Publicat a

El 8% de l’energia consumida a Catalunya és d’origen renovable

La Generalitat treballa amb un objectiu: aconseguir que l’any 2050 tota l’energia provingui de fonts verdes. Ho va dir Francesc Vidal, responsable de l’Àrea d’Energies Renovables de l’Institut Català d’Energia, en la xerrada “Autoconsum, element disruptiu de la transició energètica”

El canvi de model energètic va ser el fil conductor d’un acte que va servir per conèixer els reptes, les dificultats i iniciatives que estan marcant aquest procés en el qual l’autoconsum fotovoltaic té un paper clau.

La xifra és prou aclaridora: el 92% de  l’energia que consumim a Catalunya  prové de fora (gas natural, petroli, urani, etc.); per tant, depenem del que passa altres països. Aquesta falta de “control” impedeix que puguem fer  gaire cosa quan, per exemple, enmig  d’una onada de fred, pugi considerablement el preu de la llum. Quina és, doncs, la solució? Segons va explicar Francesc Vila, el fet  que el 100% de la demanda energètica se subministri des de recursos renovables apoderarà el ciutadà.

No és l’únic avantatge. L’impuls de les energies verdes reduiria els costos ambientals, milloraria la qualitat de l’aire i minimitzaria la pobresa energètica. Es tractaria d’impulsar un nou sistema enfocat en tres eixos: l’econòmic (garantir el subministrament i un preu competitiu), el social (l’energia és un dret fonamental) i el mediambiental (es reconeix que el canvi climàtic és una amenaça ambiental mundial).

La línia que cal seguir

Ara bé, com s’aconsegueix tot això? No és una tasca senzilla: administracions, empreses i ciutadans han de  col·laborar. Treballant plegats es poden posar en marxa les tecnologies del segle XXI:

Vehicle elèctric: De tota l’energia de l’exterior que consumim a Catalunya, el 40% ve del transport. Us imagineu un futur en què tots els vehicles fossin elèctrics? Les notícies de la pujada del preu del petroli no ens afectarien. Recàrrega i endavant. La Generalitat ja treballa en un pla per  millorar la xarxa de punts de recàrrega i les empreses automobilístiques cada vegada presenten més models elèctrics. A casa nostra encara és minoritari, però l’avanç és constant.

Autoconsum fotovoltaic: És legal i una alternativa tècnicament i econòmicament viable. A més, el cost mitjà de les plaques fotovoltaiques s’ha reduït un 80% en vuit anys (la generació d’aquesta energia ja és més barata que les fonts de combustibles fòssils). No obstant això, la seva presència a l’Estat espanyol encara és escassa. Tot i ser un país amb molt de sol, és a la desena posició en generació d’energia fotovoltaica

Emmagatzematge distribuït i smart grid:  La millora en la gestionabilitat de les fonts renovables i la digitalització de l’energia són també clau en aquesta transició.

 

Publicat a

8 tendències tecnològiques de construcció a observar el 2018

La TECNOLOGIA està tenint un impacte cada vegada més gran en el sector de la construcció. Moltes idees que abans es pensaven que els trucs -o fins i tot la ciència-ficció- s’incorporen de manera constant a la indústria principal, amb aplicacions noves i pràctiques per a la tecnologia que s’està desenvolupant a un ritme ràpid.
Aquí hem seleccionat les 8 tendències de la tecnologia de la construcció per mantenir els ulls al 2018.
VEHICLES AUTÒNOMS Amb un impuls per millorar l’eficiència i la seguretat en els llocs de construcció, els vehicles autònoms estan guanyant tracció i es podrien veure en alguns projectes el 2018. De la mateixa manera que els cotxes sense conductor prometen revolucionar la manera en què viatgem, els vehicles autònoms podrien transformar els nostres entorns de construcció, ajudant a solucionar l’escassetat de mà d’obra qualificada i millorar la productivitat.

A dalt: els vehicles autònoms podrien transformar els llocs de construcció i abordar l’escassetat de mà d’obra qualificada (imatge cortesia de Built Robotics)
Diversos desenvolupadors ja han creat prototips de vehicles de construcció autònoms que van des de excavadores i tractors fins a grues i excavadores. Tot i que les despeses i les regulacions d’entrada segueixen sent seriosos els obstacles a l’adopció, diversos observadors creuen que podrem veure vehicles autocontrolats en els llocs de construcció abans de veure’ls a les carreteres, especialment perquè els llocs són ambients altament controlats.
VIRTUAL + REALITAT AUGMENTADA El següent és una àrea tecnològica que ha estat durant diversos anys en el radar de la construcció i, de fet, la va fer en el nostre resum tecnològic de 2017; realitat virtual i augmentada. Aquestes tecnologies visuals segueixen sent “un a mirar” el 2018, ja que obtenen una major tracció dins de la indústria de la construcció i es converteixen en valuoses eines per als equips de projectes i per als usuaris finals.

