Una de les prioritats d’Álvaro Nadal era que Espanya deixi de ser una illa energètica, i per això considerava imprescindibles les interconnexions. Per això, des que el març de 2015 es signés la Declaració de Madrid entre Espanya, França i Portugal amb el beneplàcit d’Europa, la seva màxima ambició ha estat augmentar la capacitat d’intercanvi, doblant des dels 2.800 MW actuals fins als 5.000 MW. I ho vol aconseguir mitjançant la primera interconnexió submarina entre Espanya i França, la del Golf de Biscaia.
No obstant això aquests plans xoquen amb l’oposició d’una bona part de la població afectada per la infraestructura, especialment del municipi de Gatica (Biscaia), on es pretén instal·lar la subestació que connectarà el cable amb França. Però no només, també moviments ecologistes, ajuntaments i fins i tot la Diputació de Biscaia veu amb cert ressentiment la nova infraestructura.
Per això, en el període que es va obrir per presentar al·legacions, entre octubre i gener passat, es van arribar a registrar més de 6.800 al·legacions contra el projecte d’interconnexió per la quantitat de persones que van fer seus els mateixos arguments. Entre ells es adduïa que “ja hi ha una capacitat elèctrica excedentària, perquè amb la potència màxima instal·lada a Espanya, que és similar a la de França, només utilitzem un 40% de les interconnexions existents”, explica Aitor Urresti, professor de la Universitat del País Basc i especialitzat en energies renovables.
“Un segon argument que es va presentar en la majoria de les al·legacions és el fet que fins i tot aquest any s’ha augmentat la capacitat d’interconnexió gràcies a la connexió de Caixas-Santa Llogaia a Catalunya”, continua Urresti, “i no obstant això, només s’ha utilitzat puntualment el 75% de la capacitat existent, sense comptar que 2017 va ser un any de bastants pressions en els preus. Llavors ¿per a què es requeriria duplicar si la que hi ha no es fa servir? O almenys caldria preguntar-se és necessària tanta capacitat, fins als 2 GW? “.
Un altre dels punts que s’han presentat al · ludeix als objectius d’interconnexió segons la Unió Europea. “En aquest cas es produeix una paradoxa bastant curiosa, on Espanya no compleix amb els objectius 2020 però ja, a dia d’avui, compleix amb els quals es van dissenyar per a 2030”, explica el professor universitari, “segons es recomanava en l’informe del Comitè d’Experts d’Energia de la Unió Europea de novembre de 2017, els llindars específics per als nivells d’interconnexió havien de ser mesurats en relació amb el 15% de l’electricitat generada, amb la qual cosa Espanya ja compliria i de sobres amb aquest objectiu a dia d’avui, i per tant, no necessitaríem de noves interconnexions “.
També hi havia al·legacions que incloïen assumptes relacionats amb els riscos a la salut, el seu impacte mediambiental o amb l’aprovació dels PICs (Projectes d’Interès Comú) a la Unió Europea. En el cas concret de l’Ajuntament de Gatica es parlava fins i tot de defectes de formes.
No obstant això, REE ja ha respost a totes les al·legacions que s’han presentat. Pel que fa a la capacitat elèctrica excedentària tant de França com d’Espanya, l’operador del sistema considera que “seguim tenint una capacitat d’interconnexió molt limitada, de manera que l’energia produïda en excés es malgasta” i que l’augment de les renovables “no presenta garantia de potència (fermesa en el subministrament) “, el que suposa que” es degui disposar d’una reserva de potència addicional per fer front a l’absència de la producció d’energia renovable “.
Respecte a l’augment ja realitzat d’interconnexions, REE assegura que “malgrat que la capacitat neta d’intercanvi s’ha duplicat amb la interconnexió Baixàs-Santa Llogaia a la fi de 2015, la frontera francoespanyola manté una taxa de congestió del 75% (abans de la posada en servei d’aquesta interconnexió, la taxa de congestió era del 87,1%) “, el que reforça la necessitat de més interconnexions.
Desafiament tecnològic mai fet fins ara
L’informe realitzat per la CNMC i la seva homòloga francesa (CRE) reconeixen que la ruta exacta d’aquesta interconnexió, sobretot de la part submarina és molt complicada. De fet, les característiques geològiques del canó submarí de Capbreton fan que travessar-sigui un dels majors reptes en la implementació del projecte, i per això es preveu realitzar una perforació marina subterrània per sota del canó com la millor solució.
De fet en el document asseguren que “aquesta ruta submarina comporta diversos reptes tècnics. La principal dificultat és l’encreuament del canó de Capbreton, que es realitzarà mitjançant una perforació en direcció horitzontal, una tècnica àmpliament provada en terra però que requereix solucions innovadores per poder ser emprada en zones marines. Aquestes solucions podrien beneficiar posteriorment a altres promotors. A més, l’encreuament del canó submarí obliga els promotors del Projecte a incrementar la longitud del mateix en 70 km, a causa de les grans profunditats “.
“És una cosa tan pioner que no s’ha fet una cosa així mai fins avui”, adverteix Aitor Urresti, “estem parlat d’instal·lar un cable sobre el llit marí que durant un tram ha de passar pel canó de Capbreton, de 3.500 metres de profunditat i que a més es complica pels corrents marins, l’erosió i la sedimentació que pateix “. Per això es pregunta “si estem posant diners en una tecnologia que ningú coneix, una quantitat que podria multiplicar-vist la falta d’experiència que hi ha, i encara més, si hi ha una avaria a 2.000 metres de profunditat, es contempla com, qui ho solucionarà i qui el costejarà? “.
En la propera tardor, REE presentarà el seu estudi d’impacte ambiental, i s’espera que la posada en marxa del projecte es produeixi en l’any 2025. El procés d’autorització es prolongarà fins a mitjans del 2020, permetent que la fase de construcció finalitzi al segon semestre de 2024.
font:elperidoicodelaenergia