Publicat a

El Port de Tarragona presenta ChemMed com a nou membre de la plataforma European Chemical Site Promotion Platform

El passat 16 i 17 d’octubre una delegació del Port de Tarragona, en representació de ChemMed, es va presentar com a nou membre a l’European Chemical Site Promotion Platform (ECSPP) al Regne Unit. Aquesta ha estat la primera vegada que ChemMed -clúster industrial logístic, acadèmic i científic de la química de Tarragona- ha participat com a membre de l’ECSPP, de la qual n’és membre des de principis de 2019. La principal missió d’aquesta plataforma és la creació d’espais conjunts entre representants de clústers i parcs químics europeus per donar la possibilitat de conèixer novetats, característiques, networking i futur dins d’aquest sector.

La delegació del Port de Tarragona es va desplaçar fins a Kingston Upon Hull (UK), un dels parcs químics més importants del Regne Unit i membre d’aquesta plataforma. Les reunions d’aquesta associació sempre s’organitzen en localitats europees on resideix un parc o clúster químic rellevant. La trobada ha servit perquè el Port de Tarragona presenti en aquest entorn el clúster ChemMed com a agent i acompanyant per aprofitar les oportunitats d’inversió i de negoci que ofereix el parc químic de Tarragona.

Durant la reunió que el Port de Tarragona va mantenir amb el president de l’ECSPP va posar de manifest les principals accions que s’estan duent a terme per oferir millors infraestructures i serveis, com és el cas de l’ampliació del Moll de la Química amb 18 noves hectàrees per a l’emmagatzematge i distribució; i els factors claus que posicionen el Port i ChemMed com a Hub Químic del Mediterrani.

Port líder del sud d’Europa en el sector químic

El Port de Tarragona és un referent en el tràfic de productes químics a la mediterrània. En gran part per l’oferta d’un servei d’emmagatzematge diversificat. En primer lloc, la inversió desenvolupada en el moll de la Química, ha permès doblar la superfície del Port dedicada a l’emmagatzematge de líquids a granel. L’extensió d’aquesta esplanada s’ha doblat, passant de les 18 Ha inicials a les 36 Ha actuals, La qual cosa ha permès oferir una oportunitat de creixement a les terminals independents d’emmagatzematge líquid.

En segon lloc, les instal·lacions poden emmagatzemar gran varietat de productes líquids amb totes les garanties de seguretat, independentment de si són petrolis, hidrocarburs, petroquímics, químics o altres mercaderies perilloses, en tres terminals independents.

L’actual capacitat d’emmagatzematge ronda els 800.000 m³ i la intenció és duplicar aquesta xifra en els anys vinents, per assolir el milió i mig de metres cúbics destinats exclusivament a l’emmagatzematge d’aquests productes.

Trobada dels principals parcs químics europeus

La trobada dels membres de la plataforma ECSPP va començar amb una reunió on es va analitzar la situació econòmica, la visió de futur dels projectes i l’estat de les inversions en el Regne Unit davant de l’imminent sortida del país de la Unió Europea.

A continuació, la trobada va consistir en un simpòsium per tal de compartir i conèixer les principals inversions que s’estan realitzant al sector químic europeu. Els assistents també van poder participar en una visita al complex químic de la població de Kingston Upon Hull i van poder comprovar de primera mà el model de gestió que allà s’aplica.

L’activitat de l’ECSPP es remunta a l’any 2003, data del seu naixement. La idea de la creació d’aquest fòrum és l’intercanvi d’informació i percepcions sobre assumptes d’interès en comú del sector es va concretar dos anys després . mitjançant la redacció d’un Pla de Negoci i el desenvolupament d’un marc i condicions i necessitats. Durant l’any 2005, a Viena, es va anunciar oficialment la creació de l’European Chemical Site Promotion Platform (ECSPP). Font: portdetarragona

Publicat a

Ercros ha culminat l’ampliació de la planta de clor-sosa de Vila-seca I

D’acord amb el Pla Act anunciat per Ercros, l’empresa ha culminat la tercera ampliació de la capacitat de la planta de producció de clor i sosa càustica de la fàbrica de Vila-seca I, amb la posada en marxa d’un nou electrolitzador que amplia la capacitat de la planta en altres 26.000 t/any.

