Escòcia: el triomf de l’energia eòlica

Tenim clar que si volem un futur totalment basat en l’energia verda, és molt important celebrar les petites “batalles” guanyades i inspirar-nos en elles. Per això, avui ens fixem en Escòcia

Tot i que les fonts d’energia renovable encara tenen alguns detractors i això no deixa de sorprendre’ns, els fets ens ajuden a seguir construint el que per a nosaltres és un relat basat en el sentit comú. Les energies renovables haurien de ser la solució energètica del futur i per a això, hem de començar a treballar-hi des del present. Avui veurem un cas molt concret que reforça els nostres arguments, el del triomf de l’energia eòlica a Escòcia al març de 2017.

Actualitat de l’energia eòlica

L’energia eòlica és una font d’energia renovable basada en l’aprofitament de la força del vent per generar electricitat.

El sistema clàssic per explotar aquest tipus d’energia és aquell basat en parcs eòlics que compten amb grans aerogeneradors. Solen situar-se en zones planes i buidades i com a tals, amb tendència a ser ventoses. El moviment de les hèlices dels aerogeneradors, connectades a turbines, converteixen l’energia mecànica en energia elèctrica.

A partir d’aquí són molts i molt variats els diferents “spin offs” que han sorgit a partir d’aquest sistema per aprofitar l’energia del vent, des de petits aerogeneradors instal·lats a les barreres de les autopistes per aprofitar el vent generat per la circulació, fins la combinació d’energia eòlica + energia hidràulica, un “combo” que actualment triomfa, per exemple en la illa del Ferro (Illes Canàries). A més, i encara que a nivell domèstic no és tan habitual com l’autoconsum solar, també es té en compte a petita escala, per produir energia a nivell individual.

El taló d’Aquil·les de l’energia eòlica pot ser que es tracta d’un recurs considerat intermitent, ja que el vent no bufa de manera continuada ni sempre amb la mateixa intensitat. D’aquí la importància de les bateries elèctriques per a emmagatzematge d’energia o les diferents tecnologies combinades que ajuden a aerogeneradors i similars a optimitzar la seva producció.

El rècord de l’energia eòlica a Escòcia

A part de les diferents formes d’explotar-la, el que més ens il·lusiona són els seus èxits a tot el món, petites victòries que si es mantenen en el temps, contribuiran a construir un futur (esperem que proper) en el qual proveir-nos només amb renovables sigui una realitat.

Ens remuntem fins a gairebé un any enrere i vam viatjar a la ventosa Escòcia. Al març de 2017 aquest país va generar energia eòlica suficient com per satisfer la demanda elèctrica del 136% de les llars (el total del país supera els 3 milions). I si en el còmput de la demanda fiquem la resta de subministraments elèctrics (empreses, indústries, etc) el nombre segueix sent impressionant: aquest mes es va cobrir el 58% de la demanda elèctrica total del país.

Es tracta d’un rècord històric en terres escoceses. Segons l’anàlisi de WWF Scotland sobre les dades proporcionades per WeatherEnergy les turbines eòliques escoceses van proporcionar 1.240.095 MWh d’electricitat a la Xarxa Nacional durant el mes de març de 2017.

Parlem d’un augment de el 81% respecte al mes anterior, encara que si ho comparem amb el mateix mes d’anys anteriors, veiem que en general els números solen ser molt esperançadors:

D’aquests números es poden treure diverses conclusions, però la principal és que augmentar la capacitat de producció d’aquest tipus d’energia és un objectiu refrendable amb dades objectives que a més d’afavorir al medi ambient milloressin l’economia d’Escòcia.

És curiós que un dels arguments dels que no creuen en les renovables sigui el temor que perjudiquin l’economia. Satisfer la demanda energètica amb renovables forma part d’un canvi de model, d’una transició energètica que comporta no eliminar llocs de treball sinó reconvertir-los en altres de nous. Per no parlar de l’estalvi que suposaria per a empreses i particulars optimitzar els seus recursos energètics.

