La paperera Abelan Catalana, amb planta de producció a Alcover està ultimant un ERO de liquidació per als 131 treballadors que encara hi treballen, segons fonts properes a l’empresa. En concurs de creditors des de primers d’aquest any 2017, l’ERO (quan sigui presentat) haurà de ser aprovat pel Jutjat Mercantil número 1 de Tarragona, encarregat del procés concursal. La liquidació d’aquesta empresa és el punt i final a un llarg degoteig de baixes laborals, que arrenquen l’any 2012 quan la multinacional paperera estatunidenca Newark Group –a la qual pertanyia Abelan Catalana– va decidir vendre’s la seva divisió europea (Newark Group Europe) a PHI Industrial –un fons d’inversió amb oficines a Barcelona i Madrid especialitzat en comprar empreses amb estretors financeres per reestructurar-les i revendre-les a trossos–, i que entre les seves darreres adquisicions té empreses com la valenciana Lladró, en una situació financera molt magra. Després de dividir Newark Group Europe (que tenia quatre fàbriques a Espanya, dos a Alemanya, una a França i una altra a Holanda) en tres societats, deixant la fàbrica d’Alcover aïllada en una d’aquestes societats,
PHI Industrial va buscar compradors per a la planta del Baix Camp. Separada de la resta d’empreses de l’antic grup i amb importants mancances d’inversió acumulades ja en l’anterior propietat, amb maquinària i tecnologia envellida que dificultaven la seva competitivitat, el compte de resultats va accelerar la seva davallada. D’una facturació de 35,2 milions d’euros l’any 2012 va passar a menys de 24 milions d’euros l’any 2015, amb pèrdues per valor de més de 3 milions d’euros. Quan, el passat mes de gener, PHI Industrial va presentar el concurs de creditors davant del Jutjat Mercantil número 1 de Tarragona, el deute conjunt d’Abelan Catalana amb bancs, proveïdors i administracions públiques pujava a uns 16 milions d’euros. De 212 a 131 treballadors Fonts coneixedores de l’empresa assenyalaven que, des que van començar els problemes l’any 2012, Abelan Catalana no ha parat de patir un degoteig de baixes (moltes d’elles acomiadaments, però també fugues de talent), que han fet que la plantilla passés dels 212 treballadors que eren l’any 2012 als actuals 131 que son ara, en plena recta final de l’ERO d’extinció. Dedicada al cartronatge gràfic (fabriquen cartró destinat a tapes de llibres, capses de sabates o arxivadors), aquesta empresa va ser, abans de l’adquisició per part de l’estatunidenca Newark, una empresa familiar que tenia en Joan Aloy Juncosa el seu referent. Els actuals administradors concursals, amb seu a Badalona,
Covestro i l’ONU llancen un concurs de sostenibilitat
El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient ha presentat “Joves Campions de la Terra”, una nova iniciativa que té com a objectiu celebrar i donar suport a persones d’entre 18 i 30 anys amb idees excel·lents per a salvar el medi ambient. La iniciativa està patrocinada per Covestro,
una de les principals companyies de polímers del món i una gran defensora de la innovació per a la sostenibilitat del medi ambient. “Estem encantats de donar suport al Programa de l’ONU per al Medi Ambient en aquesta excel·lent iniciativa. El pensament i l’actuació sostenible són fonamentals per a preservar el nostre planeta i millorar la seguretat i qualitat de milions de persones. Covestro busca contribuir a aquest objectiu amb productes i tecnologies que beneficiïn a la societat i redueixin l’impacte en el medi ambient. Aquesta és la base de la nostra visió ‘Fer del món un lloc millor’,
i aquesta iniciativa invita a la participació entusiasta de tots els que cuiden el nostre futur”, afirmà Patrick Thomas, CEO de Covestro. “Joves Campions de la Terra” ofereix una plataforma única a nivell mundial per a que els joves mostrin idees innovadores i contribueixin de forma positiva a millorar la salut del nostre planeta.
La iniciativa pretén contrarestar el discurs negatiu sobre el medi ambient i inspirar a la pròxima generació de líders mediambientals. Cada any, sis joves —un per cada una de les regions globals de l’ONU— seran nombrats “Joves Campions de la Terra”. Els guanyadors rebran 15.000 dòlars cada un per a posar en marxa el seu projecte i rebran assessorament intensiu i personalitzat que els ajudarà a fer realitat les seves grans idees per al medi ambient. El director executiu del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, Erik Solheim, explicà: “Com he pogut comprovar una i altra vegada, quan els joves reben oportunitats i suport, poden convertir-se en poderosos catalitzadors del canvio.
