Publicat a

Denuncien una actuació poc professional i rigorosa d’Escal UGS amb el magatzem de gas Castor

Els col·legis professionals de Geòlegs, Enginyers i Ambientòlegs avalen l’informe del Síndic de Greuges que reclama una auditoria tècnica del projecte

El Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha reclamat al Govern central una auditoria tècnica per determinar el grau de responsabilitat d’Escal UGS, empresa participada per ACS i promotora del projecte Castor, en els terratrèmols que van sacsejar els pobles del sud de les Terres de l’Ebre i el nord de Castelló entre setembre i octubre de l’any 2013. Considera que hi ha indicis que apunten a «una actuació poc professional i rigorosa de l’empresa», en l’estudi i planificació per construir i posar en marxa el magatzem subterrani de gas natural, aprofitant un antic jaciment de petroli.  

«Va haver-hi negligències, incompetència, dol i mala fe i per això fa falta un peritatge oficial», va assegurar Ribó en la presentació d’un informe sobre el cas,  elaborat amb el Col·legi Oficial de Geòlegs, el d’Enginyers de Camins, Canals i Ports,  i el d’Ambientòlegs de Catalunya, així com experts de la Universitat de Barcelona (UB). 

L’estudi conclou que existeixen prou indicis,  «en totes i cadascuna de les fases d’avaluació geològica sobre la qual es fonamenta el projecte, d’irregularitats, insuficiències, errors i contradiccions que s’haurien d’investigar en una auditoria tècnica».
«No només es tracta d’un error de disseny, sinó d’una continuada sèrie d’errors de concepte seqüenciats en el temps», va assegurar el geòleg i professor de la UB Josep Giner, qui va exigir que una autoritat independent i tècnica competent revisi tot el que s’ha fet per determinar els coneixements que es tenien previs a les injeccions de gas. 

Segons detalla aquest expert,  les proves que va presentar l’empresa per dur endavant el projecte són incorrectes.
Giner insisteix en què la falla d’Amposta està activa i «el projecte hagués fracassat igual encara que no s’haguessin produït terratrèmols». 

Per tot plegat, Ribó considera que s’ha de fer una auditoria tècnica per analitzar els informes elaborats per Escal UGS abans de la injecció de gas, i analitzar si amb les dades disponibles en els mesos previs als sismes, aquests «es podien haver previst i fins i tot evitat».

El Síndic enviarà l’informe elaborat amb els experts i col·legis professionals al Govern central, al Parlament de Catalunya, als grups polítics del Congrés dels Diputats i al Defensor del Poble d’Espanya, així com a la magistrada del Jutjat de Vinaròs, que s’encarrega del cas en el que estan investigats (imputats) una vintena d’excàrrecs públics i responsables de l’empresa promotora.

El Síndic també va recordar la sentència del Tribunal Constitucional (TC) de desembre, que declarava nuls i inconstitucionals diversos articles del Reial Decret Llei que contemplava la hibernació de la plataforma i una compensació de 1.350 milions d’euros per a la companyia. 

En aquest sentit, va lamentar que «el Govern central no ha mogut ni un dit» per reclamar a Escal UGS aquesta indemnització, i va instar l’executiu a complir la sentència del Constitucional

Publicat a

El 8% de l’energia consumida a Catalunya és d’origen renovable

La Generalitat treballa amb un objectiu: aconseguir que l’any 2050 tota l’energia provingui de fonts verdes. Ho va dir Francesc Vidal, responsable de l’Àrea d’Energies Renovables de l’Institut Català d’Energia, en la xerrada “Autoconsum, element disruptiu de la transició energètica”

El canvi de model energètic va ser el fil conductor d’un acte que va servir per conèixer els reptes, les dificultats i iniciatives que estan marcant aquest procés en el qual l’autoconsum fotovoltaic té un paper clau.

La xifra és prou aclaridora: el 92% de  l’energia que consumim a Catalunya  prové de fora (gas natural, petroli, urani, etc.); per tant, depenem del que passa altres països. Aquesta falta de “control” impedeix que puguem fer  gaire cosa quan, per exemple, enmig  d’una onada de fred, pugi considerablement el preu de la llum. Quina és, doncs, la solució? Segons va explicar Francesc Vila, el fet  que el 100% de la demanda energètica se subministri des de recursos renovables apoderarà el ciutadà.

