Noves fórmules d’autoconsum fotovoltaic a la llar

L’autoconsum d’energia solar fotovoltaica a les llars s’està revifant a casa nostra, gràcies a la desaparició de l’anomenat impost al sol, però què podem fer si vivim en un pis i no tenim una teulada per instal·lar-hi plaques fotovoltaiques?, això és el que intenta solucionar una empresa ucraïnesa, Solar Gaps, aprofita les finestres per produir electricitat, desenvolupant un sistema de persianes equipades amb panells solars que permeten generar energia aprofitant l’espai de les finestres, són persianes motoritzades equipades amb un sensor que els permet anar modificant automàticament l’angle de les làmines per absorbir el màxim de llum solar. En una finestra orientada al sud cada metre quadrat de persiana pot produir entre 100 i 150 Watts, cada persiana té la seva pròpia bateria per acumular l’energia però també es pot connectar a bateries domèstiques més grans.

Aquest sistema genera 11.000 Watts, el sistema és interessant fins i tot pels països del nord d’Europa on el sol a l’hivern està molt baix i les plaques solars d e les teulades tenen molta dificultat per captar l’energia. Font: ccma.cat

Una casa que produeix tota l’energia que necessita

La casa Sol Lux Alpha, és una casa  passiva, una casa construïda amb tècniques i materials aïllants que fan que necessiti molt poca energia per mantenir una temperatura ambient confortable durant tot l’any, però a més compta amb pèrgoles solars a les terrasses que li permeten generar tota l’electricitat que necessiten tots els que hi viuen.

L’energia de les plaques fotovoltaiques, s’emmagatzemen en bateries en capacitat d’alimentar cadascun dels apartaments durant tres dies. El sistema permet no haver de dependre del subministrament exterior fins i tot per haver de carregar un vehicle elèctric.

Es tracta també d’una xarxa nanomètrica, és a dir, un sistema energètic totalment autònom, que si la xarxa s’apaga d’una catàstrofe o d’una apagada, l’edifici es desconnecta de la xarxa i continua completament alimentat, tots els sistemes inclòs la càrrega del vehicle elèctric.

Malgrat les polítiques de l’Administració Trump, als Estats Units les polítiques medi ambientals estan en mans dels estats i les ciutats i Califòrnia considerada la cinquena economia mundial ja s’ha compromès a generar en fonts renovables tota l’electricitat que consumeix d’aquí al 2045. Font: ccma.cat

L’ombra de la bombolla torna a planar sobre les energies renovables

Des del sector alerten que darrere aquest “boom” s’amaga un moviment especulador, que buscar treure rendiment amb la revenda de llicències

L’ombra de la bombolla torna a planar un cop més sobre les energies renovables. Després d’uns anys gairebé al dic sec, viuen una segona etapa d’auge.

José Donoso, director general de la Unió Espanyola Fotovoltaica, explica que es deu a diferents factors, com ara la reducció de fins a un 95% dels preus respecte a fa 10 anys:

“Tenim una tecnologia que ha tingut un desenvolupament espectacular i que ha anat reduint els preus. Ara costa un 95% menys del que costava fa 10 anys. A més, tenim un bon recurs natural a Espanya, tenim molt bon sol. I hi ha un excés de liquidesa financera als mercats amb poques possibilitats on invertir.”

El full de ruta del govern espanyol en matèria d’energia i clima preveu que, el 2030, el 40% de tota l’energia elèctrica sigui d’origen renovable. Un objectiu que obliga a tenir, d’aquí una dècada, una potència instal·lada en energia solar de 37.000 megawatts i de 50 en el cas de l’eòlica.

Les sol·licituds a Red Elèctrica Espanyola per connectar-se a la xarxa ja doblen aquestes previsions. Segons les últimes dades, ja s’han concedit permisos de connexió per a 50 GW en renovables, i queden 116 GW més pendents d’obtenir-ne el vistiplau.

Des del sector ja alerten, però, que darrere d’aquest “boom” s’amaga un moviment especulador, que buscar treure rendiment amb la revenda de llicències a preus de fins a 200.000 euros, quan Red Elèctrica les dona gratuïtament.

Nuri Palmada, comànager de Som Energia, explica que quan han sol·licitat punts de connexió, alguns “se’ns han denegat, perquè la xarxa està saturada”.

