El Govern actualitza el seu cens de polígons industrials i logístics a tot Catalunya per posar en marxa a partir de l’any que ve una classificació en tres categories
Els polígons industrials s’examinen aquests dies, amb un Pla d’impuls de polígons a Catalunya que avança a bon ritme. Entre el desembre d’aquest any i gener de 2018, les quatre diputacions catalanes hauran recopilat ja informació detallada sobre els 1.950 polígons industrials de més de 20 hectàrees que figuraven en l’última edició del Sistema d’Informació dels Polígons d’Activitat Econòmica (SIPAE), i que porta sense actualitzar des de l’any 2010.
En el cas de les comarques del sud de Catalunya, els tècnics municipals d’urbanisme i els arquitectes municipals de 84 ajuntaments de la demarcació de Tarragona han estat recollint informació sobre 279 polígons industrials, anotant dades que van des del nom, l’any de creació o la superfície que ocupen fins al nombre d’empreses, els principals sectors d’activitat, l’alçada màxima de les naus o la parcel·la mínima, passant pels serveis, equipaments i infraestructures, com ara la connexió a Internet de banda ampla o la recollida de residus.
Dades actualitzades
Ho explica Isidre Gavín, director general de Cimalsa, empresa pública del Departament de Territori i Sostenibilitat que s’encarrega de la gestió dels polígons logístics de Catalunya i que, al costat del Incasol, desenvolupa aquest Pla d’impuls de polígons: «Vam detectar un parc de polígons industrials amb cert grau d’obsolescència i envelliment, i per això es va plantejar aquesta estratègia oberta, amb la idea general de modernització d’aquests polígons».
«El pla -prossegueix Isidre Gavín- pretén crear una eina que permeti gestionar i actualitzar la informació sobre aquests polígons, en col·laboració amb els agents econòmics i socials, amb polítiques estratègiques i de promoció. A partir d’aquesta observació és quan desenvoluparem polítiques per a la modernització d’aquests polígons, en àrees com la mobilitat, els serveis o el medi ambient, per posar només tres exemples. I és per tot això que haurem de fer una certa categorització».
Tres categories
Quan tinguin a punt tota aquesta informació es procedirà a una classificació d’aquests polígons en categories, segons el grau de compliment d’una sèrie de paràmetres que està previst que es publiquin al febrer, i que de manera provisional podrien ser 3: polígons bàsics, polígons intermedis i polígons d’excel·lència.
Els criteris sobre els quals giraran les tres categories en què avui «intuïm que podem acabar», explica Gavín, estan relacionats amb la mida, la intensitat de l’activitat (és a dir, la capacitat del polígon utilitzada), l’especialització i els usos. En aquest últim punt destaca la voluntat que en aquests polígons «hi hagi una presència significativa i majoritària d’activitats industrials o logístiques».
És a dir, res de polígons amb magatzems comercials i multicinemes, o en els quals la trama urbana ja hagi entrat en contacte amb ells i requereixi un canvi d’usos.
Polígons bàsics: En la categoria de ‘Polígons bàsics’ entraran tots aquells polígons industrials que compten amb un bon manteniment i organització, sense exigir per a això que disposin d’un òrgan de gestió dedicat. Entre el mínim que hauran de complir està comptar amb xarxes de clavegueram, d’aigua, d’electricitat amb potència suficient i d’accés a Internet, a més d’un asfaltat en condicions i unes voreres practicables per transitar a peu. En aquells casos en què no es compleixin aquestes condicions, la previsió que es contempla en l’esborrany del ‘Pla d’impuls de polígons’ és que aquests polígons rebin la categorització d’àrees a regenerar. En aquests supòsits, i sempre d’acord amb els ajuntaments als quals pertanyin, es treballaria en plans personalitzats de regeneració enfocats a aconseguir els estàndards mínims.
