Publicat a

Una empresa catalana inventa una boia que elimina microplàstics del mar

Cada boia podria retirar entre 50 i 100 grams de microplàstics en mig any

Una empresa d’enginyeria catalana acaba de patentar una eina pionera per eliminar microplàstics del mar. És una boia que engoleix el plàstic imitant el mecanisme que fan servir els peixos per filtrar el plàncton que els serveix d’aliment ho va explicar l’enginyer que ha dissenyat l’invent, Adrià Fradera.

És un filtre amallat amb diferents fases amb una geometria interior que el que fa és que el filtre entri dins i no pugui sortir. Ho fem amb fibra natural i resina natural, amb cap mena de plàstic

Calculen que podria retirar entre 50 i 100 g de microplàstics en mig any

L’empresa calcula que cada boia podria retirar del mar entre 50 i 100 grams de microplàstics en mig any. Fradera també assegura que ara intenten presentar el projecte a ajuntaments i a les grans empreses.

Les dades són preocupants: l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de l’Autònoma apunta que només el riu Ebre aboca cada any 2.200 milions de microplàstics al Mediterrani, i World Wide Foundation denuncia que els humans ingerim fins a 2.000 partícules de microplàstic a la setmana amb l’aigua embotellada, l’aigua d’aixeta i menjant peix. És l’equivalent al pes d’una targeta de crèdit. Font: rac1

Publicat a

Plàstic produït a partir de suc de cactus: una alternativa més sostenible

Una investigadora mexicana ha descobert el procés per produir bosses o embalatges a partir del nopal

El nopal és el cactus que apareix en la bandera de Mèxic. I ara pot abanderar també la lluita contra els residus plàstics. Una investigadora de la Universitat del Valle de Atemajac, a Guadalajara, ha començat a obtenir resultats prometedors per obtenir un plàstic biodegradable a partir d’extractes del cactus.

La recerca la du a terme Sandra Pascoe Ortiz, que explica com va sorgir en una classe de química:

“Començar a produir un plàstic biodegradable a partir de nopal va ser una idea dels alumnes. Allà es va gestar la idea i vam començar a treballar-ho aquest grup d’alumnes i jo”.

El procés implica obtenir suc a partir de la polpa. Aquesta substància es barreja després amb additius no tòxics i es processa per obtenir làmines. Aquestes es poden cobrir amb pigments i donar-los forma per a diversos tipus de bossa o embalatge.

Segons la investigadora, aquest plàstic es degrada tot sol en un mes o fins i tot en una setmana si es remulla amb aigua. 
 

Empreses interessades

La matèria primera és fàcil d’obtenir per als investigadors, perquè el cactus creix en grans quantitats a San Esteban, una petita població dels afores de Guadalajara. A més, a Jalisco, l’estat del qual Guadalajara és la capital, prohibirà a partir de l’any vinent les bosses de plàstic no reciclable d’un sol ús. I el 2021 no es podran utilitzar canyes per beure, safates ni coberts de plàstic.

Si bé el procés només s’ha provat en el laboratori, Pascoe creu que es podria assajar a gran escala i que seria competitiu respecte al plàstic convencional. De moment, algunes empreses ja han mostrat interès per fer assaigs.

Pascoe reconeix que aquest plàstic biodegradable no és més que “una gota a l’oceà” en la batalla pel medi ambient. Però cada gota pot ser important, perquè precisament els oceans reben cada any més de 8 milions de tones de plàstic. Font: ccma.cat

Publicat a

L’Empire State, edifici pioner en la reducció de consum energètic

L’emblemàtic gratacel ha reduït un 40% la despesa energètica, una mesura que hauran d’imitar els grans edificis de Nova York abans del 2030

S’imaginen com deu ser la factura de la llum de la ciutat que “no dorm mai”?. Els gratacels de Nova York són una gran font de despesa energètica, tant de nit com de dia. Potser de dia no hi ha tantes bombetes enceses però n’hi ha. Una altre despesa incessant la produeixen els ascensors. Només a Manhattan n’hi ha 63.000, que fan 35 milions de viatges al dia. Seria difícil prescindir-ne però se’n pot instal·lar de més eficients. Això han començat a fer-ho al llegendari edifici Empire State.