I per descomptat, el benefici per al medi ambient és clar i no menys important: Escòcia, com molts altres països, s’ha compromès a lluitar contra el canvi climàtic amb un projecte en què s’especifiquen objectius per a la reducció d’emissions de CO2 i mesures amb les que s’espera obtenir el 50% de les necessitats energètiques del país mitjançant energies renovables a 2030.

La decisió del Govern del Regne Unit de posar fi al suport a l’energia eòlica terrestre suposa una gran trava perquè Escòcia compleixi les seves obligacions climàtiques internacionals. Per contrarestar aquest fre, des de WWF Scotland insten tots els partits polítics escocesos a donar suport a les renovables en general i a l’energia eòlica terrestre en particular perquè aquestes ajudin a maximitzar els beneficis econòmics i siguin la punta de llança de la transició energètica.

Esperem que així sigui i que aquest any el país torni a batre nous rècords en renovables

Una màquina que converteix brossa orgànica en electricitat i abonament

Un sistema de generació in situ d’energia a partir dels materials orgànics residuals i d’aliments. A més també produeix fertilitzant. Així que amb la teva brossa orgànica pots d’una banda generar energia i d’altra banda, produir adob ecològic, algú dóna més?

HORSE permet reciclar 25 tones a l’any de brossa orgànica, produint amb ells: 20.440 litres de fertilitzant ecològic i 37 MWh d’energia.

Aquesta màquina ajuda a la conservació dels recursos locals, reduint la necessitat d’agroquímics per als cultius i proporcionant a la comunitat local un cicle de vida d’aliments després del seu consum.

Horse canvia la perspectiva en el maneig de desfets, ja que tots els desfets orgànics ara passen a ser recursos.

Utilitza el cicle de vida per reduir els residus, reduir el consum d’energia, reduir la intensitat de trànsit i transport i conservar la feina i els diners associat a les transaccions comercials dins de cada comunitat.

Aquesta màquina ha trencat amb la complexitat i el cost fins ara en altres sistemes de digestió anaeròbia, procés en el qual microorganismes descomponen material biodegradable en absència d’oxigen.

El sistema funciona completament fora de la xarxa i no necessita cap connexió per al seu funcionament, és totalment autònom. Pot ser lliurat en un remolc per ser portàtil en esdeveniments i festes.

HORSE permet aconseguir la sobirania energètica i aprofitar els teus recursos al màxim.

Beneficis del sistema.

• La Capacitat de Reduir a els costos d’ELIMINACIÓ d’Escombraries, reciclatge i generació d’energia a l’MATEIX temps.
• Sistema Basat en requirements de MINIM espai.
• Ràpida implementació per reemplaçar sistemes de generació dièsel i fàcilment ampliable.
• Generació d’electricitat i calor in situ, o Altres formes d’energia (llum, aigua calenta, etc.).
• Pot convertir restes de menjar, carn, Greix, oli, Tots Líquids comestibles, marisc, productes lactis, mesuro, sucre, Fruites, vegetals, petits ossos, tovallons, paper de cuina o closques d’ou, a més d’alcohol.

Més informació: impactbioenergy.com

El pneumàtic del futur serà biodegradable, intel·ligent i imprès en 3D

Sense aire, sense punxades, sense necessitat de recanvis i totalment biodegradable. Així serà el pneumàtic del futur o, almenys, així ho visualitza Michelin, que acaba de desvetllar Michelin Vision, un prototip que incorpora una roda impresa en 3D i creada a força de materials reciclats, i una banda de rodament adaptable, biodegradable i equipada amb un sensor que ofereix informació en temps real.

L’anunci es va fer públic durant l’última Movin’on, cimera internacional de la mobilitat sostenible celebrada a Montreal, al Canadà, on la companyia ha aportat les primeres dades sobre nou concepte, que pot acabar amb les clàssiques rodes inflables i amb bona part de l’impacte mediambiental que generen.

La innovació es recolza en diversos pilars, el primer la tecnologia d’impressió 3D, de la qual Michelin es serviria per donar forma a un nou pneumàtic sense aire, el nucli comptaria amb una estructura alveolar inspirada en la pròpia naturalesa, per prendre també d’ella seus components. Aquests serien, de fet, totalment biodegradables i, al mateix temps, suficientment robustos com per garantir que la vida útil de la roda de estén tant com la del vehicle.

