Una planta del Pla d’Urgell transforma el biogàs de purins en combustible per a cotxes

Es tracta d’un projecte pioner a tot l’Estat que s’ha provat amb èxit en cotxes de la firma Seat

La planta agroalimentària Progaporcs de Vila-sana (Pla d’Urgell) ha aconseguit transformar el biogàs de purins en biometà amb una “puresa” del 98%, equiparable al gas natural però produït d’una manera “totalment verda” que posteriorment es pot fer servir per fer circular cotxes de gas comprimit o per injectar directament a la xarxa.

Àngel Porta, responsable de la planta, ha explicat que aquesta iniciativa pionera va néixer com “alternativa” a les retallades del govern espanyol a la cogeneració i que van afectar la seva planta de biogàs. Ara el projecte LIFE Methamorphosis, cofinançat per la Comissió Europea, ha servit per testar quatre cotxes de Seat que ja han recorregut “sense problemes” més de 100.000 quilòmetres amb aquest combustible renovable.

La planta de biogàs de Vila-sana funciona des del 2006 amb purins porcins i eco substrats que provenen de residus de la industria agroalimentària. Als seus enormes digestors té lloc el que es coneix com a “digestió anaeròbica”, sense oxigen, que segons Porta és com una reproducció a “escala industrial” d’un aparell digestiu humà. El producte final que surt del “digestat” s’aprofita com a fertilitzant per als camps i del biogàs per fer llum. Això no obstant, amb la retallada dels ajuts a les energies renovables, els responsables d’aquesta planta van haver de buscar alternatives a la venda del biogàs i va ser llavors quan van decidir entrar al projecte Methamorphosis.

Porta ha explicat que el biogàs que surt dels digestors, amb una puresa del 70% de metà, s’introdueix en un sistema de filtratge i després de passar pel contenidor de neteja en surt amb una puresa encara superior, que arriba entre el 96 i el 98%, “equiparable al gas natural”. La diferència, ha remarcat Porta, és que a Vila-sana aquest biogàs es produeix de manera “totalment verda”.

A banda de la construcció del sistema de filtratge del biogàs, el projecte també ha comportat la instal·lació d’un punt de subministrament biometà per a cotxes. El responsable al Centre tècnic per al desenvolupament de projectes de gas natural comprimit a la Seat de Martorell, Andrew Shepherd, ha destacat que aquest projecte representa “el futur del gas natural comprimit com a combustible sostenible”.

L’objectiu, ha afegit, consisteix en “donar una segona vida” als residus orgànics que produeix una societat moderna com la nostra, ja siguin purins d’una granja de porcs o els residus urbans de Barcelona. Es transformen en “combustible de qualitat” perfectament utilitzable per a l’automoció. Seat ha fet servir quatre cotxes en aquest projecte, dos a Vila-sana i dos a Barcelona i han rodat més de 100.000 quilòmetres per avaluar el gas i la seva afectació als components. Segons Shepherd, fins ara poden assegurar que “funcionen perfectament”.

De la seva banda, el responsable de projectes de gas renovable de Naturgy, John Chamberlain, ha destacat que es tracta del primer projecte d’aquestes característiques que es desenvolupa al país amb l’objectiu de “tractar purins per alimentar cotxes”. La multinacional ha decidit entrar a formar part del projecte per demostrar que es pot arribar a una bona qualitat de biometà, per injectar a la xarxa, amb una reducció dels costos.

El creixement de l’ús del biometà suposaria un important estalvi en emissions a l’atmosfera de 9.500 tones de CO2 cada any. L’objectiu principal del projecte és la lluita contra el canvi climàtic. El biometà és neutral en emissions de diòxid de carboni, i garanteix un nivell d’emissions contaminants (òxids de nitrogen, partícules) inferior als combustibles convencionals. A més, la seva producció redueix la dependència energètica exterior, ja que és una energia generada localment. Font: naciodigital.cat

Energia eòlica marina és clau per a la neutralitat climàtica de 2050 a Europa

Segons un nou informe de l’Agència Internacional d’Energia (AIE), “Offshore Wind Outlook 2019”, l’energia eòlica marina tindrà un paper important en la combinació energètica mundial. L’AIE prediu que la capacitat global en alta mar pot augmentar 15 vegades per 2040.

L’AIE creu que la capacitat eòlica marina europea arribarà als 130-180 GW per 2040. Diuen que la caiguda dels costos i el “progrés tecnològic notable” (turbines més grans i vent flotant a alta mar) impulsaran el progrés. Diuen que l’energia eòlica marina ja és una forma de generació d’energia tan estable com el carbó i el gas en molts llocs, atesos els seus factors d’alta capacitat.

Els vuit escenaris de la Comissió Europea per al 2050 mostren que Europa necessita entre 230 i 450 GW d’energia eòlica marina per al 2050 per descarbonitzar el nostre sistema energètic. I Europa està ben posicionada per lliurar aquests volums. Som líders mundials en tecnologia eòlica marina i exportem grans volums d’ella. Acabem de construir una turbina eòlica marina de 12 MW. I estem liderant el desplegament de l’energia eòlica marina flotant, que tindrà un paper clau en el futur. La nostra cadena de subministrament, ports i logística han aconseguit economies d’escala. I més de 60.000 europeus ara treballen en energia eòlica marina.

