Publicat a

Arriben a la Xina les bicicletes que “mengen” contaminació

¡Bicicletes per a un planeta més net! Segur que has escoltat aquesta frase moltes vegades abans. Salvar el planeta, anar en bicicleta. No obstant això, les bicicletes no eliminen la contaminació, minimitzen la contaminació per no contribuir a crear-la. Però les bicicletes dissenyades per al projecte Smog Free sí que disminueixen els contaminants de l’aire. Un dispositiu muntat al manillar aspira aire brut per la part del davant i expulsa aire net per la part posterior.
Dissenyades per Daan Roosegaarde i Studio Roosegaarde, recolzat pel Govern Central Xinès, el projecte Smog Free es va iniciar a la Xina com un compromís per lluitar contra la contaminació en les seves grans ciutats. S’estan instal·lant moltes torres Smog Free en llocs estratègics de la Pequín, que aspiren aire per purificar i alliberar aire net.

La torre a Pequín que elimina la contaminació atmosférica

La torre amb sistema de purificació d’aire creada per ajudar a reduir la contaminació atmosfèrica local a Pequín, dissenyada pel Studio Roosegaarde, està tenint uns resultats fantàstics a la Xina.
La Torre per lluitar contra el Smog es va instal·lar a Pequín, una ciutat coneguda per tots per la seva contaminació de l’aire. Ara el Ministeri per a la protecció del medi ambient de la Xina ha anunciat que l’aire al voltant de la torre està un 55% més net que abans d’instal·lar la torre. Segons Studio Roosegaarde, la torre ha eliminat milers de milions de partícules fines PM2.5 de l’aire contaminat.

La torre a Rotterdam que és capaç d’eliminar el 75% dels contaminants atmosfèrics
La ciutat de Rotterdam, a Holanda, és la primera al món en tenir una torre amb sistema de purificació d’aire creada per ajudar a reduir la contaminació atmosfèrica local, contribuint a la millora de la salut i qualitat de vida dels seus habitants.

En els últims 41 dies, la torre ha filtrat 30 milions de metres cúbics d’aire, segons els dissenyadors. És igual al volum de 10 estadis Nacionals de Beijing.
Què fer amb tot aquesta contaminació capturada per la torre? Joieria. Les partícules contaminants filtrades per la torre llarg de la instal·lació a Pequín es fes servir per fer 300 anells especials, similars als anells que Studio Roosegaarde va dissenyar quan la torre es va instal·lar a Rotterdam.

La torre funciona com un escalfador d’aigua. L’aire contaminat es recull en la part superior, passa a través d’un filtre i a través de les parets s’allibera en el medi ambient sense contaminació.

Daan Roosegaarde prendre consciència per lluitar davant la contaminació atmosfèrica a la Xina després d’un viatge a Beijing de fa tres anys, quan es va adonar que els nens no podien sortir al carrer perquè la qualitat de l’aire era molt pobre. Segons Studio Roosegaarde, més del 80% de les persones que viuen en zones urbanes estan exposades a nivells contaminants en l’aire que excedeixen els límits de l’Organització Mundial de la salut.
No obstant això, hi ha cert debat sobre el necessita que és la xifra que ha proporcionat el Ministeri per a la protecció del medi ambient Xinès, i l’eficàcia de la torre per eliminar la contaminació. El fòrum xinès de periodistes ambientals (CFEJ) discuteix les dades oficials i afirma que la torre és més aviat un producte de màrqueting i conscienciació, que un producte que realment tingui efectivitat per lluitar contra la contaminació atmosfèrica.
La torre de l’Studio Roosegaarde seguirà a la Xina, on farà un tour per diverses ciutats de les més contaminades del planeta.

Publicat a

Leeds, la ciutat que se calenta amb hidrogen

El regulador del mercat energètic britànic ha concedit 9 milions de lliures esterlines al projecte H21, l’objectiu és convertir la xarxa de calefacció de Leeds City perquè funcioni amb hidrogen.

Que passaria si la xarxa de distribució de gas natural de la teva ciutat canviés per hidrogen? Pot ocórrer a Leeds, una ciutat del Regne Unit. Aquí l’operador Northern Gas Networks (NGN) va desenvolupar un projecte per a la conversió del sistema de calefacció local: una “primera vegada” que podria, però, convertir-se en un model de transició energètica per a tota la nació.