La capa exterior està ideada per a ser molt més flexible i per a, en conjunt, aconseguir un pneumàtic lliure de rebentades i de punxades. La banda de rodament, que seria totalment adaptable al tipus de vehicle i a les necessitats de l’usuari, s’obtindria també mitjançant impressió 3D i, en aquest cas, sí seria reimprimible quan aquesta mostrés signes de desgast.

Encara que, com va admetre Michelin durant la presentació, per la banda de rodament si s’emprarien materials fòssils, la quantitat utilitzada seria molt inferior a l’actual en garantir la tecnologia en 3D que es fa servir només l’estrictament necessari, sense excessos ni perdudes. A més, la companyia planteja la possibilitat d’incorporar en un futur cautxú sintètic procedent d’elements naturals, el que faria que aquest model fos encara més sostenible i 100% biodegradable.

La tecnologia està també molt present en aquesta nova generació de pneumàtics, que quan es desenvolupin incorporaran un sensor per informar al conductor en temps real sobre l’estat de desgast de la banda de rodament, el que reforça la seguretat i permet anticipar-se al moment en el que la reimpressió sigui necessària.

Aquest avanç que, asseguren a Michelin, està alineat amb l’estratègia de les 4R: reduir, reutilitzar, renovar i reciclar; és encara un prototip que ha generat ja grans expectatives. De moment no s’ha fet pública la data en què entrarà en fase comercial, si bé durant l’esdeveniment es va assegurar que el concepte podria convertir molt aviat en una realitat.

https://www.youtube.com/watch?v=Tyc4Apyk2Rc&feature=youtu.be

Recorda que per fabricar un pneumàtic d’un cotxe es necessiten 27 litres de petroli cru de mitjana. D’aquí la importància d’aquests nous materials i desenvolupaments.
Més informació a Michelin.

 

La Xina, el país, que va liderar la inversió mundial en energies netes, que va tornar a créixer el 2017

La xifra es va situar a prop del rècord històric del 2015

La inversió mundial en energies netes, que inclou fonts renovables i tecnologies intel·ligents, va ser de 333.500 milions de dòlars el 2017, segons un informe publicat per Bloomberg New Energy Finance. Això significa un creixement del 3% respecte al 2016 i la segona millor xifra de la història, que van ser els 360.300 milions de dòlars del 2015. La inversió acumulada des del 2010 ja suma 2,5 bilions de dòlars.

Per sectors, l’energia solar és la que ha recollit més inversions, el 48%, tot i que el cost dels sistemes fotovoltaics han baixat, de mitjana, fins a un 25% en dos anys. En total els diners invertits van ser 160.800 milions de dòlars, un creixement del 18% respecte a l’any anterior. Més de la meitat del total es va invertir a la Xina, on aquest sector va créixer un 58% respecte al 2016.

El segon sector va ser l’eòlic, amb 107.200 milions i en tercer lloc es van situar les tecnologies com xarxes i comptadors intel·ligents o bateries d’emmagatzematge, amb 48.800 milions. La resta de sectors, com la biomassa o l’obtenció d’energia a partir de residus, es troben molt més lluny.

Quan es consideren tots els sectors junts, la Xina també ocupa el primer lloc per països, amb una inversió total de 132.600 milions de dòlars -un 24% més que el 2016. El segon país, Estats Units, es situa molt lluny, amb una inversió de menys de la meitat: 56.900 milions. Va experimentar un lleuger creixement de l’1%, tot i les polítiques adoptades per l’administració Trump, contràries a les renovables.

Pel què fa als països que van disminuir la inversió, el Japó la va reduir en un 16% i la va situar en 23.400 milions. Alemanya la va rebaixar un 26% i es va quedar en 14.600 bilions i el Regne Unit va patir una espectacular davallada del 56% i va invertir un total de 10.300 milions.