Fins i tot, la Comissió Nacional de la competència reconeix que de totes les sol·licitus demanades, només un terç tiraran endavant. Per això, al setembre aprovarà una circular que regularà terminis i criteris, per donar les llicències només a aquells actors amb un pla viable al darrere.

Tanmateix, aquesta allau de peticions no s’ha vist a Catalunya, on encara està vigent un decret de fa 10 anys que limita la instal·lació de parcs eòlics i solars. El decret que, juntament amb la forta oposició local, ha dificultat la instal·lació de parcs eòlics i fotovoltaics al territori.

Manel Romero, delegat a Catalunya de la Unió Espanyola Fotovoltaica, creu que la derogació del decret pot incentivar la creació de més parcs a Catalunya.

“Catalunya, fins ara, ha quedat els últims anys una mica més al marge degut a la impossibilitat de fer aquests parcs. Per tant, aquesta derogació que sembla que el govern està disposat a engegar en els propers mesos obrirà la porta perquè es puguin tornar a fer parcs a Catalunya.”

Dins del sector demanen també unabona planificació. A més, tal com destaca José Donoso, s’espera que tota la nova potència que s’ha d’instal·lar en renovables els propers anys, serveixi per desenvolupar el sector.

“Ens agradaria que fos una introducció esglaonada i progressiva, tranquil·la. Perquè l’altre efecte que busquem amb aquesta energia neta i barata és que hi hagi un sector industrial propi a Espanya.”

“Ningú inverteix per construir una nova fàbrica i menys en I+D en un mercat que dura dos anys.”

El govern espanyol calcula que la posada en marxa del Pla d’Energia i Clima podria crear fins a 350.000 llocs de treball els propers 10 anys.Font: ccma.cat

Impressió 3D i radiació solar per eliminar contaminants d’aigües residuals

Investigadors de la Universitat Politècnica de Madrid han desenvolupat una nova tècnica per a l’eliminació de contaminants persistents d’aigües residuals. El sistema utilitza fotocatalitzadors flotants impresos en 3D i radiació solar.

Un equip d’investigadors de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria i Disseny Industrial (ETSIDI) de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) ha assajat amb èxit un tractament per a la degradació de contaminants de preocupació emergent en les aigües residuals. Per això han utilitzat fotocatalitzadors flotants i radiació solar com a únic reactiu, un procés molt econòmic, eficient, fàcil d’implantar i compatible amb el medi ambient.

Els contaminants orgànics, específicament els contaminants de preocupació emergent (CECS, per les sigles en anglès), tenen un gran impacte ambiental. Entre ells, s es troben alguns productes farmacèutics que, tot i que es trobin en baixa concentració en el medi, poden ocasionar importants danys en la flora i la fauna i, per tant, en la salut humana. Per això, és necessària la recerca de tractaments alternatius que permetin una degradació eficient d’aquests contaminants de les aigües i aigües residuals.
L’equip de la UPM porta anys treballant en una línia d’investigació centrada en el tractament d’aigües residuals mitjançant diversos processos d’oxidació avançada, basats en la generació de radicals hidroxil com a agents oxidants de matèria orgànica contaminant. Dins d’aquesta trajectòria, diversos membres del grup han dut a terme un projecte l’objectiu ha estat l’estudi de la degradació eficient dels CECS.

Contaminants d’alta persistència

Com assenyala María José Martín de Vidales, investigadora que ha participat en el treball, “aquest tipus de contaminants presenten una elevada persistència en les aigües residuals, ja que no poden ser eliminats completament pels tractaments d’aigües convencionals, i la seva presència en el medi aquàtic, fins i tot en baixes concentracions, pot generar problemes de salut de diversa índole (problemes en els sistemes hormonal i endocrí, diversos tipus de càncer, resistència bacteriana als antibiòtics, etc.) “.

En aquest context, els processos d’oxidació avançada i, específicament, la fotocatàlisi amb diòxid de titani (TiO2) es consideren una opció amb resultats positius per a un tractament eficient.

“Un dels propòsits d’aquest projecte ha estat buscar una major superfície activa de catalitzador per extrusió i la seva posterior impressió 3D, comptant amb una adequada dispersió de TiO2 en un suport de menor densitat que l’aigua, obtenint així un fotocatalitzador flotant accessible a la radiació UV i d’elevada activitat en el tractament d’aigües residuals contaminades amb CECS “explica la investigadora. A més, “la característica flotant del catalitzador pot augmentar l’eficiència del procés si el contaminant es troba principalment en la superfície de l’aigua” conclou María José Martín de Vidales.

