Reptes d’un nou paradigma energètic

En un moment de transició energètica en el qual conviuen fonts renovables amb combustibles fòssils, la cura de l’entorn natural i la lluita contra el canvi climàtic adquireixen més significat

El consum energètic és una de les principals qüestions del planeta. En un moment de transició energètica, són moltes les dubtes i reptes que sorgeixen al seu voltant: la reducció d’emissions, la data de caducitat de les nuclears, al desenvolupament de models d’autoconsum, reduir el dèficit de tarifa, les energies renovables, etc. En qualsevol cas, la producció i consum d’energia obre un ventall d’interrogants en la nostra societat.

Un dels desafiaments més immediats del paradigma energètic és la reducció d’emissions, L’acumulació de diòxid de carboni (CO2) en l’atmosfera és un acceleradors del canvi climàtic. En aquest sentit un dels compromisos internacionals és l’Acord de París a la cimera mundial contra el canvi climàtic de 2015. De cara a reduir el efecte hivernacle, s’han establert diversos punts que els prop de 200 països membres de la Convenció del Canvi Climàtic de l’ONU (UNFCCC) hauran respectar i complir.

L’escalfament global, conseqüència del canvi climàtic, és un dels motius de les sequeres que tant de mal fan a agricultors i societats de tot el món. Davant d’aquest context, empreses i entitats estudien, investiguen i treballen per reduir les emissions o donar-los un nou ús per tal de millorar la salut del planeta.

L’impuls de mesures d’autoconsum de la mà d’energies renovables es presenta com una de les solucions sostenibles amb nostre entorn. Les apostes per les energies ‘netes’ i fomentar el desenvolupament de l’autoconsum són hàbits cada vegada més estesos.

Es tracta d’una modalitat sostenible que permet que qualsevol persona pugui produir electricitat per al propi consum a través de panells solars fotovoltaics, per exemple. Els seus avantatges són evidents: generació elèctrica solidària amb el medi ambient, perquè no genera emissions contaminants, que a més dóna la possibilitat als ciutadans de participar activament en el sector energètic.

L’any 2015 es va signar el Reial Decret d’autoconsum que s’encarrega d’oferir noves oportunitats de negoci tant per als instal·ladors fotovoltaics com per als inversors en l’energia solar. En l’actualitat des del sector es busca que hi hagi una simplificació administrativa per que es permeti l’autoconsum col·lectiu per exemple en comunitats de veïns, hospitals i altres edificis públics.

Un altre dels problemes en el nostre país és el dèficit de tarifa. Aquesta deute del sistema elèctric les paguen els consumidors, amb variacions, normalment a l’alça, a la factura de la llar i provoca l’encariment de la llum. un aspecte que també afecta, per negatiu, al teixit empresarial.

Pel que fa al marc regulador contra el canvi climàtic, Espanya i Catalunya estan desenvolupant les seves lleis en ambdós casos es parla del terme transició energètica, un canvi cap a un model de consum nul de combustibles fòssils, generació descentralitzada amb energia 100% renovable que aproximi la generació al consum i que persegueixi assolir un model econòmic i energètic no dependent de la energia fòssil ni nuclear.

 

Els 6 objectius d’ energia i clima a l’ horitzó de 2050 per a Catalunya

  1. Reducció del consum final d’energia un 2% cada any i com a mínim, el 27% en 2030.
  2. Per 2030 arribar al 50% d’energies renovables en el sistema elèctric català i arribar al 100% de renovables el 2050 tendint al consum nul de combustibles fòssils.
  3. En instal·lacions públiques de la Generalitat 70% de renovables en 2020 i 100% el 2030.
  4. Pla de tancament de les centrals nuclears no més enllà de 2027
  5. No es concediran permisos d’exploració de gas i petroli d’esquist per fracturació hidràulica inclosa la relacionada amb l’obtenció de gas metà.
  6. L’ objectiu de reducció de Gel per a 2030 és del 40% respecte de 1990 el 65% per 2040 i del 100% per al 2050.

 

Font: Suplement Sostenible-Diari de Tarragona-Iñaki Delaurens

El Sol com a energia renovable

A l’observatori de l’Ebre fa 112 anys que prenen sistemàticament dades climatològiques amb les mateixes eines. En les últimes quatre dècades han registrat un augment alarmant de la temperatura a Catalunya de gairebé dos graus.

Els gasos d’efecte hivernacle provocats pels combustibles fòssils són la causa de l’escalfament global i la comunitat científica ja no té cap dubte que el canvi climàtic és innegable. Les decisions que prenem a partir d’ara determinaran el nostre futur immediat. Aturar o retardar el canvi climàtic passa per una transició a les energies renovables. I d’aquestes la més poderosa és el Sol.

A Birmingham, s’amplien les feines en un parc solar, moltes empreses d’aquí han de marxar perquè aquí no hi ha mercat. (a Anglaterra no hi ha tan de sol com aquí, més o menys hi ha la meitat d’irridiació que a Espanya, i q Espanya tingui la meitat de capacitat instal·lada que el Regne Unit, allí ho veuen com un negoci, no és per subvenció, no és quelcom polític)

El Regne Unit és el país d‘Europa que més ha invertit en energia fotovoltaica en els últims anys. Tots els països del món estan desenvolupant molta fotovoltaica, d’aquí a uns anys tot el món produirà la suficient energia fotovoltaica, eòlica, biomassa, o qualsevol altre renovable i Espanya estarà per darrere. Tindrem que tornar a comprar energia renovable a altres països.