Després d’aquesta ampliació, la capacitat total de producció de clor d’Ercros és de 217.000 t/any (172.000 t/any a la fàbrica de Vila-seca I i 45.000 t/any a la de Sabiñánigo), fet que consolida a l’empresa com la primera fabricant espanyola i novena europea de clor i sosa càustica.

Amb les tres ampliacions portades a terme entre 2017 i 2019, la producció real de clor i sosa d’Ercros ha recuperat el nivell que tenia abans del cessament de la tecnologia de mercuri, arran de la prohibició europea de fer servir el mercuri a les plantes de clor-àlcali. A l’actualitat, Ercros fabrica tot el clor i sosa mitjançant la tecnologia de membrana, que està considerada com la millor tecnologia disponible (MTD).Font: aeqt

Publicat a

BASF i CTIBiotech desenvolupen la primera pell reconstruïda humana bioimpresa en 3D que inclou macròfags immunes

El nou model en 3D permetrà la recerca i el desenvolupament de les propietats antiinflamatòries dels principis actius

Care Creations® de BASF i CTIBiotech han anunciat que treballen en una investigació conjunta per al desenvolupament dels primers models de pell bioimpresa en 3D, inclosos els macròfags immunes. Els models de teixits reconstruïts seran la base per al desenvolupament i la prova de bioactius destinats a aplicacions en la cura de la pell.

L’ús de la tecnologia de bioimpressió en 3D de CTIBiotech permetrà als científics de BASF augmentar la seva cartera de models de pell bioimpresa en 3D. La tecnologia proporcionarà una plataforma poderosa per als investigadors de la cura de la pell que desitgin estudiar la funció dels macròfags a una pell totalment reconstruïda.

Els macròfags supervisen constantment el microambient de la pell per detectar indicis d’estrès cel·lular, lesió o infecció tissular. Són essencials per cicatritzar les ferides i regenerar completament el teixit. A fi de mantenir l’homeòstasi de la pell, els macròfags tenen un alt grau de plasticitat que promou o suprimeix la inflamació.

“En comparació amb els mètodes in vitro actuals, la pell immune bioimpresa en 3D desenvolupada amb CTIBiotech permetrà una anàlisi més conforme amb la fisiologia humana i el paper immune dels macròfags”, indica Sébastien Cadau, especialista en enginyeria de teixits en 3D de la planta de BASF a Lió, França. “Així és com la tecnologia ens ajudarà a accelerar el desenvolupament de principis innovadors i molt fiables per al mercat de la cura de la pell. La nostra comprensió d’una pell immunocompetent en 3D proporciona la base per desenvolupar i provar bioactius cosmètics avançats destinats a aplicacions en la cura de la pell”.

BASF i CTIBiotech van començar la seva cooperació el 2011. El 2015, els socis d’investigació van començar a treballar en models de teixits en 3D per al desenvolupament i la prova de bioactius destinats a aplicacions en la cura de la pell. El 2018, van anunciar els primers resultats: els experts van demostrar tant la producció ex viu de sèu fisiològic en un cultiu a llarg termini d’un model en 3D de glàndula sebàcia humana, com la regulació d’aquesta producció de seu mitjançant principis actius. Font: diarimes

Publicat a

Sorigué engegà un projecte d’economia circular per transformar residus de pneumàtics en filtres per al tractament d’aigües

Amb aquesta tecnologia es dona una segona vida als pneumàtics gastats i s’evita l’ús del carbó fòssil per produir els filtres, capaços d’absorbir metalls pesants, contaminants, matèria orgànica i males olors a les depuradores d’aigua

Per aquest projecte, Sorigué ha rebut un ajut de 82.000 euros en el marc del programa Nuclis d’R+D Empresarial per a projectes d’economia circular en l’àmbit dels residus que impulsen ACCIÓ i l’Agència de Residus de Catalunya.

L’empresa catalana Sorigué, amb seu a Lleida, ha desenvolupat una tecnologia que permet transformar residus de pneumàtics en filtres per al tractament d’aigües. El projecte, en fase pilot i pioner a Catalunya, evita d’aquesta manera l’ús del carbó fòssil, el material que s’utilitza habitualment per produir aquests filtres d’aigua. Així, la iniciativa es basa en l’economia circular i té per objectiu millorar la valorització de residus i dotar-los, al mateix temps, d’una segona vida i de noves prestacions.

