Autor: Antoni Blanquez Aragonés

Serà l’únic país del continent per sota del 10% de capacitat d’interconnexió recomanat per la UE

L’escassesa d’interconnexions elèctriques redueix la competència de preus, seguretat de subministra i eficiencia

Es diu que Espanya, per la seva situació a la perifèria geogràfica d’Europa, és una «illa energètica». És a dir, que té serioses dificultats per a participar en l’intercanvi d’electricitat i gas del qual es beneficien altres països europeus. I seguirà sent-ho durant bastants anys, mentre no es doni un major impuls a les interconnexions amb França, porta d’entrada al continent. Segons estima Red Eléctrica (REE), Espanya serà el 2020 l’únic país d’Europa continental per sota de l’objectiu del 10% de capacitat d’interconnexió recomanat per la Unió Europea.

Aquest ràtio és la suma de les capacitats d’importació d’energia enfront de la potència de generació instal·lada. En aquests moments, la capacitat que té Espanya de rebre electricitat dels països veïns és del 4,3%: 1.400 megawatts (Mw) des de França, 2.300 des de Portugal, i 600 des del Marroc. El 2020, un cop finalitzi la construcció de les interconnexions previstes (amb Portugal entre Andalusia i l’Algarve, la interconnexió nord entre Galícia i el Minho portuguès, i la que s’està escometent ara a través dels Pirineus Orientals amb França), la ràtio pujarà a un 6-7%. Per això, Espanya i França estudien la construcció una nova via submarina d’intercanvi a través del Golf de Biscaia.

Fa dues setmanes, durant la cimera hispano-alemanya celebrada a Santiago de Compostela, la cancellera Angela Merkel va mostrar a Mariano Rajoy la seva incondicional suport a l’hora de reclamar a Europa un major impuls de les interconnexions energètiques. Però per què és tan important comptar amb una bona capacitat d’intercanvi d’energia? Quines barreres dificulten el seu desenvolupament? I, sobretot, ¿en què beneficia els consumidors? En el cas de l’electricitat, amb la capacitat que queda vacant a les línies de connexió i que no destinada a la seguretat de subministrament, s’estableixen diàriament intercanvis comercials d’electricitat aprofitant les diferències de preus de l’energia entre els sistemes elèctrics interconnectats. Aquests intercanvis permeten que la generació d’electricitat es realitzi amb les tecnologies més eficients, de manera que l’energia flueix des d’on és més barata cap a on és més cara.

«En la mesura que hi ha una major interconnexió entre els països, els preus de tots els mercats tendeixen a igualar-se. Si aquesta capacitat d’intercanvi fos infinita, el preu de l’electricitat (el del mercat majorista, no el final per als consumidors, ja que aquest depèn de molts altres factors) seria el mateix en tots els països », explica Víctor Niharra, representant de OMIE, l’operador del mercat ibèric d’energia.

Això resulta singularment important per a les empreses espanyoles -sobretot les d’un ús intensiu de la energia- que sempre lamenten que els seus costos elèctrics són més grans que la de bona part dels seus competidors del continent

Disposar d’una potent capacitat d’intercanvi d’energia (no només elèctrica) amb els països veïns aporta a més una major seguretat de subministrament, cosa essencial en períodes de conflictes geopolítics: es va poder comprovar quan en la passada dècada Rússia va tancar l’aixeta del gas a Ucraïna, el que va originar al seu torn que tampoc arribés a tercers països, com els d’Europa Central. El sistema d’interconnexions evitar llavors que diversos estats de la zona quedessin literalment congelats en un hivern particularment cru.

A més, proporcionen una major eficiència energètica, en tant faciliten la integració de les renovables en el sistema