Covestro presenta el prototipus de cotxe del futur a Expoquimia

Covestro, el proveïdor líder mundial de solucions de materials innovadors i sostenibles, participa en el Foro Smart Chemistry, Smart Future de la 18ª edició d’Expoquimia, la trobada internacional de la química, presentant un prototipus de vehicle que pretén donar resposta als principals desafiaments de la indústria automobilística.

En el marc de la seva assistència a aquest esdeveniment, que té lloc a Barcelona del 2 al 6 d’octubre, Covestro mostra com impulsa la innovació en el sector de l’automoció a través de materials avançats d’alta tecnologia basats en el policarbonat i poliuretà que fan possible el vehicle elèctric i autònom del futur.

Els compradors de cotxes són cada vegada més exigents en el que respecta a la funcionalitat i el disseny dels seus vehicles i els fabricants i proveïdores treballen constantment per reduir el consum d’energia. Aquest context fa necessari repensar totalment els materials dominants en el sector de l’automoció.

La tecnologia innovadora de Covestro ofereix alternatives intel·ligents als materials convencionals. Els seus materials lleugers, d’alt rendiment i altes prestacions milloren l’eficiència, la sostenibilitat i la llibertat creativa en el disseny del cos de un vehicle. El resultat suposa noves oportunitats pel disseny de components automotrius cada vegada més lleugers i aerodinàmics.

Les solucions de materials del nou vehicle

El policarbonat és un dels materials utilitzats per la concepció del vehicle degut a la flexibilitat que ofereix, permetent dissenys innovadors i avançats. Entre les seves aplicacions, destaquen els envidraments integrals a base de policarbonat transparent i el disseny sense juntes de la zona frontal.

El disseny també incorpora un nou concepte d’ il·luminació integrada a la carrosseria amb LEDs. El sistema d’ il·luminació inclou projeccions hologràfiques a la part davantera i posterior del vehicle, i un sistema de sensors que permeten la comunicació amb altres vehicles i amb vianants.

La innovadora proposta de materials intel·ligents de Covestro també aconsegueix dotar a la bateria del vehicle elèctric solucions de gestió tèrmica, incloent circulació de l’aire guiada i uns canals de refrigeració perfilats. A més a més, el prototipus compta amb un recobriment de poliuretà transparent basat en materials sostenibles amb alta resistència al ratllat i protecció contra les condicions climàtiques adverses.

Els materials de poliuretà juguen un paper rellevant en l’automòbil contribuint al confort i a la seguretat dels ocupants i vianants, així com estalviar en el consum de combustible al reduir el pes del vehicle. El disseny d’un automòbil compta amb solucions en poliuretà en els seients, els taulers de comandament, els elements d’absorció d’impacte, els sostres o els elements absorbents de so, entre molts altres.

La innovació i la sostenibilitat constitueixen dos pilars clau en la filosofia de Covestro, dos eixos estratègics des dels que la companyia desenvolupa solucions de materials que busquen donar resposta als reptes globals i que contribueixen a fer del món un lloc millor.

 

Font: Aeqt

BASF completa la transferència del seu negoci de productes químics pel cuir al Grupo Stahl

Després d’haver rebut l’aprovació de totes les autoritats competents, BASF ha tancat la transferència del negoci de productes químics pel cuir al Grupo Stahl, amb data 30 de setembre de 2017. Stahl és una empresa líder en l’àmbit dels productes químics pel tractament del cuir, revestiments d’altes prestacions i polímers. En virtut als acords aconseguits, BASF continuarà fabricant i subministrant matèries primeres i altres productes intermedis a Stahl a mitjà i llarg termini.

S’han transferit al Grupo Stahl uns 210 treballadors a tot el món. La transacció inclou el centre de producció de productes químics pel cuir de L’Hospitalet de Llobregat.

Com a part de l’acord, BASF ha adquirit una participació minoritària del 16 % del Grupo Stahl.

