Covestro i l’ONU llancen un concurs de sostenibilitat

El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient ha presentat “Joves Campions de la Terra”, una nova iniciativa que té com a objectiu celebrar i donar suport a persones d’entre 18 i 30 anys amb idees excel·lents per a salvar el medi ambient. La iniciativa està patrocinada per Covestro,

una de les principals companyies de polímers del món i una gran defensora de la innovació per a la sostenibilitat del medi ambient. “Estem encantats de donar suport al Programa de l’ONU per al Medi Ambient en aquesta excel·lent iniciativa. El pensament i l’actuació sostenible són fonamentals per a preservar el nostre planeta i millorar la seguretat i qualitat de milions de persones. Covestro busca contribuir a aquest objectiu amb productes i tecnologies que beneficiïn a la societat i redueixin l’impacte en el medi ambient. Aquesta és la base de la nostra visió ‘Fer del món un lloc millor’,
i aquesta iniciativa invita a la participació entusiasta de tots els que cuiden el nostre futur”, afirmà Patrick Thomas, CEO de Covestro. “Joves Campions de la Terra” ofereix una plataforma única a nivell mundial per a que els joves mostrin idees innovadores i contribueixin de forma positiva a millorar la salut del nostre planeta.

La iniciativa pretén contrarestar el discurs negatiu sobre el medi ambient i inspirar a la pròxima generació de líders mediambientals. Cada any, sis joves —un per cada una de les regions globals de l’ONU— seran nombrats “Joves Campions de la Terra”. Els guanyadors rebran 15.000 dòlars cada un per a posar en marxa el seu projecte i rebran assessorament intensiu i personalitzat que els ajudarà a fer realitat les seves grans idees per al medi ambient. El director executiu del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, Erik Solheim, explicà: “Com he pogut comprovar una i altra vegada, quan els joves reben oportunitats i suport, poden convertir-se en poderosos catalitzadors del canvio.
Esperem que aquesta iniciativa inspiri a milers de joves de tot el món a desenvolupar maneres innovadores d’abordar els temes ambientals que més les hi interessi”. Als guanyadors els seleccionarà un jurat internacional que inclourà a Erik Solheim i Patrick Thomas i se’ls invitarà a assistir al Sopar de Gala “Campions de la Terra”,

Messer construeix la major planta per a la producció de gasos industrials

El fabricant de gasos industrials Messer i Hoa Phat Steel, el major productor d’acer a Vietnam, van acordar el passat abril a Hanoi la construcció d’una unitat amb dos plantes de producció de gasos industrials. La durada del contracte serà de 25 anys. Messer subministrarà els gasos de l’aire oxigen, nitrogen i argó per un gasoducte a la acereria.
Al novembre de 2018 es posaran en marxa ambdues plantes, que estaran ubicades a la zona econòmica de Dung Quat en el centre-sud de Vietnam. La capacitat de producció total serà de 80.000 metres cúbics d’oxigen i 160.000 metres cúbics de nitrogen per hora, el que correspon aproximadament a la càrrega de 15 camions cisterna. Aquesta capacitat converteix la nova inversió de Messer de 90 milions de dòlars americans amb la major planta per a la producció de gasos industrials en Vietnam. A més a més, de la planta d’acer es subministrarà també el mercat local, com per exemple la construcció naval i proveïdors de la indústria automobilística. “L’any passat, vam generar un creixement particularment fort a Vietnam estrenyent els nostres llaços amb el teixit empresarial local i augmentant la nostra oferta”, va dir Stefan Messer, propietari i director general del Grup Messer. Messer va arribar a Vietnam l’any passat a una facturació de més de 40 milions d’euros. Messer coopera des de 2007 amb el Grup Phat Hoa. Per aquell temps, l’empresa va invertir 20 milions de dòlars americans amb una planta de fraccionament d’aire per a satisfer la demanda de gas de la primera acereria de Hoa Phat. La segona planta es va posar en funcionament en el 2012 i augmentà la capacitat de producció de Messer a Vietnam en un 150% aproximadament. En el 2016, el gasista inaugurà la seva tercera planta de producció de gasos de l’aire.

