Publicat a

Txernòbil tanca el seu sarcòfag i passa la prova de seguretat

El nou sistema de confinament a la central nuclear de Txernòbil a Ucraïna ha completat amb èxit la seva prova final de posada en servei.

Just uns dies abans de l’33 aniversari de l’accident nuclear el passat 26 d’abril, va estar el sarcòfag a prova durant 72 hores i va superar la prova amb èxit pel que es dona per finalitzada la nova estructura de seguretat que protegeix el reactor 4 que va ser destruït en l’accident.

El nou sistema protegirà el medi ambient de noves emissions de material radioactiu i permetrà la desconstrucció segura i a llarg termini de l’antic refugi i del reactor destruït, així com l’eliminació de l’inventari radioactiu.

Es va construir un enorme sarcòfag al costat del reactor i es va col·locar sobre la seva part superior durant una dècada. Un projecte que ha tingut un cost de 2.100 milions d’euros.

Els fons per al projecte van ser proporcionats pel Fons de Protecció de Txernòbil del Banc Europeu per a la Reconstrucció i el Desenvolupament.

El director de seguretat nuclear del BERD, Balthasar Lindauer, va dir: “Aquest és un èxit tremend i el resultat de la cooperació excel·lent de totes les parts involucrades. Agraïm als nostres donants pel seu compromís i als nostres socis per la finalització d’aquest projecte únic”.

El nou confinament és part del pla d’implementació del refugi per transformar Txernòbil en un entorn segur i respectuós amb el medi ambient. Font: el periodicodelaenergia

Publicat a

Recollida selectiva amb contenidors intel·ligents

L’Ajuntament de Girona ha instal·lat uns contenidors de brossa intel·ligents per gestionar la recollida d’escombraries, aquesta iniciativa s’engega com a una prova pilot. i que està previst que derivi en el futur en la implementació del pagament de taxes per generació de residus al municipi. La finalitat de la proposta és fomentar i augmentar la recollida selectiva i, alhora, conscienciar la ciutadania per a la reducció dels residus.

Els contenidors intel•ligents permeten, a través d’una targeta electrònica, identificar qui en fa ús i, per tant, la procedència dels residus, ja siguin d’un habitatge o d’una activitat concreta. Els contenidors estaran tancats i només s’obriran amb aquesta targeta que facilitarà l’Ajuntament a les persones autoritzades. D’aquesta manera, es podrà controlar l’ús indegut i indiscriminat dels contenidors.

Els residus es podran dipositar entre les 7 i les 22 hores d’acord amb la fracció que correspongui segons el calendari. Caldrà que es col•loquin a les bosses de residus els adhesius codificats que l’Ajuntament ha facilitat i que identifiquen cada habitatge o establiment.

Aquest nou sistema de recollida de residus afectarà 169 habitatges i 78 establiments. Cal tenir en compte que els bars, restaurants i cafeteries de l’àmbit afectat no abocaran els residus en aquests nous contenidors, sinó que s’integraran dins del recorregut de recollida comercial del Barri Vell.

Així doncs, un mateix contenidor serà utilitzat per introduir-hi els residus de diferents fraccions. Aquest és un fet singular del sistema a Girona en relació amb altres municipis que l’han implementat i té com a objectiu reduir el nombre de contenidors a la via pública –a la plaça de Catalunya es passarà de set a dos. També hi haurà un petit cubell per recollir el tèxtil sanitari tres dies a la setmana.

Durant les primeres tres setmanes d’implantació del nou sistema, personal tècnic d’educació ambiental informarà i assessorarà les persones que facin ús dels contenidors intel•ligents. A més, des de l’Ajuntament de Girona s’ha repartit el següent material tant als habitatges com als establiments de la zona: bosses compostables per a la fracció orgànica per a sis mesos; bosses transparents per al rebuig i per als envasos per a sis mesos; bosses de ràfia per al vidre, els envasos i el paper; un imant amb el calendari de les freqüències de recollida de les fraccions; un díptic informatiu; adhesius codificats per identificar els residus, i dues targetes per habitatge o activitat per obrir els contenidors

Així el calendari dels dies és:

  • Dilluns: orgànica i contenidor tèxtil sanitari
  • Dimarts: envasos
  • Dimecres: orgànica/ vidre i contenidor tèxtil sanitari
  • Dijous: paper i cartró
  • Divendres: envasos i contenidor tèxtil sanitari
  • Dissabte: orgànica
  • Diumenge: resta
Publicat a

Instal·len a Catalunya el primer sensor automàtic per detectar pedregades


Després de Suïssa, Catalunya és l’únic territori de tot el món amb aquesta tecnologia
 
Catalunya serà després de Suïssa l’únic territori del món que comptarà amb un sensor automàtic per detectar pedregades. L’aparell estarà instal·lat a Raïmat, al Segrià, i permet fer previsions encara més concretes.
 
És un aparell format per dues plaques d’un vidre molt resistent que detecten les vibracions de la pedra i poden registrar el nombre d’impactes per segon a l’instant.
 
Fins ara la tecnologia només permetia fer-ho amb posterioritat. Tal com explica el tècnic del Servei Meteorològic de Catalunya, Tomeu Ribó, això permet confirmar les pedregades a temps real i fer una comparativa amb altres tempestes en zones properes.
 