 

Font: aeqt

Dundee Energy, del projecte Castor, entra en fallida

La societat canadenca que va posar en marxa inicialment el projecte Castor, Dundee Energy, es troba en ple concurs de creditors després de declarar en fallida aquest estiu dues de les seves filials. Fundadora i després sòcia minoritària d’Escal UGS, l’empresa concessionària controlada pel grup ACS que ha ingressat prop de 1.800 milions d’euros per la construcció del fracassat magatzem de gas submarí, la corporació no ha pogut fer front als crèdits bancaris pendents a l’altra banda de l’Atlàntic. El concurs va ser aprovat, concretament, el passat 16 d’agost, tres setmanes després que els creditors li reclamessin el retorn immediat de 57 milions de dòlars, més interessos i despeses. Davant la situació de fallida, la borsa de Toronto (TSX) va excloure de la cotització les accions de Dundee Energy el passat 11 de setembre. La companyia ha iniciat ara els tràmits per posar vendre les propietats i actius de les seves filials, entre els quals, jaciments de gas i petroli a la regió canadenca d’Ontario, amb l’objectiu d’intentar sobreviure.
Dundee Energy Limited Partnership i Dundee Oil and Gas Limited, societats que són propietat de la corporació matriu en la seva totalitat, van iniciar la “reorganització” interna a mitjans mes d’agost per intentar negociar un conveni amb els creditors d’acord amb la Llei de Bancarrota i Insolvència canadenca, segons els comunicats oficials. Aquesta era la resposta al requeriment rebut el passat 21 de juliol per part dels bancs prestadors, que li reclamaven que retornés de forma immediata la totalitat del crèdit principal, per valor de 57 milions de dòlars canadencs, a més d’interessos i despeses generades. Dundee, de fet, havia renegociat amb les entitats financeres les condicions d’aquesta operació cinc anys abans, el 31 de juliol de 2012. Segons va anunciar llavors la companyia, els creditors haurien acceptat ajornar el cobrament del deute a partir de la reorganització interna.

La notícia del concurs de creditors va posar en alerta immediatament les autoritats borsàries del mercat de valors de Toronto, que van anunciar la suspensió immediata de les operacions de compra-venda amb les accions de la societat matriu. Aquest passat 11 de setembre, va ser finalment exclosa de forma efectiva de la llista de societats que cotitzen en aquesta borsa. Davant d’això, la corporació va anunciar la seva voluntat de cotitzar en un altre mercat de valors canadenc, tot i admetre que aquesta opció no tenia cap garantia d’èxit. Tot plegat va portar els directius a iniciar el procés per trobar compradors per als actius i propietats de les dues filials sota supervisió judicial. Planegen vendre’n “unes quantes o totes”: explotacions de gas i petroli situades, principalment, a la regió canadenca d’Ontario. Això hauria de permetre garantir el retorn dels deutes pendents i tancar un conveni amb els creditors. El Tribunal Superior de Justícia d’Ontario ja ha autoritzat l’operació de venda, que Dundee espera completar durant la primera meitat de desembre. Novament, però, els seus responsables avisen que no tenen cap garantia sobre l’èxit del procés o si les autoritats judicials acabaran acceptant les ofertes.

Tot i que la participació de Dundee Energy –amb un 33% de la propietat d’Escal UGS- ha quedat sovint a l’ombra del protagonisme indiscutible que a partir de l’any 2006 va assumir el grup ACS comandat per Florentino Pérez -com a constructor i, al mateix temps, com a principal accionista d’Escal UGS, amb un 66%-, va ser realment la corporació canadenca la que va idear i posar en marxa en primera instància el projecte Castor com una inversió amb grans possibilitats de negoci. Controlada pel multimilionari canadenc Ned Goodman, que va acumular la seva fortuna peritant explotacions i mines d’or, la companyia va comprar la idea de dos enginyers d’aprofitar l’antic jaciment petrolífer d’Amposta per emmagatzemar gas natural per a la indústria de la ceràmica de Castelló i va crear Escal UGS l’any 1998 a través de la seva filial Eurogas Corporation.

Dundee Energy funcionava principalment com un fons d’inversió per a projectes energètics. De fet, a la companyia se li coneixien pocs actius fora del Canadà: el seu principal recurs fora d’aquest país és una explotació petrolífera en aigües pròximes a la costa de Tunísia. Tampoc té una capacitat reconeguda per executar amb recursos propis projectes d’explotació d’hidrocarburs d’envergadura. Aquest factor resulta clau per explicar el desembarcament de la constructora de Florentino Pérez al negoci del projecte Castor. Així va ser com ACS es va poder autoadjudicar nombroses obres per construir el projecte i arribant a inflar fins un 17% el marge de benefici, que s’havia de limitar per contracte a un màxim del 5%. El cost del projecte, que els canadencs havien valorat en una fase molt inicial en 250 milions d’euros, va arribar a disparar-se fins els 1.273 milions.

