Publicat a

Rebaixar costos energètics a la indústria mitjnçant l’Economia circular

En indústries com la química, l’energia pot arribar a suposar fins a un 40% de la factura: l’eficiència en l’ús dels recursos, així com la seva reutilització i la recerca de cicles tancats, és avui una prioritat

Impressores 3D que treballen amb plàstic biodegradable i amb PVC, sistemes de fixació i sistemes digitals per a la depuració i reutilització de l’aigua, materials creatius per a l’automòbil del futur, sistemes per a la captura del C02, repostatge sostenible nitrogen per al transport refrigerat, nous sistemes de aïllaments tèrmics per a cases intel·ligents, aplicacions de poliuretans reals per al confort dins i fora de la llar, materials nous per a l’oci i usos professionals, plàstics de metall detectable …

Són alguns dels exemples pràctics que està donant la Quarta Revolució Industrial, i que fa poc se van exhibir en el certamen Smart Chemistry, Smart Future que es va dur a terme a Barcelona, al marc de la Barcelona Industry Week. Entre tots ells va destacar la clara aposta de les empreses presents en aquest fòrum per l’Economia Circular, on l’objectiu últim que es persegueix és la sostenibilitat mitjançant la reutilització dels productes al final de seva vida útil.

El malbaratament de matèries primeres, en forma de residus que poden valoritzar moltíssim més del que hem fet fins de moment, és un luxe que avui no ens podem permetre com societat. Al centre de tota aquesta tendència, un efecte clar: la reducció del consum energètic i, amb ell, la millora d’un d’els indicadors clau de la competitivitat empresarial en l’àmbit industrial.

triple transformació

Ho explica Juan Antonio Labad, director general de la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (Feique), organitzadora del fòrum Smart Chemistry, Smart Future: «La indústria té de canviar. Totes les indústries patiran una triple transformació. La primera d’elles és la economia circular. La segona, la descarbonització. És a dir, el baix ús de carboni. La tercera és la digitalització. En les dues primeres, les transformacions han de ser transicions, no poden ser disruptives. Han d’anar regulades per una estratègia dels governs».

Respecte a la digitalització, prossegueix Labad, «no depèn de cap estratègia de l’Estat, sinó de l’empresa. És una cosa en positiu, i qui arribi primer treu avantatge. En el sector químic està bastant avançada ». On més resultats visibles està obtenint avui en dia la Indústria Quirnica és en tot allò relacionat amb l’Economia Circular, que en aquesta edició de la Barcelona Industry Week va fer un desplegament sense precedents: «Hi ha nous productes i nous desenvolupaments -explica el director general de Feique- per millorar el món i la vida dels éssers humans. i per això estem fent innovació en aquests camps, en totes aquelles àrees que tenen a veure amb els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, que són 17, i sobre els quals tenim connexió fins a 13 de ells »,

L’objectiu, conclou Juan Antonio Labad, és «assegurar un futur sostenible: avui, per exemple, estem produint aliments per a 6.000 milions d’habitants, però en poc temps passarem a 9.000 milions de persones. Com alimentes a aquesta gent, tenint en compte que avui ja estàs dedicant a això l’equivalent a tota la superfície de Sud-amèrica? Per això és tan necessària l’Economia Circular».

La clau està en desmarcar-se de l’economia lineal (on s’extreuen els materials de la terra per fabricar els productes, usar-los i després rebutjar), cap a una economia circular (on els residus i els subproductes, al final de vida dels productes usats, entren de nou en el cicle de producció com a matèries primeres secundàries), fins al punt que els residus puguin arribar a erigir-se com la principal font de matèria primera fiable en un entorn parc en recursos naturals i fortament explotat, com els territoris que constitueixen avui la Unió Europea.