Les plaques detecten vibracions i aquestes vibracions s’acaben convertint en impactes de pedra i pot detectar el nombre d’impactes de pedra que hi ha per segon per sobre de la placa
 
Tomeu Ribó tècnic del Servei Meteorològic de Catalunya
A més, aquest sensor també permetrà distingir en quins punts hi ha precipitacions líquides o sòlides.
 
Estudien instal·lar aquest sistema en altres punts del Pla de Lleida i Girona
Fins ara aquesta tecnologia només havia estat utilitzada a Suïssa i des del Servei Meteorològic estudien implementar-la en altres punts del Pla de Lleida i Girona, on els episodis de pedra tenen un impacte més gran en l’agricultura. La instal·lació s’ha fet a Raïmat pel gran nombre de pedregades que registra i perquè ja disposa d’una estació meteorològica automàtica. Font: rac1
Publicat a

Comença a operar la primera central nuclear flotant del món a Rússia

Després de realitzar amb èxit una sèrie de proves exhaustives, fins i tot en el seu sistema de reactor KLT-40 bessó, la central d’energia nuclear flotant (FPU) “Akademik Lomonosov” està a punt per iniciar les operacions comercials, segons informa Rosatom.

Els reactors 1 i 2 de la FPU, es van dur amb èxit fins al 100% de la seva capacitat al 31 de març. Aquestes proves van confirmar l’estabilitat operativa dels equips principals i auxiliars de la FPU, així com els sistemes de control automàtic de processos.

El director general de Rosenergoatom (la divisió d’energia de Rosatom), Andrei Petrov, ha explicat que, en base als resultats del certificat d’acceptació d’aquestes proves per a la FPU, ara serà emès per les autoritats amb vistes a la llicència d’operació que es atorgarà al juliol.

Alhora, les estructures en terra i hidràuliques per a la central nuclear flotant (FNPP), així com la infraestructura que garanteix la transmissió d’electricitat a la xarxa local i la calefacció per a la xarxa de la ciutat, es completaran a finals d’aquest any en Pevek (Txukotka, Rússia). El treball actual d’enginyeria s’està executant per planificar.

El FPU està programat per ser remolcat al port de Pevek durant l’enviament d’estiu de 2019, on operarà com a part d’una planta d’energia nuclear flotant, reemplaçant les capacitats de sortida de la central nuclear d’Bilibino i el CHPP de Chaunskaya. S’espera que estigui connectat a la xarxa elèctrica al desembre de 2019. Font: el periodicodelaenergia

Publicat a

Goetèrmia i aerotèrmia

Energia Geotèrmica: climatitzar sense contaminar

Comencen a haver-hi construccions d’habitatges on s’excaven pous geotèrmics per extreure l’energia del subsol que és totalment gratuïta, per produir aigua calenta i climatitzar la casa.

En segons quin indret la temperatura mitjana del subsol sol estar entre els 15 o 16 graus. I el que es fa és enviar aigua freda mitjançant una canonada, absorbint la calor per aprofitar-la a través de la bomba de calor per generar aquest calor.

Es pot utilitzar en habitatges grans amb una demanda tèrmica elevada.

En una casa de nova construcció la instal·lació pot costar entre 28.000€ i 35.000€, amortitzables en set o vuit anys.

Comparat amb el sistema de gasoil ja s’estalvia un 75-80%, en pocs anys el llum i el gas aniran en augment cada any i això pot ser un estalvi.

En altres casos també s’aprofita l’energia geotèrmica amb ajuda de plaques solars fotovoltaiques i són gairebé autosuficients. Per un costat es té la bomba de calor geotèrmica, un dipòsit per producció d’acs i un altre dipòsit per la permeabilització, i per l’altre costat es té la bateria elèctrica amb l’inversor elèctric que són els que produeixen l’electricitat per alimentar aquesta bomba de calor.

A l’hivern el que es fa és absorbir la calor dels pous i a l’estiu s’absorveix la calor de la casa i es transporta als pous.

Aerotermia: climatització econòmica i neta

Ja hi han usuaris que canvien les calderes de gasoil per sistemes de climatització amb aerotèrmia, i amb això redueixen la despesa un 60% i s’opta per un sistema no contaminant i intentar aconseguir amb plaques fotovoltaiques la pròpia energia necessària.

L’aerotèrmia té l’avantatge respecte a la geotèrmia que necessita una inversió inferior, perquè no s’han de fer pous al terreny, però en canvi, fa falta espai per instal·lar-hi les bombes de calor.

En aquest cas com a diferència de la geotèrmia, que agafa la calor del subsol, aquestes agafen la calor de l’aire exterior. Aquestes bombes tenen la capacitat de poder absorbir temperatures de -25ºC de l’ambient.

El seu funcionament és similar al d’una nevera o aire condicionat, el que és absorbir calor d’un cos i transporta-la a un altre.

L’aerotèrmia pot ser una alternativa a la instal·lació de plaques solars tèrmiques que la legislació obliga a col·locar en els nous habitatges. La majoria d’ajuntaments deixen substituir les plaques solars per plaques aerotèrmiques.

L’avantatge que tenim amb la bomba de calor és que es pot produir fred, calor i acs, i amb les plaques solars tèrmiques només es pot fer acs. I es té el problema que quan es té sobrant, per exemple a l’estiu, no es sap que fer de la calor que es genera