El cos humà és aproximadament equivalent a una bombeta de 100 Watts. Llavors tens un calor que si ets capaç d’aprofitar com a mínim en una part, podries alimentar petits dispositius.
Seria difícil alimentar un telèfon mòbil dels moderns, però no seria tan complicat alimentar un petit sensor, per exemple, que mesuri algunes constants vitals, com el pols, la temperatura.
Al laboratori es treballa en la recerca de materials que puguin convertir en electricitat les diferències de temperatura que es donen en la naturalesa o l’activitat humana. Aquest grup del CSIC investiga materials que siguin molt abundants i tan flexibles que es puguin arribar a imprimir. Un complex procés de manipulació del material condueix a un prototip d’aparell que hauria de ser capaç de produir petits voltatges elèctrics.
Una de les aplicacions d’aquesta tecnologia s’està assajant al jardí de l’institut. Es tracta d’un sensor que podrà alimentar de manera termoelèctrica per recollir informació com ara la temperatura o la humitat de l’entorn.
La idea és que es pugui convertir en una eina per fer agricultura de precisió. Una aplicació seria per al control de plagues, que està bastant relacionada amb la temperatura i la humitat local. Una altre opció seria per aquells viticultors que utilitzen regadiu, seria per a la gestió de l’aigua per zones.
A l’ordinador es reben les dades del sensor i es processen per obtenir els resultats. Durant els pròxims mesos, es treballarà en aquest projecte per demostrar la viabilitat de la tecnologia al camp. Font:ccma.cat