Energia, recurs preciós

Les raons que la indústria química sigui en l’actualitat un dels sectors industrials més conscienciats amb la importància de l’economia circular les trobem en la pròpia naturalesa de seva activitat, gran consumidora de matèries primeres finites (el petroli no és il·limitat) i molt intensiva en la utilització d’energia. Ho explica Cristina González, directora d’Innovació i Advocacy de Feique (Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola), que assegura que «cada vegada hi ha més preocupació amb la eficiència dels recursos, tot l’energia. Aquí entra en valor l’economia circular per a ser més eficients en aprofitament energètic». «Algunes empreses posen la seva focus en desenvolupar productes que serveixin per al nostre dia a dia, apostant per materials sostenible o creant nous aïllants tèrmics, per exemple. És una tendència de futur que va molt lligat a les Smart Cities», afegeix Cristina González.

Fins a un 40% dels costos

En canvi, Laura Caserillo, directora d’Afers Industrials de Feique, argumenta que «per a la indústria química, l’aprofitament de l’energia com a recurs és fonamental. L’energia forma part dels processos químics i té un impacte en la compte de resultats en alguns casos pot suposar el 40% de els costos». Per tot això, Caserillo aporta que «fa temps s’han implementat mesures d’estalvi energètic i fins i tot hi ha empreses que fan auditories energètiques».

Caserillo no creu que la dimensió energètica de l’aposta per l’economia circular suposi cap xoc amb els interessos de les companyies energètiques: «Sempre serà un bé necessari i, tot i que siguem més eficients, mai deixarem de consumir energia. Sempre serem electrointensius mentre fem la nostra activitat».

font: suplement diari de tarragona

Publicat a

Cop d’ull al futur apostant per les energies netes

L’elèctrica italiana Enel, matriu de l’espanyola Endesa, s’ha compromès en el seu Pla Estratègic 2018-2020, presentat recentment, en seguir invertint en la modernització de les seves xarxes en mercats madurs com Estats Units per preparar-se per una era en la que els electrodomèstics estaran connectats a internet i seran alimentats per energies netes

La major part dels 17000 milions d’euros que té previst gastar en els pròxims dos anys anirà a xarxes i energia renovables, amb la instal·lació de comptadors intel·ligents per a que les llars treguin partit de l’internet de les coses, en la que rentadores i neveres estaran connectades a la web

Com altres elèctriques europees, la matriu espanyola està remodelant els seus negocis per lidiar la caiguda dels marges de la generació tradicional i vol oferir nous serveis que cobreixin millor les necessitats de l’usuari i amb el captar clients

L’auge de les energies verdes amb la seva producció intermitent i la caiguda de la producció tèrmica ha portat a les companyies energètiques a invertir més en tecnologia digital i sistemes d’emmagatzematge. Aquestes inversions generen una major rendibilitat que impulsa els beneficis i el pagament de dividends

La sostenibilitat de l’estratègia també es justifica pel ràpid progrés realitzat en termes de la contribució del Grup als 17 objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides. Precisament l’any 2017, el Grup va complir els seus quatre compromisos públics

Superà la meta establerta per 2020 en termes de beneficiaris per gaudir d’una educació d’alta qualitat inclusiva i justa, arribant al voltant de 500.000 persones

Avançà considerablement en la provisió d’accés a energies netes i assequibles, arribant a 1,7 milions de persones

Va aconseguir la meta establerta per 2020 en termes d’ocupació i creixement econòmic sostenible i inclusiu, establert en 1,5 milions de persones

I també avançà en el camí cap a una cartera de generació d’emissions zero a pesar d’un any caracteritzat per condicions hidrològiques molt pobres en totes les geografies del grup, arribant a 399g CO2/kWheq

Aquest acompliment ha posicionat a Enel i Endesa a la Vanguardia de la transició energètica global, liderant en àrees claus pel creixement sostenible, com les energies renovables i les xarxes de distribució digitalitzades

 

Font: suplement diari de Tarragona

Publicat a

El primer molí de vent de l’estat pagat per particulars

Aquest aerogenerador aportarà l’electricitat equivalent al consum d’unes 2.000 famílies

A Pujalt, a l’Anoia, s’ha començat a instal·lar el primer molí de vent d’iniciativa particular de l’estat, que podrà generar energia per a unes 2.000 famílies. La proposta ve de l’associació “Viure de l’aire del cel”.