Els 1.760 milions pel Castor

Finalment, però, Escal UGS ha acabat cobrant 1.760 milions d’euros per una infraestructura que mai s’ha pogut posar en marxa després de generar més d’un miler de terratrèmols a partir de principis de setembre de 2013. Aquesta xifra inclou la polèmica indemnització de 1.350 milions d’euros aprovada pel govern espanyol l’octubre de 2014 arran la renúncia a la concessió, així com diferents quantitats en concepte de retribucions per operació i despeses de manteniment fins a finals d’aquest any, quan Enagás va assumir el control de les instal·lacions per a posar-les en hibernació. La liquidació del projecte Castor, però, va acabar també obrint un conflicte entre els dos socis: així va ser com Dundee Corporation va presentar una reclamació arbitral contra ACS davant la Cambra Internacional de París acusant el grup de Florentino Pérez de destinar bona part del crèdit de 300 milions per refinançar Escal UGS a rescabalar únicament els inversors de la constructora. L’estament internacional va acabar rebutjant la reclamació dels canadencs.

Aquestes desavinences transcorren paral·leles al procediment judicial que continua obert al jutjat número 4 de Vinaròs, on els membres del consell d’administració de l’exconcessionària nomenats per les dues societats continuen com a investigats –fins a un total de 20, incloent funcionaris dels ministeris de Medi Ambient i Indústria- pels presumptes delictes de prevaricació ambiental i delicte ambiental com a causants de l’onada sísmica de 2013. El president d’Escal UGS situat pels canadencs, Recaredo del Potro, i dos consellers canadencs de Dundee dins de l’exconcessionària, Mohammed Jaffar Khan i Harold Philipp Gordon, han prestat ja declaració a Vinaròs.

 

 

Font: Diari de Tarragona

El coordinador del Corredor del Mediterrani visita empreses del polígon petroquímic de Tarragona

La visita forma part del viatge que Juan Barios, coordinador del Corredor del Mediterrani, que va ser nomenat en el càrrec pel Ministeri de Foment el passat mes de març, ha fet al polígon petroquímic de Tarragona. La comitiva ha estat acompanyada per membres de l’AEQT (Associació Empresarial Química de Tarragona) i directius d’altres empreses que formen part del clúster químic local i per Alejandro Faundez, coordinador adjunt d’ADIF.

El site de BASF a la Canonja, ha rebut avui la visita Juan Barios, per part de BASF ha estat Antoni Torà, el Site Màrqueting Manager, l’encarregat de rebre-li i realitzar una visita al centre de producció que l’empresa té a Tarragona, el més important del sud d’Europa. Durant la trobada, Torà ha traslladat a Barios la importància que el Corredor del Mediterrani té per a la companyia, i ho ha fet explicant el projecte de terminal intermodal que BASF preveu per al site. La construcció d’aquesta terminal suposa una inversió de prop de 30 milions d’euros i està subjecta a la construcció de l’ample de via internacional. La acaba, dotada de les instal·lacions necessàries per a assegurar la màxima qualitat del servei, estaria oberta a mercaderies d’empreses terceres, que amb el seu ús podrien beneficiar-se d’uns costos logístics menors i augmentar la seva competitivitat.

Antoni Torà ha reivindicat en aquest sentit el paper d’infraestructura clau tant per BASF com per al territori, ja que permetrà connectar el polígon químic més important del mediterrani amb els mercats del centre d’Europa.

Covestro rep la visita de Juan Barios

Juan Barios, coordinador del Corredor Mediterrani, ha visitat avui les instal·lacions de Covestro a Tarragona. Joan Barios s’ha reunit amb Andrea Firenze, director general de Covestro a Espanya, per parlar de la situació actual i plans de futur del nou hub logístic que properament posarà en marxa la companyia.

Covestro té previst iniciar les activitats del seu nou centre logístic d’àcid clorhídric en breu. Aquest nou centre, que ha suposat una inversió d’aproximadament 3 milions d’euros, funcionarà a manera de hub logístic, important producte d’altres plantes de Covestro a Alemanya fins a Tarragona, des d’on es durà a terme la seva distribució. La incorporació del nou centre logístic reforça les activitats de la companyia en el parc industrial de Tarragona i demostra l’aposta i el compromís del Grup pel mercat espanyol i els seus clients.

Durant la trobada, Andrea Firenze va destacar la importància de comptar amb un tercer carril per a millorar la competitivitat de les empreses de la zona: “La inexistència d’un tercer carril suposa un increment de costos en transport i logística, entre d’altres. L’extensió del Corredor Mediterrani és, per tant, un factor vital per al desenvolupament empresarial del polígon industrial de Tarragona “.