Publicat a

La Generalitat anuncia 23 nous punts de recàrrega per a vehicles elèctrics

Mapa de la Xarxa bàsica pública de recàrrega ràpida de Catalunya

L’Institut Català d’Energia (ICAEN) subvencionarà amb més de 800.000 euros la instal·lació de 23 punts de recàrrega ràpida en 19 poblacions catalanes. Amb aquestes noves ubicacions, Catalunya disposarà, a un màxim de 30 quilòmetres, d’una estació que permeti carregar un vehicle fins a 120 quilòmetres d’autonomia en menys de mitja hora

Catalunya afegirà 23 estacions de recàrrega en 19 municipis a la seva xarxa pública de recàrrega ràpida per a vehicles elèctrics. Aquesta mesura completa el desplegament del Pla estratègic per al desplegament d’infraestructura de recàrrega per al vehicle elèctric a Catalunya 2016-2019 (PIRVEC), impulsat pel departament d’Empresa i Coneixement, i permetrà que cap punt del país quedi a més de 30 quilòmetres d’un punt de recàrrega ràpida. L’Institut Català d’Energia (ICAEN) ja treballa en el disseny d’un nou programa, que s’iniciarà l’any que ve, per continuar incentivant la mobilitat elèctrica i sostenible entre la ciutadania.

Les 23 noves estacions se situaran en 19 municipis: se n’instal·laran 2 a Solsona (Solsonès), a Montblanc (Conca de Barberà), a Gandesa (Terra Alta),  i a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà); i 1 a Pont de Suert (Alta Ribagorça), a les Borges Blanques (les Garrigues), Amposta (Montsià), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Banyoles (Pla de l’Estany), Tremp (Pallars Jussà), Mollerussa (Pla d’Urgell), Pals (Baix Empordà), Ponts (la Noguera), Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Calaf (Anoia), Guissona (la Segarra), Alcover (Alt Camp) i Juneda (les Garrigues). Amb l’entrada en servei d’aquestes estacions, que es produirà en els propers mesos, la xarxa pública d’estacions de recàrrega ràpida quedarà formada per 130 estacions repartides en 75 municipis.

La Generalitat, a través de l’ICAEN, ha destinat 864.750 euros a incentivar i desplegar la instal·lació d’aquestes estacions, i la gestió anirà a càrrec dels corresponents ajuntaments o corporacions locals. Totes aquestes estacions seran interoperables, és a dir, s’hi podrà accedir amb qualsevol de les targetes d’usuari emeses per les corporacions locals que gestionen les estacions, i proporcionen una autonomia superior a 100 quilòmetres en 30 minuts de recàrrega.

Les noves localitzacions augmenten la cobertura geogràfica de la xarxa ràpida de recàrrega, que té com a funció donar suport a la demanda de mobilitat interurbana dels ciutadans i proporcionar-los la seguretat de que podran disposar d’estacions de recàrrega ràpida quan facin desplaçaments llargs pel territori en vehicle elèctric. Des de l’any 2016, l’ICAEN ha destinat més de 3 milions d’euros al desplegament d’aquesta xarxa.

Suport a la mobilitat elèctrica

El sector del transport és responsable del 42,9% del consum d’energia final a Catalunya. Per això, i amb la voluntat de lluitar contra el canvi climàtic i de contribuir a la descarbonització del model energètic, la Generalitat va apostar per incentivar la mobilitat elèctrica interurbana arreu del país a través del PIRVEC 2016-2019. En l’actualitat, per les carreteres catalanes circulen més de 17.000 vehicles elèctrics; a més, un 1,9% dels nous turismes matriculats i un 6,9% de les noves motocicletes matriculades són elèctrics, mentre que un 9% dels turismes matriculats són híbrids.