A dalt: l’embolcall de 360 ​​tendes o sales de finestres emergents permeten als dissenyadors entrar al seu interior (imatge cortesia d’Igloo Vision) Realitat virtual – o VR – crea un entorn immersiu en un visor de cartell o auriculars, o fins i tot una tenda o sala de pop-up 360 envolvent que permet als contractistes, dissenyadors i usuaris finals entrar en els seus edificis en el futur, ja sigui en etapes clau de construcció o en els seus estats acabats. Alguns exemples destacats en la pràctica inclouen el 22 skyscraper de Bishopsgate de Londres i l’impressionant “Tomorrowland” al Shanghai Disney Resort. Realitat Augmentada (o AR) també està trobant els seus peus, proporcionant una capa gràfica a la nostra visió del món real i oferint una àmplia gamma de dades al personal del lloc, des de la informació i especificacions del disseny, fins a estadístiques sobre productivitat i advertències de seguretat i salut. Tot i que VR i AR han estat promocionats per al seu futur potencial, ara s’utilitzen amb ira i estan disposats a generar beneficis clars per als equips de projectes el 2018.
EXOSQUITES Els exoesqueletos són una tecnologia que s’ha mantingut durant molt de temps pel seu potencial per fer que la construcció sigui més eficient. Com moltes de les tecnologies d’aquesta llista, podrien semblar més coses de la ciència ficció, que no pas una aplicació creïble en el món real. Tanmateix, els vestits mecànics usables, que es fan servir roba exterior per ajudar-los a aixecar equips pesats, maquinària o subministraments, ara s’estan convertint en una realitat.

A dalt: els exoesqueletos s’han desenvolupat específicament per a la indústria de la construcció (imatge cortesia de Lockheed Martin). Dissenyats per “augmentar amb els éssers humans” i ajudar-los a superar les debilitats físiques, aquests vestits podrien ajudar els treballadors de la construcció a realitzar tasques quotidianes i repetitives, donar suport a una millor salut física i ajudar a combatre les afeccions com l’artritis i la vibració del braç manual. Actualment, al voltant de 40 empreses fabriquen exoesqueletos a tot el món, de manera que potser els vegi en un lloc proper al 2018.
MATERIALS AVANÇATS El món dels materials de construcció avança a un ritme increïble a mesura que les noves tecnologies entren al sector de la construcció, cosa que permet una major investigació i desenvolupament. En els últims 12 mesos hem informat sobre moltes innovacions, incloent “formigó autocurable”, que conté bacteris precipitadores de calcita que germinen quan l’aigua entra a les esquerdes en la decadència del formigó, omplint els buits emergents de l’aire. També hem vist “Paviments cinètics” que recullen l’energia dels passos dels vianants per generar electricitat, “estructures impresa 4D” que tenen la capacitat de re-modelar-se o auto-assemblar-se amb el temps en funció de com es formen i de quina manera els elements de la seva composició responen en diferents condicions i “edificis de fumigació” recoberts en diòxid de titani fotocatalític que reacciona amb la llum per neutralitzar contaminants en l’aire de les ciutats més congestionades del món.
UAVs

A dalt: els drones s’estan utilitzant àmpliament en la indústria de la construcció (imatge cortesia d’Aibotix). L’ascens dels vehicles aeris no tripulats (UAVs) en la indústria de la construcció, sovint anomenats drones, va aparèixer a la nostra llista de 2017 i es va fixar de forma significativa en 2018. Actualment, els UAV s’utilitzen per a inspeccions de salut i seguretat, informes de progrés i, sobretot, en l’enquesta de llocs; capturant dades precises sobre grans àrees de sòl en pocs minuts i accedint a zones potencialment perilloses amb facilitat, mantenint estalvis als mateixos agrimensors. Tot i que hi ha hagut molta publicitat sobre el potencial dels avions avions per realitzar lliuraments, és la indústria de la construcció que es preveu que serà l’usuari més gran dels avions comercials en els pròxims anys. “La indústria de la construcció es preveu que serà l’usuari més gran dels avions industrials comercials en els propers anys” La regulació dels UAV segueix sent un tema candent, sobretot perquè la velocitat d’avanç tecnològic sovint avança per davant de la legislació i la seva aplicació. La caiguda dels costos d’entrada i la disponibilitat d’UAVs a un mercat de masses només ha servit per compondre aquest problema.
ROBÒTICA L’aplicació amb èxit de la robòtica en el sector de la construcció podria millorar l’eficiència, la productivitat i la seguretat en molts casos, cosa que el converteix en un premi molt atractiu per als que veuen el seu valor.