D’aquesta manera, el sistema creat es basa en l’aplicació d’un tractament químic i tèrmic als pneumàtics per obtenir el carbó actiu, el material que s’utilitza per filtrar l’aigua, en aquest cas més sostenible i no fòssil ja que no deriva del carbó natural sinó del cautxú del pneumàtic fora d’ús. Aquests filtres d’aigua són capaços d’absorbir metalls pesants, contaminants, matèria orgànica i males olors a les depuradores d’aigua.

Segons el director d’innovació de Sorigué, Joan Pons, “l’objectiu del projecte és, d’una banda, trobar una alternativa als actuals tractaments d’aquest tipus de residus i, de l’altra, obtenir un producte d’elevat valor afegit per a la gestió d’aigües, tot tancant el cicle dels materials i donant un pas més enllà en el camp de l’economia circular”.

Per Pons, “la recuperació de residus és important sobretot en l’àmbit ecològic, però també en l’econòmic” ja que el fet de “no utilitzar un producte fòssil finit no només fomenta la disminució de la petjada de carboni i l’impacte ambiental associat a tot el cicle de vida del producte, sinó que permet fabricar un producte tecnològic i d’elevat valor, fet que millora el volum de negoci”. L’empresa catalana dirigeix la seva tecnologia a empreses dedicades a la gestió dels residus i al cicle de l’aigua.

Fundat al 1954, Sorigué és un grup empresarial especialitzat en el desenvolupament de solucions basades en la innovació per als sectors de la construcció, els serveis, els materials i la tecnologia i enginyeria de l’aigua. El grup compta amb més de 20 societats i 3.800 treballadors en plantilla.

Suport als projectes d’economia circular

La línia d’ajuts Nuclis d’R+D Empresarial per a projectes d’economia circular en l’àmbit dels residus s’emmarca en el conveni entre ACCIÓ i l’Agència Catalana de Residus (ARC) per fomentar projectes empresarials d’R+D relacionats amb la prevenció i la gestió dels residus que comportin, entre altres, nous processos o la millora tecnològica dels ja existents i que en permetin la recuperació de recursos.

Els criteris per a la concessió dels ajuts han prioritzaran el potencial de reducció efectiva dels residus, bé perquè s’estalvia la seva generació, bé perquè es converteixen en recursos o perquè el procés permet utilitzar residus que no eren aprofitats. Font: gencat

Publicat a

Port Aventura cobrirà un terç de l’energia del parc amb una planta fotovoltaica

Serà una planta d’energia solar de 100.000 metres quadrats, una extensió equivalent a 14 camps de futbol

Una tercera part de l’energia dePort Aventura es cobrirà amb una gran planta fotovoltaica a partir de la primavera que ve. Serà la planta d’energia solar més gran d’Europa en un resort d’oci. El parc Invertirà 6 milions d’euros en unes instal·lacions d’una extensió equivalents a 14 camps de futbol que generaran una bona part de l’energia elèctrica que consumeix.

La planta fotovoltaica tindrà 100.000 metres quadrats, amb 22.000 panells, que s’instal·laran en uns terrenys annexos al complex d’oci. És la instal·lació d’autoconsum solar més gran d’un parc d’oci europeu, amb una potència instal·lada de 8,5 megawatts.

La inversió permetrà satisfer fins a un terç de l’energia elèctrica que necessiten les instal·lacions cada dia i estalviarà l’emissió de 4.000 tones anuals de CO2.

Aquesta inversió forma part dels projectes de reducció de consum i de transició energètica, i té la finalitat de mantenir el lideratge del resort en matèria de sostenibilitat entre les principals destinacions turístiques europees, segons han explicat fonts de la direcció de Port Aventura.

Pel que fa a la xifra de visitants, el director general del parc, Fernando Aldecoa, és optimista: “L’any passat ja vam superar la xifra de cinc milions de visitants. Aquest any segur que ho superarem.” Font: ccma.cat