En el marc del PIRVEC també s’ha constituït l’Aliança de municipis per a la interoperabilitat –que facilita que l’accés a les estacions de recàrrega amb una única targeta d’usuari a tots els ciutadans-, s’ha format més de 300 instal·ladors en la col·locació de punts de recàrrega vinculats a aparcaments privats, s’ha elaborat un mapa visor d’estacions de recàrrega perquè els usuaris puguin consultar la ubicació i l’estat dels punts de recàrrega en temps real, i s’han realitzat propostes normatives al govern de l’Estat per tal de fomentar l’electrificació del transport per carretera.

Un cop completada la xarxa bàsica pública de recàrrega ràpida, l’ICAEN ja treballa en l’elaboració d’un nou programa que permeti donar respostes a les necessitats dels ciutadans per tal de facilitar-los una mobilitat més neta i eficient. La mobilitat és un dels eixos fonamentals de la transició que ha iniciat Catalunya cap a un nou model energètic més net, sostenible i democràtic, basat en les energies renovables. Font: govern.cat

Publicat a

Decret perquè el 50% de l’energia consumida a Catalunya sigui d’origen renovable el 2030

El govern de la Generalitat ha aprovat un decret que afavoreix la implantació de parcs eòlics i solars a Catalunya

Només un 8% de l’energia a Catalunya prové de fonts renovables

El govern ha derogat el decret que limitava la implantació de parcs eòlics i solars a Catalunya. De fet, les restriccions d’aquesta normativa -aprovada ara fa 10 anys- feien impossible assolir els objectius mediambientals que s’ha fixat el govern, com ara que l’energia que es consumeixi a Catalunya sigui d’origen renovable en un 50% al 2030. I en un 100% el 2050.

I és que actualment només un 8% de l’energia que consumim a Catalunya prové de fonts renovables.

La derogació de l’anterior decret havia estat una demanda del sector des de fa anys, que l’acusa de l’actual frenada en què es troba la indústria de renovables a Catalunya. Les limitacions de la normativa i la seva meticulosa aplicació han paralitzat els últims anys molts projectes.

És el cas de l’empresa de paper LC Paper, a Besalú. Aquesta empresa fa temps que va apostar per l’eficiència energètica i la sostenibilitat.

Tres anys enrere van posar en funcionament una caldera de biomassa per reduir a zero les emissions de CO2, un pla que havia de culminar amb la instal·lació d’un parc fotovoltaic al costat. Però van topar amb el no de l’administració, com explica el gerent de l’empresa, Joan Vila.

“En els últims 5 anys hi ha hagut intents de desenvolupar el projecte retallant-lo de 5 a 3 MW, posant-lo més a la vora d’una casa que hi ha, intentant que tingués menys impacte visual, però sempre, sempre, ens hem trobat amb uns tècnics que estan a l’administració que llegien al peu de la lletra el decret.”

I el decret deia que les plantes solars han de fer-se en terrenys contigus a zones industrials, però, en aquest cas, la planta planificada en aquests terrenys darrere de la carretera, trencaven la norma per 90 metres.

“El fet que el decret fos restrictiu per frenar qualsevol parc que hi hagués entrava en aquestes coses absurdes que una continuïtat de 90 metres deixés de ser vist com un projecte d’autoconsum fotovoltaic. i això és absurd. El nou decret salta aquestes barreres i absurditats.”

Ara s’obren les portes i el projecte hauria de veure la llum en un temps rècord. Perquè els terminis de tramitació se simplifiquen -el promotor s’adreçarà a una finestreta única- i s’escurcen fins als 13 mesos.


S’espera una allau de projectes

El dubte ara és saber si l’administració estarà prou dotada per donar sortida a l’allau de projectes que es preveuen. I si amb les sol·licituds per connectar-se a la xarxa que ja s’han aprovat els últims mesos, que superen de llarg els objectius que marca el pla nacional d’energia i clima, Catalunya hi arriba a temps.

