Sorigué engegà un projecte d’economia circular per transformar residus de pneumàtics en filtres per al tractament d’aigües

Amb aquesta tecnologia es dona una segona vida als pneumàtics gastats i s’evita l’ús del carbó fòssil per produir els filtres, capaços d’absorbir metalls pesants, contaminants, matèria orgànica i males olors a les depuradores d’aigua

Per aquest projecte, Sorigué ha rebut un ajut de 82.000 euros en el marc del programa Nuclis d’R+D Empresarial per a projectes d’economia circular en l’àmbit dels residus que impulsen ACCIÓ i l’Agència de Residus de Catalunya.

L’empresa catalana Sorigué, amb seu a Lleida, ha desenvolupat una tecnologia que permet transformar residus de pneumàtics en filtres per al tractament d’aigües. El projecte, en fase pilot i pioner a Catalunya, evita d’aquesta manera l’ús del carbó fòssil, el material que s’utilitza habitualment per produir aquests filtres d’aigua. Així, la iniciativa es basa en l’economia circular i té per objectiu millorar la valorització de residus i dotar-los, al mateix temps, d’una segona vida i de noves prestacions.

D’aquesta manera, el sistema creat es basa en l’aplicació d’un tractament químic i tèrmic als pneumàtics per obtenir el carbó actiu, el material que s’utilitza per filtrar l’aigua, en aquest cas més sostenible i no fòssil ja que no deriva del carbó natural sinó del cautxú del pneumàtic fora d’ús. Aquests filtres d’aigua són capaços d’absorbir metalls pesants, contaminants, matèria orgànica i males olors a les depuradores d’aigua.

Segons el director d’innovació de Sorigué, Joan Pons, “l’objectiu del projecte és, d’una banda, trobar una alternativa als actuals tractaments d’aquest tipus de residus i, de l’altra, obtenir un producte d’elevat valor afegit per a la gestió d’aigües, tot tancant el cicle dels materials i donant un pas més enllà en el camp de l’economia circular”.

Per Pons, “la recuperació de residus és important sobretot en l’àmbit ecològic, però també en l’econòmic” ja que el fet de “no utilitzar un producte fòssil finit no només fomenta la disminució de la petjada de carboni i l’impacte ambiental associat a tot el cicle de vida del producte, sinó que permet fabricar un producte tecnològic i d’elevat valor, fet que millora el volum de negoci”. L’empresa catalana dirigeix la seva tecnologia a empreses dedicades a la gestió dels residus i al cicle de l’aigua.

Fundat al 1954, Sorigué és un grup empresarial especialitzat en el desenvolupament de solucions basades en la innovació per als sectors de la construcció, els serveis, els materials i la tecnologia i enginyeria de l’aigua. El grup compta amb més de 20 societats i 3.800 treballadors en plantilla.

Suport als projectes d’economia circular

La línia d’ajuts Nuclis d’R+D Empresarial per a projectes d’economia circular en l’àmbit dels residus s’emmarca en el conveni entre ACCIÓ i l’Agència Catalana de Residus (ARC) per fomentar projectes empresarials d’R+D relacionats amb la prevenció i la gestió dels residus que comportin, entre altres, nous processos o la millora tecnològica dels ja existents i que en permetin la recuperació de recursos.

Els criteris per a la concessió dels ajuts han prioritzaran el potencial de reducció efectiva dels residus, bé perquè s’estalvia la seva generació, bé perquè es converteixen en recursos o perquè el procés permet utilitzar residus que no eren aprofitats. Font: gencat

Port Aventura cobrirà un terç de l’energia del parc amb una planta fotovoltaica

Serà una planta d’energia solar de 100.000 metres quadrats, una extensió equivalent a 14 camps de futbol

Una tercera part de l’energia dePort Aventura es cobrirà amb una gran planta fotovoltaica a partir de la primavera que ve. Serà la planta d’energia solar més gran d’Europa en un resort d’oci. El parc Invertirà 6 milions d’euros en unes instal·lacions d’una extensió equivalents a 14 camps de futbol que generaran una bona part de l’energia elèctrica que consumeix.

