70 municipis reclamen reduir l’impacte dels megaprojectes al paisatge rural
“Des del nostre mirador al parc nacional Serra de las Nieves es veuran les plaques fotovoltaiques projectades al poble proper, Alozaina. L’impacte paisatgístic és evident”. José María Rodríguez, alcalde de Yunquera (Màlaga), està indignat amb el projecte que preveu tacar la postal verda prenyada de pinsapos que s’albira des del seu poble, al cor del setzè parc nacional, que des de fa només un any gaudeix de la màxima figura de protecció mediambiental a Espanya. Seran 130 hectàrees de plaques, la superfície de 182 camps de futbol reflectants en aquesta valuosa panoràmica muntanyosa.
La febre inversora dels megaparcs d’energies renovables afecta tot el món rural a Espanya, però a Andalusia s’ha disparat i ja són 1.200 projectes previstos amb una potència de 25 gigues [cada giga equival a 1.000 megawatts], segons xifres de la Junta . El Govern andalús té pressa per visar-los i només en aquesta legislatura vol donar sortida a 12 gigues sota la premissa de la transició energètica que combati el canvi climàtic.
La pluja de panells solars i molins ocuparà un gran pessic del paisatge rural andalús i contra aquesta onada s’han alçat 70 alcaldes de municipis afectats, que exigeixen a la Junta transparència i ordre en la planificació dels parcs, moltes vegades aprovats a l’esquena, ja que no tenien temps per revisar cada matí el Butlletí Oficial de l’Estat i així presentar-hi al·legacions. Entre els regidors (el 9% dels 785 andalusos) en destaquen vuit del PP, que governa la Junta amb majoria absoluta. “Jo no treballo com a partit, jo penso en el bé del meu municipi ia la Junta es llencen la pilota d’un lloc a l’altre per donar explicacions”, protesta l’alcalde de Yunquera (2.400 habitants). En paral·lel, l’objectiu és evitar fiascos com el d’Iberdrola a la fotovoltaica més gran d’Europa, a Usagre (Badajoz), obligada per la justícia al juny a tornar part del terra per unes expropiacions fetes en frau de llei.
A nou mesos de les properes eleccions municipals, a la Junta se li obre una esquerda amb aquests 70 municipis que sumen 252.000 votants i que poden arrossegar una marea amb pes a les urnes perquè al costat de Jerez, que es va quedar fora per un defecte formal, sumen mig milió de persones. Els alcaldes han presentat una Iniciativa Legislativa dels Ajuntaments (ILA) davant del Parlament, admesa a tràmit fa una setmana, per forçar el debat de les forces polítiques i retratar la Conselleria de Política Industrial i Energia, responsable de la manca de transparència denunciada .
La principal queixa dels 70 alcaldes és que els parcs generen ocupació només durant els dos anys de construcció i, després d’arrencar els oliverars, les vinyes o les suredes, amb prou feines necessiten un parell de treballadors per vigilar les instal·lacions, cosa que provocarà un paisatge transformat, sense ombra de cultius durant almenys tres dècades, i un evident desarrelament.
La Cambra autonòmica ha enviat aquesta setmana la iniciativa als 785 Ajuntaments perquè sospesin si es volen sumar a la petició: “La iniciativa legislativa no va en contra dels beneficis de ningú, sinó en defensa del medi ambient natural d’Andalusia davant dels qui ho volen destruir, sol·licitant al Parlament que planifiqui per preservar els nostres espais protegits”, diu la proposta, afavorida per l’associació Alianza Energía y Territorio (Aliente), que uneix 206 organitzacions ecologistes i socials. La conselleria ha rebutjat respondre les preguntes d’aquest diari i al·lega per escrit que els Ajuntaments poden presentar al·legacions als projectes i que, en darrera instància, són els que concedeixen les llicències d’obra.
