Publicat a

5 eines digitals amb IA que tot enginyer o enginyera hauria de conèixer a 2025

Descobreix 5 eines digitals amb intel·ligència artificial clau per a enginyers industrials: optimitza processos, redueix errors i impulsa la teva carrera cap a la Indústria 4.0.

Font pròpia disenyat amb IA

 La intel·ligència artificial (IA) aplicada a l’enginyeria està transformant profundament la manera com treballem als diferents sectors industrials. Pot donar suport en totes les etapes d’un producte o servei: des del disseny i els càlculs justificatius, fins a l’aplicació de normativa, la redacció del projecte i l’execució, passant per la gestió de dades i la simulació. En definitiva, la IA ofereix solucions que augmenten la productivitat, redueixen errors i faciliten la presa de decisions.

Segons l’Informe Tecnològic d’ACCIÓ 2024, la IA s’ha consolidat com un pilar fonamental de la Indústria 4.0, millorant l’eficiència, reduint costos i permetent la predicció de fallades en equips crítics.

En aquesta nova era industrial, dominar les eines digitals basades en IA ja no és opcional: és un requisit indispensable per a qualsevol professional de l’enginyeria que vulgui mantenir-se competitiu al mercat laboral. A continuació, vegem 5 eines d’IA imprescindibles per al dia a dia d’un enginyer o enginyera, amb exemples pràctics d’aplicació real 👇

1. ChatGPT / Copilot – Assistents intel·ligents

Els assistents intel·ligents de llenguatge basats en IA poden ajudar a:

☑️Redactar informes i documentació tècnica.

☑️Generar codi de programació per a scripts i automatitzacions.

☑️Resoldre dubtes sobre normativa o desenvolupament de càlculs justificatius.

📌A la pràctica: poden generar un primer esborrany d’una memòria tècnica o revisar fórmules i textos de càlcul.

2. MATLAB amb IA i Machine Learning Toolbox

Matlab permet integrar mòduls d’IA per:

☑️Analitzar grans conjunts de dades d’assaigs o sensors.

☑️Entrenar models de predicció i manteniment predictiu.

☑️Simular processos industrials complexos.

📌A la pràctica: pot predir fallades en motors elèctrics a partir de dades de vibració, optimitzant el manteniment preventiu

3. TensorFlow / PyTorch – Desenvolupament de models d’IA

Pot ser d’utilitat per enginyers que treballen amb dades o a recerca R+D, aquests frameworks pemeten:

☑️Crear xarxes neuronals per al reconeixement d’imatges o sons.

☑️Desenvolupar algoritmes de control intel·ligent.

☑️Aplicar tècniques avançades d’aprenentatge automàtic.

📌A la pràctica: poden detectar defectes en peces fabricades a partir d’imatges de control de qualitat.

4. Power BI amb IA integrada

Les eines de Business Intelligence incorporen mòduls d’IA que permeten:

☑️Generar prediccions automàtiques de tendències.

☑️Detecten anomalies en processos productius.

☑️Transformen grans volums de dades en quadres de comandament visuals.

📌A la pràctica: en una fàbrica de components industrials, Power BI amb IA pot monitoritzar la producció en temps real. Si un sensor detecta una desviació en la temperatura d’un procés crític, la IA envia una alerta automàtica i recomana accions correctives abans que es generi un defecte. Això redueix pèrdues i garanteix la qualitat del producte.

5. Eines de visió artificial (OpenCV, YOLO, Cognex)

La IA aplicada a la visió artificial és clau per al control de qualitat i l’automatització. Pot utilitzar-se per:

☑️Inspeccionar automàticament les línies de producció.

☑️Fer control dimensional i detecció de defectes.

☑️Fer seguiment i classificació automàtica de productes.

📌A la pràctica: en una línia de muntatge de components electrònics, la combinació de Cognex i YOLO permet detectar soldadures defectuoses, etiquetar peces incorrectes i enviar alertes automàtiques al sistema de gestió. Això evita errors al producte final i redueix costos.

🏁 Conclusió

La combinació de coneixements d’enginyeria i eines d’IA obre noves oportunitats per optimitzar processos en el nostre dia a dia, com per exemple, reduir costos i innovar en projectes industrials. Per tant, dominar aquestes tecnologies ja no és només un avantatge com a professional, sinó una necessitat per al desenvolupament professional dins de la Indústria 4.0.