Els fotocatalitzadors obtinguts van mostrar una major activitat en comparació amb una geometria plana, utilitzada com a punt de referència. Per tant, aquest estudi obre les portes al tractament in situ de Cecs, utilitzant fotocatalitzadors flotants i radiació solar com a únic reactiu, un procés molt econòmic, eficient, de fàcil implantació i mediambientalment compatible. Font:agenciasinc

Referència bibliogràfica:
Martín de Vidales, M.J .; Nieto-Márquez, A .; Morcuende, D .; Atanes, D .; Blaya, F .; Soriano, I .; Fernández-Martínez, F. “3D Printed Floating Photocatalysts for Wastewater Treatment”, Catalysis Today 328, 2019, 157-163.

Identifiquen un cristall plàstic per utilitzar-lo com a refrigerant ecològic en neveres i aires condicionat

El neopentilglicol, si se li aplica pressió, té un gran efecte refrigerant, suficient per ser competitiu quan se’l compara amb els gasos que s’utilitzen en la gran majoria de neveres i aires condicionats –els hidrofluorocarburs (HFC) i hidrocarburs (HC)–, altament tòxics i inflamables, i que contribueixen, quan arriben a l’atmosfera, a l’escalfament global. A més, aquest nou material és barat, fàcil d’aconseguir i funciona pràcticament a temperatura ambient.

“Les neveres i aires condicionats basats en HFCs i HCs són, a més, relativament ineficients”, afirma Xavier Moya de la Universitat de Cambridge, un dels directors de l’estudi, juntament amb Josep Lluís Tamarit, investigador del Departament de Física de la Universitat Politècnica de Catalunya·BarcelonaTech (UPC). “Cal tenir en compte que, actualment, les neveres i aires condicionats devoren una cinquena part de l’energia que es produeix a tot el món i la demanda no fa més que augmentar”, afegeix.

L’estudi, elaborat per un equip d’investigadors del Grup de Caracterització de Materials de la UPC, la Universitat de Cambridge i la Universitat de Barcelona, i que ha estat publicat recentment a la revista Nature Communications descriu els enormes canvis tèrmics que es poden aconseguir aplicant pressió als cristalls plàstics. I és que les tecnologies de refrigeració tradicionals es basen en els canvis tèrmics que es produeixen quan un fluid comprimit –normalment un HFC o un HC– s’expandeix. Quan ho fa, baixa la temperatura i, per tant, refreda allò que té al voltant. En el cas dels sòlids, en canvi, la refrigeració s’aconsegueix introduint canvis en l’estructura microscòpica dels materials, fet que s’aconsegueix aplicant un camp magnètic o elèctric, o bé a partir d’una força mecànica. Durant dècades, la capacitat dels sòlids era menor que la dels fluids, però el descobriment del potencial barocalòric del cristall plàstic de neopentilglicol (NPG, segons les sigles en anglès) i altres compostos orgànics –més fàcils de comprimir– igualaria la partida.

L’NPG és àmpliament utilitzat en la síntesi de pintures, polièsters i lubricants, no només pel seu baix cost, sinó també per la disponibilitat. Les molècules d’NPG, formades de carboni, hidrogen i oxigen, són gairebé esfèriques i interactuen de manera molt dèbil, cosa que els permet tenir certa llibertat de moviments, fins al punt que, per la seva mal·leabilitat, es col·loquen al límit entre els sòlids i els líquids. És per això que en comprimir-los donen uns resultats tèrmics comparables als de l’HFC i l’HC, però sense els efectes perniciosos.

Tal com explica Josep Lluís Tamarit, “el potencial dels cristalls plàstics en aquest camp és molt gran i no es limita a l’NPG. Ara n’estem investigant altres de similars amb resultats també molt prometedors.” De fet, els membres de les diferents universitats participants en l’estudi han desenvolupat una patent conjunta que pretén portar al mercat l’ús d’aquests materials en nous sistemes de refrigeració amb la implicació necessària de les empreses.

