Publicat a

El MIT presenta un reactor de fusió nuclear que promet resoldre el problema de l’energia

El MIT de Boston construirà un reactor experimental d’energia neta que podria ser viable comercialment

Es dirà SPARC i els seus promotors asseguren que serà el primer reactor de fusió nuclear que produirà energia neta. Preveuen que d’aquí a poc més de 10 anys tindran una versió experimental que podrà produir 100 megawats fent servir hidrògen com a combustible nuclear.

El van presentar la setmana passada als Estats Units, al Massachusetts Institute of Technology, el mític MIT de Boston. Els promotors són el mateix MIT i una nova empresa privada, Commonwealth Fusion Systems, CFS, liderada per un exempleat, Bob Mumgaard.

 

Energia nuclear neta

Des de fa dècades la fusió nuclear és la gran promesa per resoldre el problema de l’energia al món, perquè si s’aconsegueix significarà poder produir energia nuclear neta.

Això és possible perquè s’aconsegueix amb la fusió d’elements lleugers, que produeix molta energia però no residus, a diferència de l’energia nuclear convencional, que fisiona elements pesants i genera residus radiactius molt contaminants.

Els intents d’aconseguir-ho, però, han estat infructuosos fins ara, degut al fet que cal més energia per crear els camps magnètics que permeten la fusió que no pas la que proporciona aquesta.

El projecte del MIT pretén resoldre això amb un nou material superconductor, que ha de permetre crear camps magnètics prou potents que gastin molta menys energia que els actuals.

Aquest nou material, anomenat YBCO, és una cinta d’acer recoberta amb òxid de coure, bari i itri, que ha estat desenvolupada els últims anys als EUA.

Segons asseguren, amb aquest nou material el reactor només gastarà la meitat de l’energia per crear els camps magnètics, i es podrà destinar l’altra meitat a produir electricitat.

 

Més temperatura que al sol

Els camps magnètics que es produiran amb l’YBCO són els que permetran controlar i comprimir l’hidrogen perquè es fusioni a centenars de milions de graus, una temperatura molt més alta que al centre del sol.

En els pròxims 3 anys es dedicaran a adaptar aquest nou material per fer-lo servir en un reactor de fusió, i després construiran el reactor experimental per provar-lo. Si tot surt bé, la previsió és tenir un reactor comercial d’aquí a 15 anys.

 

Competència de l’ITER

El gran projecte internacional sobre fusió nuclear és l’ITER, l’obra d’enginyeria més gran mai abordada, i que s’està construint a la Provença francesa des de fa gairebé 10 anys.

És un projecte en el qual col·laboren la Unió Europea, els EUA, Rússia i Xina, entre altres països i que el 2010 es calculava que costaria uns 15.000 milions d’euros.

 

65 vegades més petit

Segons els responsables de l’SPARC, aquest podrà ser 65 vegades més petit que l’ITER, perquè els camps magnètics que permet l’YBCO són quatre vegades més potents que els coneguts fins ara.

Això el fa un projecte molt menys faraònic, abordable per l’empresa privada, de manera que si té èxit, pot convertir l’ITER en obsolet. De moment, CFS ja ha aconseguit que l’empresa energètica italiana Eni aporti 50 milions de dòlars al projecte.

font:ccma.cat

Publicat a

El TSJCat anul·la el POUM de Tarragona per falta d’un informe estatal d’hidrocarburs

La decisió no és definitiva i el POUM segueix vigent fins que el Tribunal Suprem falli el recurs de l’Ajuntament.

L’Ajuntament de Tarragona va rebre el dia 5 de març una sentència de la sala dels contenciós-administratiu de la secció tercera del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJCat).

La decisió judicial comunica al consistori de Tarragona que ha estimat en part un recurs contenciós-administratiu interposat per la Compañia Logistica d’Hidrocarburs CLH contra la resolució de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat del 14 de maig del 2013, òrgan competent que va donar conformitat al text refós del Pla d’Ordenació Urbana Municipal de Tarragona (POUM).

En altres paraules, la sentència anul·laria el POUM vigent, tot i que cap recurs al Tribunal Suprem i això permet que no quedi derogat de forma definitiva.

La raó per la qual el TSJCat anul·la la resolució és que el POUM no té un informe de l’autoritat estatal competent en matèria de planificació d’hidrocarburs, en concret en l’àmbit origen del conflicte: el Pla de millora urbana (PEMU) 40 CLH, un petit sector del territori on està establerta l’empresa.

Aquest informe de l’autoritat estatal competent en matèria de planificació d’hidrocarburs no és obligatori ni perceptiu incloure-ho en el POUM, va dir l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros en una roda de premsa

Així, l’Ajuntament de Tarragona interposarà un recurs de cassació davant la sala tercera del contenciós administratiu del Tribunal Suprem, ja que la sentència no es ferma i, en conseqüència, el text refós del Pla d’Ordenació Urbana Municipal de Tarragona segueix vigent.

