Els acords internacionals per a la reducció d’emissions contaminants no només afecta la generació d’electricitat sinó també a altres sectors com el transport. Això inclou al marítim. I és que les emissions procedents dels gasos d’escapament dels vaixells són potencialment perjudicials per a la salut humana i poden causar pluja àcida, a més de contribuir a l’escalfament global.
Per assegurar que el transport marítim sigui més net i verd, l’Organització Marítima Internacional (OMI), organisme de les Nacions Unides relacionat amb la seguretat marítima i la prevenció de la contaminació marina procedent de vaixells, va adoptar l’abril passat una sèrie de reglaments per fer front a les emissions de contaminants, aprovant una sèrie de mesures obligatòries d’eficiència energètica.
Aquestes noves normes internacionals obliguen que abans de l’any 2020 tot el transport marítim ha de complir els requisits de baix contingut de sofre, i l’única opció viable que el possibilitaria és l’ús del gas natural liquat (GNL) com a combustible alternatiu per garantir aquesta norma.
Més específicament, l’estratègia inicial concep per primera vegada una reducció en el total de les emissions de gasos d’efecte hivernacle provocats pel transport marítim internacional d’almenys el 50% el 2050 (comparat amb els nivells de 2008), al mateix temps que es persegueix eliminar-les per complet.
Avui dia, hi ha 136 vaixells propulsats per GNL a tot el món, una xifra que està previst que augmenti un 87% fins als 254 el 2020, segons dades de Gasnam, i és un suma i segueix. Però igual que passa amb el transport terrestre alternatiu, és necessari el desenvolupament d’una infraestructura de recàrrega adequada en termes de prestacions (temps de repostatge) i disponibilitat.
Espanya, encreuament de camins
I aquí entra Espanya. Líder europeu en GNL, podria convertir-se en una referència mundial en el ‘LNGbunkering’, precisament per la seva privilegiada posició geogràfica, porta de la Mediterrània i de l’Atlàntic. “Som un encreuament de camins i no necessàriament perquè els vaixells desembarquin” ha explicat Antonio Llardén, president d’Enagás, al Fòrum Industrial del Gas organitzat per GasIndustrial, “la Península podria tenir la suficient infraestructura com perquè els vaixells de tot el món puguin parar en els nostres ports i recarregar GNL, el que obriria un nou negoci per al sector gasista espanyol “.
Actualment, Espanya és el país líder en terminals de càrrega i descàrrega de gas liquat a Europa i destinació de prop del 40% del que arriba a la Unió Europea a través dels seus sis terminals de regasificació operatives en les que van descarregar 291 vaixells metaners durant 2012.
A més, els ports espanyols estan ben posicionats en el que serà l’alternativa energètica del futur. A la seva estratègica posició geogràfica s’uneixen les infraestructures de les que ja disposen, on les terminals de regasificació de GNL s’estan adaptant per oferir serveis de subministrament a mitja escala.
Un dels projectes més avançats en aquest camp és el projecte Core LNGas hive, una iniciativa de Ports de l’Estat i coordinat per Enagás i l’Ens Basc d’Energia, i cofinançada per Europa per crear una cadena logística que impulsi el subministrament de GNL com a combustible habitual tant per al transport marítim com per a les infraestructures portuàries i que permetin la prestació de serveis small scale (proveïment a petita escala) i bunkering. De moment, el pla contempla la realització de 25 estudis i projectes pilot.
“El sector gasista està buscant nous nínxols de negoci perquè el gas no té molt més recorregut dins del territori”, explica Javier García Breva, expert en polítiques energètiques i president de N2E, “ja es va dir durant el Congrés de Sedigas, cal introduir el gas per terra, mar i aire, però per terra no augmenta la demanda de gas, i per aire no és una tecnologia molt convenient, així que només queda una opció, el transport marítim “.
Una afirmació que coincideix amb una recent de l’exministre Álvaro Nadal a Astúries, que va assegurar que la regasificadora del Musel no pot reobrir-perquè no hi ha demanda. “La veritable raó és perquè el Tribunal Suprem l’ha declarat il·legal a l’estar prohibida la construcció d’aquest tipus d’infraestructures a menys de 2.000 metres d’un nucli de població, i aquest està en ple port de Gijón”, apunta García Breva, “en qualsevol cas, l’exministre confirma el que és per tots sabut, que la demanda de gas a Espanya no creix “.
Mentre projectes com el Core LNGas hive s’implanten a Espanya, “el Govern ha de plantejar-se que en breu necessitarà una normativa específica que reguli i eviti els problemes de proveïment, tal com ja es fa amb el petroli”, conclou l’expert.
