El grafè ha donat lloc a una explosió científica des dels experiments pioners realitzats amb aquest material fa menys d’un decenni, ja que es creu que a llarg termini podria cobrar tanta importància en la nostra societat com l’acer i el plàstic.
Canviarà radicalment nombrosos sectors industrials i s’espera que tingui un efecte molt notable en l’economia. El projecte emblemàtic Grafeno (grafè) constituirà l’avançada a partir de la qual es consolidarà per a Europa el lideratge científic i tecnològic en l’aplicació d’aquest material.
La indústria dels semiconductors constitueix la base de l’actual economia en el sector de la tecnologia avançada, ja que per si sola proporciona més de cent mil llocs de treball directes a Europa i molts més de manera indirecta. Això s’ha aconseguit a través d’un procés continu de miniaturització de la tecnologia de metall-òxid-semiconductor complementari (CMOS), fonamentada en el silici. No obstant això, aquest model d’activitat no perviurà més de deu o quinze anys.
El principal repte per al sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) consisteix a trobar alternatives per al processat i emmagatzematge d’informació que superin les limitacions de l’actual tecnologia CMOS.Existeixen indicis fiables que el grafè és un candidat fonamental per construir components «més enllà del CMOS». A més, malgrat el seu caràcter revolucionari, és un material complementari a les tecnologies CMOS convencionals.
El grafè ha motivat una intensa activitat científica en l’últim decenni, des que s’iniciaren els experiments pioners amb aquest material tan nou, guardonats amb el Premi Nobel de física en 2010 als professors Andre Geim i Kostya Novoselov de la Universitat de Manchester. El grafè té unes propietats elèctriques excel · lents que poden permetre que se superin les limitacions físiques que presenta el silici davant el continu procés minvant dels transistors, oferint així solucions per a l’època «més enllà del CMOS» molt necessàries per superar els desafiaments que planteja la competència mundial.
A l’octubre de 2013 va començar el projecte emblemàtic grafè (1), que abasta múltiples disciplines i ha emprès investigacions sobre una llarga sèrie de temes, des de la comprensió a nivell fonamental de les propietats del grafè fins a la producció d’aquest material. Les investigacions propostes cobreixen l’electrònica, l’espintrònica, la fotònica, la plasmònica i la mecànica, disciplines totes aquestes basades en el grafeno.
Aquesta iniciativa, coordinada pel professor Jari Kinaret de la Universitat Tecnològica Chalmers (Suècia), compta amb la participació de 126 grups científics acadèmics i industrials repartits per 17 països europeus, sumant en total 136 investigadors principals, entre ells 4 premis Nobel. El consorci responsable de grafè, que compta amb un pressupost de 54 milions d’euros per a un període inicial de 30 mesos, serà ampliat amb uns 20 o 30 grups més a través d’una convocatòria oberta de propostes de projectes al novembre per un valor total de 9 milions d’euros.
«Sens dubte, un objectiu fonamental del nostre projecte és la producció de grafè», va reconèixer el professor Kinaret en la inauguració del projecte, però entre les aplicacions fonamentals que s’estudiaran es troben dispositius electrònics i òptics de gran velocitat, electrònica flexible, components funcionals de pes lleuger i bateries avançades. Alguns exemples de productes nous possibilitats per les tecnologies del grafè són aparells electrònics de consum ràpids, flexibles i sòlids, com ara el paper electrònic, els dispositius de comunicació personals i plegables i aeronaus més lleugeres i amb major eficiència energètica. A més llarg termini, s’espera q