Paral·lelament a l’oposició veïnal, un problema clau d’aquesta allau de projectes és la seva afecció al medi ambient, sobretot a la fauna. El visor per localitzar les zones crítiques de la Junta inclou la xarxa d’espais protegits, hàbitats i Red Natura 2000, però no té les àrees crítiques d’aus estepàries, que nien en camps cerealistes amb cultius de secà, objectiu predilecte dels megaparcs renovables. Els ecologistes han iniciat ja diversos processos en allò contenciós administratiu contra certes plantes per ignorar els grans rapinyaires i aus necròfagues i estepàries. “He arribat a veure un estudi d’afecció d’aus d’una consultora amb 170 espècies identificades i un altre amb només 46 a la mateixa zona. I és clar, t’entra el riure”, confia un consultor mediambiental que exigeix anonimat.
Fa un any i mig, la Junta va publicar el visor per cartografiar les àrees crítiques d’afecció ecològica que no haurien d’ocupar els aerogeneradors i panells solars, però després d’una tensa reunió en què la patronal regional de renovables Claner va exigir-ne la retirada, l’Executiu va eliminar el visor de la pàgina web. Després va encarregar una nova cartografia a un expert independent, però aquesta segueix amagada en un calaix des de fa un any.
El problema afecta tant el camp andalús com l’Espanya buida, molts dels territoris dels quals reclamen compensacions per sacrificar el seu paisatge. A certs països europeus les grans elèctriques estan obligades a comptar en el seu accionariat amb una participació del 20% de les comunitats locals, altres paguen un cànon del 30% de la facturació per al desenvolupament del territori, i en algunes regions afectades, el preu de l’electricitat és més reduït per als veïns amb megaparcs a prop, recorda el diputat de Teruel Existe, Tomás Guitarte. “Això garantiria que la recepció de les renovables es fa de bona gana, perquè compensaria la ferida territorial i contribuiria al desenvolupament. Ara tenen el perjudici i cap avantatge”, critica.
El Ministeri per a la Transició Ecològica al·lega que en el seu últim concurs per a 5,8 gigues del juny passat va incloure beneficis per a les empreses que generessin llocs de treball directes a les zones, tinguessin participació d’inversors locals, reduïssin les expropiacions i agregessin mecanismes de reinversió d’ingressos a el territori.
Embús als grans projectes
L’allau de projectes ha provocat un gran embús en els de més de 50 megawatts, recolzats per fons d’inversió i que gestiona el ministeri. La solució va venir amb el Reial Decret 6/2022 de mesures urgents per la guerra d’Ucraïna, que al març va eliminar el procés de participació pública i la possibilitat que els ciutadans al·leguessin, a més de suprimir les avaluacions mediambientals per als projectes amb baixa i moderada afecció ecològica. Davant l’enrenou i les crítiques, finalment el Govern va recular i va limitar la llibertat per prescindir de l’avaluació ambiental a zones de sensibilitat baixa, excloent-ne les de sensibilitat moderada. La participació pública es va rescatar, però per ubicar-la en el procés una vegada que ha estat tramitada al ministeri.
“El decret és un atemptat ambiental, però sobretot un atemptat contra la democràcia. Ara el funcionari que signa la declaració ambiental ignorarà que està en risc de cometre prevaricació perquè no podem informar-lo amb les nostres al·legacions, i així el Govern elimina aquest problema”, censura Luis Bolonio, biòleg d’Aliente. Aquesta organització critica que des de l’inici de l’estratègia energètica el febrer del 2019, el ministeri i les autonomies han obviat la participació pública en la planificació per ubicar les megaplantes, cosa que hauria consensuat un acord social. “Fa un any que denunciem que ens convertirem en la pila d’Europa. Almenys ara no ho amaguen ni Pedro Sánchez ni Ursula von der Leyen”, afegeix.