H21 Leeds City Gate, com es diu la iniciativa, va començar en 2016 amb un estudi de viabilitat. La investigació va concloure que la substitució del gas natural per hidrogen en les xarxes britàniques seria “tècnicament i econòmicament viable” i podria ser una “contribució significativa a la consecució dels objectius britànics per reduir la seva dependència del carbó” (vegeu els resultats de l’estudi) .

Per aquesta raó, Ofgem, el regulador del mercat energètic del Regne Unit, ha assignat recentment 9 milions de lliures esterlines al projecte. Cada any, els operadors de xarxes competeixen entre si per obtenir finançament de Ofgem dedicada al desenvolupament i demostració de noves tecnologies que puguin beneficiar els consumidors: 57,5 ​​milions d’euros, que es van repartir en 2017 entre set projectes diferents, inclòs el H21.

Ara, juntament amb els 1,3 milions de lliures assignats per Northern Gas Networks, la iniciativa compta ara amb els fons necessaris per posar en marxa la primera fase de prova. L’estratègia de conversió inclou actualment diverses propostes, entre elles el subministrament d’hidrogen a partir de quatre reformadors de metà a vapor equipats amb sistemes de captura i emmagatzematge de carboni i situats al polígon industrial de Teesside.

Però durà almenys tres anys transformar completament la calefacció de Leeds a hidrogen. “És molt positiu poder començar a recopilar els elements essencials per alliberar el potencial de la primera gran economia mundial de l’hidrogen a través de la conversió de la xarxa de distribució de gas del Regne Unit”, va afirmar Dan Sadler, director del Programa H21 de NGN . “Aquesta mesura seria un enorme avantatge per a tot el sistema energètic nacional.”

Publicat a

Un futur amb energia neta i inesgotable a través de la fusió nuclear

El reactor de fusió, ubicat a Cadarache (França), està finançat, en un 40%, per la Unió Europea, mentre que la resta d’inversió se la reparteixen, amb participacions situades al voltant del 10%, entre diversos països: els Estats Units, Rússia, la Xina, el Japó, l’Índia i Corea del Sud. Les centrals elèctriques es basen en combustibles fòssils, en la fusió nuclear o en fonts renovables com el vent o l’aigua. Independentment de la font d’energia, les plantes generen electricitat convertint la potència mecànica, com la rotació d’una turbina.

Acord amb el Barcelona Supercomputing Center

El projecte de fusió nuclear ITER i el Barcelona Supercomputing Center (BSC) van signar un contracte per als pròxims cinc anys en el qual van acordar la col·laboració en les simulacions de generació d’energia de fusió. Aquest conveni vol promoure nous projectes acadèmics i científics i avançar en la formació de joves investigadors. El BSC compta amb 475 investigadors i experts i és un dels centres líders a escala internacional.

Tecnologia estatal

L’ITER comptarà amb tecnologia espanyola per a l’assemblatge del centre del reactor de fusió: una càmera d’acer hermèticament tancada que acollirà les reaccions de fusió, desenvolupada per ENSA, del Grup SEPI. La instal·lació comptarà amb 9 sectors, un volum interior de 1.600 metres cúbics i unes dimensions de 19,4 metres de diàmetre exterior, 11,4 metres d’alçada, i 5.200 tones de pes. 

L’abast d’aquesta tecnologia abastirà tota l’enginyeria necessària per a procediments de mecanitzat, assajos no destructius de soldadura (ultrasons, radiografies, Heli) i metrològica, a banda de l’utillatge i els robots utilitzats. En l’interior de la càmera, les partícules de plasma giraran contínuament amb l’objectiu d’assolir els 150 milions de graus centígrads i poder simular l’energia solar. La funció de la càmera és millorar la protecció contra la radiació, actuar com a barra de confinament primària i proporcionar suport a altres components. L’aigua de la refrigeració, que circula a través de les parets dobles d’acer de la càmera, serà l’encarregada d’eliminar la calor generada durant l’operació. La primera fase del projecte ha conclòs amb la fabricació d’una maqueta a escala 1:1 a les instal·lacions d’ENSA a Maliaño (Cantàbria), que simula la càmera de buit. El següent pas és dur a terme els procediments d’assemblatge a la seu de l’ITER a França durant un període estimat de quatre anys

Publicat a

Una planta petroquímica abandonada a Líbia vessa mercuri al mar

Una antiga planta petroquímica alemanya ha quedat abandonada a Líbia i vessa mercuri al mar

Posada en marxa el 1981, la planta petroquímica situada a Abu Kammaix -una localitat uns 200 quilòmetres al nord-oest de Trípoli- donava feina a 1.500 treballadors i era un dels projectes industrials més ambiciosos de la Líbia de Gaddafi. A més d’una àmplia oferta de PVC i altres productes derivats del petroli, el complex presumia d’aportar la totalitat de la sal consumida al país.