Els alcaldes de l’entorn de la central nuclear d’Ascó mostren al CSN les mancances del pla d’emergència

Els alcaldes de l’entorn de la central nuclear d’Ascó han exposat al president del Consell de Seguretat Nuclear, Fernando Martí Scharfhausen, les mancances en comunicacions, infraestructures i mitjans previstos en el Pla d’Emergència Nuclear de Tarragona (PENTA). Martí va visitar les instal·lacions de la central nuclear aquest dimarts, així com diverses poblacions i infraestructures de la zona, i va mantenir diverses reunions amb alcaldes. Entre les mancances que se li han exposat,
en una trobada amb parlamentaris d’ERC i alcaldes de Flix, Móra la Nova i la Torre de l’Espanyol, hi ha l’escassa o nul·la cobertura de telefonia mòbil que pateixen diverses zones de municipis propers a la central d’Ascó. Els alcaldes també li han mostrat «les deficiències que presenta la línia ferroviària R-15» i «el problema que suposa el tancament de l’estació de tren de Móra la Nova», lloc de concentració i evacuació de la població en cas d’una emergència, i com a paradigma de la deficiència de les infraestructures viàries necessàries per aplicar el Pla d’Emergència de forma adequada, se li ha ensenyat la inacabada carretera que finalitza al pont sobre el riu Ebre al terme de Riba-roja d’Ebre, i que hauria de continuar fins a Almatret (ja a la demarcació de Lleida), per esdevenir una via d’evacuació cap al nord en cas d’emergència. «La falta de cobertura de telefonia és un fet inacceptable en una àrea nuclear», ha afirmat Joan Juncà, l’alcalde de la Torre de l’Espanyol, població on tampoc hi ha previsió per a l’arribada de la fibra òptica. «La fibra ens facilitaria molt les comunicacions en cas d’emergència», apunta l’alcalde. Juncà celebra aquesta primera visita del president del CSN a l’àrea nuclear de la Ribera d’Ebre, «així com la receptibitat mostrada a les nostres demandes, tot i que en alguns casos som conscients que no té competències». Posteriorment, Fernando Martí Scharfhausen va visitar les instal·lacions de la central nuclear d’Ascó, acompanyat pel secretari general del CSN, Manuel Rodríguez, sics-scarpe-uomo
sics-gel-kinsei-4-uomo.html”asics gel kinsei 4 uomo<
i pel director general d’ANAV, José Antonio Gago. Durant la seva estada a l’emplaçament,
el grup va poder veure algunes de les intervencions més rellevants del projecte de Reforç de la Seguretat (pla Fukushima) posades recentment en servei, com el Centre Alternatiu de Gestió de l’Emergència (CAGE), o el Magatzem Temporal Individualitzat de re

