Haurà de multiplicar per quatre la seva fabricació, ja que gairebé no arriba actualment al 10% del mercat.
Convertir Europa en un centre destacat de fabricació de xips i rebaixar la dependència europea d’altres llocs com Àsia i els Estats Units. Aquest és l’objectiu del pla que inclou la Llei Europea de Chips, que mobilitzarà més de 43.000 milions d’euros d’inversions tant del sector públic com privat, segons va anunciar la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen. Brussel·les pretén que el 2030 el 20% dels xips del món es produeixin a la UE, cosa que implica que s’haurà de multiplicar per quatre la seva fabricació, ja que actualment gairebé no arriba al 10% del mercat.
Sota el pla anunciat, es mobilitzaran uns 11.000 milions d’euros en inversions públiques i privades per finançar el lideratge tecnològic en capacitats de recerca, disseny i fabricació, i s’hi sumaran 30.000 milions d’inversions públiques ja planejades procedents de Next Generation EU, Horizonte Europa i els pressupostos nacionals, i un fons (anomenat fons de xips) per invertir entre 2.000 i 6.000 milions d’euros a ajudar les empreses emergents a incorporar-se al sector, segons va anunciar el comissari de mercat Interior, Thierry Breton.
“Amb la Llei Europea de Xips combinem la inversió, el marc regulador i les associacions estratègiques necessàries per fer d’Europa un líder en aquest mercat tan important”, va remarcar Von der Leyen, que va insistir que “els xips són al centre de la carrera tecnològica global, i són la base de les nostres economies modernes”. “La pandèmia ha exposat dolorosament la vulnerabilitat de les cadenes de subministrament”, va afegir, fent al·lusió als problemes que estan patint els fabricants d’automòbils a Europa i altres béns afectats per la falta de xips.
Brussel·les aspira amb aquest pla a rivalitzar amb el pla de 52.000 milions de dòlars anunciats pel Govern dels EUA per augmentar la competitivitat davant de la Xina. Una carrera que passa, segons les autoritats europees, per construir grans fàbriques de xips, en un context com l’actual en què hi ha una escassetat mundial d’aquests components vitals per a la indústria de l’automòbil i els fabricants de tecnologia, ja que són peces clau centres de dades, ordinadors o telèfons intel·ligents, i també per a dispositius mèdics, entre d’altres.
Però, com va indicar Cecilia Bonefeld-Dahl, directora general de Digital Europe, “la UE va atreure només el 3% de la inversió mundial per a les fàbriques de xips el 2020 i es necessita molta feina per impulsar aquesta xifra cap amunt”.
L’Executiu comunitari reconeix que l’alt cost d’aixecar plantes de producció farà necessària una inversió pública massiva si es vol atraure la privada, per la qual cosa suavitzarà les normes d’ajuda d’Estat per permetre, per primera vegada, subsidiar la construcció de fàbriques per a la producció de xips d’última generació, sense que es declarin il·legals. Obrir una d’aquestes fàbriques costa uns 20.000 milions de dòlars i fa dos o tres anys que arrenca la seva construcció fins que està operativa.
La llei exigirà a les empreses que rebin subvencions que donin prioritat als clients europeus en temps d’escassetat de subministrament. La UE també podria ampliar la mesura a totes les empreses si els EUA o altres països apliquessin aquests controls, segons el Financial Times, que afegeix que les empreses asseguren que l’ajuda hauria d’igualar el 40% dels costos de construcció oferts per rivals internacionals com Corea del Sud. Així que tot apunta que s’obrirà una guerra de subsidis entre la UE, els EUA i altres potències per atraure la producció de xips.
Intel ja va anunciar al setembre que podria invertir fins a 95.000 milions de dòlars a Europa durant la propera dècada. També ha anunciat la construcció de dues noves fàbriques als Estats Units que es beneficiaran de l’apuntat pla de Washington de 52.000 milions de dòlars.
Greg Slater, director d’assumptes reguladors d’Intel, va dir a l’FT que l’ajuda estatal per donar suport a la fabricació és essencial per a l’ecosistema d’Europa. I va dir que La companyia examinarà de prop les propostes de control d’exportacions.
La presidenta de la Comissió va explicar que aquesta llei arriba “en el moment adequat, amb dos objectius principals: a curt termini augmentar la nostra resiliència davant futures crisis, anticipant i evitant problemes a les cadenes de subministrament. I, a mitjà, termini, fer de la UE un líder industrial en aquest mercat tan estratègic”.
Bretón ja va reconèixer a Efe que actualment el 50% dels semiconductors es produeixen a Taiwan. “Si per una raó o una altra Taiwan no els pogués exportar, només caldrien tres setmanes perquè gairebé totes les fàbriques que tenim (d’automòbils, carn, electrodomèstics…) deixin de funcionar, perquè no tindríem semiconductors. Això no és acceptable, ens hem de dotar de capacitat per respondre a aquesta eventualitat”.
La Llei Europea de Xips, que cerca defensar la sobirania digital europea i impulsar la reindustrialització d’Europa, haurà d’obtenir el vistiplau del Parlament Europeu i del Consell. L’estratègia contempla també crear aliances amb altres socis, com els EUA o el Japó, per crear cadenes de subministrament fiables i evitar colls d’ampolla ja que en aquest sector “cap continent no pot ser totalment independent”, va afegir Von der Leyen. Font: cincodías,elpaís.es, pixabay