No és l’únic avantatge. L’impuls de les energies verdes reduiria els costos ambientals, milloraria la qualitat de l’aire i minimitzaria la pobresa energètica. Es tractaria d’impulsar un nou sistema enfocat en tres eixos: l’econòmic (garantir el subministrament i un preu competitiu), el social (l’energia és un dret fonamental) i el mediambiental (es reconeix que el canvi climàtic és una amenaça ambiental mundial).

La línia que cal seguir

Ara bé, com s’aconsegueix tot això? No és una tasca senzilla: administracions, empreses i ciutadans han de  col·laborar. Treballant plegats es poden posar en marxa les tecnologies del segle XXI:

Vehicle elèctric: De tota l’energia de l’exterior que consumim a Catalunya, el 40% ve del transport. Us imagineu un futur en què tots els vehicles fossin elèctrics? Les notícies de la pujada del preu del petroli no ens afectarien. Recàrrega i endavant. La Generalitat ja treballa en un pla per  millorar la xarxa de punts de recàrrega i les empreses automobilístiques cada vegada presenten més models elèctrics. A casa nostra encara és minoritari, però l’avanç és constant.

Autoconsum fotovoltaic: És legal i una alternativa tècnicament i econòmicament viable. A més, el cost mitjà de les plaques fotovoltaiques s’ha reduït un 80% en vuit anys (la generació d’aquesta energia ja és més barata que les fonts de combustibles fòssils). No obstant això, la seva presència a l’Estat espanyol encara és escassa. Tot i ser un país amb molt de sol, és a la desena posició en generació d’energia fotovoltaica

Emmagatzematge distribuït i smart grid:  La millora en la gestionabilitat de les fonts renovables i la digitalització de l’energia són també clau en aquesta transició.

 

Publicat a

Escòcia: el triomf de l’energia eòlica

Tenim clar que si volem un futur totalment basat en l’energia verda, és molt important celebrar les petites “batalles” guanyades i inspirar-nos en elles. Per això, avui ens fixem en Escòcia

Tot i que les fonts d’energia renovable encara tenen alguns detractors i això no deixa de sorprendre’ns, els fets ens ajuden a seguir construint el que per a nosaltres és un relat basat en el sentit comú. Les energies renovables haurien de ser la solució energètica del futur i per a això, hem de començar a treballar-hi des del present. Avui veurem un cas molt concret que reforça els nostres arguments, el del triomf de l’energia eòlica a Escòcia al març de 2017.

Actualitat de l’energia eòlica

L’energia eòlica és una font d’energia renovable basada en l’aprofitament de la força del vent per generar electricitat.

El sistema clàssic per explotar aquest tipus d’energia és aquell basat en parcs eòlics que compten amb grans aerogeneradors. Solen situar-se en zones planes i buidades i com a tals, amb tendència a ser ventoses. El moviment de les hèlices dels aerogeneradors, connectades a turbines, converteixen l’energia mecànica en energia elèctrica.

A partir d’aquí són molts i molt variats els diferents “spin offs” que han sorgit a partir d’aquest sistema per aprofitar l’energia del vent, des de petits aerogeneradors instal·lats a les barreres de les autopistes per aprofitar el vent generat per la circulació, fins la combinació d’energia eòlica + energia hidràulica, un “combo” que actualment triomfa, per exemple en la illa del Ferro (Illes Canàries). A més, i encara que a nivell domèstic no és tan habitual com l’autoconsum solar, també es té en compte a petita escala, per produir energia a nivell individual.

El taló d’Aquil·les de l’energia eòlica pot ser que es tracta d’un recurs considerat intermitent, ja que el vent no bufa de manera continuada ni sempre amb la mateixa intensitat. D’aquí la importància de les bateries elèctriques per a emmagatzematge d’energia o les diferents tecnologies combinades que ajuden a aerogeneradors i similars a optimitzar la seva producció.

El rècord de l’energia eòlica a Escòcia

A part de les diferents formes d’explotar-la, el que més ens il·lusiona són els seus èxits a tot el món, petites victòries que si es mantenen en el temps, contribuiran a construir un futur (esperem que proper) en el qual proveir-nos només amb renovables sigui una realitat.

