La Indústria Química Espanyola arribà a una xifra de negoci de 59.020 milions d’euros al 2016, el que suposà un increment del 1,7% respecte a la facturació registrada l’any anterior. Si bé el creixement productiu del sector va ser del 3%, la caiguda dels preus internacionals (associats al comportament del cru) ha sigut el principal factor que ha limitat un major increment de la xifra de negocis. Així es reflexa a la Radiografia del Sector Químic espanyol 2017, informe elaborat per la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (Feique) que recull gràfics i dades d’evolució de les principals macromagnituds del sector. El sector, que ja arribà al 2014 al seu sostre de facturació previ a la crisis, ha acumulat en el període 2007-2016 un creixement del 18,7%. La xifra de negocis registrada al 2016 ha seguit recolzant-se en gran mesura en l’estabilització de l’estirada del consum intern iniciat en el 2015. Així, el consum aparent de productes químics ha crescut un 1,9%, acumulant un increment del 7,4% des de 2007. Respecte a la distribució sectorial de la xifra de negocis, les Especialitats Farmacèutiques continuen sent el subsector més representatiu a l’aportar el 21,4% d’aquesta xifra de negocis, seguit de Matèries Primes, Plàstic i Cautxú, amb un 19,1% del total. Li segueix la Química Orgànica (13,1%), altres productes de Químics (8,1), Pintures i Tintes (7,2%), Perfumeria i Cosmètica (6,9%), Detergència (6,6%), Matèries Primes Farmacèutiques (6,3%), Gasos Industrials (2,7%), Química Inorgànica (2,7%), Fertilitzants (2,6%), Agroquímica (1,6%), Colorants i Pigments (1,1%) i Fibres Sintètiques (0,6%). Actualment, el positiu comportament macro de l’economia espanyola des de 2014 i el previst en els pròxims anys, en els que tant el PIB com el consumo i les exportacions estan registrant les xifres de creixement més elevades entre els principals països de l’eurozona, permeten albirar unes perspectives positives condicionades a que el preu del petroli es mantingui en nivells pròxims als actuals. Aquest fet, unit a que el sector químic manté fins 2030 previsions del creixement mundial de la seva demanda superiors al 4,5% anual, tenen que incitar al govern, segons el President de Feique, Antón Valero, a treballar de forma eficaç en la millora dels factors de competitivitat del conjunto de la indústria espanyola i, particularment, en aquells que són fonamentals per al sector químic, tals com el cost de l’energia, el desenvolupament de les infraestructures de transport, la millora i simplificació de la legislació tècnica que nos afecta i la major defensa comercial de la Unió Europea davant altres competidors internacionals. Segon major exportador de l’economia espanyola Per la seva part, en els mercats exteriors, on ja es realitza un 55% de la facturació, es produí una situació similar a la de la xifra de negocis.
Encara que el volum exportador es va incrementar un 1,4%, la xifra de vendes exteriors quedà llastada per la reducció dels preus, experimentant una caiguda del 2,1% fins els 32.500 milions d’euros. No obstant, el sector continua sent el segon major exportador de l’economia espanyola (per CNAE).<
Les companyies elèctriques alerten que la motxilla fiscal posa en risc el sector nuclear
Foro Nuclear, lobby que agrupa el sector, i Iberdrola sostenen que les càrregues de impostos es mengen la meitat dels ingressos Declaracions creuades dels presidents d’Iberdrola i Endesa a comte del futur de la central nuclear de Garoña han omplert titulars i pàgines dels diaris durant els últims dies. No es tracta d’un assumpte menor, ni es cenyeix a l’àmbit de la regió burgalesa de Santa María de Garoña. Es discuteix la viabilitat futura de tot el parc nuclear espanyol, «asfixiat» per impostos i taxes que graven la seva activitat, en paraules del president de Foro Nuclear, Ignacio Araluce. El president d’Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, va defensar en l’última junta de la societat que reobrir Garoña no és viable econòmicament i ha demanat a Endesa, el seu soci en Nuclenor, que desisteixi de sol·licitar el permís per a reprendre l’activitat.
Per la seva part, Borja Prado, president d’Endesa, ha tranquil·litzat els ànims a l’anunciar que esperarà la decisió que prengui el Govern sobre la qüestió el pròxim mes d’agost després d’haver consultat a les parts i rebre les al·legacions dels interessats. El Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) va emetre a principis d’any un informe favorable a autoritzar 14 anys més l’activitat de la central de Garoña, fins l’any 2031 quan complirà els 60 anys de la seva posta en marxa. Endesa Generació és el soci majoritari i l’únic propietari a Ascó II. Foro Nuclear, lobby que agrupa les empreses del sector, sosté que la motxilla fiscal representa fins un 50 per cent dels ingressos que es perceben. «L’Estat s’ha menjat els marges», defensa el seu president Ignacio Araluce. A finals de 2012, el Govern aprovà una bateria de mesures per a tallar un dèficit elèctric –la diferència entre ingressos del sistema i costos que assumia- que supera els 24.000 milions d’euros. Per això, aplicà un impost sobre la producció de residus radioactius procedents de les nuclears, que grava en 2.190 euros per kilogram d’urani –la matèria primera que s’utilitza en aquestes instal·lacions- del que se valguin. Aquesta figura detrau aproximadament un 18 per cent dels ingressos de