Volkswagen convertirà el Port de Tarragona en un centre logístic

La multinacional alemanya Volkswagen situarà al Port de Tarragona un centre logístic que preveu un moviment de fins a 80.000 vehicles anuals. L’activitat es portarà a terme mitjançant l’operador Bergé i preveu tràfic tant d’importació com d’exportació, segons va confirmar el president de l’Autoritat Portuària. L’aposta de la companyia s’emmarca en el procés de reorganització de les seves instal·lacions a la península Ibèrica, on passarà de quatre a tres centres -un al nord, un al centre i un a l’est-. A Catalunya, la decisió comportarà traslladar l’activitat logística de Barcelona a Tarragona, unes instal·lacions que l’any passat van moure 152.000 vehicles. El Port de Tarragona va tancar el passat exercici amb un 1% més d’ingressos, malgrat que el tràfic de mercaderies es va reduir un 5%. L’acord amb Volkswagen permetrà al Port de Tarragona fer un salt en el tràfic de vehicles i convertir-se en un node logístic de la companyia a la zona de Catalunya i l’Aragó. “Són llocs de treball i economia productiva per al territori”, ha subratllat Andreu, qui ha indicat que els primers vehicles ja han començat a arribar a Tarragona i que s’està treballant en l’assignació d’espais. S’estima que la meitat de les operacions es faran per via marítima i, l’altre 50%, per via terrestre -en tren i camió-, tant des de la planta que l’empresa té a Pamplona com des de les factories alemanyes. El responsable de l’Autoritat Portuària ha detallat que no disposar encara de la connexió amb l’ample europeu -prevista ara pel 2020, segons el Ministeri de Foment- no ha tingut afectació en l’aposta de Volkswagen. Andreu ha lamentat que, per aquest motiu, Daimler sí que va descartar Tarragona com a possible port d’exportació de 200.000 vehicles Mercedes cap a l’Orient Mitjà.Durant el primer trimestre d’enguany, s’han mogut més de 54.000 vehicles al Port de Tarragona, un 21,4% més que en el mateix període del 2016. Els tres primers mesos de l’any, però, acumulen una davallada del 2,7% del tràfic de mercaderies. Els principals sectors que cauen són el cru, l’agroalimentari i la càrrega general, en part per la vaga dels estibadors que ha fet que algun vaixell s’hagi desviat a Barcelona, segons ha admès Andreu.Durant l’any 2016, el Port de Tarragona va moure 31,3 milions de tones, un 5% menys, per motius “conjunturals” com ara l’aturada tècnica a Repsol. Malgrat això, la institució va percebre un 1% més d’ingressos -52,3 MEUR- “per l’aposta per la diversificació” que ha permès tenir accés a “tràfics de més valor afegit”. L’EBITDA del Port va repuntar un 0,3%, fins als 28,4 MEUR, mentre que els resultats d’explotació es van quedar en 7,2 MEUR, un 1,3% menys. El resultat de l’exercici net va recular un 1,6%, fins als 6,2 MEUR, principalment per l’increment d’amortitzacions. Tot plegat, ha permès que el ‘cash flow’ se situï en 26,1 MEUR, un 3,5% més. “En fem una lectura molt positiva, perquè en un any de baixada hem sigut capaços de mantenir un molt bon resultat i la nostra capacitat de generar recursos segueix estable”, ha assenyalat Andreu.
El Port de Tarragona es mostra optimista de cara a aquest 2017 i confia recuperar el nivell dels 33 milions de tones. Entre els nous projectes comercials, a més de l’aposta de Volkswagen per Tarragona, Andreu ha destacat la creació d’una nova línia regular de contenidors que connectarà el Port de Tarragona amb Algèria i el Marroc. L’operativa, a càrrec de Medkon Lines -que ja uneix Tarragona i Turquia-, s’iniciarà el 4 de maig i tindrà una periodicit

Pròrroga del contracte per buscar projectes industrials a Flix

Ercros i l’empresa consultora especialitzada en processos de reindustrialització, MOA BPI Group han acordat prorrogar la durada del contracte que tenien subscrit per a la recerca de nous projectes capaços de generar ocupació a Flix. Aquest contracte s’emmarca en l’acord establert amb el Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Flix per fomentar la reindustrialització de la zona després del tancament l’11 de desembre de 2017, per imperatiu legal, de la planta de producció de clor de la fàbrica d’Ercros a Flix. En aquesta nova fase es contactarà amb les grans empreses europees fabricants de productes químics, així com empreses de tractament de residus i especialitzades en reciclatge. Aquesta fase també permetrà ampliar el marc de prospecció contactant amb empreses de fora d’Europa i amb operadors ferroviaris. Els treballs desenvolupats fins ara han permès identificar diverses empreses interessades que han presentat projectes que estan en fase d’anàlisi. L’oferta de sòl inclou diverses parcel·les que, en conjunt, sumen 200.000 m2. Les empreses que s’hi instal·lin podran beneficiar-se d’una estructura de costos energètics molt competitiva,
disponibilitat de vapor, un elevat cabal d’aigua de captació per als seus processos, estació fisicoquímica de tractament d’aigües, abocador industrial, etc. A les empreses interessades se’ls ofereix la possibilitat de fer ús del sòl en règim de lloguer o venda, en condicions molt avantatjoses en funció del volum d’ocupació que generin. Ercros planteja a més la possibilitat de co-invertir en aquells projectes que puguin aprofitar sinergies amb els seus processos productius. El projecte de reindustrialització compta amb suport institucional de la Generalitat, mitjançant els mecanismes de suport de l’agència Acció, i del municipi, dins del programa d’ajuts a la implantació de noves empreses, que inclou una bonificació del 95% en els impostos municipals sobre edificacions, instal·lacions i obres,