Durant els seus primers 15 anys de vida, Abu Kammash va ser gestionada per una companyia alemanya, Salzgeber, que va abandonar el projecte el 1996. Un dels treballadors, diu que allò va ser “el començament de la fi”. “Els alemanys tenien un protocol molt estricte sobre el tractament de residus, però quan la planta va caure en mans dels libis, tot es va reduir a dues opcions: o enterrar els residus en parcel·les annexes o tirar-los al mar”, detalla. El més perillós, diu l’antic treballador de la planta, era el mercuri. “Se’n va començar a restringir l’ús industrial l’any 2000, però es continuava portant al país de manera il·legal perquè canviar tot el sistema resultava massa costós”.

La pitjor part se la van endur els treballadors de la planta d’electròlisi, on el mercuri era una eina fonamental. “Feien anàlisis de sang als empleats cada sis mesos, però era una simple formalitat per aconseguir els certificats de qualitat ISO”. La planta va continuar en actiu fins que es va tancar el 2010.

Fahed Garab, cirurgià en cap a l’hospital de la ciutat de Zuwara, va treballar al complex industrial entre els anys 2008 i 2009. “Les condicions de seguretat de la planta eren molt dolentes -recorda el facultatiu-. No hi ha estadístiques mèdiques de cap tipus, però l’únic estudi que es va realitzar indica que més de la meitat dels operaris de la planta d’electròlisi presentaven un índex elevat de mercuri a la sang”, afegeix.

El mercuri i els seus derivats són extremadament tòxics, tant per als humans com per als ecosistemes i la vida salvatge. És capaç de concentrar-se a les cadenes tròfiques i també resulta especialment perillós per a les dones embarassades i en edat fèrtil, que poden acumular-lo en el seu organisme i transmetre’l al nadó durant l’embaràs o la lactància.

Danys per als humans

A l’Ibrahim li van dir que aquesta era, molt probablement, la causa dels problemes de coordinació i de parla de la seva filla Sara, de 19 anys. D’una carpeta groga, treu el certificat mèdic expedit per la Mitja Lluna Roja, que diagnostica a la noia atàxia de Friedreich, una malaltia sovint associada a l’exposició a metalls pesants com el mercuri.

No és una tasca fàcil dur a terme un estudi científic concloent sobre l’impacte que ha tingut la planta petroquímica en la salut pública d’un país que compta amb tres governs sobre el paper -dos a Trípoli i un a Tobruk- i on centenars de grups armats es disputen el control del territori. A més, el secretisme sempre va envoltar aquest complex industrial durant el mandat de Gaddafi.

font: diari ara

Publicat a

Rebaixar costos energètics a la indústria mitjnçant l’Economia circular

En indústries com la química, l’energia pot arribar a suposar fins a un 40% de la factura: l’eficiència en l’ús dels recursos, així com la seva reutilització i la recerca de cicles tancats, és avui una prioritat

Impressores 3D que treballen amb plàstic biodegradable i amb PVC, sistemes de fixació i sistemes digitals per a la depuració i reutilització de l’aigua, materials creatius per a l’automòbil del futur, sistemes per a la captura del C02, repostatge sostenible nitrogen per al transport refrigerat, nous sistemes de aïllaments tèrmics per a cases intel·ligents, aplicacions de poliuretans reals per al confort dins i fora de la llar, materials nous per a l’oci i usos professionals, plàstics de metall detectable …

Són alguns dels exemples pràctics que està donant la Quarta Revolució Industrial, i que fa poc se van exhibir en el certamen Smart Chemistry, Smart Future que es va dur a terme a Barcelona, al marc de la Barcelona Industry Week. Entre tots ells va destacar la clara aposta de les empreses presents en aquest fòrum per l’Economia Circular, on l’objectiu últim que es persegueix és la sostenibilitat mitjançant la reutilització dels productes al final de seva vida útil.