En 10 anys s’han gastat 550 milions de dòlars en ser més sostenibles i han reduït la factura energètica un 40%. Han canviat fins a 3 milions de bombetes, i també la composició de les finestres.

Antonhy Malkin, president de la copropietat Empire State, ha explicat tots els processos que van fer amb l’objectiu de reduir la petjada ecològica del famós edifici.

“Vam millorar l’aïllament de l’edifici. Vam posar aïllant entre els radiadors i les parets exteriors. Després vam agafar les finestres, 6.514 finestres, les vam desmuntar i hi vam enganxar una capa d’aïllant tèrmic.”

Una llei per una ciutat més sostenible

A Nova York no només gasta energia l’Empire State. Gratacels com les Torres Trump produeixen un terç de la despesa energètica total de la ciutat. Per aquest motiu, l’Ajuntament ha votat una llei per obligar uns 50.000 edificis de la ciutat a aplicar mesures d’estalvi per al 2030.

Les mesures adoptades per l’Empire State s’aniran aplicant a la resta de gratacels en els pròxims anys. A partir del 2022 s’exigirà als propietaris dels edificis començar a reduir les emissions de carboni per aconseguirreduir-les un 40% al 2030.

En aquests edificis es produeix un terç de la despesa total de la ciutat. Els que tindran més dificultat per assolir l’objectiu són els que seguint una tendència dels anys 70, són bàsicament torres de vidre, i necessiten recórrer molt més a l’aire condicionat que no pas els més antics

Les autoritats defensen que la llei millorarà la qualitat de l’aire, amb la reducció de les malalties respiratòries, i crearà noves feines relacionades en la remodelació dels edificis. Font: ccma.cat

Publicat a

Els deu principals fabricants de turbines eòliques gastaran 2.300 milions d’euros en R + D a 2023

La despesa en recerca i desenvolupament (R + D) dels deu principals fabricants de turbines eòliques del món s’han més que duplicat en els últims quatre anys, assolint els 1.600 milions d’euros el 2018 i, ara, s’espera que aquesta xifra augmenti a 2.300 milions d’euros per a 2023, segons l’informe sobre els models d’aerogeneradors de pròxima generació de Wood Mackenzie Power & Renewables.

“Els fabricants de turbines han accelerat les inversions en R + D a les plataformes de turbines de pròxima generació, lluitant contra l’estretor del marge de vendes i la necessitat del mercat de reduir encara més el cost anivellat de l’electricitat (LCOI) de la energia eòlica. Les inversions en tecnologia de turbines són fonamentals per reduir el LCOI per sota dels 15-20 € / MWh”.

L’informe prediu que la potència de les turbines eòliques marines arribarà als 20 MW per 2030. El cost de la tecnologia, el balanç de l’equip de la planta i la instal·lació d’embarcacions per a manejar components tan grans jugaran un paper crucial en aquest augment. “Els fabricants d’equips originals de turbines han de treballar en conjunt amb la cadena de subministrament per garantir que aquestes tecnologies puguin desenvolupar-se i implementar de manera rendible”, va dir Shashi Barla, analista principal de Wood Mackenzie Power & Renewables.

Wood Mackenzie espera que els fabricants de turbines eòliques continuïn el seu frenètic ritme d’introducció de nous productes, incloses turbines en terra de 7-8MW amb rotors de més de 200 metres que s’espera que estiguin disponibles per a 2025 i turbines marines de 20 MW o més amb rotors de més de 280 metres abans de 2030.

“El diàmetre del rotor de la turbina segueix sent el diferenciador central del producte per als fabricants de turbines. No obstant això, l’impacte de l’ampliació de la pala requereix una innovació contínua en les tecnologies de rotor, torre i tren de transmissió per doblar les corbes de cost / rendiment”.