La planta fotovoltaica tindrà 100.000 metres quadrats, amb 22.000 panells, que s’instal·laran en uns terrenys annexos al complex d’oci. És la instal·lació d’autoconsum solar més gran d’un parc d’oci europeu, amb una potència instal·lada de 8,5 megawatts.

La inversió permetrà satisfer fins a un terç de l’energia elèctrica que necessiten les instal·lacions cada dia i estalviarà l’emissió de 4.000 tones anuals de CO2.

Aquesta inversió forma part dels projectes de reducció de consum i de transició energètica, i té la finalitat de mantenir el lideratge del resort en matèria de sostenibilitat entre les principals destinacions turístiques europees, segons han explicat fonts de la direcció de Port Aventura.

Pel que fa a la xifra de visitants, el director general del parc, Fernando Aldecoa, és optimista: “L’any passat ja vam superar la xifra de cinc milions de visitants. Aquest any segur que ho superarem.” Font: ccma.cat

Una empresa catalana inventa una boia que elimina microplàstics del mar

Cada boia podria retirar entre 50 i 100 grams de microplàstics en mig any

Una empresa d’enginyeria catalana acaba de patentar una eina pionera per eliminar microplàstics del mar. És una boia que engoleix el plàstic imitant el mecanisme que fan servir els peixos per filtrar el plàncton que els serveix d’aliment ho va explicar l’enginyer que ha dissenyat l’invent, Adrià Fradera.

És un filtre amallat amb diferents fases amb una geometria interior que el que fa és que el filtre entri dins i no pugui sortir. Ho fem amb fibra natural i resina natural, amb cap mena de plàstic

Calculen que podria retirar entre 50 i 100 g de microplàstics en mig any

L’empresa calcula que cada boia podria retirar del mar entre 50 i 100 grams de microplàstics en mig any. Fradera també assegura que ara intenten presentar el projecte a ajuntaments i a les grans empreses.

Les dades són preocupants: l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de l’Autònoma apunta que només el riu Ebre aboca cada any 2.200 milions de microplàstics al Mediterrani, i World Wide Foundation denuncia que els humans ingerim fins a 2.000 partícules de microplàstic a la setmana amb l’aigua embotellada, l’aigua d’aixeta i menjant peix. És l’equivalent al pes d’una targeta de crèdit. Font: rac1

Plàstic produït a partir de suc de cactus: una alternativa més sostenible

Una investigadora mexicana ha descobert el procés per produir bosses o embalatges a partir del nopal

El nopal és el cactus que apareix en la bandera de Mèxic. I ara pot abanderar també la lluita contra els residus plàstics. Una investigadora de la Universitat del Valle de Atemajac, a Guadalajara, ha començat a obtenir resultats prometedors per obtenir un plàstic biodegradable a partir d’extractes del cactus.

La recerca la du a terme Sandra Pascoe Ortiz, que explica com va sorgir en una classe de química:

“Començar a produir un plàstic biodegradable a partir de nopal va ser una idea dels alumnes. Allà es va gestar la idea i vam començar a treballar-ho aquest grup d’alumnes i jo”.

El procés implica obtenir suc a partir de la polpa. Aquesta substància es barreja després amb additius no tòxics i es processa per obtenir làmines. Aquestes es poden cobrir amb pigments i donar-los forma per a diversos tipus de bossa o embalatge.

Segons la investigadora, aquest plàstic es degrada tot sol en un mes o fins i tot en una setmana si es remulla amb aigua. 
 

Empreses interessades

La matèria primera és fàcil d’obtenir per als investigadors, perquè el cactus creix en grans quantitats a San Esteban, una petita població dels afores de Guadalajara. A més, a Jalisco, l’estat del qual Guadalajara és la capital, prohibirà a partir de l’any vinent les bosses de plàstic no reciclable d’un sol ús. I el 2021 no es podran utilitzar canyes per beure, safates ni coberts de plàstic.

Si bé el procés només s’ha provat en el laboratori, Pascoe creu que es podria assajar a gran escala i que seria competitiu respecte al plàstic convencional. De moment, algunes empreses ja han mostrat interès per fer assaigs.

Pascoe reconeix que aquest plàstic biodegradable no és més que “una gota a l’oceà” en la batalla pel medi ambient. Però cada gota pot ser important, perquè precisament els oceans reben cada any més de 8 milions de tones de plàstic. Font: ccma.cat