Espanya, entre els països amb estrès hídric amb més potencial d’energia renovable

Espanya es troba entre les 30 nacions del món que poden tenir un proveïment elèctric més segur sense arriscar les seves reserves hídriques segons un informe del World Resources Institute (WRI).
La majoria de les formes de generar energia consumeixen aigua, ja sigui per refredar el vapor de les plantes termoelèctriques o les turbines de les centrals hidroelèctriques, i la demanda mundial d’aigua i electricitat continuarà augmentant en les pròximes dècades. Si bé el creixement és bo per a l’economia, suposa també un desafiament per a les que tenen escasses reserves d’aigua i que han d’administrar els seus limitats recursos hídrics.
La generació d’energia a partir d’energia solar fotovoltaica i eòlica és neta i requereix poc o cap ús d’aigua. Aquestes formes renovables d’energia poden ajudar els països a satisfer la seva creixent demanda d’electricitat sense afegir emissions de carboni o consumir aigua, la qual cosa podria ser particularment beneficiós en països on la població, l’agricultura i les indústries competeixen pels escassos subministraments d’aigua .
El World Resources Institute (WRI) ha creat una llista completa de tots els països amb alt “estrès hídric” i el seu potencial d’energia solar i eòlica mitjana. Entre els principals països amb estrès hídric i major potencial d’energia solar es troba Espanya, que figura en el lloc 36 de la classificació, en la qual els 20 primers llocs (veure gràfic) els copen països de l’Orient Mitjà i Àfrica del Nord, Àsia i Pacífic, Amèrica Llatina i Àfrica Subsahariana.

La llista inclou països en totes les etapes econòmiques: tres són desenvolupats (Austràlia, Israel i Aràbia Saudita), quatre són alguns dels menys desenvolupats (Afganistan, Eritrea, Timor Oriental i el Iemen), i la resta prové de mercats emergents o en desenvolupament.
Iemen té el major potencial d’energia solar mitjana en termes d’irradiància horitzontal global (GHI), un indicador de la força i la concentració de l’energia solar que colpeja un panell fotovoltaic. També és un dels països amb més estrès hídric i menys desenvolupats del món. El Banc Mundial acaba d’invertir 50 milions de dòlars en projectes d’energia solar fotovoltaica per restaurar l’electricitat a més d’un milió de iemenites. No obstant això, amb la guerra civil en curs al país, el desenvolupament de les energies renovables pot ser un desafiament.
Eritrea i Aràbia Saudita tenen el segon i el tercer major potencial d’energia solar mitjana, però un poder econòmic molt diferent. És més difícil per als països amb recursos financers limitats adoptar tecnologies renovables a gran escala. No obstant això, a mesura que el cost de l’energia solar i eòlica continua disminuint, aquestes opcions són cada vegada més atractives. Fins i tot països rics en petroli com Aràbia Saudita estan invertint fortament en energia solar per al consum domèstic, amb un objectiu de 9.5 gigawatts (GW) d’energia solar i eòlica per 2023. La llista completa en la qual figura Espanya en el lloc 36 es pot veure en aquest enllaç.
Dels 20 països amb estrès hídric amb més potencial d’energia eòlica, vuit són de l’Orient Mitjà i Nord d’Àfrica (MENA), sis d’Europa (Espanya ocupa la setzena posició) i la resta d’Àsia Pacífic i Amèrica del Nord. Vuit dels països estan desenvolupats, 11 són de mercats emergents i en desenvolupament, i un es troba entre els menys desenvolupats del món (veure aquest altre gràfic).

Andorra té el major potencial d’energia eòlica, seguit de Bèlgica i Kazakhstan. No obstant això, perquè el vent sigui atractiu a Andorra, els costos haurien de ser més barats que els seus actuals importacions d’electricitat d’Espanya.
Set països amb estrès hídric (Algèria, Bahrain, Kuwait, Marroc, Oman, Qatar i Iemen) a la regió MENA tenen un alt potencial energètic mitjana tant per a l’energia solar com per l’eòlica. Alguns d’aquests països tenen plans per aprofitar l’energia solar i eòlica, però molts no els tenen o no arriben tot el seu potencial. A més, per la seva riquesa petroliera, alguns d’aquests països depenen de la dessalinització per al subministrament d’aigua i, de moment, podrien no tenir un problema d’escassetat d’aigua.

font. elperiodicodelaenergia