L’impost extraordinari a la banca i les energètiques podria ser definitiu en 48 hores: si fos així, l’Ecoplanta del Morell i l’electrolitzador associat es podrien esfumar
Fins a 1.100 milions d’euros en una inversió estratègica per al futur del pol petroquímic de Tarragona pengen d’un fil. Demà dimarts expira el termini d’al·legacions per intentar evitar que l’impost extraordinari a la banca i les grans energètiques es converteixi en permanent i, en conseqüència, activi l’advertència feta fa un any per Repsol: sense un marc legal i fiscal estable, no hi haurà inversions a Espanya.
Els projectes en qüestió són l’Ecoplanta del Morell i l’electrolitzador més gran d’Espanya, associat a aquesta planta, que són el vaixell insígnia de la descarbonització del pol petroquímic de Tarragona, a més de crucials per al seu futur. El seu destí, si es consuma l’amenaça, podria ser Portugal.
De moment, fonts de Repsol han avançat avui al Diari de Tarragona que “Repsol ha decidit invertir en un electrolitzador a Sines (Portugal), mentre els seus projectes a Espanya segueixen en stand by, per la manca d’un marc regulador i fiscal estable” .
El que fa un any va començar com un paràgraf molt mesurat al comunicat de presentació de resultats de Repsol -que deixava caure que el punt de l’acord de coalició aconseguit pel PSOE i Sumar on es preveu convertir en permanent l’impost extraordinari sobre la banca i les energètiques condueix a una inseguretat jurídica que podria comprometre les seves futures inversions a Espanya-, va camí de convertir-se en una greu crisi.
Josu Jon Imaz, conseller delegat de Repsol, afegia que “és un impost discriminatori, il·legal i inconstitucional. Hi ha negocis, com el de la química, que estan pagant aquest impost i això fa que tinguin dificultats a l’hora de competir al mercat internacional».
A les seves declaracions públiques després de la presentació de resultats, Josu Jon Imaz anava un pas més enllà, en assegurar que «abans de prendre una decisió d’inversió, mirarem l’entorn regulatori. Seré clar, cristal·lí: si no veiem estabilitat, prendrem decisions».
Aquestes decisions es poden estar a punt de consumar. I, amb elles, podrien caure l’electrolitzador més gran d’Espanya (amb fins a 150 MW) i l’Ecoplanta del Morell -tots dos avalats per la Comissió Europea després d’un duríssim procés de selecció competitiva a tot Europa-, que sumen una inversió conjunta de 1.050 milions d’euros.
Són, de fet, els dos projectes estrella que té avui el pol petroquímic de Tarragona per transitar amb èxit la seva descarbonització i circularitat, exhibits com a referent per atraure noves inversions. La possible cancel·lació o pas a situació d’estand by permanent són un gerro d’aigua freda per a moltes de les ambicions d’aquest territori per aconseguir una indústria descarbonitzada, circular i d’alt valor afegit en el marc d’un continent, l’europeu, on no tots els complexos petroquímics sobreviuran a aquest procés Font: diaridetarragona.com, pexels-tomfisk-6767962