Mentre pels ajuntaments representen una oportunitat econòmica, els col·lectius ecologistes parlen d’una agressió al territori
Una alternativa al tancament de la nuclear d’Ascó o un gran impacte ambiental per al tram final del riu Ebre? Les dues iniciatives empresarials que opten a construir una macrocentral hidroelèctrica reversible entre la Terra Alta i la Ribera d’Ebre -en principi, només una pot tirar endavant perquè plantegen implantar-la a la mateixa zona- han provocat reaccions oposades al territori.
Pels alcaldes dels municipis afectats, la central pot servir de revulsiu econòmic d’un indret que ha patit la recent clausura de la indústria electroquímica de Flix i en un futur pròxim també el tancament dels reactors nuclears.
En canvi, una vintena d’entitats, principalment organitzacions ecologistes, però també empreses de navegació fluvial, han presentat un manifest en contra pel seu impacte ambiental i paisatgístic.
Grans basses a diferents altures
Els projectes Gironès & Raimats i Llumaigua, del grup Édora, pretenen aprofitar el desnivell de gairebé 500 metres entre la serra de la Fatarella i la vall de l’Ebre per produir una gran quantitat d’electricitat.
Tots dos preveuen construir grans basses a diferents altures, comunicades per tubs en què l’aigua circularia amunt i avall. Quan hi hagi demanda del sistema elèctric s’alliberaria aigua cap avall per fer girar unes turbines que generarien electricitat. Quan hi hagués energia sobrant al sistema elèctric, es bombaria l’aigua cap a les basses superiors per reservar-la per quan calgui produir de nou.
Malgrat l’elevada potència total d’aquests projectes –uns 3.000 megawatts, tant com la suma de les tres centrals nuclears catalanes–, el balanç energètic seria nul perquè es necessitaria tanta electricitat per bombar aigua cap a les basses superiors com la que es produiria després en turbinar-la cap a baix.
L’interès del projecte rau en el fet que actuaria com una reserva d’energia, que pot generar-la amb rapidesa quan la demandi el sistema elèctric. Això serà especialment important per donar garanties de subministrament de cara al futur increment de la producció procedent de fonts renovables, com els parcs solars o els eòlics, que depenen de factors meteorològics que poden provocar baixades de generació elèctrica.
Els projectes Gironès & Raimats i Llumaigua
Les dues iniciatives empresarials que han presentat uns avantprojectes al Ministeri per a la Transició Ecològica tenen algunes diferències entre elles. El projecte més antic, el de Gironès & Raimats, va ser presentat el 2017 i ara vol ser reactivat pels seus promotors. Planteja construir una bassa a 460 metres d’altura i amb capacitat per a 25 hectòmetres cúbics i una altra a 540 metres i una capacitat de 10 hectòmetres cúbics i que estarien connectades amb el pantà de Riba-roja, d’on agafarien i retornarien l’aigua.
En canvi, el projecte de Llumaigua, que es va presentar al ministeri al setembre, preveu construir un circuit tancat que agafaria aigua del curs de l’Ebre una sola vegada. Planteja unes grans basses a 514 metres d’altura i unes altres a 87 metres que tindrien una capacitat total de 63 hectòmetres cúbics. Tots dos necessitarien una concessió d’aigua de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.
Els alcaldes ho veuen bé
Els quatre municipis afectats -la Fatarella, Flix, Riba-roja d’Ebre i Ascó- volen impulsar un consorci per poder fer seguiment dels projectes i tenir veu durant la tramitació. “A priori, nosaltres, com a ajuntament, ho veiem bé, però sí que voldríem decidir sobre la ubicació i l’afectació en l’entorn perquè som una zona eminentment agrícola i hem de ser curosos amb el territori i el paisatge perquè, encara que sabem que s’ha d’industrialitzar, nosaltres encara vivim avui dia de l’agricultura”, explica Jordi Rius, alcalde de la Fatarella.
Per l’alcalde de Flix, Francesc Barbero, “l’interès d’ubicar aquí una macrocentral com aquesta és la possibilitat que atregui indústria al seu voltant. L’estabilitat energètica que donarà aquesta planta pot ser d’interès per a empreses electrointensives que necessitin garanties de subministrament”.
Segons l’alcalde de Riba-roja, Antonio Suárez, que també és director dels Serveis Territorials del Departament d’Empresa, el projecte podria rebre diners dels Fons de Transició Nuclear, creats per incentivar alternatives econòmiques a la zona d’influència de les centrals nuclears catalanes que, en principi, haurien de tancar la pròxima dècada.
“És un projecte de futur,” assegura Suárez, “perquè aquest emmagatzemador d’energia pot atreure moltes altres indústries. Estem parlant d’una de les majors iniciatives energètiques d’Europa i pot ser beneficiós no només per als quatre municipis, sinó per tota la comarca i fins i tot per al país”.
Els ecologistes, no
En canvi, per les entitats conservacionistes que han firmat el manifest en contra com l’Associació Sediments o la Plataforma en Defensa de l’Ebre, els projectes generaran un gran impacte ambiental i paisatgístic i suposaran una privatització de la gestió de l’aigua.
Consideren que “sumen una injustícia més pel territori que ha de patir pel seu impacte, sobretot tenint en compte que les Terres de l’Ebre no tenen cap necessitat de tota aquesta capacitat de generació energètica”.
Remarquen que aquests projectes suposaran noves concessions d’aigua de l’Ebre, tant per omplir les basses com per compensar les pèrdues per evaporació, i que poden condicionar futurs buidatges dels embassaments de l’Ebre per gestionar els sediments retinguts i fer-los baixar fins al Delta de l’Ebre, com reclamen aquestes entitats.
Per Miquel Llop, d’Ecologistes en Acció de Tarragona i l’Ebre, “són grans infraestructures que ocupen molt d’espai i causen un impacte ambiental enorme. A més, no seran una alternativa real a la desindustrialització de la Ribera d’Ebre Nord perquè quan estigui en funcionament generarà pocs llocs de treball”.
Segons el manifest conjunt d’aquestes entitats, “l’energia renovable és imprescindible i s’ha d’avançar amb pas ferm per canviar el model de producció, però mai pot ser a costa sempre dels mateixos territoris”. Font: ccma.cat; pexels-sebastian-valencia-pineda-111153627-20834016