La Indústria Química Espanyola arribà a una xifra de negoci de 59.020 milions d’euros al 2016, el que suposà un increment del 1,7% respecte a la facturació registrada l’any anterior. Si bé el creixement productiu del sector va ser del 3%, la caiguda dels preus internacionals (associats al comportament del cru) ha sigut el principal factor que ha limitat un major increment de la xifra de negocis. Així es reflexa a la Radiografia del Sector Químic espanyol 2017, informe elaborat per la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (Feique) que recull gràfics i dades d’evolució de les principals macromagnituds del sector. El sector, que ja arribà al 2014 al seu sostre de facturació previ a la crisis, ha acumulat en el període 2007-2016 un creixement del 18,7%. La xifra de negocis registrada al 2016 ha seguit recolzant-se en gran mesura en l’estabilització de l’estirada del consum intern iniciat en el 2015. Així, el consum aparent de productes químics ha crescut un 1,9%, acumulant un increment del 7,4% des de 2007. Respecte a la distribució sectorial de la xifra de negocis, les Especialitats Farmacèutiques continuen sent el subsector més representatiu a l’aportar el 21,4% d’aquesta xifra de negocis, seguit de Matèries Primes, Plàstic i Cautxú, amb un 19,1% del total. Li segueix la Química Orgànica (13,1%), altres productes de Químics (8,1), Pintures i Tintes (7,2%), Perfumeria i Cosmètica (6,9%), Detergència (6,6%), Matèries Primes Farmacèutiques (6,3%), Gasos Industrials (2,7%), Química Inorgànica (2,7%), Fertilitzants (2,6%), Agroquímica (1,6%), Colorants i Pigments (1,1%) i Fibres Sintètiques (0,6%). Actualment, el positiu comportament macro de l’economia espanyola des de 2014 i el previst en els pròxims anys, en els que tant el PIB com el consumo i les exportacions estan registrant les xifres de creixement més elevades entre els principals països de l’eurozona, permeten albirar unes perspectives positives condicionades a que el preu del petroli es mantingui en nivells pròxims als actuals. Aquest fet, unit a que el sector químic manté fins 2030 previsions del creixement mundial de la seva demanda superiors al 4,5% anual, tenen que incitar al govern, segons el President de Feique, Antón Valero, a treballar de forma eficaç en la millora dels factors de competitivitat del conjunto de la indústria espanyola i, particularment, en aquells que són fonamentals per al sector químic, tals com el cost de l’energia, el desenvolupament de les infraestructures de transport, la millora i simplificació de la legislació tècnica que nos afecta i la major defensa comercial de la Unió Europea davant altres competidors internacionals. Segon major exportador de l’economia espanyola Per la seva part, en els mercats exteriors, on ja es realitza un 55% de la facturació, es produí una situació similar a la de la xifra de negocis.
Encara que el volum exportador es va incrementar un 1,4%, la xifra de vendes exteriors quedà llastada per la reducció dels preus, experimentant una caiguda del 2,1% fins els 32.500 milions d’euros. No obstant, el sector continua sent el segon major exportador de l’economia espanyola (per CNAE).<
Les companyies elèctriques alerten que la motxilla fiscal posa en risc el sector nuclear
Foro Nuclear, lobby que agrupa el sector, i Iberdrola sostenen que les càrregues de impostos es mengen la meitat dels ingressos Declaracions creuades dels presidents d’Iberdrola i Endesa a comte del futur de la central nuclear de Garoña han omplert titulars i pàgines dels diaris durant els últims dies. No es tracta d’un assumpte menor, ni es cenyeix a l’àmbit de la regió burgalesa de Santa María de Garoña. Es discuteix la viabilitat futura de tot el parc nuclear espanyol, «asfixiat» per impostos i taxes que graven la seva activitat, en paraules del president de Foro Nuclear, Ignacio Araluce. El president d’Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, va defensar en l’última junta de la societat que reobrir Garoña no és viable econòmicament i ha demanat a Endesa, el seu soci en Nuclenor, que desisteixi de sol·licitar el permís per a reprendre l’activitat.