En paral·lel, la Plataforma per a la Defensa de la Serralada Cantàbrica ha demandat fa 10 dies davant del Tribunal Suprem el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (2021-2030) del ministeri, atès el deteriorament de la biodiversitat que implica. “La manca de participació pública ha donat lloc a un enfrontament entre promotors, administracions i la població d’aquesta Espanya buida, que és la més afectada per grans instal·lacions, i que hauria d’haver estat consultada”, critica l’advocada ambientalista Mari Ángeles López
Antany els promotors consideraven “caríssima i inabordable” la despesa per soterrar les esteses d’evacuació fins a les subestacions, que de vegades superen els 12 quilòmetres, però ara gairebé tots assumeixen aquestes despeses per les exigències dels governs autonòmics i el ministeri. “La part mediambiental i l’oposició veïnal cal treballar-la des del minut zero, i quan l’oposició és forta no val la pena lluitar”, opina Alfonso Vargas, president de Claner.
La iniciativa parlamentària a Andalusia, ideada per afavorir la participació ciutadana, té difícil prosperar: els governs socialistes i conservadors han ignorat les 44 presentades des del 1988 a Andalusia. Cap no ha prosperat. La transformació del paisatge portarà exemples molt cridaners com Cartaojal, pedania d’Antequera (Màlaga), on està previst ubicar l’equivalent a un miler de camps de futbol de panells a només 500 metres del centre urbà; o Navazuelo, a Guadahortuna (Granada), que es veurà escanyada per un mar de plafons en totes les direccions. Quan estigui acabat, la petita pedania esdevindrà cada estiu un forn.
La polèmica afecta de ple Jerez de la Frontera (212.000 habitants) perquè el seu paisatge tradicional de vinyes es veurà envaït per centenars de milers de panells i aerogeneradors de 210 metres, gairebé l’alçada del Pirulí de Madrid (230 metres). La cinquena ciutat andalusa es va quedar fora de la iniciativa parlamentària per l?absència d?un regidor en un ple. “És un desembarcament de mar de miralls sense control. Demanem a la Junta que ens informi de quants projectes té en tramitació i ens va respondre que no tenia temps de donar-nos la informació”, critica el tinent alcalde d’Urbanisme i Medi Ambient, José Antonio Díaz (PSOE). El partit Ganemos assegura que la Junta ja ha aprovat 10 de les 14 plantes projectades.
La ruptura amb l’estampa tradicional de Jerez xoca amb l’enoturisme i els cellers, que reben visitants per assaborir vins mentre passegen per les vinyes. “Col·loquen un parc eòlic monstruós amb molins brutals de 210 metres d’alçada a només tres quilòmetres de Jerez, al cor de la vinya històrica, on hi ha vinyes des de fa milers d’anys, amb una subestació base i 25 torretes de transformació. No estem contra les renovables, sinó contra aquest creixement desordenat que ataca el patrimoni”, protesta César Saldaña, president del Consell Regulador del Vi de Jerez. El Consell, que agrupa 1.700 viticultors inquiets davant aquest desembarcament als parcs, ha denunciat davant la Fiscalia el parc eòlic El Barroso, de la companyia Capital Energy.
La companyia al·lega que ha proposat de reduir l’impacte visual amb massa arbòria i forestal per cobrir la subestació. “La col·laboració entre el Consistori i la companyia es mantindrà a la fase d’operació del Barroso, a més de prioritzar la contractació de treballadors locals tant durant les tasques de construcció com de manteniment”, esgrimeix la signatura en una resposta per escrit.
El PP de Jerez va votar en contra al ple municipal del desembre passat per sumar-se a la iniciativa davant el Parlament, però ara censura la Junta i el desembarcament als parcs: “L’Administració autonòmica no informa sobre la ubicació concreta de l’aerogenerador, sinó que diu quan una zona és viable i no afecta a aus o avions. Però el PGOU és el que mana i no pots ubicar aerogeneradors de 200 metres a les vinyes”, critica María José García-Pelayo, aspirant popular a l’alcaldia.
L’Ajuntament sosté que el blindatge del Pla General per als sòls d’especial protecció de vinyes només afecta els panells fotovoltaics i no els aerogeneradors, que han de complir uns requisits paisatgístics als quals la Junta ha donat el vistiplau. “L’alcaldessa [Mamen Sánchez] es mostra compungida, però no és veritat perquè té la potestat de parar-ho”, censura Saldaña. Font: elpais.com, pixabay