S’espera que la Xina, l’Índia i els Estats Units liderin el mercat fins 2028. L’informe destaca que els aerogeneradors de classe IEC IV de vent ultra baix, dins de la classe 3.XMW, s’estan convertint en les plataformes principals de la Xina. Les noves línies de transmissió en les províncies de vents forts de Mongòlia Interior i Xinjiang estan alleujant la congestió de la xarxa, el que permet que es desenvolupin nous projectes eòlics. Els OEM desplegaran les turbines de classe IEC millorades en aquestes províncies.

D’altra banda, l’informe assenyala que hi ha un gran interès per part dels OEM occidentals en el mercat indi, ja que els OEM nacionals s’enfronten a diversos desafiaments. S’espera que la majoria dels OEM migren a la configuració de 3.0MW amb rotors de 145-155m en els propers 12 mesos.

“Els mercats escandinaus han estat els primers a adoptar les tecnologies de turbines eòliques d’última generació. Dins de la regió, Finlàndia va ser el primer país a provar les últimes turbines de Vestas, Nordex i Enercon. Esperem que el desenvolupament del mercat de PPA corporatiu acceleri l’adopció d’aquesta tecnologia”, va dir Barla.

S’espera que els 10 principals fabricants d’equips originals llancin al mercat més de 90 noves turbines terrestres i marines en els propers cinc anys. “El canvi generalitzat cap a un enfocament de desenvolupament de plataforma de producte augmentarà el nombre de nous models personalitzats per a règims eòlics específics. Els menors costos de desenvolupament de producte, flexibilitat en el proveïment de components, relacions més sòlides amb proveïdors i majors economies d’escala derivaran en un enfocament més rendible de la personalització massiva. Això abordarà les necessitats d’adquisició mundials dels desenvolupadors i propietaris d’actius“, va concloure Barla. Font: elperiodicodelaenergia

Publicat a

Així serà la planta fotovoltaica de 590 MW d’Iberdrola que trepitjarà els terrenys de la central nuclear d’Almaraz

La Delegació del Govern a Extremadura ha sotmès a informació pública l’Estudi d’Impacte Ambiental i les sol·licituds d’autorització Administrativa Prèvia i de Construcció per al projecte d’execució de la planta fotovoltaica denominada “FV Francisco Pizarro”, la més gran d’Europa, de 590 de MWp de potència, i les seves infraestructures d’evacuació.

La instal·lació està promoguda per la companyia Iberdrola i el pressupost supera els 506.400.000 d’euros, IVA inclòs, segons l’anunci que va publicar el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

La sol·licitud de l’Autorització Administrativa Prèvia inclou la declaració d’utilitat pública.

La planta fotovoltaica està projectada en terrenys dels termes municipals de les localitats de Càceres de Torrecillas de la Tesa i Aldeacentenera.

La infraestructures d’evacuació afecta, a més de a aquests dos, als municipis de Deleitosa, Jaraicejo, Cases de Miravete, Figuera, Almaraz, Saucedilla i Romangordo i Aldeacentenera, tots ells a la província de Càceres.

Fins i tot part del projecte, probablement la línia d’evacuació, ocupa part dels terrenys de la central nuclear d’Almaraz.

El projecte consisteix en la construcció, instal·lació, operació i manteniment d’una planta solar fotovoltaica amb mòduls fotovoltaics de tecnologia policristal·lí i seguiment solar a un eix horitzontal.

La planta comptarà amb una potència instal·lada total de 589,88 MWp i la potència nominal arribarà als 503,10 MWN.

Comptarà amb 1.594.260 mòduls fotovoltaics de 370 Wp cadascun d’ells.

L’anunci del BOE parla d’una inversió de més de 500 milions d’euros, tot i que Iberdola va informar fa un mes en un comunicat que la inversió superaria els 300 milions.

La companyia va anunciar que aquesta planta, la més gran d’Europa, començaria a operar el 2022. Font: elperiodicodelaenergia