La inversió en energies renovables a tot el món el 2015 va ser de 286.000 milions de dòlars, dels quals més de la meitat van ser en energia fotovoltaica. Dades que confirmen el boom mundial que viu l’energia solar. Els països que més potència fotovoltaica van instal·lar van ser l’Índia (2 GW), la Xina (15,2GW), el Japó (9GW), els Estats Units (7,3GW), el Regne Unit (3,5GW) i Alemanya (1,5GW)

Espanya el territori amb més potencial d’energia fotovoltaica d’Europa, només va instal·lar-ne (0,05GW), i s’estanca a la cua de països inversors, molt per darrere d’altres països europeus amb menys potencial solar, com Holanda, Suïssa, Dinamarca i Àustria.

L’energia solar genera avui més de vuit milions de llocs de feina, directes o indirectes, a tot el planeta.

Segons Álvaro Nadal, ministre d’Indústria, Turisme i Agenda Digital, hi haurà energia fotovoltaica a Espanya, en la mesura que es vagin fent més subhastes

D’aquí poc se’n realitzarà una altre, ja que l’èxit i l’oferta fou tan bona, els preus eren tan rao

Què se n’ha fet de les energies renovables?

Les renovables poden ajudar a baixar la factura de la llum? La solar i l’eòlica lluiten per sortir de l’estancament provocat per la bombolla i les males polítiques Totes les plantes d’autoconsum amb connexió a xarxa havien de declarar els kW que tenen El govern argumenta que els petits productors d’energia fotovoltaica per l’autoconsum han de pagar un peatge que contribueixi al manteniment del sistema elèctric, una mesura que el sector considera profundament injusta però que no afecta la visió optimista sobre l’energia fotovoltaica. Linyola que es troba a la comarca del Pla d’Urgell, aquí es concentra l’agricultura productiva de Catalunya gràcies a l’aigua que el canal d’Urgell hi fa arribar des de fa més de 100 anys. A pesar d’això un grup de pagesos de la zona va decidir fa uns anys instal·lar una vintena de plaques fotovoltaiques per fer l’electricitat i vendre-la a la xarxa. Els promotors de parcs d’energia fotovoltaica es van multiplicar durant els anys del govern Zapatero que va estimular aquesta energia amb fortes primes a la producció. L’arribada del govern popular, en plena crisi, va suposar un gir dràstic en aquesta política i es va posar fi a la subvenció amb l’argument que calia retallar el dèficit acumulat en la tarifa elèctrica. Els promotors van veure com les condicions econòmiques de les seves iniciatives canviaven de manera sobtada i els seus plans no servien per a res. Fa poques setmanes l’Agència Internacional de l’Energia proclamava que les renovables han suposat més de la meitat de la nova potència elèctrica instal·lada al món.
L’avenç ve de la Xina i de la resta de països emergents mentre que Espanya que havia estat al capdavant del sector ara s’esllangueix. El consum brut d’energia renovable a Catalunya, segons el criteri de la Comissió Europea era el 4,8% de l’energia total al 1990. La importància de les renovables va caure dins el 3,3% 10 anys després i va remuntar fins el 8,7% el 2014. Però aquesta millora és del tot insuficient per arribar a l’objectiu del 20% marcat per la Comissió Europea a l’any 2020 El 2020 el pla de l’energia de Catalunya preveia 1000 megawatts, a Catalunya uns 5000 megawatts. En tenim instal·lats en aquests moments d’eòlics 1267. Estem molt lluny És un sector que en aquests moments està molt aturat, fa uns 4 anys que no es construeix cap parc eòlic a Catalunya i això és degut a varis motius, però principalment perquè hi ha hagut una reforma important a l’estat espanyol, que regulava el tema de les tarifes, i les de les energies renovables i en aquests moments no hi ha un incentiu a les energies renovables.

França legalitza la producció pròpia i l’autoconsum d’energia

Es promourà l’autoconsum energètic de les col·lectivitats amb reduccions tarifàries per l’ús d’energies renovables. El Parlament francès (reunió del Senat i l’Assemblée) ha adoptat un projecte de llei sobre l’autoconsum d’electricitat i la producció particular d’energies renovables. Es tracta d’una fita en el procés de transició energètica a l’estat francès. El projecte de llei legalitza l’autoconsum energètic de les col·lectivitats i obliga les companyies que gestionen les xarxes de distribució a facilitar les operacions lligades a la producció pròpia d’energia.

Els municipis amb parcs eòlics reclamen un cànon pel seu impacte

Les aspes dels parcs eòlics no giren al gust de tothom, uns 30 municipis catalans,
el 80% dels que l’acullen temen perdre les compensacions que reben per l’impacte visual i mediambiental dels parcs, que segons els municipis són en la majoria dels casos paper mullat perquè asseguren que les empreses els poden modificar o rescindir unilateralment. Per aquest motiu els municipis eòlics reclamen a la Generalitat un cànon per als parcs, serien ingressos garantits i es fixaria per a que servirien, sobretot per desenvolupar les zones rurals i frenar-ne la despoblació i també per reinvertir en projectes locals d’energies renovables,

Navegació d'entrades