Polígons intermedis: Els ‘Polígons intermedis’ compten amb un nivell de serveis important i un òrgan de gestió propi i professionalitzat. Entre els serveis necessaris per donar aquest plus sobre els ‘Polígons bàsics’ hi ha exemples que van des de les connexions al transport públic fins a les zones d’aparcament de camions, passant per gasolineres, vigilància, fibra òptica, ADSL o il·luminació de baixes emissions. En cap cas el llistat de serveis que s’atribueixen a aquesta categoria serà de compliment íntegre obligat. Hi ha un marge de flexibilitat per ajustar-se a les característiques particulars de cada polígon. I, si en un d’ells, no té sentit explicar, per exemple, amb un aparcament de camions, aquest factor no el privarà d’entrar a la categoria. Es tracta de complir bastants dels requisits que superen el merament funcional.
Polígons d’excel·lència: es confirma aquesta categoria, tot just un grapat de polígons industrials a tot Catalunya entrarien en la classificació de ‘Polígons d’excel·lència’. Es tractarà de polígons que, a més de reunir les condicions que sumen les categories inferiors (Polígons intermedis i Polígons bàsics), estan a un nivell superior en tot allò referent a l’energia i el medi ambient, a les infraestructures tecnològiques hi ha la relació amb el món universitari i els centres d’investigació. Es tracta de polígons amb mercaderies i productes d’alt valor, amb capacitat de generar cicles tancats (funcionant com a clúster) i que compten amb serveis altament valorats en el món empresarial, com ara la vigilància. El pol petroquímic de Tarragona podria ser un bon candidat a ingressar en aquest grup selecte de polígons industrials d’excel·lència.
Aquest pla s’emmarca dins el Pacte Nacional per la Indústria, i compta amb l’impuls de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb les quatre diputacions catalanes, entre elles la Diputació de Tarragona. Entre els objectius que persegueix estan a crear i consolidar, segons Gavín, «models de gestió publicoprivada que permetin assolir marcs d’acord per a la prestació i gestió de serveis. És un mètode que ja utilitzem en Cimalsa»
Àrees a regenerar
En tot examen hi ha qui suspèn. Què passa amb aquells polígons industrials que, després d’aquesta fase de recollida de dades, no compleixin els mínims per encaixar en la categoria de polígon bàsic? Polígons amb clavegueram, potència elèctrica, asfaltat, connexió a Internet o voreres deficients, per posar alguns casos no tan rars. «El polígon que no tingui tot això -explica Isidre Gavín, de Cimalsa- serà una àrea a regenerar».
«Per a aquest tipus de polígons prossegueix Gavín- s’haurà de crear una estratègia concreta de regeneració, estudiant cas per cas, amb un pla de finançament en el qual pot haver ajudes municipals, de la Unió Europea … però sempre amb la condició que l’ajuntament estigui d’acord. És una mica com el que es va fer amb els edificis que tenien aluminosi ».
Òrgans de gestió
Al costat de la categorització dels polígons en tres grans grups, la creació d’organismes de gestió es perfila com un dels grans canvis a la vista. Es tracta, en definitiva, de professionalitzar i afegir valor a la gestió d’uns espais que sovint ‘sobreviuen sols’, formalment vinculats a un ajuntament però sense ningú que es faci càrrec de la seva gestió diària efectiva.
Amb la fotografia dels polígons actualitzada i la classificació en categories llista, serà el moment de plantejar-se «en què polígons haurem de imposar de forma obligatòria aquests òrgans de gestió i en quins no», avança Isidre Gavín, de Cimalsa. «En aquells polígons molt petits -prossegueix- potser no cal que els carreguem amb un òrgan de gestió, però en altres sí. Una cosa diferent és que ens puguem qüestionar perfectament, amb tota la informació actualitzada en mà, si 20 hectàrees [el mínim que marca avui el SIPAE] són o no un polígon ».
En tot cas, res és definitiu. Es tracta d’un projecte obert als agents econòmics i socials que, en paraules de Gavín, «volem que sigui molt consensuat: estem en la segona fase de redacció de l’esborrany, que acabarem aviat per entrar a la tercera fase, per negociar i consensuar mesures».
font: diari de tarragona