L’eòlica comunitària i cooperativa és bastant habitual al nord d’Europa, i a Catalunya, la idea de crear un projecte d’aquestes característiques va néixer fa vuit anys. Ara ja són 380 les persones o entitats que s’hi han interessat i han fet aportacions per valor d’1.700.000 euros, més de la meitat del pressupost total. Una inversió que, calculen, es recuperarà en 20 anys, moment en què començarà a generar beneficis.

Un dels inversors, Manolo Vilchez, explica per què ho ha fet:

“He aportat 1.000 euros dels meus estalvis en el finançament d’aquest molí perquè vull restituir, o que aquest molí generi una part de l’electricitat que consumeixo en la meva vivenda. És una forma de col·laborar amb les energies renovables, amb un nou model energètic, i és fer-ho des de la inversió”.

Un cop acabats els treballs mecànics i elèctrics, la previsió era de connectar el molí a la xarxa a finals d’any

font:ccma.cat

Publicat a

Biogàs, combustible per transport o en la llar o indústria a través de gas natural

La sostenibilitat de les nostres ciutats requereix d’un canvi cap l’eficiència en el model de gestió de recursos per reduir les emissions contaminants. “Les ciutats són grans productors de residus, potencialment amb contaminants, que necessiten ser processats, reciclats i valorats energèticament”, apunta el Grup de Treball Interplataforma de Ciutats Intel·ligents.

Tots tirem deixalles a la brossa. El reaprofitament de aquests residus és molt important ja que, amb un tractament adequat, poden recuperar-se i donar lloc a nova energia, la qual cosa és beneficiós per al medi ambient i posa de manifest el concepte d’ ‘economia circular’.

Els residus orgànics, quan es troben en els abocadors, comencen a degradar a descompondre i això genera un gas (Biogàs), que pot utilitzar per a produir energia. Quan aquest biogas se sotmet a un procés de neteja i enriquiment, arriba a assolir característiques similars a les del gas natural. S’al·ludeix a ell com ‘gas natural renovable’, perquè és molt respectuós amb el medi ambient.

El biometà provinent d’aquest biogàs, és un gas que pot utilitzar com a combustible per transport o bé ser injectat a la xarxa de distribució de gas natural perquè pugui ser consumit per una llar o indústria. Encara la producció de biogàs té alguns inconvenients: depèn de la quantitat de residus orgànics en els abocadors, de la qualitat dels mateixos o de la qualitat dels processos d’extracció o de transformació.

Gas Natural Fenosa participa en set projectes per al desenvolupament de tecnologies relacionades amb els gasos renovables, en els que col·labora amb importants actors per promoure el mercat del biometà

A Europa hi ha més de 350 plantes d’obtenció de biometà a partir de biogàs. Espanya compta amb més de 20 plantes de biogàs de residus sòlids urbans i més de 40 de biogàs de residus agro-ramaders. És el setè productor europeu de biogàs segons el baròmetre Eurobserver.

Segons un informe de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), Espanya té un potencial d’energia disponible de 1.695 ktep a l’any, equivalent al 6,5% del gas natural consumit a Espanya, o del 38% del gas natural consumit en el sector domèstic.

 Font: Diari de Tarragona

Publicat a

Les plantes nuclears aposten per operar com a mínim la seva vida fins als 60 anys

Els propietaris de les centrals incideixen que la producció nuclear és clau per afrontar la transició energètica

L’elèctrica Endesa, propietària majoritària de les nuclears d’Ascó i Vandellòs, ha llançat una campanya de divulgació per enviar a la societat el missatge de la necessitat d’allargar l’operativitat de les plantes més enllà dels 40 anys pels quals van ser dissenyades.