El malbaratament de matèries primeres, en forma de residus que poden valoritzar moltíssim més del que hem fet fins de moment, és un luxe que avui no ens podem permetre com societat. Al centre de tota aquesta tendència, un efecte clar: la reducció del consum energètic i, amb ell, la millora d’un d’els indicadors clau de la competitivitat empresarial en l’àmbit industrial.

triple transformació

Ho explica Juan Antonio Labad, director general de la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (Feique), organitzadora del fòrum Smart Chemistry, Smart Future: «La indústria té de canviar. Totes les indústries patiran una triple transformació. La primera d’elles és la economia circular. La segona, la descarbonització. És a dir, el baix ús de carboni. La tercera és la digitalització. En les dues primeres, les transformacions han de ser transicions, no poden ser disruptives. Han d’anar regulades per una estratègia dels governs».

Respecte a la digitalització, prossegueix Labad, «no depèn de cap estratègia de l’Estat, sinó de l’empresa. És una cosa en positiu, i qui arribi primer treu avantatge. En el sector químic està bastant avançada ». On més resultats visibles està obtenint avui en dia la Indústria Quirnica és en tot allò relacionat amb l’Economia Circular, que en aquesta edició de la Barcelona Industry Week va fer un desplegament sense precedents: «Hi ha nous productes i nous desenvolupaments -explica el director general de Feique- per millorar el món i la vida dels éssers humans. i per això estem fent innovació en aquests camps, en totes aquelles àrees que tenen a veure amb els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, que són 17, i sobre els quals tenim connexió fins a 13 de ells »,

L’objectiu, conclou Juan Antonio Labad, és «assegurar un futur sostenible: avui, per exemple, estem produint aliments per a 6.000 milions d’habitants, però en poc temps passarem a 9.000 milions de persones. Com alimentes a aquesta gent, tenint en compte que avui ja estàs dedicant a això l’equivalent a tota la superfície de Sud-amèrica? Per això és tan necessària l’Economia Circular».

La clau està en desmarcar-se de l’economia lineal (on s’extreuen els materials de la terra per fabricar els productes, usar-los i després rebutjar), cap a una economia circular (on els residus i els subproductes, al final de vida dels productes usats, entren de nou en el cicle de producció com a matèries primeres secundàries), fins al punt que els residus puguin arribar a erigir-se com la principal font de matèria primera fiable en un entorn parc en recursos naturals i fortament explotat, com els territoris que constitueixen avui la Unió Europea.

Energia, recurs preciós

Les raons que la indústria química sigui en l’actualitat un dels sectors industrials més conscienciats amb la importància de l’economia circular les trobem en la pròpia naturalesa de seva activitat, gran consumidora de matèries primeres finites (el petroli no és il·limitat) i molt intensiva en la utilització d’energia. Ho explica Cristina González, directora d’Innovació i Advocacy de Feique (Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola), que assegura que «cada vegada hi ha més preocupació amb la eficiència dels recursos, tot l’energia. Aquí entra en valor l’economia circular per a ser més eficients en aprofitament energètic». «Algunes empreses posen la seva focus en desenvolupar productes que serveixin per al nostre dia a dia, apostant per materials sostenible o creant nous aïllants tèrmics, per exemple. És una tendència de futur que va molt lligat a les Smart Cities», afegeix Cristina González.

Fins a un 40% dels costos

En canvi, Laura Caserillo, directora d’Afers Industrials de Feique, argumenta que «per a la indústria química, l’aprofitament de l’energia com a recurs és fonamental. L’energia forma part dels processos químics i té un impacte en la compte de resultats en alguns casos pot suposar el 40% de els costos». Per tot això, Caserillo aporta que «fa temps s’han implementat mesures d’estalvi energètic i fins i tot hi ha empreses que fan auditories energètiques».

Caserillo no creu que la dimensió energètica de l’aposta per l’economia circular suposi cap xoc amb els interessos de les companyies energètiques: «Sempre serà un bé necessari i, tot i que siguem més eficients, mai deixarem de consumir energia. Sempre serem electrointensius mentre fem la nostra activitat».

font: suplement diari de tarragona