El descobriment dels efectes barocalòrics dels cristalls plàstics els situa a l’avantguarda de la recerca per aconseguir una refrigeració segura, eficient i respectuosa amb el medi ambient. Font:upc

Artícle de referènciaP. Lloveras et al. ‘Colossal barocaloric effects near room temperature in plastic crystals of neopentylglycol.’ Nature Communications (2019). DOI: 10.1038/s41467-019-09730-9.

IQOXE inaugura la nova planta de derivats d’òxid d’etilè U-3200 i anuncia la construcció d’una altra

Industrias Químicas del Óxido de Etileno (IQOXE) ha inaugurat la nova planta de derivats d’òxid d’etilè U-3200 la qual compta amb un reactor amb l’última tecnologia disponible per incrementar la producció de derivats, amb capacitat per produir matèries primeres per a l’elaboració d’escumes, cosmètica, detergents o anticongelants, entre d’altres, en 30.000 tones amb una millor eficiència energètica. Aquesta nova planta es suma a la planta U-3100 inaugurada el passat 2017 amb la mateixa finalitat de producció. Durant l’acte, els prop de 100 assistents han pogut realitzar la visita a la nova planta.

La inauguració ha comptat amb la participació de Sr. Joan Manuel Rodríguez (Director d’IQOXE), el Sr. José Luís Morlanes (CEO d’IQOXE), el Sr. Ricardo Leal (President del Grupo Cristian Lay) i del Sr. Roc Muñoz (Alcalde de La Canonja). La Sra. Trinitat Castro Salomó, directora dels ServeisTerritorials a Tarragona de la Generalitat de Catalunya, també hi ha estat present durant l’esdeveniment.

Morlanes, CEO d’IQOXE, ha destacat que “el desenvolupament de la planta U-3200 és una resposta a les necessitats dels nostres clients, als que acompanyem en el seu creixement i que permet incrementar la seva competitivitat i guanyar espai en el mercat en el que actuem”. Paral·lelament, ha volgut posar de relleu l’esforç dels empleats i la confiança dels clients en aquest projecte. L’acte d’inauguració ha servit també per anunciar l’ampliació de la producció d’òxid d’etilè, incrementant la capacitat productora nos permitirá doblar la capacidad de producción en dos años d’aquest, i la construcció d’una planta bessona U-3300 de derivats d’òxid d’etilè. La previsió és que estigui operativa l’any 2021 i l’objectiu que es persegueix amb aquesta inversió, “la més important que mai haurem fet”, és “ser un referent en la producció d’òxid d’etilè al sud d’Europa, perquè volem ser els líders del sector“, va apuntar Morlanes.

En la construcció de la futura planta «treballaran cinc-centes persones i altres 50 tindran un treball estable quan entri en funcionament», va subratllar Morlanes, que va afegir que “aplicarem la millor tecnologia possible per evitar al màxim les emissions de CO2, perquè fem una aposta pel medi ambient”. En aquest context, Morlanes també va anunciar la construcció d’una planta fotovoltaica que contribuirà, precisament, a la reducció d’emissions. «Volem crear riquesa i ser un exemple de qualitat en la producció, sense perjudicar el nostre entorn», va dir Morlanes. “Les nostres inversions seran un reforç per a tot el polígon”, va recalcar.

Morlanes va iniciar la seva intervenció dient que el d’ahir va ser «un dia important perquè vam inaugurar la nostra segona planta en cinc anys i consolidem un procés que va començar amb un concurs de creditors». “Avui som una referència en la producció d’òxid d’etilè”, va subratllar.

Entre les persones que van visitar la nova planta de derivats d’òxid d’etilè i la central de control de les diferents instal·lacions es trobava l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, que va dir que IQOXE “va a una velocitat de creuer”. L’anunci de la construcció d’una nova planta “és una bona notícia per a la Canonja, per a Tarragona i per al país”, va comentar la màxima autoritat política de la localitat.

Actualment, IQOXE és l’únic productor d’òxid d’etilè i glicols a Espanya i Portugal, amb una capacitat per generar 140.000 tones anuals. Des de l’adquisició dels actius de IQOXE l’abril del 2014, la nova direcció de l’empresa ha realitzat un seguit d’inversions per al creixement i la consolidació de la companyia. Al 2017 va invertir 10 milions d’euros en una unitat de derivats d’òxid d’etilè i de propilè, i aquest 2019 ha inaugurat la nova planta, resultat d’una inversió de, també, 10 milions d’euros.