Esperem que aquesta iniciativa inspiri a milers de joves de tot el món a desenvolupar maneres innovadores d’abordar els temes ambientals que més les hi interessi”. Als guanyadors els seleccionarà un jurat internacional que inclourà a Erik Solheim i Patrick Thomas i se’ls invitarà a assistir al Sopar de Gala “Campions de la Terra”,
Messer construeix la major planta per a la producció de gasos industrials
El fabricant de gasos industrials Messer i Hoa Phat Steel, el major productor d’acer a Vietnam, van acordar el passat abril a Hanoi la construcció d’una unitat amb dos plantes de producció de gasos industrials. La durada del contracte serà de 25 anys. Messer subministrarà els gasos de l’aire oxigen, nitrogen i argó per un gasoducte a la acereria.
Al novembre de 2018 es posaran en marxa ambdues plantes, que estaran ubicades a la zona econòmica de Dung Quat en el centre-sud de Vietnam. La capacitat de producció total serà de 80.000 metres cúbics d’oxigen i 160.000 metres cúbics de nitrogen per hora, el que correspon aproximadament a la càrrega de 15 camions cisterna. Aquesta capacitat converteix la nova inversió de Messer de 90 milions de dòlars americans amb la major planta per a la producció de gasos industrials en Vietnam. A més a més, de la planta d’acer es subministrarà també el mercat local, com per exemple la construcció naval i proveïdors de la indústria automobilística. “L’any passat, vam generar un creixement particularment fort a Vietnam estrenyent els nostres llaços amb el teixit empresarial local i augmentant la nostra oferta”, va dir Stefan Messer, propietari i director general del Grup Messer. Messer va arribar a Vietnam l’any passat a una facturació de més de 40 milions d’euros. Messer coopera des de 2007 amb el Grup Phat Hoa. Per aquell temps, l’empresa va invertir 20 milions de dòlars americans amb una planta de fraccionament d’aire per a satisfer la demanda de gas de la primera acereria de Hoa Phat. La segona planta es va posar en funcionament en el 2012 i augmentà la capacitat de producció de Messer a Vietnam en un 150% aproximadament. En el 2016, el gasista inaugurà la seva tercera planta de producció de gasos de l’aire.
Els alcaldes de l’entorn de la central nuclear d’Ascó mostren al CSN les mancances del pla d’emergència
Els alcaldes de l’entorn de la central nuclear d’Ascó han exposat al president del Consell de Seguretat Nuclear, Fernando Martí Scharfhausen, les mancances en comunicacions, infraestructures i mitjans previstos en el Pla d’Emergència Nuclear de Tarragona (PENTA). Martí va visitar les instal·lacions de la central nuclear aquest dimarts, així com diverses poblacions i infraestructures de la zona, i va mantenir diverses reunions amb alcaldes. Entre les mancances que se li han exposat,
en una trobada amb parlamentaris d’ERC i alcaldes de Flix, Móra la Nova i la Torre de l’Espanyol, hi ha l’escassa o nul·la cobertura de telefonia mòbil que pateixen diverses zones de municipis propers a la central d’Ascó. Els alcaldes també li han mostrat «les deficiències que presenta la línia ferroviària R-15» i «el problema que suposa el tancament de l’estació de tren de Móra la Nova», lloc de concentració i evacuació de la població en cas d’una emergència, i com a paradigma de la deficiència de les infraestructures viàries necessàries per aplicar el Pla d’Emergència de forma adequada, se li ha ensenyat la inacabada carretera que finalitza al pont sobre el riu Ebre al terme de Riba-roja d’Ebre, i que hauria de continuar fins a Almatret (ja a la demarcació de Lleida), per esdevenir una via d’evacuació cap al nord en cas d’emergència. «La falta de cobertura de telefonia és un fet inacceptable en una àrea nuclear», ha afirmat Joan Juncà, l’alcalde de la Torre de l’Espanyol, població on tampoc hi ha previsió per a l’arribada de la fibra òptica. «La fibra ens facilitaria molt les comunicacions en cas d’emergència», apunta l’alcalde. Juncà celebra aquesta primera visita del president del CSN a l’àrea nuclear de la Ribera d’Ebre, «així com la receptibitat mostrada a les nostres demandes, tot i que en alguns casos som conscients que no té competències». Posteriorment, Fernando Martí Scharfhausen va visitar les instal·lacions de la central nuclear d’Ascó, acompanyat pel secretari general del CSN, Manuel Rodríguez, sics-scarpe-uomo