Ballesteros va afirmar que “cap llei, ni reglament ens obliga a presentar aquest informe d’hidrocarburs. Per aquest motiu, vam afrontar amb optimisme la propera presentació del recurs de cassació al Tribunal Suprem i esperem que la Generalitat, com a part implicada, també present el mateix recurs “.

“És deplorable – va manifestar l’alcalde- l’actitud de CLH i que quedi clar que seguirem insistint que es traslladin, tal com preveu el POUM, perquè és una instal·lació obsoleta que està enmig de la ciutat”.

L’alcalde ha explicat que el POUM planteja un trasllat d’aquestes instal·lacions situades molt a prop del centre urbà perquè és una activitat molesta que impedeix la dignificació d’un entorn on s’ha previst una zona verda, d’equipaments i residencial. “En definitiva, aquest entorn és la clau de la millora de la zona del riu Francolí, Residencial Palau i passeig de la Independència”, ha explicat Ballesteros.

font: diaridetarragona

Publicat a

El Complex Industrial de Tarragona avança en la reducció d’emissions

L’ús eficient de l’energia ens permet utilitzar menys recursos obtenint els mateixos resultats. Aplicat a un Complex Industrial, això s’aconsegueix amb la millora dels processos, optimització diària, reciclatge, l’ús de combustible amb menys contingut en carboni i un consum intel·ligent, és a dir, utilitzar només aquella energia que realment necessitem. Això permet reduir les emissions a l’atmosfera i a més, suposa un estalvi econòmic, la qual cosa millora la competitivitat de les nostres instal·lacions.

La millora d’eficiència energètica i la reducció de CO2 és un objectiu per al CI de Tarragona. Al voltant del 60% dels costos operatius de les instal·lacions corresponen al consum d’energia, de manera que seguir avançant en l’optimització energètica millora la competitivitat del complex. Les iniciatives que s’estan desenvolupant se centren principalment en l’ús de combustibles amb menys contingut en carboni i en la millora de l’eficiència energètica dels nostres processos productius.

L’any 2012 vam assolir la primera fita amb la substitució del combustible líquid (fuel) per gas natural, el factor d’emissió de CO2 d’aquest és inferior al del fueloil, i això que ens va permetre reduir un 10% el nivell d’emissions. En els anys següents seguim apostant per les inversions i accions de millora de l’eficiència energètica que ens van permetre assolir al 2015, una reducció del 25%, un any abans del previst.

Entre altres mesures s’han substituït turbines de vapor per motors elèctrics, s’han pres mesures per a la recuperació de gasos de torxa, integració energètica entre plantes productives, reducció dels productes reprocessats, optimització de les condicions d’operació de les columnes de destil·lació, substitució d’intercanviadors de calor convencionals per noves tecnologies, instal·lació d’aïllament tèrmic en els tancs d’emmagatzematge de productes i realització d’auditories energètiques en les unitats productives.

Repsol i l’eficiència energètica

A Repsol considerem l’eficiència energètica com una de les vies amb més potencial per mitigar les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Encara que l’eficiència energètica ha estat sempre present en els nostres projectes, en els últims anys hem volgut fer un pas més impulsant plans i objectius més ambiciosos per reduir la intensitat energètica i de carboni en les nostres operacions, perquè millorant l’eficiència dels nostres processos donem resposta a la reducció d’emissions.

Entre 2006 i 2013 la nostra companyia es va comprometre a retallar l’emissió de CO2 en 2,5 milions de tones i a la fi de 2013 vam superar amb escreix aquest objectiu, i vàrem aconseguir una reducció de 3,1 milions de tones de CO2. A principis de 2014, es va definir un nou pla de companyia amb l’objectiu de reduir 1,9 milions de tones addicionals al 2020, fins arribar a la meta global de 5 milions de tones. A la fi de 2017, s’ha aconseguit una reducció acumulada de 4,5 milions de tones de CO2.

font:aeqt

Publicat a

Ercros tornarà a ampliar la capacitat de la planta de Vila-seca I

Ercros ha decidit emprendre una segona ampliació de 26.000 t/any de la capacitat de producció de la planta de clor i sosa càustica de la fàbrica de Vila-seca I, que s’espera que entri en servei a finals de 2018, després de la qual la capacitat total de producció de clorsosa d’Ercros assolirà les 191.000 t/any. L’empresa ha pres aquesta decisió a la vista de l’excel·lent evolució actual i prevista dels mercats de la sosa càustica i del PVC (que és el principal derivat del clor).

