Publicat a

Naturgy guanya la batalla a Alpiq i recupera la seva planta de gas de Tarragona

Torna a tenir la gestió del Grup I de la central, que Alpiq explotava des feia nou anys i sobre la qual tenia una opció de compra que no ha exercit

Després d’un llarg conflicte amb Alpiq Espanya, Naturgy ha aconseguit recuperar la titularitat del Grup I de la central de cicle combinat de Plana del Vent, que l’energètica suïssa explotava des de feia nou anys i sobre la qual tenia una opció de compra que no ha volgut exercir. Segons fonts pròximes a Naturgy, aquesta mateixa setmana les dues companyies signaran un acord de reversió de la planta, de 400 MW de potència

Prèviament, l’operador del mercat elèctric, Omie, haurà de procedir a un canvi de registre en favor de l’empresa que presideix Francisco Reynés, l’operador del mercat, indiquen les mateixes fonts. Aquestes afegeixen, que Naturgy assumirà l’actual plantilla (una trentena de persones) de la central que ara es traspassa.

Encara que l’acord que posava fi a la gestió per part d’Alpiq Espanya del primer grup de Plana del Vent, va acabar el passat mes de març, les parts van acordar una pròrroga de diversos mesos després de la resistència de la suïssa de cedir la instal·lació. Aquesta cessió es remunta a 2011, quan, en el procés d’autorització de la funció de l’antiga Gas Natural sobre Unión Fenosa, l’autoritat de Competència (antiga CNC) va obligar a realitzar una sèrie de desinversions per reduir la seva posició de domini en certs mercats.

Una de les condicions va ser la venda del segon grup del cicle combinat de Tarragona a Analp i Alpiq (aquesta absorbiria després a la primera) per 200 milions d’euros, i, en el cas del primer grup, l’operació el manteniment. Una gestió que acabava aquest any i que la suïssa va intentar mantenir demanant la intercessió del Ministeri de Transició Ecològica.

A la segona meitat de l’any passat, la suïssa va denunciar davant el departament que dirigeix ​​Teresa Ribera que Naturgy tenia una incompatibilitat per explotar la planta per tractar-se d’un operador dominant del mercat elèctric. Alpiq considerava que la recuperació de la titularitat de la instal·lació per part de Naturgy era una operació de concentració empresarial que havia de rebre el vistiplau de l’autoritat de Competència i que contravenia les condicions que se li van imposar en el seu dia en el marc de la fusió amb Unión Fenosa. Es tracta, segons Alpiq, “d’un acord titulat per Competència”. I que, en qualsevol cas, encara que recuperés la propietat, la gestió havia de cedir-la a un tercer, com fins ara.

El contracte amb Alpiq (que rebia els incentius de què gaudia la planta) obligava a Naturgy a pagar-li per l’operació i el manteniment de la central sense tenir en compte la seva rendibilitat. I encara que la suïssa sí que va fer una oferta, Naturgy la va considerar inacceptable en estar per sota dels 50 milions. Font: cincodías, diari de tarragona

Publicat a

Repsol canviarà un cremador d’una torxa per reduir el fum i el soroll

La inversió serà milionària, es farà a la tardor i requerirà la instal·lació d’una bastida de 80 metres

Repsol procedirà a la substitució del cremador de la torxa més alta de les tres que hi ha al complex industrial de Tarragona, de 105 metres d’altura, amb la finalitat de reduir el fum i el soroll que produeix com a resultat de l’activitat industrial que es fa a la planta. El director de Repsol a Tarragona, Josep Francesc Font, va anunciar que el canvi del cremador es durà a terme la propera tardor, aprofitant la parada que es farà a les instal·lacions del complex industrial el proper mes d’octubre.

Font ha informat que, “per primera vegada”, es posarà “un nou cremador amb l’objectiu de reduir el fum i el soroll que fa la torxa més alta”. Per poder realitzar la complexa operació de canvi del cremador, s’haurà d’habilitar una bastida que arribarà als 80 metres d’alçada. Font va indicar que “la inversió serà de diversos milions d’euros” i es farà “per seguir millorant”.

La presència de fum i el soroll que en determinades ocasions generen les torxes ha estat motiu de queixes per part de la ciutadania de poblacions properes a les instal·lacions del complex industrial de Repsol. En aquest context, Font va remarcar que “en els dos últims anys hem rebut dues queixes formals”, provinents de “localitats llunyanes com Nulles i Alcover”. El director del complex industrial de Tarragona va afegir que “sempre que ens han fet arribar una queixa, hem pres les mesures pertinents i, aquestes, sempre han donat com a resultat que eren admissibles”.

L’objectiu de canviar el cremador de la torxa més elevada és, precisament, minimitzar els efectes que genera l’activitat industrial a les instal·lacions de Repsol al Camp de Tarragona. Font va indicar que, davant que qualsevol tipus d’incidència, “sempre intentem buscar una solució” a partir de l’aplicació de mesures que permet una tecnologia cada vegada més avançada. “Prenem iniciatives per millorar les operacions en les nostres instal·lacions per tal que l’impacte de l’activitat en el medi ambient sigui cada vegada menor”, va dir el director del complex industrial de Repsol a Tarragona, a la presentació en un acte públic el resultat del Pla de Sostenibilitat de l’any passat i les propostes per al 2019. Font ha apuntat que, “per quart any consecutiu, vam presentar aquest pla, fent un exercici de transparència perquè volem passar comptes a la societat que ens acull i a la qual pertanyem” Font:diarimes

Publicat a

Txernòbil tanca el seu sarcòfag i passa la prova de seguretat

El nou sistema de confinament a la central nuclear de Txernòbil a Ucraïna ha completat amb èxit la seva prova final de posada en servei.