Ens remuntem fins a gairebé un any enrere i vam viatjar a la ventosa Escòcia. Al març de 2017 aquest país va generar energia eòlica suficient com per satisfer la demanda elèctrica del 136% de les llars (el total del país supera els 3 milions). I si en el còmput de la demanda fiquem la resta de subministraments elèctrics (empreses, indústries, etc) el nombre segueix sent impressionant: aquest mes es va cobrir el 58% de la demanda elèctrica total del país.

Es tracta d’un rècord històric en terres escoceses. Segons l’anàlisi de WWF Scotland sobre les dades proporcionades per WeatherEnergy les turbines eòliques escoceses van proporcionar 1.240.095 MWh d’electricitat a la Xarxa Nacional durant el mes de març de 2017.

Parlem d’un augment de el 81% respecte al mes anterior, encara que si ho comparem amb el mateix mes d’anys anteriors, veiem que en general els números solen ser molt esperançadors:

D’aquests números es poden treure diverses conclusions, però la principal és que augmentar la capacitat de producció d’aquest tipus d’energia és un objectiu refrendable amb dades objectives que a més d’afavorir al medi ambient milloressin l’economia d’Escòcia.

És curiós que un dels arguments dels que no creuen en les renovables sigui el temor que perjudiquin l’economia. Satisfer la demanda energètica amb renovables forma part d’un canvi de model, d’una transició energètica que comporta no eliminar llocs de treball sinó reconvertir-los en altres de nous. Per no parlar de l’estalvi que suposaria per a empreses i particulars optimitzar els seus recursos energètics.

I per descomptat, el benefici per al medi ambient és clar i no menys important: Escòcia, com molts altres països, s’ha compromès a lluitar contra el canvi climàtic amb un projecte en què s’especifiquen objectius per a la reducció d’emissions de CO2 i mesures amb les que s’espera obtenir el 50% de les necessitats energètiques del país mitjançant energies renovables a 2030.

La decisió del Govern del Regne Unit de posar fi al suport a l’energia eòlica terrestre suposa una gran trava perquè Escòcia compleixi les seves obligacions climàtiques internacionals. Per contrarestar aquest fre, des de WWF Scotland insten tots els partits polítics escocesos a donar suport a les renovables en general i a l’energia eòlica terrestre en particular perquè aquestes ajudin a maximitzar els beneficis econòmics i siguin la punta de llança de la transició energètica.

Esperem que així sigui i que aquest any el país torni a batre nous rècords en renovables

Publicat a

La Xina, el país, que va liderar la inversió mundial en energies netes, que va tornar a créixer el 2017

La xifra es va situar a prop del rècord històric del 2015

La inversió mundial en energies netes, que inclou fonts renovables i tecnologies intel·ligents, va ser de 333.500 milions de dòlars el 2017, segons un informe publicat per Bloomberg New Energy Finance. Això significa un creixement del 3% respecte al 2016 i la segona millor xifra de la història, que van ser els 360.300 milions de dòlars del 2015. La inversió acumulada des del 2010 ja suma 2,5 bilions de dòlars.

Per sectors, l’energia solar és la que ha recollit més inversions, el 48%, tot i que el cost dels sistemes fotovoltaics han baixat, de mitjana, fins a un 25% en dos anys. En total els diners invertits van ser 160.800 milions de dòlars, un creixement del 18% respecte a l’any anterior. Més de la meitat del total es va invertir a la Xina, on aquest sector va créixer un 58% respecte al 2016.

El segon sector va ser l’eòlic, amb 107.200 milions i en tercer lloc es van situar les tecnologies com xarxes i comptadors intel·ligents o bateries d’emmagatzematge, amb 48.800 milions. La resta de sectors, com la biomassa o l’obtenció d’energia a partir de residus, es troben molt més lluny.

Quan es consideren tots els sectors junts, la Xina també ocupa el primer lloc per països, amb una inversió total de 132.600 milions de dòlars -un 24% més que el 2016. El segon país, Estats Units, es situa molt lluny, amb una inversió de menys de la meitat: 56.900 milions. Va experimentar un lleuger creixement de l’1%, tot i les polítiques adoptades per l’administració Trump, contràries a les renovables.

Pel què fa als països que van disminuir la inversió, el Japó la va reduir en un 16% i la va situar en 23.400 milions. Alemanya la va rebaixar un 26% i es va quedar en 14.600 bilions i el Regne Unit va patir una espectacular davallada del 56% i va invertir un total de 10.300 milions.

