvaro Nadal, va trucar personalment als alcaldes de Vinaròs, Benicarló (Baix Maestrat) i Sant Carles de la Ràpita per informar-los del resultat dels estudis i dels propers passos del Govern en aquesta problemàtica. Per Montserrat, resulta urgent desmantellar la planta, ja que el seu manteniment no té cap sentit. Per la seva banda, l’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós, detalla com cordial la conversa amb el ministre Álvaro Nadal. “M’ha explicat el resultat de l’informe, tot i que la