Blog d'enginyeria i articles tècnics
Un estudi liderat per l’Institut de Ciències del Mar mostra que el plàstic PLA, d’origen biològic i biodegradable, no es desfà en el medi marí més de pressa que els plàstics que provenen del petroli
Continua llegint «El plàstic biològic de plats, gots i coberts no es degrada tan fàcilment com es creia»
Al delta de l’Ebre han creat un nou material amb la clofolla de l’arròs. L’han batejat com a “orizait” i pretén ser una alternativa ecològica al plàstic. De moment ja s’està utilitzant per fer envasos i materials de construcció i fins i tot una gran empresa com Seat està intentant integrar-lo en les peces dels seus cotxes.
Continua llegint «La Cambra Arrossera d’Amposa revaloritza la clofolla d’arròs obtenint un material que substitueix el plàstic»
Una espècie d’erugues, conegudes com a cucs de cera, poden digerir el plàstic fins el punt de ser capaces d’alimentar-se, literalment, de bosses de plàstic. L’any 2017 es va descobrir per primer cop que tenien aquesta capacitat, cosa que va obrir la porta a que tinguessin un paper crucial en un dels problemes mediambientals més urgents que tenim: el de la contaminació per plàstics, ja que fins i tot són capaços de digerir el polietilè, un dels productes no-biodegradables més comuns. Des d’aleshores, un equip ha estat treballant per comprendre com són capaços de fer-ho, cosa que els ha dut a descobrir que aquesta capacitat tan especial es deu al microbioma d’aquestes erugues.
Continua llegint «Unes erugues que digereixen plàstic poden ser la solució a la contaminació per plàstics»
L’envàs és biodegradable, d’origen natural i comestible i garanteix les propietats dels aliments
Investigadors catalans han creat un material nou que podria substituir les bosses de plàstic als supermercats. Es tracta d’un embalatge biodegradable, d’origen natural i que, a més a més, és comestible. El nou embolcall està elaborat a partir de matèries primeres d’origen vegetal i garanteix les propietats dels aliments, alhora que n’allarga la vida útil.
De moment, per comprovar l’eficiència d’aquest material, ja l’han provat per embalar maduixes del Maresme i el resultat ha estat molt positiu. La fruita s’ha fet més resistent als fongs i ha mantingut l’aspecte original durant més temps.
L’objectiu: reduir el malbaratament
El projecte està liderat pel Centre Català del Plàstic de la Universitat Politècnica de Catalunya i la investigadora Farayde Fakhouri, i vol reduir el malbaratament d’aliments. Es calcula que un de cada tres aliments que venen els supermercats s’acaba llençant. En el cas de les fruites, verdures i hortalisses, la quantitat de productes que es llencen frega el 50%. Font:rac1
Es tracta del PDK, un polímer 100% reciclable que, a més de poder tornar al seu estat molecular original, pot adquirir noves propietats
Des al cim de l’Everest, a gairebé 9.000 metres d’altura, fins a més de deu quilòmetres de profunditat, a la fossa de les Mariannes. A dia d’avui, no hi ha cap racó del planeta lliure de plàstic. De fet, s’estima que l’any 2050 hi haurà més plàstic que peixos en l’oceà, el que revela com d’important és per a nosaltres la salut del planeta que ens proporciona pràcticament tot el que necessitem per viure.
Davant d’aquest escenari, són molts els que s’han interessat per acabar amb la contaminació dels plàstics, com és el cas del jove holandès Boyan Slat, el creador de la primera gran barrera artificial que aspira que siguin les pròpies corrents marins què netegin les grans ‘illes’ d’escombraries de l’oceà.
Però hi ha també altres casos semblants que busquen posar fi a aquest tipus de contaminació, com el d’un equip d’investigadors del Laboratori de Berkeley (EUA) que ha aconseguit desenvolupar un plàstic capaç de descompondre i reciclar de forma indefinida.
Això és una cosa realment innovador, ja que la majoria de plàstics no estan dissenyats perquè puguin reciclar-se, ja que contenen certs additius com els colorants o altres substàncies químiques que ho impedeixen. Fins i tot el considerat com el més ‘reciclable’ dels plàstics, el tereftalat de polietilè (PET, per les sigles en anglès), que triga uns 700 anys a degradar-se, es recicla a una taxa de només el 20 o el 30%.
Els resultats de l’equip de Berkeley es recullen en un estudi publicat el passat mes d’abril a la revista especialitzada Nature Chemistry en què els autors, liderats per Peter Christensen, un investigador postdoctoral, expliquen que és possible descompondre, a nivell molecular, un tros de plàstic sense que aquest perdi les seves qualitats inicials (pes molecular, estabilitat tèrmica, etc.).
En concret, el tipus de polímer que permet aquesta descomposició en monòmers dels polímers de carboni dels quals estan fets els plàstics rep el nom de poli (dicetoenamina) (PDK, per les sigles en anglès) i, a diferència d’altres, pot separar-se dels components químics que atorguen duresa, flexibilitat o color a la roba, a les fundes dels mòbils o als adhesius, entre molts altres, en entrar en contacte amb una solució àcida que trenca els enllaços entre monòmers alhora que els separa dels additius.
Es tracta, en definitiva, d’una alternativa a molts plàstics no reciclables. Una troballa que, segons els experts, arriba en un moment clau, ja que si no modernitzar els nostres sistemes de reciclatge i repensar quin ús hauríem de fer de materials sintètics com els plàstics, les conseqüències podrien ser irreversibles.
El primer polímer de plàstic va ser sintetitzat en 1907 i des de llavors la seva producció no ha deixat d’augmentar, podent arribar en 2050 als 500 milions de tones. Fins i tot els cosmètics i els dentifricis contenen plàstic i, de tot el produït, tot just un 5% es recicla, doncs cap mètode de reciclatge és, a dia d’avui, capaç de preservar les propietats originals dels plàstics.
Article científic de referència: Closed-loop recycling of plastics enabled by dynamic covalent diketoenamine bonds. Christensen, P. et al; Nature Chemistry, April 2019; DOI: 10.1038 / s41557-019-0249-2. Font: La Vanguardia