En conjunt, la Unió Europea va experimentar una disminució del 26% i va invertir en total 57.400 milions. A l’Estat espanyol la inversió va créixer un 36%, per assolir els 1.100 milions, lluny de països com França, Suècia o Holanda, que van invertir entre 3.500 i 5.000 milions

Una de les dades curioses és que els dos projectes més grans en energia solar es troben als Emirats Àrabs, amb una inversió total de vora 2.000 milions de dòlars. Sembla que aquest país, on el 40% del PIB es basa en el petroli i el gas, ara aposta per una altra font d’energia que posseeix amb abundància: el sol.  

Un petit poble de Baviera, Wildpoldsried, produeix 5 vegades més electricitat de la que consumeix

Wildpoldsried, s’ha convertit en tot un referent de les energies renovables, en aquesta localitat de poc més de 2.500 habitants de Baviera, els seus veïns van apostar per la transició energètica fa dues dècades i, gràcies a aquesta capacitat d’anticipació, avui no són només autosuficients, sinó que compten amb un excedent que els reporta importants ingressos.

Poblada majoritàriament per ramaders i, per això, amb abundància d’excrements de les vaques, aquesta localitat va saber treure el màxim partit de les seves principals recursos. Entre ells es troba també el vent que bufa en aquesta zona d’Alemanya. D’aquí sorgeix, en part, aquesta revolució energètica a escala local, en què també han jugat el seu paper les mesures públiques de suport activades a Alemanya per a aquest tipus de projectes, i l’empenta de la ciutadania, que va encendre després que un ramader decidís donar el primer pas.

La iniciativa d’Wendelin Einsiedler, que abans del canvi de segle va optar ja per invertir els seus estalvis en panells solars, un generador de biogàs i una turbina eòlica, va suposar el punt de partida d’un projecte que, de personal, va passar aviat a col·lectiu. La seva aposta, i la convicció que no podien seguir cremant permanentment combustibles fòssils per comptar amb calefacció, va establir les bases per a la creació d’una companyia participada per diversos veïns. Així mateix, va motivar que l’Ajuntament plantegés el 1999 una consulta a la ciutadania sobre com visualitzava el seu poble més de 20 anys després. Com era d’esperar, la majoria es va bolcar en la transició energètica.

D’aquests pòsits, Wildpoldsried ha passat avui a ser un lloc únic, amb més de 2.000 metres quadrats de panells fotovoltaics per a l’aprofitament de l’energia solar. Per generar energia a partir del vent, les turbines eòliques instal·lades superen ja la desena, amb una capacitat de fins a 12 megawatts. Plantes de biogàs, instal·lacions hidroelèctriques i l’aprofitament de la biomassa per al sistema de calefacció acaben de perfilar el mapa de recursos per a l’aprofitament de les renovables dels que s’ha anat dotant aquest poble.
Si ja, en 2011 la localitat produïa el triple d’energia de la que necessitava per consumir, avui els excedents són encara més grans. Amb ells, la inversió per la qual van apostar anys enrere els veïns es veu recompensada, no solament amb la seva autosuficiència i amb la satisfacció d’haver deixat de banda les fonts d’energia fòssils, sinó també en forma d’ingressos, que s’obtenen amb la venda de l’energia sobrant a la xarxa elèctrica nacional.

Així, aquest poble s’ha convertit en referent mundial, tant pel model promogut, com per la forma de fer-ho; ja que va ser el desig dels veïns el que va impulsar tot aquest canvi. Ara, és constant l’arribada de delegacions internacionals que visiten aquest racó de Baviera per conèixer la seva experiència. Segons asseguren, el “poble de l’energia” han rebut la visita d’al voltant de 400 especialistes de tot el món.
No obstant això, amb la llei a la mà, èxits com els d’aquesta localitat són avui més difícils d’aconseguir, almenys en aquest estat. La decisió del seu màxim responsable, de la Unió Social Cristiana, de prohibir la construcció de turbines quan estiguin a menys de 2 quilòmetres d’una residència (abans la distància era d’un quilòmetre), excepte quan es decideixi per unanimitat dels veïns, pot fer de Wildpoldsried un exemple gairebé impossible de replicar.