En conjunt, la Unió Europea va experimentar una disminució del 26% i va invertir en total 57.400 milions. A l’Estat espanyol la inversió va créixer un 36%, per assolir els 1.100 milions, lluny de països com França, Suècia o Holanda, que van invertir entre 3.500 i 5.000 milions

Una de les dades curioses és que els dos projectes més grans en energia solar es troben als Emirats Àrabs, amb una inversió total de vora 2.000 milions de dòlars. Sembla que aquest país, on el 40% del PIB es basa en el petroli i el gas, ara aposta per una altra font d’energia que posseeix amb abundància: el sol.  

Publicat a

Un petit poble de Baviera, Wildpoldsried, produeix 5 vegades més electricitat de la que consumeix

Wildpoldsried, s’ha convertit en tot un referent de les energies renovables, en aquesta localitat de poc més de 2.500 habitants de Baviera, els seus veïns van apostar per la transició energètica fa dues dècades i, gràcies a aquesta capacitat d’anticipació, avui no són només autosuficients, sinó que compten amb un excedent que els reporta importants ingressos.

Poblada majoritàriament per ramaders i, per això, amb abundància d’excrements de les vaques, aquesta localitat va saber treure el màxim partit de les seves principals recursos. Entre ells es troba també el vent que bufa en aquesta zona d’Alemanya. D’aquí sorgeix, en part, aquesta revolució energètica a escala local, en què també han jugat el seu paper les mesures públiques de suport activades a Alemanya per a aquest tipus de projectes, i l’empenta de la ciutadania, que va encendre després que un ramader decidís donar el primer pas.

La iniciativa d’Wendelin Einsiedler, que abans del canvi de segle va optar ja per invertir els seus estalvis en panells solars, un generador de biogàs i una turbina eòlica, va suposar el punt de partida d’un projecte que, de personal, va passar aviat a col·lectiu. La seva aposta, i la convicció que no podien seguir cremant permanentment combustibles fòssils per comptar amb calefacció, va establir les bases per a la creació d’una companyia participada per diversos veïns. Així mateix, va motivar que l’Ajuntament plantegés el 1999 una consulta a la ciutadania sobre com visualitzava el seu poble més de 20 anys després. Com era d’esperar, la majoria es va bolcar en la transició energètica.

D’aquests pòsits, Wildpoldsried ha passat avui a ser un lloc únic, amb més de 2.000 metres quadrats de panells fotovoltaics per a l’aprofitament de l’energia solar. Per generar energia a partir del vent, les turbines eòliques instal·lades superen ja la desena, amb una capacitat de fins a 12 megawatts. Plantes de biogàs, instal·lacions hidroelèctriques i l’aprofitament de la biomassa per al sistema de calefacció acaben de perfilar el mapa de recursos per a l’aprofitament de les renovables dels que s’ha anat dotant aquest poble.
Si ja, en 2011 la localitat produïa el triple d’energia de la que necessitava per consumir, avui els excedents són encara més grans. Amb ells, la inversió per la qual van apostar anys enrere els veïns es veu recompensada, no solament amb la seva autosuficiència i amb la satisfacció d’haver deixat de banda les fonts d’energia fòssils, sinó també en forma d’ingressos, que s’obtenen amb la venda de l’energia sobrant a la xarxa elèctrica nacional.

Així, aquest poble s’ha convertit en referent mundial, tant pel model promogut, com per la forma de fer-ho; ja que va ser el desig dels veïns el que va impulsar tot aquest canvi. Ara, és constant l’arribada de delegacions internacionals que visiten aquest racó de Baviera per conèixer la seva experiència. Segons asseguren, el “poble de l’energia” han rebut la visita d’al voltant de 400 especialistes de tot el món.
No obstant això, amb la llei a la mà, èxits com els d’aquesta localitat són avui més difícils d’aconseguir, almenys en aquest estat. La decisió del seu màxim responsable, de la Unió Social Cristiana, de prohibir la construcció de turbines quan estiguin a menys de 2 quilòmetres d’una residència (abans la distància era d’un quilòmetre), excepte quan es decideixi per unanimitat dels veïns, pot fer de Wildpoldsried un exemple gairebé impossible de replicar.