En el cas de les centrals catalanes el termini s’esgota en 2022 per Ascó I, 2025 per Ascó II i 2027 per Vandellòs II.

Molt abans, entre 2020 i 2021, caduca l’autorització de deu anys per a l’explotació dels dos complexos atorgada en el seu moment. D’aquesta manera, si el Govern central es negués ara a la petició de renovar els permisos, les nuclears haurien de tancar portes.

Però Endesa no només aspira a renovar la llicència altra dècada més sinó que aposta per operar com a mínim fins als 60 anys de vida de les centrals.

Sustenta aquest objectiu per dues raons fonamentals. En primer lloc creuen que el sistema ho necessita per assegurar i donar estabilitat al subministrament elèctric. En segon lloc, perquè les nuclears gairebé no emeten diòxid de carboni, s’assegura.

Els objectius de la Unió Europea per al 2050 exigeixen la reducció de les emissions d’efecte hivernacle de l’ordre del 85-90%, és a dir, que pràcticament no hi hagi emissions.

Endesa opina que la reducció d’emissions obliga a una electrificació de la demanda i l’únic ús final de l’energia que és lliure d’emissions, afirmen, és l’electricitat d’origen renovable i la nuclear.

Per contra, organitzacions ecologistes i rellevants partits polítics demanen al Govern que descarti noves autoritzacions ja que superarien, en tots els casos, l’anomenada vida útil d’unes centrals que defineixen de envellides, perilloses i contaminants.

Increment de la factura

L’elèctrica replica que simplement no és possible el tancament de les centrals nuclears als 40 anys de la seva vida sense incrementar les emissions de CO2, sense posar el risc la seguretat del subministrament i sense incrementar els preus. En aquest línia, tots els estudis realitzats fins a la data estimen un increment de les factura entre el 20 i el 30%.

A més, Endesa assegura que la xifra màgica dels 40 anys procedeix dels Estats Units, de la tecnologia són les centrals de Catalunya. Quan es van aprovar no hi havia experiència i es van llicenciar per un període de 40 anys.

El director general d’Energia Nuclear d’Endesa, Juan María Moreno Mellado, afirmava en una entrevista recent al Diari que avui el 90% de les plantes als Estats Units tenen autorització per operar a 60 anys, i algunes d’elles han iniciat el camí per ser autoritzades per funcionar a 80 anys.

«La nova frontera són els 60 anys. Hem de veure el paper de la nuclear a la transició energètica però pensem, sens dubte, que almenys ha d’arribar als 50 anys, i amb força probabilitat als 60 anys ».

Les administracions locals i comarcals de les zones afectades observen amb satisfacció l’impacte econòmic derivat d’allargar la vida de les plantes, especialment si es concreta el nou impost nuclear impulsat per la Generalitat que destinaria un fons anual de 12 milions d’euros per a les àrees de Ascó i Vandellòs.

En aquest sentit, els operadors nuclears es queixen de forma ostensible pel que consideren una motxilla fiscal inassumible. Afirmen que la càrrega en forma d’impost suposa el 50% dels seus costos variables i un 35% del total dels seus costos. «No conec cap altra indústria amb aquesta càrrega impositiva. Va néixer per reduir o eliminar el famós dèficit de tarifa però avui no té sentit que pervisqui en el temps. La tecnologia nuclear és competitiva i avui pateix des del punt de vista econòmic », relata Moreno Mellado.

Endesa està abonant el nou impost de la Generalitat tot i que ha mostrat la seva disconformitat i no descarta recórrer-lo davant els tribunals de justícia a curt termini.

A l’espera de l’MTC

Un altre escull per al desenvolupament nuclear en els propers anys és l’extrema lentitud amb què s’està tramitant la construcció del cementiri nuclear o Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) que havia d’acollir el combustible nuclear gastat del parc nuclear espanyol. L’oposició d’ecologistes i el Govern autonòmic de Castella- la Manxa al projecte previst al municipi de Villar de Cañas ha posat en dubte la seva viabilitat.