A dalt: un “fabricant in-situ” desenvolupat al Centre Nacional de Competència en Recerca (NCCR) Digital Fabrication a Zuric (imatge cortesia de NCCR Digital Fabrication). Els últims 12 mesos han vist noves iteracions de maons i robots de fixació de rastres i fins i tot una màquina capaç de vincular l’obertura de la vàlvula; aquesta última forma part d’una sèrie de fabricants in situ. El repte d’aquesta àrea continua sent el cost d’entrada i la seva credibilitat. Molts lluiten per reconèixer i acceptar l’aplicació dels robots, veient el concepte de ciència ficció.
IMPRESSIÓ 3D

A dalt: ara és possible la impressió en 3D d’habitatges a mida (imatge cortesia d’Apis Cor). L’ús de la tecnologia d’impressió 3D per produir objectes físics s’ha avançat significativament en la construcció durant els últims 12 mesos, a tots els nivells d’escala. La informació precisa del disseny digital permet que la impressió en 3D s’utilitzi per a tot, des de prototips ràpids, fabricació de components i modelat d’escala, fins a la impressió a escala completa dels components de la casa i del pont. La tecnologia fins i tot s’està considerant com a part de propostes serioses i constantment avançades dels científics per construir una habitació humana a Mart en els propers 100 anys.
INTERNET DE LES COSES Finalitzem amb una tecnologia que pot tenir el poder de canviar la indústria més que cap altra; Internet de les coses. En breu, Internet of Things (o IoT) és una xarxa de dispositius físics que estan integrats amb sensors i connectivitat de xarxa per permetre que aquests objectes es connectin i intercanviïn dades. Les dades rebudes es recopilen i analitzen per informar les decisions futures. En la construcció, Internet of Things s’utilitza de moltes maneres, com l’operació i el control remot, la reposició de subministrament, el seguiment de l’eina de construcció i el manteniment i reparació d’equips.

El premi clau per al sector de la construcció és “grans dades”: la capacitat de perfeccionar i perfeccionar l’entorn construït que construïm i operem tenint una visió agregada, a nivell de tendència, de com s’està realitzant. Aquestes dades es poden obtenir dels sistemes de gestió de la construcció o dels nodes del sensor integrats en els actius integrats. En el futur, Internet of Things podria impactar com es construeixen tots els edificis i infraestructures que condueixen a ciutats més eficients i sensibles i a un entorn millorat construït, que afecta la qualitat de vida de tots i el desenvolupament de les nostres societats. Imatges cortesia de NCCR Digital Fabrication, Built Robotics, Rio Tinto, Grendelkhan, Komatsu, Igloo Vision, Daqri, Lockheed Martin, Suit X, Ekso, Nemesi, Pavegen, Laboratori d’autoassembly, MIT, Stratasys, Autodesk, Elegant Embellishments, 3D Robotics , Leica Geosystems, Aibotix, Apis Cor, DUS Architects, SOM, Foster + Partners, Volvo Construction Equipment i Business Wire.

font:theb1m.com

Publicat a

Escòcia: el triomf de l’energia eòlica

Tenim clar que si volem un futur totalment basat en l’energia verda, és molt important celebrar les petites “batalles” guanyades i inspirar-nos en elles. Per això, avui ens fixem en Escòcia

Tot i que les fonts d’energia renovable encara tenen alguns detractors i això no deixa de sorprendre’ns, els fets ens ajuden a seguir construint el que per a nosaltres és un relat basat en el sentit comú. Les energies renovables haurien de ser la solució energètica del futur i per a això, hem de començar a treballar-hi des del present. Avui veurem un cas molt concret que reforça els nostres arguments, el del triomf de l’energia eòlica a Escòcia al març de 2017.

Actualitat de l’energia eòlica

L’energia eòlica és una font d’energia renovable basada en l’aprofitament de la força del vent per generar electricitat.

El sistema clàssic per explotar aquest tipus d’energia és aquell basat en parcs eòlics que compten amb grans aerogeneradors. Solen situar-se en zones planes i buidades i com a tals, amb tendència a ser ventoses. El moviment de les hèlices dels aerogeneradors, connectades a turbines, converteixen l’energia mecànica en energia elèctrica.

