La despesa en recerca i desenvolupament (R + D) dels deu principals fabricants de turbines eòliques del món s’han més que duplicat en els últims quatre anys, assolint els 1.600 milions d’euros el 2018 i, ara, s’espera que aquesta xifra augmenti a 2.300 milions d’euros per a 2023, segons l’informe sobre els models d’aerogeneradors de pròxima generació de Wood Mackenzie Power & Renewables.
“Els fabricants de turbines han accelerat les inversions en R + D a les plataformes de turbines de pròxima generació, lluitant contra l’estretor del marge de vendes i la necessitat del mercat de reduir encara més el cost anivellat de l’electricitat (LCOI) de la energia eòlica. Les inversions en tecnologia de turbines són fonamentals per reduir el LCOI per sota dels 15-20 € / MWh”.
L’informe prediu que la potència de les turbines eòliques marines arribarà als 20 MW per 2030. El cost de la tecnologia, el balanç de l’equip de la planta i la instal·lació d’embarcacions per a manejar components tan grans jugaran un paper crucial en aquest augment. “Els fabricants d’equips originals de turbines han de treballar en conjunt amb la cadena de subministrament per garantir que aquestes tecnologies puguin desenvolupar-se i implementar de manera rendible”, va dir Shashi Barla, analista principal de Wood Mackenzie Power & Renewables.
Wood Mackenzie espera que els fabricants de turbines eòliques continuïn el seu frenètic ritme d’introducció de nous productes, incloses turbines en terra de 7-8MW amb rotors de més de 200 metres que s’espera que estiguin disponibles per a 2025 i turbines marines de 20 MW o més amb rotors de més de 280 metres abans de 2030.
“El diàmetre del rotor de la turbina segueix sent el diferenciador central del producte per als fabricants de turbines. No obstant això, l’impacte de l’ampliació de la pala requereix una innovació contínua en les tecnologies de rotor, torre i tren de transmissió per doblar les corbes de cost / rendiment”.
S’espera que la Xina, l’Índia i els Estats Units liderin el mercat fins 2028. L’informe destaca que els aerogeneradors de classe IEC IV de vent ultra baix, dins de la classe 3.XMW, s’estan convertint en les plataformes principals de la Xina. Les noves línies de transmissió en les províncies de vents forts de Mongòlia Interior i Xinjiang estan alleujant la congestió de la xarxa, el que permet que es desenvolupin nous projectes eòlics. Els OEM desplegaran les turbines de classe IEC millorades en aquestes províncies.
D’altra banda, l’informe assenyala que hi ha un gran interès per part dels OEM occidentals en el mercat indi, ja que els OEM nacionals s’enfronten a diversos desafiaments. S’espera que la majoria dels OEM migren a la configuració de 3.0MW amb rotors de 145-155m en els propers 12 mesos.
“Els mercats escandinaus han estat els primers a adoptar les tecnologies de turbines eòliques d’última generació. Dins de la regió, Finlàndia va ser el primer país a provar les últimes turbines de Vestas, Nordex i Enercon. Esperem que el desenvolupament del mercat de PPA corporatiu acceleri l’adopció d’aquesta tecnologia”, va dir Barla.
S’espera que els 10 principals fabricants d’equips originals llancin al mercat més de 90 noves turbines terrestres i marines en els propers cinc anys. “El canvi generalitzat cap a un enfocament de desenvolupament de plataforma de producte augmentarà el nombre de nous models personalitzats per a règims eòlics específics. Els menors costos de desenvolupament de producte, flexibilitat en el proveïment de components, relacions més sòlides amb proveïdors i majors economies d’escala derivaran en un enfocament més rendible de la personalització massiva. Això abordarà les necessitats d’adquisició mundials dels desenvolupadors i propietaris d’actius“, va concloure Barla. Font: elperiodicodelaenergia