Per la seva part, Borja Prado, president d’Endesa, ha tranquil·litzat els ànims a l’anunciar que esperarà la decisió que prengui el Govern sobre la qüestió el pròxim mes d’agost després d’haver consultat a les parts i rebre les al·legacions dels interessats. El Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) va emetre a principis d’any un informe favorable a autoritzar 14 anys més l’activitat de la central de Garoña, fins l’any 2031 quan complirà els 60 anys de la seva posta en marxa. Endesa Generació és el soci majoritari i l’únic propietari a Ascó II. Foro Nuclear, lobby que agrupa les empreses del sector, sosté que la motxilla fiscal representa fins un 50 per cent dels ingressos que es perceben. «L’Estat s’ha menjat els marges», defensa el seu president Ignacio Araluce. A finals de 2012, el Govern aprovà una bateria de mesures per a tallar un dèficit elèctric –la diferència entre ingressos del sistema i costos que assumia- que supera els 24.000 milions d’euros. Per això, aplicà un impost sobre la producció de residus radioactius procedents de les nuclears, que grava en 2.190 euros per kilogram d’urani –la matèria primera que s’utilitza en aquestes instal·lacions- del que se valguin. Aquesta figura detrau aproximadament un 18 per cent dels ingressos de
S’instal·laran noves empreses al Polígon Industrial de Constantí
L’ampliació es podrà portar a cap gràcies al desenvolupament de dos plans parcials situats a l’entrada del recinte –PPU10 i PPU11
–,El Polígon Industrial de Constantí sofrirà una ampliació de nou hectàrees edificables, el que significarà l’arribada de noves empreses, algunes multinacionals, dedicades a l’àmbit de la logística. Això suposarà la creació de nous llocs de treball i un increment de l’activitat econòmica del municipi.
Per a poder urbanitzar aquests terrenys, situats entre el carrer d’Àustria i d’Alemanya, ha sigut necessari aprovar dos convenis urbanístics entre el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, l’Ajuntament de Constantí i les empreses Tradilo Inversiones i Iosa Inmuebles –ubicades al polígon–, a més a més del consorci de la Zona Franca. Segons l’alcalde de Constantí, Òscar Sánchez, està previst signar el conveni amb la Generalitat abans de finalitzar aquest mes. El projecte urbanístic passa per construir dues rotondes i un pas elevat d’accés al polígon a través de la carretera TV-7211 –la que va de Constantí a Reus–.
El projecte no tindrà cap cost econòmic per a l’Ajuntament de Constantí i serà licitat i executat per la Generalitat de Catalunya.
El cost total és de 3,1 milions d’euros i es portarà a cap en dues fases, la primera amb un cost de 283.000 euros i la segona fase, de 2.887.443 euros.
La primera fase, que serà la més immediata, preveu instal·lar una rotonda just en l’entrada del Polígon de Constantí.
La segona fase, pensada a llarg termini, permetrà la construcció de una segona rotonda elevada amb un pas a diferent nivell de la carretera –semblant al que està instal·lat a Les Gavarres–.
Amb aquests retocs urbanístics, es preveu un creixement important de l’activitat d’aquesta zona del Polígon, ja que, segons explica l’alcalde de Constantí, Òscar Sánchez,“ja hi ha moltes companyies interessades en instal·lar-se en aquests terrenys, degut als avantatges que presenta la nostra situació geogràfica. Comptem amb el port i l’aeroport molt a prop i en el mateix polígon hi ha una estació de mercaderies de Renfe”.