Just uns dies abans de l’33 aniversari de l’accident nuclear el passat 26 d’abril, va estar el sarcòfag a prova durant 72 hores i va superar la prova amb èxit pel que es dona per finalitzada la nova estructura de seguretat que protegeix el reactor 4 que va ser destruït en l’accident.

El nou sistema protegirà el medi ambient de noves emissions de material radioactiu i permetrà la desconstrucció segura i a llarg termini de l’antic refugi i del reactor destruït, així com l’eliminació de l’inventari radioactiu.

Es va construir un enorme sarcòfag al costat del reactor i es va col·locar sobre la seva part superior durant una dècada. Un projecte que ha tingut un cost de 2.100 milions d’euros.

Els fons per al projecte van ser proporcionats pel Fons de Protecció de Txernòbil del Banc Europeu per a la Reconstrucció i el Desenvolupament.

El director de seguretat nuclear del BERD, Balthasar Lindauer, va dir: “Aquest és un èxit tremend i el resultat de la cooperació excel·lent de totes les parts involucrades. Agraïm als nostres donants pel seu compromís i als nostres socis per la finalització d’aquest projecte únic”.

El nou confinament és part del pla d’implementació del refugi per transformar Txernòbil en un entorn segur i respectuós amb el medi ambient. Font: el periodicodelaenergia

Publicat a

Comença a operar la primera central nuclear flotant del món a Rússia

Després de realitzar amb èxit una sèrie de proves exhaustives, fins i tot en el seu sistema de reactor KLT-40 bessó, la central d’energia nuclear flotant (FPU) “Akademik Lomonosov” està a punt per iniciar les operacions comercials, segons informa Rosatom.

Els reactors 1 i 2 de la FPU, es van dur amb èxit fins al 100% de la seva capacitat al 31 de març. Aquestes proves van confirmar l’estabilitat operativa dels equips principals i auxiliars de la FPU, així com els sistemes de control automàtic de processos.

El director general de Rosenergoatom (la divisió d’energia de Rosatom), Andrei Petrov, ha explicat que, en base als resultats del certificat d’acceptació d’aquestes proves per a la FPU, ara serà emès per les autoritats amb vistes a la llicència d’operació que es atorgarà al juliol.

Alhora, les estructures en terra i hidràuliques per a la central nuclear flotant (FNPP), així com la infraestructura que garanteix la transmissió d’electricitat a la xarxa local i la calefacció per a la xarxa de la ciutat, es completaran a finals d’aquest any en Pevek (Txukotka, Rússia). El treball actual d’enginyeria s’està executant per planificar.

El FPU està programat per ser remolcat al port de Pevek durant l’enviament d’estiu de 2019, on operarà com a part d’una planta d’energia nuclear flotant, reemplaçant les capacitats de sortida de la central nuclear d’Bilibino i el CHPP de Chaunskaya. S’espera que estigui connectat a la xarxa elèctrica al desembre de 2019. Font: el periodicodelaenergia

Publicat a

Goetèrmia i aerotèrmia

Energia Geotèrmica: climatitzar sense contaminar

Comencen a haver-hi construccions d’habitatges on s’excaven pous geotèrmics per extreure l’energia del subsol que és totalment gratuïta, per produir aigua calenta i climatitzar la casa.

En segons quin indret la temperatura mitjana del subsol sol estar entre els 15 o 16 graus. I el que es fa és enviar aigua freda mitjançant una canonada, absorbint la calor per aprofitar-la a través de la bomba de calor per generar aquest calor.

Es pot utilitzar en habitatges grans amb una demanda tèrmica elevada.

En una casa de nova construcció la instal·lació pot costar entre 28.000€ i 35.000€, amortitzables en set o vuit anys.

Comparat amb el sistema de gasoil ja s’estalvia un 75-80%, en pocs anys el llum i el gas aniran en augment cada any i això pot ser un estalvi.

En altres casos també s’aprofita l’energia geotèrmica amb ajuda de plaques solars fotovoltaiques i són gairebé autosuficients. Per un costat es té la bomba de calor geotèrmica, un dipòsit per producció d’acs i un altre dipòsit per la permeabilització, i per l’altre costat es té la bateria elèctrica amb l’inversor elèctric que són els que produeixen l’electricitat per alimentar aquesta bomba de calor.

A l’hivern el que es fa és absorbir la calor dels pous i a l’estiu s’absorveix la calor de la casa i es transporta als pous.

Aerotermia: climatització econòmica i neta

Ja hi han usuaris que canvien les calderes de gasoil per sistemes de climatització amb aerotèrmia, i amb això redueixen la despesa un 60% i s’opta per un sistema no contaminant i intentar aconseguir amb plaques fotovoltaiques la pròpia energia necessària.

L’aerotèrmia té l’avantatge respecte a la geotèrmia que necessita una inversió inferior, perquè no s’han de fer pous al terreny, però en canvi, fa falta espai per instal·lar-hi les bombes de calor.

En aquest cas com a diferència de la geotèrmia, que agafa la calor del subsol, aquestes agafen la calor de l’aire exterior. Aquestes bombes tenen la capacitat de poder absorbir temperatures de -25ºC de l’ambient.

El seu funcionament és similar al d’una nevera o aire condicionat, el que és absorbir calor d’un cos i transporta-la a un altre.

L’aerotèrmia pot ser una alternativa a la instal·lació de plaques solars tèrmiques que la legislació obliga a col·locar en els nous habitatges. La majoria d’ajuntaments deixen substituir les plaques solars per plaques aerotèrmiques.

L’avantatge que tenim amb la bomba de calor és que es pot produir fred, calor i acs, i amb les plaques solars tèrmiques només es pot fer acs. I es té el problema que quan es té sobrant, per exemple a l’estiu, no es sap que fer de la calor que es genera