Pep Salas, director d’Innovació i Regulació de Km0.energy:

“Aquest és un repte perquè, evidentment, els objectius en energies renovables es fixen per estat membre. Per tant, són conjunts de l’estat espanyol. I els que fixa el PNIEC, que és el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima, ja amb les potències que avui en dia estan demanades al conjunt de l’estat, ja pràcticament estan aconseguides. Per tant, des d’aquest punt de vista, diríem que podem fer projectes. Però, si bé això és cert, també és veritat que projectes d’escala petita i mitjana properes a llocs de consum, sempre tindran la seva lògica tècnica i econòmica. Jo crec que hi ha un recorregut que abans que no es col·lapsi, es podran fer molts projectes.”

Unefcat i Eloliccat ja han valorat positivament el nou decret llei, però es mostren cautelosos i esperen a la seva “publicació per estudiar-ne el contingut i poder fer una valoració detallada de l’impacte que pot tenir en el desenvolupament en el territori, de manera que permeti a Catalunya sortir del vagó de cua de l’Estat en nous projectes d’energia renovable posats en marxa.”

Catalunya, pionera

I és que Catalunya, que va arribar a ser pionera amb la implantació del primer parc eòlic a tot l’estat, ha perdut pistonada els darrers anys, i un cop superada la crisi i el cop que va suposar la retallada de les renovables no ha pogut remuntar degut -asseguren- a les restriccions del decret 147/2009, el que s’ha derogat aquest dimarts.

No ha passat el mateix a la resta de l’estat, que sí han pogut beneficiar-se de les millores tecnològiques que han tornat a fer atractives les inversions en renovables malgrat la supressió de primes.

De fet, ara mateix a Espanya hi ha 5,9 GW de potència solar en servei, però només una petita part, 0,3 GW, corresponen a Catalunya. I pel que fa a l’energia eòlica, la situació és la mateixa.

Dels 23,6 GW instal·lats, només 1,3 GW són a Catalunya.

A més, Catalunya s’ha mantingut al marge de la bombolla que torna a viure el sector amb la sol·licitud de nous punts de connexió a la xarxa. De tots els que ja s’han autoritzat, tant en fotovoltaica com en eòlica, només una mínima part corresponen a Catalunya.

Un dels esculls, però, serà vèncer la resistència als territoris, i la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, assegura que aquest serà el pròxim gran debat que Catalunya haurà d’afrontar com a país.

“Per mi, aquesta és la gran qüestió que haurem d’entomar. Nosaltres volem arribar a un nivell de renovables, però si hem de conciliar-ho amb les demandes territorials haurem de mirar com juguem aquests dos interessos. Perquè els territoris tenen tota la legitimitat a expressar que volen tenir aquestes limitacions, però, a nivell global, llavors haurem de decidir, com a país, fins a on volem arribar amb el foment de renovables. Aquesta serà la discussió: compatibilitzar la potència que generem basada en renovables i, evidentment, preservar els interessos de les diferents parts del territori.”

I amb el tancament de les nuclears, d’on prové el 24% de l’energia que consumim a Catalunya, el debat es fa ara inajornable. Font: ccma.cat

Publicat a

Linde construeix plantes de producció de gasos industrials al Port de Tarragona

Els treballs que duraran 12 mesos suposaran una càrrega de més de 5.000 tones amb destinació Corpus Christi a Texas (EUA).

L’empresa alemanya Linde AG engeneering, especialitzada en el disseny i construcció de plantes químiques a gran escala, desenvolupa un projecte per als estats Units en les instal·lacions i infraestructures del Port de Tarragona. Linde AG construeix plantes per a la producció de gasos industrials. El projecte té una durada de dotze mesos i suposarà un total de càrrega de 5.352 tones que s’embarquen, posteriorment, amb destinació Corpus Christi, a Texas (EUA).