Les empreses propietàries de les nuclears han reaccionat amb la construcció de magatzems en sec i l’aire lliure en les mateixos complexos nuclears per afrontar les necessitats d’emmagatzematge. Ascó compta amb un d’aquests magatzems però Vandellòs encara no.

El factor de les emissions de CO2

Un dels principals arguments de la indústria nuclear per mantenir en el temps la seva presència en el mix energètic espanyol és la seva aportació a la mitigació del canvi climàtic. Fòrum Nuclear, entitat que agrupa les empreses del sector, va publicar un informe en 2015 amb dades contundents. Assegura que les emissions de CO2 són insignificants en tot el seu cicle de vida, i nul·les considerant la seva operació, de manera que el parc nuclear espanyol genera més del 33% de l’electricitat lliure d’emissions.

D’aquesta manera, cada any s’evita la propagació d’entre 45 i 55 milions de tones de CO2 a l’atmosfera, xifra equivalent a la produïda pel parc de turismes de l’estat (22 milions de cotxes).

Conclou l’informe alertant que l’abandonament de la nuclear provocaria un increment d’un 24,9% del CO2 emès a Espanya. Catalunya s’ha compromès a reduir en un 40% les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) per al 2030, respecte als nivells de 2005. El conjunt d’Espanya, per la seva banda, contribuirà a l’esforç europeu amb una reducció prevista del 25 per cent durant el mateix període.

A Catalunya, les indústries del sector energètic van generar per al període 1990-2013 aproximadament el 11,5% de les emissions de CO2. El sector més contaminant és el transport, responsable del 27,2% de les emissions, seguit de les indústries de manufactura i construcció, amb el 19,7 per cent del total. El sector energètic se situa en tercer lloc.

INVERSIÓ DE 100 M € EN AUGMENTAR LA SEGURETAT

L’actuació més coneguda del pla post-Fukushima ha estat la construcció de dos ‘Búnquers’ a les centrals

L’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV) ha invertit en els últims sis anys uns 100 milions d’euros en els dos complexos atòmics catalans per adaptar-se als estrictes requisits de seguretat exigits després de la catàstrofe de Fukushima el 2011

L’actuació més coneguda del pla ha estat la construcció d’ els anomenats ‘búnquers’, edificis dissenyats perquè els equips especials poguessin treballar de manera segura en cas de emergència. els anomenats Centres Alternatius de Gestió d’Emergències (CAGE) s’aixequen lluny de la zona calenta de la planta per actuar en cas d’emergència, com a centre de coordinació de les operacions. Disposen de blindatge radiològic, capacitat sísmica, un autonomia de 72 hores i una capacitat per a 120 persones.

Les plantes han adquirit, a més, equips portàtils de subministrament elèctric, i han emprès milionàries millores en reforçar la integritat dels edificis de contenció dels reactors nuclears com els recombinadors passius d’hidrogen i ventilació filtrats de les contencions, que incrementen la protecció en cas que la pressió superi els valors de disseny

A Ascó destaca també la canalització del barranc de Potxos, d’ 1,1 quilòmetres, per evitar el seu hipotètic desbordament

Endesa considera que després de la milionària inversió, les plantes estan llestes per continuar operant durant anys.

No només això, s’afirma que per cada 100 euros que es van invertir en la construcció original de les centrals, per exemple en els últims 20 anys s’han invertit uns altres 60, «Des que es va iniciar l’operació de les plantes hem millorat, actualitzat, substituït equips … per això la xifra dels 40 anys creiem no té cap sentit. avui les nuclears estan en una situació operativa millor que quan van començar» Assegura el director general d’Energia Nuclear d’Endesa. ANAV aporta prop del 50% de l’electricitat consumida a Catalunya, l’equivalent al 8% del consum total d’Espanya, segons dades d’un estudi de la Universitat Rovira i Virgili.

 

Font: Diari de Tarragona