I tu, ja utilitzes alguna eina de IA en el teu dia a dia com a enginyer/era?

📚 Fonts i referències

  1. ACCIÓ (2024) – Informe Tecnològic: Tendències en Intel·ligència Artificial i Indústria 4.0
    👉 https://www.accio.gencat.cat
  2. MathWorks (MATLAB & Simulink) – AI and Machine Learning Toolbox
    👉 https://www.mathworks.com/products/machine-learning.html
  3. TensorFlow – An Open-Source Machine Learning Framework for Everyone
    👉 https://www.tensorflow.org
  4. PyTorch – Build, Train and Deploy Deep Learning Models Easily
    👉 https://pytorch.org
  5. Microsoft Power BI – AI Features and Predictive Analytics in Power BI
    👉 https://learn.microsoft.com/power-bi/
  6. OpenCV – Open Source Computer Vision Library
    👉 https://opencv.org
  7. Cognex Corporation – Machine Vision Systems for Industrial Automation
    👉 https://www.cognex.com
  8. YOLO (You Only Look Once) – Real-Time Object Detection Framework
    👉 https://github.com/ultralytics/yolov5
Publicat a

Com funcionen les plantes de biogàs?

Descobreix com transformen els purins en energia verda

Font: Les plantes de biogàs, una oportunitat per al territori – Agrònoms – Enginyers Agrònoms de Catalunya

L’estratègia catalana del biogàs planteja construir una desena de plantes anuals fins al 2030, que s’afegirien a les 74 existents actualment.

Però què és el biogàs?

És un gas combustible generat en un procés de descomposició de matèria orgànica en absència d’oxigen. Aquest gas combustible és una barreja de gasos que es produeix per la digestió anaeròbica de la matèria orgànica en condicions controlades i es compon principalment de metà i diòxid de carboni. El metà és un tipus de combustible que proporciona una energia primària, però si no es gestiona correctament és un gas amb efecte d’hivernacle (GEH).

Per tant, l’obtenció i l’aprofitament del biogàs és una triple oportunitat perquè:

  1. Permet processar adequadament els recursos orgànics.
  2. Contribueix a la implementació de l’Estratègia europea de reducció d’emissions de GEH i d’amoníac.
  3. Redueix les emissions dels combustibles fòssils que se substitueixen amb l’ús de biogàs i biometà.

És, per tant, una energia renovable perquè prové d’un residu i no de materials fòssils.

Els residus convertits en energia

Les fonts que alimenten aquestes plantes de biogàs poden ser les dejeccions ramaderes, o sigui, els purins de porcs o vaques. També la fracció orgànica que generem a les llars, residus de la indústria agroalimentària, com restes d’escorxador, o els fangs residuals de les plantes de tractament d’aigua.

Aquests residus, normalment per separat, es posen en un dipòsit sense oxigen i amb temperatures d’uns 40 graus durant unes setmanes.

Els bacteris comencen a actuar descomponent la matèria i alliberant en el procés un gas que conté sobretot metà. Però també diòxid de carboni i altres elements, com nitrogen.

El biogàs obtingut es convertirà, un cop transvasat en un altre dipòsit i a través d’uns motors, en energia tèrmica per escalfar, en electricitat que es distribueix a la xarxa, i també es pot convertir en combustible per vehicles de transport.

Biometà i fertilitzants

A més, si el gas es purifica i se n’extreu el CO₂, s’obtindrà biometà, que és com el gas natural i també es pot distribuir a la xarxa.

De les plantes encara en surt un altre producte anomenat digestat. És la resta que queda al dipòsit on s’ha produït el gas. Aquesta resta, tractada, es pot utilitzar per fertilitzar els conreus.

El cas de Juneda, municipi de la província de Lleida a Catalunya

A Juneda, la cooperativa de ramaders GAP –que té 160 famílies associades i és propietària de la planta de cogeneració de purins Tracjusa, en funcionament des de fa 24 anys– ha començat les obres per posar en marxa un nou sistema que permeti millorar la sostenibilitat i valoritzar els residus.

GAP s’ha associat amb el Grup Griñó per construir una nova gasificadora que substituirà el gas natural que utilitza la planta actual per un gas de síntesi procedent de residus urbans.