A finals del mes de setembre passat es van iniciar els treballs de càrrega, en la prolongació del Moll de Cantàbria, de les dues primeres plantes. Aquestes dues superestructures, una de producció de gas metà i una altra d’etilè, van haver de ser desplaçades amb mitjans especials donat el seu volum i el seu pes per poder ser carregades al vaixell. Les dimensions de la planta de producció de metà són de 32,9 m x 18,4 m x 26,2 m; i les dimensions de la planta d’etilè són de 19,5 m x 31,3 m x 27,1 m. Unes mesures similars a un edifici de 9 plantes d’alçada!

Aquesta és una operativa que es repetirà diverses vegades durant els propers mesos. Linde AG porta a terme aquesta complexa operació de càrrega, en col·laboració amb Fagioli, una empresa d’enginyeria especialitzada en transport pesat i d’elevació. Fagioli realitza les activitats de remolc i càrrega al vaixell de cada planta desplaçant cada superestructura pel moll mitjançant remolc modular autopropulsat des de l’àrea de magatzem fins a la rampa Ro-Ro per a la seva càrrega al vaixell ROLLDOCK, pertanyent a el grup ROLL GROUP. Roll Group és una empresa amb embarcacions multifuncionals semisubmergibles garanteixen el transport de càrrega pesada a través dels oceans de món. Cada moviment segueix els procediments segons la norma de qualitat ISO 9001: 2015, de seguretat i salut en el treball segons la UNI 45001: 2.018 així com les garanties marines i d’operacions establertes en el DNVGL-ST-N001: 2.016.

L’empresa Bergé Marítima SL és l’encarregada de dur a terme la consignació i l’estiba d’aquesta càrrega especial en el marc de Project Càrrec. Un servei portuari que es caracteritza per la personalització de cada càrrega, adaptat a les característiques de cada superestructura, el que converteix cada enviament en únic, amb una configuració especial en cada cas i estudis únics. A diferència d’altres mercaderies, Project Càrrec no és una operació portuària estandarditzable i requereix sempre un treball de disseny i planificació prèvia.

Una aposta per la diversificació
Project Càrrec és una de les apostes del Port de Tarragona per aconseguir una major diversificació dels tràfics marítims. La infraestructura portuària del Port permet desenvolupar aquest servei per les particularitats que presenta respecte als seus competidors: una excel·lent climatologia que permet que gairebé la totalitat dels projectes es realitzin en esplanades a l’aire lliure, i la possibilitat d’embarcament directe des de moll.

A més, el Port té àmplies àrees operacionals amb una disponibilitat de 280.000 m2 d’espai, rampes RO-RO i una excel·lent accessibilitat per carretera i ferroviària que ofereixen totes les garanties per a una logística de subministrament d’aquestes característiques.

Un altre avantatge competitiu del Port de Tarragona és el calat de 16 metres de profunditat. Aquesta profunditat dins dels aigües interiors del port és gairebé inexistent en la resta dels ports de la Mediterrània i permet l’atracada de vaixells especials preparats per transportar grans càrregues, impossibles de traslladar amb vaixells de càrrega en contenidor.

Finalment, les grues multi propòsit amb capacitat de càrrega màxima de fins a 35 tones, permeten dur a terme operatives de desenvolupament, realització i càrrega d’aquests tipus d’estructures durant gairebé tot l’any, fent que el Port de Tarragona sigui una localització perfecta per a aquest tipus de megaprojectes. Font: spanishports.es

Publicat a

Un consorci català produeix un nou combustible sostenible a partir d’aigües residuals amb els mateixos usos que el gas natural

La Comunitat RIS3CAT Energia, impulsada per ACCIÓ, ha creat per primera vegada a Catalunya un gas sintètic que es pot fer servir per a la calefacció, com a combustible dels vehicles o per produir electricitat, a partir dels fangs d’una depuradora.

