Publicat a

Una empresa catalana inventa una boia que elimina microplàstics del mar

Cada boia podria retirar entre 50 i 100 grams de microplàstics en mig any

Una empresa d’enginyeria catalana acaba de patentar una eina pionera per eliminar microplàstics del mar. És una boia que engoleix el plàstic imitant el mecanisme que fan servir els peixos per filtrar el plàncton que els serveix d’aliment ho va explicar l’enginyer que ha dissenyat l’invent, Adrià Fradera.

És un filtre amallat amb diferents fases amb una geometria interior que el que fa és que el filtre entri dins i no pugui sortir. Ho fem amb fibra natural i resina natural, amb cap mena de plàstic

Calculen que podria retirar entre 50 i 100 g de microplàstics en mig any

L’empresa calcula que cada boia podria retirar del mar entre 50 i 100 grams de microplàstics en mig any. Fradera també assegura que ara intenten presentar el projecte a ajuntaments i a les grans empreses.

Les dades són preocupants: l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de l’Autònoma apunta que només el riu Ebre aboca cada any 2.200 milions de microplàstics al Mediterrani, i World Wide Foundation denuncia que els humans ingerim fins a 2.000 partícules de microplàstic a la setmana amb l’aigua embotellada, l’aigua d’aixeta i menjant peix. És l’equivalent al pes d’una targeta de crèdit. Font: rac1

Publicat a

Plàstic produït a partir de suc de cactus: una alternativa més sostenible

Una investigadora mexicana ha descobert el procés per produir bosses o embalatges a partir del nopal

El nopal és el cactus que apareix en la bandera de Mèxic. I ara pot abanderar també la lluita contra els residus plàstics. Una investigadora de la Universitat del Valle de Atemajac, a Guadalajara, ha començat a obtenir resultats prometedors per obtenir un plàstic biodegradable a partir d’extractes del cactus.

La recerca la du a terme Sandra Pascoe Ortiz, que explica com va sorgir en una classe de química:

“Començar a produir un plàstic biodegradable a partir de nopal va ser una idea dels alumnes. Allà es va gestar la idea i vam començar a treballar-ho aquest grup d’alumnes i jo”.

El procés implica obtenir suc a partir de la polpa. Aquesta substància es barreja després amb additius no tòxics i es processa per obtenir làmines. Aquestes es poden cobrir amb pigments i donar-los forma per a diversos tipus de bossa o embalatge.

Segons la investigadora, aquest plàstic es degrada tot sol en un mes o fins i tot en una setmana si es remulla amb aigua. 
 

Empreses interessades

La matèria primera és fàcil d’obtenir per als investigadors, perquè el cactus creix en grans quantitats a San Esteban, una petita població dels afores de Guadalajara. A més, a Jalisco, l’estat del qual Guadalajara és la capital, prohibirà a partir de l’any vinent les bosses de plàstic no reciclable d’un sol ús. I el 2021 no es podran utilitzar canyes per beure, safates ni coberts de plàstic.

Si bé el procés només s’ha provat en el laboratori, Pascoe creu que es podria assajar a gran escala i que seria competitiu respecte al plàstic convencional. De moment, algunes empreses ja han mostrat interès per fer assaigs.

Pascoe reconeix que aquest plàstic biodegradable no és més que “una gota a l’oceà” en la batalla pel medi ambient. Però cada gota pot ser important, perquè precisament els oceans reben cada any més de 8 milions de tones de plàstic. Font: ccma.cat

Publicat a

Aliança global per l’eliminació dels residus plàstics

Aquesta aliança per acabar amb els residus plàstics, és coneguda com AEPW per les sigles en anglès (Alliance to End Plastic Waste), té per objectiu gestionar i minimitzar millor les deixalles, especialment en els oceans, a més de promoure solucions destinades a donar nous usos al plàstic ja utilitzat

Aquesta aliança fundada entre d’altres per Dow i a la qual s’hi ha afegit Covestro oferirà solucions que minimitzaran i gestionaran els residus plàstics mitjançant la transició a una economia circular. Els membres de l’Aliança representen a empreses i organitzacions globals situades a Amèrica del Nord i del Sud, Europa, Àsia, Àfrica i Orient Mitjà.

L’Aliança és una organització sense ànim de lucre que reuneix a empreses de la cadena de valor dels plàstics i béns de consum a nivell mundial, inclosos fabricants de productes químics i plàstics, companyies de béns de consum, minoristes, transformadors i organitzacions de gestió de residus, alhora que manté una associació estratègica amb el Consell Mundial Empresarial per al Desenvolupament Sostenible (World Business Council for Sustainable Development).

L’Aliança farà inversions i actuarà en quatre àrees clau:
• Desenvolupament de les infraestructures de recollida i gestió de residus i l’augment del reciclatge;
• Innovació que promogui noves tecnologies que facilitin el reciclatge i la recuperació de plàstics, creant valor a partir d’un ús posterior dels mateixos;
• Educació i compromís de governs, empreses i comunitats; i,
• Neteja d’àrees de concentració de residus plàstics que ja es troben en el medi ambient i, en particular, rius i altres afluents que transporten els residus plàstics al mar.

Publicat a

Des dels anys 50, el món, ha produït més de 9.100 milions de tones de plàstic

Vora el 80% han acabat en abocadors o escampats pel medi

Des que als anys 50 se’n va iniciar la producció massiva, el món ha generat 9.100 milions de tones de plàstic verge i la majoria han anat a abocadors o han acabat en el medi. Aquest és el càlcul que han fet Roland Geyer, de la Bren School of Environmental Science and Management de la Universitat de Califòrnia, i els seus col·legues. Es tracta de la primera anàlisi que proporciona dades globals i s’ha publicat a la revista “Science Advances”.

El primer plàstic sintètic, la baquelita, va aparèixer a principis del segle XX, però no va ser fins passada la Segona Guerra Mundial quan la seva producció i ús es va estendre de forma massiva. Segons els autors, la producció de plàstics ha superat la de qualsevol altre material creat per l’home.

Els investigadors han localitzat i sintetitzat dades disperses de producció, ús i fi de vida útil de polímers, de resines i fibres sintètiques i d’additius. A més de la quantitat de tones produïdes, els autors assenyalen que el 2015 s’havien generat vora 7.000 tones de residus plàstics i només un 9% van anar a reciclatge. El 12% van ser incinerats i el 79% van anar a parar a abocadors o es van acumular en el medi.

L’ús més estès dels plàstics és com embolcalls i envasos. Això ha provocat, afirmen els investigadors, que la proporció que representen en els residus sòlids urbans passessin de menys de l’1% el 1960 a més del 10% el 2005. A més, deixalles plàstiques, en peces senceres o triturades fins a mides gairebé microscòpiques, s’han escampat per mars i oceans de tot el món. Cada any s’hi aboquen 8 milions de tones més i representen un greu problema ambiental i de salut.

Una de les qualitats que fa útils els plàstics, la seva durabilitat, provoca el greu problema de la seva persistència en el medi. Els autors assenyalen, per això, que
sense una estratègia de gestió ben dissenyada i adaptada per als plàstics que acaben la seva vida útil, els humans estan realitzant un experiment descontrolat a escala global, en el qual milers de milions de tones de materials s’acumularan a tots els ecosistemes terrestres i aquàtics del planeta.

El seu pronòstic és que si la tendència actual continua, l’any 2050 hi haurà més de 13.000 milions de tones de plàstics en els abocadors o escampats pel medi