L’alcalde explicà que les naus es construiran a demanda de les mateixes empreses. Per un altre costat, l’alcalde destacà la millora dels accessos al polígon, “ja que en els últims temps s’han instal·lat moltes empreses, com per exemple Amazon,
Abelan Catalana ultima un ERO d’extinció
La paperera Abelan Catalana, amb planta de producció a Alcover està ultimant un ERO de liquidació per als 131 treballadors que encara hi treballen, segons fonts properes a l’empresa. En concurs de creditors des de primers d’aquest any 2017, l’ERO (quan sigui presentat) haurà de ser aprovat pel Jutjat Mercantil número 1 de Tarragona, encarregat del procés concursal. La liquidació d’aquesta empresa és el punt i final a un llarg degoteig de baixes laborals, que arrenquen l’any 2012 quan la multinacional paperera estatunidenca Newark Group –a la qual pertanyia Abelan Catalana– va decidir vendre’s la seva divisió europea (Newark Group Europe) a PHI Industrial –un fons d’inversió amb oficines a Barcelona i Madrid especialitzat en comprar empreses amb estretors financeres per reestructurar-les i revendre-les a trossos–, i que entre les seves darreres adquisicions té empreses com la valenciana Lladró, en una situació financera molt magra. Després de dividir Newark Group Europe (que tenia quatre fàbriques a Espanya, dos a Alemanya, una a França i una altra a Holanda) en tres societats, deixant la fàbrica d’Alcover aïllada en una d’aquestes societats,
PHI Industrial va buscar compradors per a la planta del Baix Camp. Separada de la resta d’empreses de l’antic grup i amb importants mancances d’inversió acumulades ja en l’anterior propietat, amb maquinària i tecnologia envellida que dificultaven la seva competitivitat, el compte de resultats va accelerar la seva davallada. D’una facturació de 35,2 milions d’euros l’any 2012 va passar a menys de 24 milions d’euros l’any 2015, amb pèrdues per valor de més de 3 milions d’euros. Quan, el passat mes de gener, PHI Industrial va presentar el concurs de creditors davant del Jutjat Mercantil número 1 de Tarragona, el deute conjunt d’Abelan Catalana amb bancs, proveïdors i administracions públiques pujava a uns 16 milions d’euros. De 212 a 131 treballadors Fonts coneixedores de l’empresa assenyalaven que, des que van començar els problemes l’any 2012, Abelan Catalana no ha parat de patir un degoteig de baixes (moltes d’elles acomiadaments, però també fugues de talent), que han fet que la plantilla passés dels 212 treballadors que eren l’any 2012 als actuals 131 que son ara, en plena recta final de l’ERO d’extinció. Dedicada al cartronatge gràfic (fabriquen cartró destinat a tapes de llibres, capses de sabates o arxivadors), aquesta empresa va ser, abans de l’adquisició per part de l’estatunidenca Newark, una empresa familiar que tenia en Joan Aloy Juncosa el seu referent. Els actuals administradors concursals, amb seu a Badalona,
Messer construeix la major planta per a la producció de gasos industrials
El fabricant de gasos industrials Messer i Hoa Phat Steel, el major productor d’acer a Vietnam, van acordar el passat abril a Hanoi la construcció d’una unitat amb dos plantes de producció de gasos industrials. La durada del contracte serà de 25 anys. Messer subministrarà els gasos de l’aire oxigen, nitrogen i argó per un gasoducte a la acereria.
Al novembre de 2018 es posaran en marxa ambdues plantes, que estaran ubicades a la zona econòmica de Dung Quat en el centre-sud de Vietnam. La capacitat de producció total serà de 80.000 metres cúbics d’oxigen i 160.000 metres cúbics de nitrogen per hora, el que correspon aproximadament a la càrrega de 15 camions cisterna. Aquesta capacitat converteix la nova inversió de Messer de 90 milions de dòlars americans amb la major planta per a la producció de gasos industrials en Vietnam. A més a més, de la planta d’acer es subministrarà també el mercat local, com per exemple la construcció naval i proveïdors de la indústria automobilística. “L’any passat, vam generar un creixement particularment fort a Vietnam estrenyent els nostres llaços amb el teixit empresarial local i augmentant la nostra oferta”, va dir Stefan Messer, propietari i director general del Grup Messer. Messer va arribar a Vietnam l’any passat a una facturació de més de 40 milions d’euros. Messer coopera des de 2007 amb el Grup Phat Hoa. Per aquell temps, l’empresa va invertir 20 milions de dòlars americans amb una planta de fraccionament d’aire per a satisfer la demanda de gas de la primera acereria de Hoa Phat. La segona planta es va posar en funcionament en el 2012 i augmentà la capacitat de producció de Messer a Vietnam en un 150% aproximadament. En el 2016, el gasista inaugurà la seva tercera planta de producció de gasos de l’aire.