També sumaran 40.000 tones de residus orgànics procedents de la indústria agroalimentària a les 90.000 tones de dejeccions ramaderes que ja gestionaven per obtenir biogàs, que injectaran a la xarxa, i fertilitzants orgànics que comercialitzaran amb marca pròpia.

“La calor la fem a partir de materials recuperats i el fertilitzant a partir de residus i dejeccions ramaderes. Posem en valor materials que ja s’han utilitzat i els donem una segona vida u, president del consell rector de GAP cooperativa.” Eduard Cau, president del consell rector de GAP cooperativa.

Font article:

  1. https://www.3cat.cat/3catinfo/com-funcionen-les-plantes-de-biogas-aixi-transformen-els-purins-en-energia-verda/noticia/3371170/
  2. https://ruralcat.gencat.cat/bioeconomia/biogas
  3. https://www.clusterbioenergia.cat/biogas/

Publicat a

Per què no podríem viure sense enginyeria?

Descobreix com l’Enginyeria esta present a la vida quotidiana i per que es clau per al futur de la societat.

Font Free Copyright: https://images.pexels.com/photos/18464992/pexels-photo-18464992.jpeg

Al matí, el rellotge intel·ligent ens desperta amb una melodia suau, després, encenem la llum i comencem el dia amb una beguda calenta. Quasi immediatament i sense adonar-nos-en, agafem el mòbil, encara que sigui només un moment, per fer el primer scroll a les xarxes socials o per respondre una trucada. Més tard ens disposem a anar a la dutxa i gaudim de l’aigua, sigui freda o calenta. Un cop preparats per sortir de casa, agafem el cotxe —sigui de gasolina, híbrid o elèctric— o, en alguns casos, fem ús del transport públic per arribar al lloc de treball. I tan sols ha passat una hora des que ens hem despertat, però ja estem envoltats d’enginyeria per tot arreu.

L’enginyeria és la disciplina que combina ciència, tecnologia i creativitat per resoldre problemes reals i quotidians, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones. Sense enginyeria, no gaudiríem de transports segurs, habitatges resistents ni hospitals ben equipats. En aquest article descobrirem què és l’enginyeria, quines branques la formen i per què és tan essencial per al present i el futur de la nostra societat.

Però, què seria del nostre dia a dia sense enginyeria? Difícil d’imaginar no? L’enginyeria té un abast molt transversal i contribueix a millorar constantment la nostra vida quotidiana. Des de l’aigua que surt de l’aixeta fins a l’ascensor que ens porta a la feina o el telèfon amb què ens comuniquem… tot això és possible gràcies al treball d’enginyers i enginyeres al llarg del temps, generació rere generació, adaptant-se a les necessitats de cada societat amb responsabilitat i consciència social. Així doncs, la seva feina va molt més enllà de les habilitats tècniques: ajuda a resoldre problemes reals i impulsa l’avenç de la societat, demostrant la importància d’integrar valors humans en la pràctica professional.

Tal com assenyalen Lee et al. (2023): “L’educació en enginyeria ha d’anar més enllà de les habilitats tècniques i fomentar la responsabilitat social i la consciència ètica”

Doncs, què és exactament l’enginyeria? L’enginyeria és l’aplicació pràctica del coneixement científic i tècnic per dissenyar, construir i millorar sistemes, productes i serveis. acontinuació llistem les seves branques principals:

  1. Enginyeria civil: s’aplica a la construcció de carreteres, edificis, ponts, etc.
  2. Enginyeria mecànica: al disseny i fabricació de màquines, motors, sistemes industrials per diferents sectors.
  3. Enginyeria elèctrica: al disseny i legalització de les diferents instal·lacions de xarxes.
  4. Enginyeria industrial: a la optimització de processos, producció i logística.
  5. Enginyeria informàtica: al desenvolupament d’aplicacions digitals, i l’aplicació de la intel·ligència artificial a diferents camps.

Segons Maldonado & Gómez-Cruz (2011), “L’enginyeria s’ha d’entendre com una ciència de la complexitat, no només com un conjunt de tècniques aplicades”, posant èmfasi en la visió global i social de la disciplina.