  • El projecte, que compta amb un pressupost de gairebé 3 milions d’euros, es basa en l’economia circular ja que el gas sintètic és d’origen renovable i es produeix a partir del fang de les aigües residuals de la depuradora, contribuint a la reducció del canvi climàtic.
  • Una Comunitat RIS3CAT -n’hi ha 11 a Catalunya- és un consoci sectorial format per empreses, centres tecnològics, universitats i altres agents del sistema d’R+D amb l’objectiu de desenvolupar durant tres anys projectes tecnològics transformadors amb alt impacte per a l’economia catalana.

La Comunitat RIS3CAT Energia, impulsada per ACCIÓ -l’agència per a la competitivitat de l’empresa depenent del Departament d’Empresa i Coneixement-, ha desenvolupat un sistema per produir gas renovable a partir de fangs d’aigües residuals. És una iniciativa pionera a Catalunya basada en l’economia circular i amb l’objectiu de convertir les aigües residuals d’una depuradora en un tipus de gas sintètic i renovable que es pugui utilitzar per a la calefacció, per produir electricitat o com a combustible dels vehicles.

Es tracta del projecte COSIN, que lidera Naturgy, i en el qual també participen les empreses i entitats Cetaqua, AMES, FAE, Labaqua, l’UPC i l’IREC. El pressupost del projecte, de gairebé 3 milions d’euros, està cofinançat pel Programa Operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020. Aquestes entitats formen part de la Comunitat RIS3CAT Energia, un consoci sectorial format per empreses, centres tecnològics, universitats i altres agents del sistema d’R+D amb l’objectiu de desenvolupar durant 3 anys projectes transformadors amb alt impacte per a l’economia catalana.

El projecte, que s’acabarà d’executar a finals d’aquest 2019, s’està desenvolupant en una planta pilot ubicada a la depuradora Riu-sec de Sabadell, la primera d’aquestes característiques a Catalunya. Així, s’ha instal·lat un sistema que tracta els fangs de la depuradora per produir aquest gas renovable (anomenat biogàs) que posteriorment es neteja i s’enriqueix fins a aconseguir un gas compost pràcticament només per metà. El procés es basa en l’ús de noves tecnologies com ara generadors d’hidrogen que utilitzen electricitat renovable, a més del procés de metanació del diòxid de carboni recuperat del biogàs. L’objectiu final és la incorporació d’aquest gas sintètic (que, essent d’origen renovable s’anomena ‘gas natural sintètic’) a la xarxa de gas natural. Aquest nou gas renovable ofereix unes propietats i qualitat compatibles amb els usos del gas natural, al mateix temps que es fomenta l’economia circular i es redueixen les emissions de carboni, contribuint a la reducció del canvi climàtic.

Com que aquest gas renovable s’ha convertit en una molècula química (el metà), es pot emmagatzemar de manera massiva per tal d’aprofitar els excedents d’energia en altres ocasions en què es necessiti. El projecte COSIN ha permès validar la tecnologia requerida per dur a terme l’emmagatzematge d’energia en un entorn industrial de dimensions reduïdes amb la intenció de poder replicar-lo en una escala major per optimitzar-ne el funcionament.

Les Comunitats RIS3CAT

Una Comunitat RIS3CAT és un consoci sectorial format per empreses, centres tecnològics, universitats i altres agents del sistema d’R+D amb l’objectiu de desenvolupar durant 3 anys projectes tecnològics transformadors amb alt impacte per a l’economia catalana. La Generalitat de Catalunya, a través d’ACCIÓ –l’agència per a la competitivitat de l’empresa, depenent del Departament d’Empresa i Coneixement-, va posar en marxa l’any 2015 les primeres cinc Comunitats RIS3CAT, mentre que al 2018 se’n van acreditar 6 més.

