La connexió a terra d’una instal·lació s’estableix principalment a fi de limitar la tensió que, respecte a terra, puguin presentar en un moment donat les masses metàl·liques. També assegurar l’actuació de les proteccions instal·lades i disminuir o fins i tot eliminar el risc que suposa un fallada o una avaria en els materials elèctrics instal·lats.
És de gran importància des del punt de vista de la seguretat que qualsevol instal·lació de presa de terra , haurà de ser obligatòriament comprovada pel director de l’obra o instal·lador autoritzat en el moment de donar d’alta la instal·lació per a la seva posada en marxa o en el cas de modificació o actualització de la instal·lació per tenir més de 20 anys des de que es va instal·lar.
La pica de presa de terra
Es pot definir la presa de terra d’una instal·lació elèctrica com la connexió elèctrica directa a terra, mitjançant una pica especialment dissenyada per a aquest ús. Segons es mostra en la figura 1.
Aquesta connexió serà directa i sense fusibles ni cap protecció, de totes les masses metàl·liques accessibles de la instal·lació. Això és la connexió de les carcasses metàl·liques dels electrodomèstics, aixetes , llums i tot aparell elèctric que es pugui endollar en una instal·lació elèctrica.
Figura 1. Pica de presa de terra (Re).
Per als llocs en què el terreny per la seva tipologia i composició no sigui adequat per a una bona conservació de la pica de presa de terra i els elèctrodes. Les piques i connexions s’examinaran almenys una vegada cada cinc anys com a mínim.
En la presa de terra, s’uneixen elèctricament totes les parts metàl·liques o masses que componen la instal·lació a un elèctrode (pica), o grups d’elèctrodes, que s’enterren a terra. Una bona presa de terra ha de permetre el pas directe a terra dels corrents de defecte ja sigui per fallades d’aïllament dels elements de la instal·lació elèctrica o bé per les descàrregues elèctriques d’origen atmosfèric.
Les condicions de mesura i la seva periodicitat s’indiquen en la ITC-BT-18 i d’acord amb les prescripcions de les ITC del REBT RD 842/2002,
Unions i connexions a la presa de Terra
En la nostra instal·lació elèctrica ha d’existir almenys un punt de connexió a la presa de terra segons la figura 2, que és el lloc més adequat on es pot desconectar el terra, per procedir a mesurar la resistència de la presa de terra corresponent.
Figura 2. Punt de connexió a terra.
El punt de connexió a terra ha de ser de fàcil accés, obertura i tancat mitjançant eines usuals existents en una caixa d’eines. Així mateix ha de ser sòlid, segur i assegurar una bona connexió elèctrica.
En tota instal·lació de posada a terra s’ha de preveure aquest born principal de terra descrit anteriorment a la figura 2. En el qual s’han d’unir els conductors següents:
- Els conductors de terra,
- Els conductors de protecció.
- Els conductors d’unió equipotencial principal.
- Els conductors de posada a terra funcional, si són necessaris.
Mesures de resistència de presa de terra
Aquestes mesures s’efectuen mitjançant un tel·luròmetre com el de la figura 3. Aquest injecta una intensitat de corrent altern coneguda, a una freqüència superior als 50Hz, i mesura la caiguda de tensió, de manera que el quocient entre la tensió mesura i el corrent injectada ens dóna el valor de la resistència de posada a terra.
Figura 3. Tel·luròmetre
S’ha de tenir en ment que per a l’assaig o mesura de la resistència de posta de terra s’efectuarà pel conjunt de la instal·lació sense tensió. Més endavant explicarem en detall com efectuar aquest assaig d’acord amb normativa i amb un caràcter pràctic. Cal esmentar que aquestes comprovacions i mesures han de ser executades pel propi instal·lador autoritzat o per un tècnic competent.
Execució de l’assaig de mesura de la presa de terra
La posició dels dos elèctrodes auxiliars és molt important per efectuar una mesura de resistència de presa de terra precisa.
S’aconsella realitzar com a mínim 3 mesures, per a assegurar-se que la pica auxiliar S de mesura de tensió està fora de les zones d’influència dels altres dos elèctrodes (Veure figura 4), aproximant i allunyant l’elèctrode auxiliar central de la seva posició intermèdia, i verificant en cada desplaçament que el valor de resistència mesurat no varia significativament.
En el cas d’obtenir una variació notable del resultat, s’ha d’augmentar la distància entre les piques auxiliars i repetir la mesura. Normalment amb una distància de 20 metres entre piques o elèctrodes és més que suficient.
Figura 4. Connexió i distància entre elèctrodes
La connexió s’efectua a tres terminals tal com s’indica a la figura 4. De manera que la intensitat s’injecta entre E i H, i la tensió es mesura entre S i E. L’elèctrode de posta de terra està representat per Re. Mentre que les altres dos elèctrodes clavats en el terreny són dos piques auxiliars d’uns 30 cm de longitud que es subministren amb el propi tel·luròmetre. Els tres elèctrodes s’han de situar en línia recta i a uns 20 metres de distància entre ells.
Valors recomanats de resistència a terra
Segons es defineix en el Reglament electrotècnic de baixa tensió REBT 2002 i en la seva ITC-BT-18. El valor de resistència de terra , serà tal que qualsevol massa no pugui donar lloc a tensions de contacte superiors a 24 V i 50 V. Segons sigui el cas.
Si les condicions de la instal·lació són tals que poden donar lloc a tensions de contacte superiors als valors assenyalats anteriorment, s’assegurarà la ràpida eliminació de tensió de contacte mitjançant dispositius de tall adequats al corrent de servei.
Tenint en compte que en la instal·lació elèctrica s’empra normalment com a dispositiu de tall un interruptor diferencial amb una sensibilitat nominal In = 30 mA. El valor màxim segons reglament de la resistència de terra serà de 1.666 Ω per a tensions de contacte de 50V i de 800 Ω per a tensions de contacte de 24V.
Re = V/In = 50V/30mA = 1.666 Ω
Re = V/In = 24V/30mA = 800 Ω
No obstant això, per facilitar la ràpida desconnexió de l’interruptor diferencial i assegurar una baixa tensió de defecte en les masses abans que aquesta desconnexió es produeixi . Es convenient “deixar” el valor de la resistència de terra molt per sota d’aquest valor.
Com a conclusió final , podem dir que aquest valor de resistència de terra, és un valor variable en funció del temps, la corrosió de les piques, la temperatura, humitat i altres factors. Les diferents delegacions provincials del Ministeri d’Indústria que tenen potestat per fixar els límits de resistència a terra solen limitar-lo a valors molt més baixos; arribant a ser de 15 Ω a 37 Ω depenent de si la instal·lació disposa de parallamps. Per lo que s’aconsella obtenir valors similars als fixats pel Ministeri d’Indústria.