A partir d’aquí són molts i molt variats els diferents “spin offs” que han sorgit a partir d’aquest sistema per aprofitar l’energia del vent, des de petits aerogeneradors instal·lats a les barreres de les autopistes per aprofitar el vent generat per la circulació, fins la combinació d’energia eòlica + energia hidràulica, un “combo” que actualment triomfa, per exemple en la illa del Ferro (Illes Canàries). A més, i encara que a nivell domèstic no és tan habitual com l’autoconsum solar, també es té en compte a petita escala, per produir energia a nivell individual.

El taló d’Aquil·les de l’energia eòlica pot ser que es tracta d’un recurs considerat intermitent, ja que el vent no bufa de manera continuada ni sempre amb la mateixa intensitat. D’aquí la importància de les bateries elèctriques per a emmagatzematge d’energia o les diferents tecnologies combinades que ajuden a aerogeneradors i similars a optimitzar la seva producció.

El rècord de l’energia eòlica a Escòcia

A part de les diferents formes d’explotar-la, el que més ens il·lusiona són els seus èxits a tot el món, petites victòries que si es mantenen en el temps, contribuiran a construir un futur (esperem que proper) en el qual proveir-nos només amb renovables sigui una realitat.

Ens remuntem fins a gairebé un any enrere i vam viatjar a la ventosa Escòcia. Al març de 2017 aquest país va generar energia eòlica suficient com per satisfer la demanda elèctrica del 136% de les llars (el total del país supera els 3 milions). I si en el còmput de la demanda fiquem la resta de subministraments elèctrics (empreses, indústries, etc) el nombre segueix sent impressionant: aquest mes es va cobrir el 58% de la demanda elèctrica total del país.

Es tracta d’un rècord històric en terres escoceses. Segons l’anàlisi de WWF Scotland sobre les dades proporcionades per WeatherEnergy les turbines eòliques escoceses van proporcionar 1.240.095 MWh d’electricitat a la Xarxa Nacional durant el mes de març de 2017.

Parlem d’un augment de el 81% respecte al mes anterior, encara que si ho comparem amb el mateix mes d’anys anteriors, veiem que en general els números solen ser molt esperançadors:

D’aquests números es poden treure diverses conclusions, però la principal és que augmentar la capacitat de producció d’aquest tipus d’energia és un objectiu refrendable amb dades objectives que a més d’afavorir al medi ambient milloressin l’economia d’Escòcia.

És curiós que un dels arguments dels que no creuen en les renovables sigui el temor que perjudiquin l’economia. Satisfer la demanda energètica amb renovables forma part d’un canvi de model, d’una transició energètica que comporta no eliminar llocs de treball sinó reconvertir-los en altres de nous. Per no parlar de l’estalvi que suposaria per a empreses i particulars optimitzar els seus recursos energètics.

I per descomptat, el benefici per al medi ambient és clar i no menys important: Escòcia, com molts altres països, s’ha compromès a lluitar contra el canvi climàtic amb un projecte en què s’especifiquen objectius per a la reducció d’emissions de CO2 i mesures amb les que s’espera obtenir el 50% de les necessitats energètiques del país mitjançant energies renovables a 2030.

La decisió del Govern del Regne Unit de posar fi al suport a l’energia eòlica terrestre suposa una gran trava perquè Escòcia compleixi les seves obligacions climàtiques internacionals. Per contrarestar aquest fre, des de WWF Scotland insten tots els partits polítics escocesos a donar suport a les renovables en general i a l’energia eòlica terrestre en particular perquè aquestes ajudin a maximitzar els beneficis econòmics i siguin la punta de llança de la transició energètica.

Esperem que així sigui i que aquest any el país torni a batre nous rècords en renovables

Publicat a

Una màquina que converteix brossa orgànica en electricitat i abonament

Un sistema de generació in situ d’energia a partir dels materials orgànics residuals i d’aliments. A més també produeix fertilitzant. Així que amb la teva brossa orgànica pots d’una banda generar energia i d’altra banda, produir adob ecològic, algú dóna més?

HORSE permet reciclar 25 tones a l’any de brossa orgànica, produint amb ells: 20.440 litres de fertilitzant ecològic i 37 MWh d’energia.

Aquesta màquina ajuda a la conservació dels recursos locals, reduint la necessitat d’agroquímics per als cultius i proporcionant a la comunitat local un cicle de vida d’aliments després del seu consum.