sics-gel-kinsei-4-uomo.html”asics gel kinsei 4 uomo<
i pel director general d’ANAV, José Antonio Gago. Durant la seva estada a l’emplaçament, el grup va poder veure algunes de les intervencions més rellevants del projecte de Reforç de la Seguretat (pla Fukushima) posades recentment en servei, com el Centre Alternatiu de Gestió de l’Emergència (CAGE), o el Magatzem Temporal Individualitzat de re
Volkswagen convertirà el Port de Tarragona en un centre logístic
La multinacional alemanya Volkswagen situarà al Port de Tarragona un centre logístic que preveu un moviment de fins a 80.000 vehicles anuals. L’activitat es portarà a terme mitjançant l’operador Bergé i preveu tràfic tant d’importació com d’exportació, segons va confirmar el president de l’Autoritat Portuària. L’aposta de la companyia s’emmarca en el procés de reorganització de les seves instal·lacions a la península Ibèrica, on passarà de quatre a tres centres -un al nord, un al centre i un a l’est-. A Catalunya, la decisió comportarà traslladar l’activitat logística de Barcelona a Tarragona, unes instal·lacions que l’any passat van moure 152.000 vehicles. El Port de Tarragona va tancar el passat exercici amb un 1% més d’ingressos, malgrat que el tràfic de mercaderies es va reduir un 5%. L’acord amb Volkswagen permetrà al Port de Tarragona fer un salt en el tràfic de vehicles i convertir-se en un node logístic de la companyia a la zona de Catalunya i l’Aragó. “Són llocs de treball i economia productiva per al territori”, ha subratllat Andreu, qui ha indicat que els primers vehicles ja han començat a arribar a Tarragona i que s’està treballant en l’assignació d’espais. S’estima que la meitat de les operacions es faran per via marítima i, l’altre 50%, per via terrestre -en tren i camió-, tant des de la planta que l’empresa té a Pamplona com des de les factories alemanyes. El responsable de l’Autoritat Portuària ha detallat que no disposar encara de la connexió amb l’ample europeu -prevista ara pel 2020, segons el Ministeri de Foment- no ha tingut afectació en l’aposta de Volkswagen. Andreu ha lamentat que, per aquest motiu, Daimler sí que va descartar Tarragona com a possible port d’exportació de 200.000 vehicles Mercedes cap a l’Orient Mitjà.Durant el primer trimestre d’enguany, s’han mogut més de 54.000 vehicles al Port de Tarragona, un 21,4% més que en el mateix període del 2016. Els tres primers mesos de l’any, però, acumulen una davallada del 2,7% del tràfic de mercaderies. Els principals sectors que cauen són el cru, l’agroalimentari i la càrrega general, en part per la vaga dels estibadors que ha fet que algun vaixell s’hagi desviat a Barcelona, segons ha admès Andreu.Durant l’any 2016, el Port de Tarragona va moure 31,3 milions de tones, un 5% menys, per motius “conjunturals” com ara l’aturada tècnica a Repsol. Malgrat això, la institució va percebre un 1% més d’ingressos -52,3 MEUR- “per l’aposta per la diversificació” que ha permès tenir accés a “tràfics de més valor afegit”. L’EBITDA del Port va repuntar un 0,3%, fins als 28,4 MEUR, mentre que els resultats d’explotació es van quedar en 7,2 MEUR, un 1,3% menys. El resultat de l’exercici net va recular un 1,6%, fins als 6,2 MEUR, principalment per l’increment d’amortitzacions. Tot plegat, ha permès que el ‘cash flow’ se situï en 26,1 MEUR, un 3,5% més. “En fem una lectura molt positiva, perquè en un any de baixada hem sigut capaços de mantenir un molt bon resultat i la nostra capacitat de generar recursos segueix estable”, ha assenyalat Andreu.
El Port de Tarragona es mostra optimista de cara a aquest 2017 i confia recuperar el nivell dels 33 milions de tones. Entre els nous projectes comercials, a més de l’aposta de Volkswagen per Tarragona, Andreu ha destacat la creació d’una nova línia regular de contenidors que connectarà el Port de Tarragona amb Algèria i el Marroc. L’operativa, a càrrec de Medkon Lines -que ja uneix Tarragona i Turquia-, s’iniciarà el 4 de maig i tindrà una periodicit