Aquesta serà la segona ampliació de la planta de clor-sosa de la fàbrica de Vila-seca I, donat que el 17 de desembre de 2017, va entrar satisfactòriament en funcionament la nova capacitat de 65.000 t. També es va posar en marxa amb èxit, el passat 8 de febrer, la nova capacitat de producció de clor-sosa de la fàbrica de Sabiñánigo.

En aquest cas, l’ampliació va ser de 15.000 t/any. L’actual capacitat de producció d’Ercros és de 165.000 t/any, de manera que l’empresa s’ha situat com el primer fabricant d’Espanya, amb una quota del 59% de la capacitat de producció del país. Després de l’ampliació que ara s’anuncia, Ercros reforçarà la seva posició de lideratge en aquest sector, amb una capacitat de 191.000 t/any.

Capacitat de producció de clor–sosa amb tecnologia de membrana d’Ercros

Fàbrica Anterior Ampliació Actual Nova ampliació Final
Vila–seca I 55.000 +65.000 120.000 +26.000 146.000
Sabiñánigo 30.000 +15.000 45.000 – 45.000
Ercros 85.000 +80.000 165.000 +26.000 191.000

Ercros no descarta fer noves ampliacions de les seves capacitats de producció de clor en un futur si les perspectives de mercat i la seva rendibilitat així ho aconsellen. Des de l’11 de desembre de 2017, tota la producció de clor d’Ercros es realitza mitjançant la tecnologia de membrana, que està considerada com la millor tecnologia disponible i per tant no està afectada per la prohibició de la Unió Europea com ha passat en el cas de la tecnologia de mercuri.

La fàbrica de Vila-seca I va ser la primera a Espanya a implantar la tecnologia de membrana el 1992 i, actualment, és la major planta de producció de clorsosa situada en el territori nacional. La fàbrica de Sabiñánigo disposa de tecnologia de membrana des de 2009.

font:aeqt

Publicat a

Un nou dispositiu aconsegueix produir energia neta deu vegades més ràpid que la biomassa

Investigadors del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili patenten un sistema que imita la fulla d’un arbre per absorbir C02 a alta velocitat i transformar-lo en biocombustible

La funció de les plantes ha inspirat la creació d’un nou dispositiu que permet acumular el diòxid de carboni (CO2) per transformar-lo en biocombustible. Investigadors del Departament d’Enginyeria Química de la URV liderats per Ricard Garcia-Valls, del grup de recerca MEMTEC, han imitat el procés natural de la fotosíntesi i l’han millorat al laboratori. Amb aquesta recerca han aconseguit desenvolupar un prototip que fa una fotosíntesi que podria millorar el model natural: augmentaria de quatre a deu vegades més la capacitat d’acumulació de CO2 respecte a les fulles dels arbres, permetria obtenir un compost concret i la velocitat de producció d’energia seria, com a mínim, deu vegades més ràpid que la biomassa.

Els arbres absorbeixen el CO2 present a l’aire, que penetra a través dels porus de les fulles, anomenats estomes. Observant aquest model, els investigadors han dissenyat una membrana amb estomes artificials, uns porus de mida controlada als quals han aplicat uns compostos que, en contacte amb l’aigua, fan que les molècules de CO2 quedin atrapades sobre la superfície. En el cas dels arbres, el diòxid de carboni concentrat a les fulles es transforma en matèria orgànica. El dispositiu que han dissenyat aprofita aquesta concentració de CO2 per aconseguir un compost concret: àcid fòrmic o metanol, que permetrà  fabricar combustible net amb l’ajut de plaques solars, sense cap impacte mediambiental, que es pot emmagatzemar i possibilitarà produir electricitat en el moment que faci falta.

Aquesta línia de recerca no és nova, ja que en els darrers anys s’han fabricat diferents dispositius de captació de CO2. Però el prototip dissenyat a la URV aporta nous avantatges respecte al que hi havia fins ara: la velocitat en produir energia és superior a la mitjana dels productes que ja existeixen, la qual cosa permetrà optimitzar el procés de captació de CO2 i aconseguir més energia en menys temps.

Els investigadors ja han fabricat un prototip del dispositiu i n’han sol·licitat una patent, la qual té la titularitat compartida entre la URV i el Centre de Tecnologia Química (CTQ). Han rebut l’assessorament de la Unitat de Valorització i Comercialització de la URV en la protecció de la tecnologia. Actualment s’està treballant per optimitzar-lo i explotar-ne seu potencial.

Aquesta recerca pot ser d’utilitat en aplicacions que tindrien sortida al mercat, com a substituts en petit format de bateries solars, per exemple, o piles que es carregarien soles amb energia renovable per poder fer funcionar telèfons, ordinadors, tauletes i, fins i tot, cotxes i cases.