El pressupost total per impulsar les 11 comunitats és de 43 milions d’euros, uns ajuts gestionats per ACCIÓ i que provenen del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea en el marc del Programa Operatiu de Catalunya 2014-2020, i que mobilitzaran una inversió de prop de 117 milions d’euros per part dels seus integrants. En total, 270 empreses, centres tecnològics, universitats i agents d’R+D catalanes formen part de les 11 Comunitats RIS3CAT, que estan duent a terme 58 macroprojectes en àmbits com l’alimentació, la salut, l’energia, la impressió 3D, la indústria 4.0, la fabricació avançada, la producció agroalimentària o l’aigua. Font: acció.gencat

Publicat a

Una nova tècnica permet reciclar les cendres volants de incineradores de residus

Investigadors de la Universitat Politècnica de Madrid han desenvolupat un tractament permet estabilitzar les cendres volants procedents d’incineradores de residus urbans, que poden ser després utilitzades en ciments, formigons, materials ceràmics o paviments.

Un equip d’investigadors de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria i Disseny Industrial (ETSIDI) de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) ha desenvolupat un mètode per al tractament de les cendres volants procedents de les incineradores de residus sòlids urbans. El tractament disminueix el caràcter perillós d’aquestes cendres i obre noves oportunitats per al seu ús controlat, per exemple, com a matèria primera secundària en enginyeria civil (ciment i formigó, entre d’altres).

La incineració de residus sòlids urbans és un mètode cada vegada més utilitzat com a alternativa a l’emmagatzematge en abocadors. La incineració permet reduir la massa i el volum dels residus, amb la possibilitat de recuperació d’energia. No obstant això, no és la solució final per a la gestió dels residus sòlids urbans. Aproximadament un 2-4% dels residus del propi procés d’incineració corresponen a les cendres volants, denominades així per la seva baixa densitat i mida petita de partícula, i que es recuperen del corrent de sortida de gasos de l’incinerador.

Les cendres volants es classifiquen d’acord a la legislació europea com a residus tòxics i perillosos a causa de l’alt contingut en sals solubles, com ara clorurs i sulfats, i la presència de metalls pesats. Aquests compostos presenten un alt potencial de lixiviació, el que resulta clau en la gestió de les cendres volants, ja que la seva deposició en abocador pot originar contaminació secundària de sòls i aigües subterrànies.

ECONOMIA CIRCULAR
D’altra banda, les actuals polítiques ambientals de la Unió Europea promouen una economia circular, que prioritza el reciclatge dels residus de manera que passin a ser recursos, sent el dipòsit en abocadors l’opció última.

El Grup Anàlisi i Caracterització Òptica de Materials de la ETSIDI de la UPM porta anys treballant en una línia d’investigació per a la valorització de residus industrials. Dins d’aquesta trajectòria, diversos membres de Grup han realitzat un projecte l’objectiu ha estat tractar les cendres volants per tal de preparar-les per a usos posteriors.

Com assenyala Evangelina Atanes Sánchez, investigadora que ha participat en el treball, “qualsevol proposta seu objectiu sigui la reutilització de les cendres volants de tenir en compte la perillositat de les cendres i el cicle de vida del nou material”.
El mètode desenvolupat consisteix a tractar les cendres volants amb carbonat sòdic com a agent estabilitzant, i presenta una doble funció en una única etapa: separació dels clorurs de les cendres i immobilització dels metalls pesants a les cendres tractades. El procés aconsegueix eliminar el 97% dels ions clorur, i la reacció de carbonatació aconsegueix una reducció significativa de la mobilitat de metalls com ara plom, zinc, coure i cadmi, que queden retinguts en les cendres tractades en un percentatge superior a 87% .

El mètode resulta prometedor a nivell industrial, “ja que presenta clars avantatges sobre altres processos de carbonatació al treballar en fase líquida, amb un temps de reacció molt curt (5 minuts), condicions de temperatura i pressió ambient, i el baix cost del carbonat sòdic utilitzat com a reactiu”, conclou Atanes Sánchez.

Per tant, el tractament resulta una opció atractiva per a l’estabilització de cendres volants reduint les seves característiques perilloses i facilitant la seva reutilització com a matèria primera, especialment per a aplicacions com ara ciment, formigons, materials ceràmics o paviments. Font: sinc/residuosprofesional.com