Horse canvia la perspectiva en el maneig de desfets, ja que tots els desfets orgànics ara passen a ser recursos.

Utilitza el cicle de vida per reduir els residus, reduir el consum d’energia, reduir la intensitat de trànsit i transport i conservar la feina i els diners associat a les transaccions comercials dins de cada comunitat.

Aquesta màquina ha trencat amb la complexitat i el cost fins ara en altres sistemes de digestió anaeròbia, procés en el qual microorganismes descomponen material biodegradable en absència d’oxigen.

El sistema funciona completament fora de la xarxa i no necessita cap connexió per al seu funcionament, és totalment autònom. Pot ser lliurat en un remolc per ser portàtil en esdeveniments i festes.

HORSE permet aconseguir la sobirania energètica i aprofitar els teus recursos al màxim.

Beneficis del sistema.

• La Capacitat de Reduir a els costos d’ELIMINACIÓ d’Escombraries, reciclatge i generació d’energia a l’MATEIX temps.
• Sistema Basat en requirements de MINIM espai.
• Ràpida implementació per reemplaçar sistemes de generació dièsel i fàcilment ampliable.
• Generació d’electricitat i calor in situ, o Altres formes d’energia (llum, aigua calenta, etc.).
• Pot convertir restes de menjar, carn, Greix, oli, Tots Líquids comestibles, marisc, productes lactis, mesuro, sucre, Fruites, vegetals, petits ossos, tovallons, paper de cuina o closques d’ou, a més d’alcohol.

Més informació: impactbioenergy.com

Publicat a

El pneumàtic del futur serà biodegradable, intel·ligent i imprès en 3D

Sense aire, sense punxades, sense necessitat de recanvis i totalment biodegradable. Així serà el pneumàtic del futur o, almenys, així ho visualitza Michelin, que acaba de desvetllar Michelin Vision, un prototip que incorpora una roda impresa en 3D i creada a força de materials reciclats, i una banda de rodament adaptable, biodegradable i equipada amb un sensor que ofereix informació en temps real.

L’anunci es va fer públic durant l’última Movin’on, cimera internacional de la mobilitat sostenible celebrada a Montreal, al Canadà, on la companyia ha aportat les primeres dades sobre nou concepte, que pot acabar amb les clàssiques rodes inflables i amb bona part de l’impacte mediambiental que generen.

La innovació es recolza en diversos pilars, el primer la tecnologia d’impressió 3D, de la qual Michelin es serviria per donar forma a un nou pneumàtic sense aire, el nucli comptaria amb una estructura alveolar inspirada en la pròpia naturalesa, per prendre també d’ella seus components. Aquests serien, de fet, totalment biodegradables i, al mateix temps, suficientment robustos com per garantir que la vida útil de la roda de estén tant com la del vehicle.

La capa exterior està ideada per a ser molt més flexible i per a, en conjunt, aconseguir un pneumàtic lliure de rebentades i de punxades. La banda de rodament, que seria totalment adaptable al tipus de vehicle i a les necessitats de l’usuari, s’obtindria també mitjançant impressió 3D i, en aquest cas, sí seria reimprimible quan aquesta mostrés signes de desgast.

Encara que, com va admetre Michelin durant la presentació, per la banda de rodament si s’emprarien materials fòssils, la quantitat utilitzada seria molt inferior a l’actual en garantir la tecnologia en 3D que es fa servir només l’estrictament necessari, sense excessos ni perdudes. A més, la companyia planteja la possibilitat d’incorporar en un futur cautxú sintètic procedent d’elements naturals, el que faria que aquest model fos encara més sostenible i 100% biodegradable.

La tecnologia està també molt present en aquesta nova generació de pneumàtics, que quan es desenvolupin incorporaran un sensor per informar al conductor en temps real sobre l’estat de desgast de la banda de rodament, el que reforça la seguretat i permet anticipar-se al moment en el que la reimpressió sigui necessària.

Aquest avanç que, asseguren a Michelin, està alineat amb l’estratègia de les 4R: reduir, reutilitzar, renovar i reciclar; és encara un prototip que ha generat ja grans expectatives. De moment no s’ha fet pública la data en què entrarà en fase comercial, si bé durant l’esdeveniment es va assegurar que el concepte podria convertir molt aviat en una realitat.

https://www.youtube.com/watch?v=Tyc4Apyk2Rc&feature=youtu.be

Recorda que per fabricar un pneumàtic d’un cotxe es necessiten 27 litres de petroli cru de mitjana. D’aquí la importància d’aquests nous materials i desenvolupaments.
Més informació a Michelin.