L’enginyeria en la vida quotidiana:

Encara que sovint no ens n’adonem, l’enginyeria és present en cada moment del nostre dia, fins i tot en els detalls més bàsics de la vida en societat. Moltes vegades percebem aquests detalls com si fossin drets adquirits: poder beure aigua després de fer esport, desplaçar-nos amb transport públic o privat, o utilitzar l’ordinador per mirar un tutorial d’un creador de contingut a l’altra punta del món. Tot això ha estat possible gràcies a la feina dels professionals de l’enginyeria, que amb formació continuada, treball en equip amb altres disciplines i un enfocament humanístic de la ciència, han sabut detectar les necessitats de les persones i donar resposta als nous reptes que es van presentant.

Per exemple, recordem que l’abastiment de l’aigua potable va ser una realitat gràcies a l’enginyeria hidràulica i ambiental. Els transports que fem servir el dia d’avui és fruit de l’enginyeria civil i mecànica. Les comunicacions digitals van ser desenvolupades per enginyeria electrònica i informàtica. Així mateix, no podem oblidar que l’alimentació i logística del que desfruitem van ser optimitzades per enginyeria industrial. Tal com destaca Canney & Bielefeldt (2012), “Els estudiants d’enginyeria sovint veuen la seva professió com una manera de millorar la societat i marcar una diferència tangible a les vides de les persones”.

El futur de l’enginyeria:

El món afronta reptes enormes: canvi climàtic, creixement urbà, transició energètica, digitalització i molt més. Els professionals de l’Enginyeria tenim una gran responsabilitat amb la societat i juguem un paper clau per trobar-hi solucions i millores als nous reptes marcats per la normativa europea per desenvolupar una societat més sostenible en el temps.

Rahimifard & Clegg (2008) subratllen que “La comunitat enginyera té un paper crític en la promoció del desenvolupament sostenible i la reducció de l’impacte ambiental”.

En conclusió, l’enginyeria no és només una professió, sinó una disciplina que combina ciència, tecnologia i creativitat, aplicada al desenvolupament de la humanitat al llarg del temps i sempre coexistint amb valors ètics, morals i responsabilitat social. És capaç d’adaptar-se a una societat que cada vegada exigeix més desenvolupament tecnològic en la indústria i més innovació en la vida quotidiana.

A més a més, l’enginyeria és la base del progrés de la societat, i arriba a tot allò que fem servir diàriament: des del cafè del matí fins al transport públic que ens porta a la feina. I tot plegat és possible gràcies a la feina constant d’enginyers i enginyeres.

Font article:

  1. Canney, N. E. & Bielefeldt, A. R. (2012). Engineering Students’ Views of the Role of Engineering in Society. ASEE Annual Conference & Exposition.
  2. National Academy of Engineering. (1991). The Social Function of Engineering: A Current Assessment. National Academies Press.
  3. Rahimifard, S. & Clegg, A. J. (2008). The Role of Engineering Community in Sustainable Development. International Journal of Sustainable Engineering, 1(1), 1–2.
  4. Lee, Y., Lee, O., et al. (2023). Promoting engineering students’ social responsibility and willingness to act on socioscientific issues. International Journal of STEM Education.
  5. Maldonado, C. E. & Gómez‑Cruz, N. A. (2011). The Complexification of Engineering. arXiv.
  6. Autili, M., De Sanctis, M., Inverardi, P., Pelliccione, P. (2024). Engineering Digital Systems for Humanity: a Research Roadmap. arXiv.

Publicat a

Reus acollirà les primeres plantes de bateries independents per emmagatzemar energia a Catalunya

La Generalitat els ha donat llum verda i es duran a terme en una única parcel·la de 8.858 m² situada al costat de la subestació de Bellissens, a prop de la carretera N-340. Formen part d’un projecte de set instal·lacions, de les quals se n’han aprovat cinc, i 15 milions d’euros d’inversió

Continua llegint «Reus acollirà les primeres plantes de bateries independents per emmagatzemar energia a Catalunya»
Publicat a

Treballem perquè Tarragona esdevingui un hub logístic i industrial de l’energia eòlica marina flotant

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i l’Autoritat Portuària de Tarragona col·laboren per atraure indústria vinculada a la fabricació, muntatge i instal·lació d’aerogeneradors eòlics flotants

La consellera ha remarcat la necessitat que els nous projectes de desenvolupament siguin una oportunitat per millorar espais naturals

Continua llegint «Treballem perquè Tarragona esdevingui un hub logístic i industrial de l’energia eòlica marina flotant»