El CEO de Wind Europe, Giles Dickson, va dir: “L’informe de l’AIE d’avui és un fort suport de l’energia eòlica marina. Són puntuals al mostrar com la caiguda dels costos i el desenvolupament tecnològic han fet de l’energia eòlica marina una opció òbvia per als països com a font d’energia. I l’informe mostra no només com l’energia eòlica marina és tan barata com el carbó i el gas en moltes regions, sinó que també és tan estable en termes de les seves “factors de capacitat”.

“Els números que l’AIE preveu per a Europa són realment conservadors. Diuen 130-180 GW per 2040. Però ja tindrem 90 GW per a 2030, gràcies als majors compromisos assumits pels governs des que van començar a escriure les seves Plans Nacionals d’Energia i Clima. Els vuit escenaris de la Comissió de la UE per al 2050 preveuen entre 230 i 450 GW per al 2050, i això és al que apuntem“. Font: evwind.com

El Govern espanyol garanteix 12 anys la rendibilitat de les renovables

El Consell de Ministres va aprovar un decret amb el qual es pretén garantir una rendibilitat mínima de les instal·lacions d’energies renovables afectades per la retallada que el govern del Partit Popular va aplicar el 2013.

El decret aprovat preveu lligar la remuneració a la rendibilitat del deute públic a deu anys i fins a l’any 2031. Les instal·lacions anteriors al 2013 podran mantenir la taxa actual del 7,398% i per a les posteriors serà del 7,09%.

La ministra per a la Transició Ecològica en funcions, Teresa Ribera, creu que la confiança dels inversors es podrà restaurar amb la nova normativa:

“Donar estabilitat, predictibilitat als inversors i recuperar la confiança d’aquells que es van sentir traïts el 2013 quan van canviar les premisses.”

Indemnitzacions en joc

Els inversors reclamen indemnitzacions de més de 10.0000 milions d’euros al govern d’Espanya per la retallada retroactiva que es va aplicar a la seva retribució, segons les dades del ministeri.

Fins ara, els tribunals internacionals d’arbitratge han resolt en contra d’Espanya en 10 ocasions. Les condemnes pugen a 821 milions, tot i que les reclamacions eren del doble.

La ministra Ribera ha dit que encara no s’ha pagat cap dels 45 laudes condemnatoris perquè l’Estat continua exercint la seva defensa i espera que la situació canviï amb la nova oferta:

“…pugui ser considerada com una mesura que mitiga l’impacte de la decisió regulatòria i redueixi els litigis pendents i fins i tot inviti a renunciar al cobrament per poder-ne garantir l’estabilitat en la retribució durant 12 anys.”

Per poder-se acollir a la rendibilitat garantida, els inversors hauran de renunciar als processos judicials o arbitrals en marxa i a les indemnitzacions que se’ls hagi pogut reconèixer.

Segons ha explicat la ministra, més de 64.000 plantes es van veure afectades per la retallada a les renovables de 2013, sobretot al País Valencià, Castella-la Manxa i Andalusia. Font: ccma.cat

La Generalitat anuncia 23 nous punts de recàrrega per a vehicles elèctrics

Mapa de la Xarxa bàsica pública de recàrrega ràpida de Catalunya

L’Institut Català d’Energia (ICAEN) subvencionarà amb més de 800.000 euros la instal·lació de 23 punts de recàrrega ràpida en 19 poblacions catalanes. Amb aquestes noves ubicacions, Catalunya disposarà, a un màxim de 30 quilòmetres, d’una estació que permeti carregar un vehicle fins a 120 quilòmetres d’autonomia en menys de mitja hora

Catalunya afegirà 23 estacions de recàrrega en 19 municipis a la seva xarxa pública de recàrrega ràpida per a vehicles elèctrics. Aquesta mesura completa el desplegament del Pla estratègic per al desplegament d’infraestructura de recàrrega per al vehicle elèctric a Catalunya 2016-2019 (PIRVEC), impulsat pel departament d’Empresa i Coneixement, i permetrà que cap punt del país quedi a més de 30 quilòmetres d’un punt de recàrrega ràpida. L’Institut Català d’Energia (ICAEN) ja treballa en el disseny d’un nou programa, que s’iniciarà l’any que ve, per continuar incentivant la mobilitat elèctrica i sostenible entre la ciutadania.

Les 23 noves estacions se situaran en 19 municipis: se n’instal·laran 2 a Solsona (Solsonès), a Montblanc (Conca de Barberà), a Gandesa (Terra Alta),  i a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà); i 1 a Pont de Suert (Alta Ribagorça), a les Borges Blanques (les Garrigues), Amposta (Montsià), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Banyoles (Pla de l’Estany), Tremp (Pallars Jussà), Mollerussa (Pla d’Urgell), Pals (Baix Empordà), Ponts (la Noguera), Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Calaf (Anoia), Guissona (la Segarra), Alcover (Alt Camp) i Juneda (les Garrigues). Amb l’entrada en servei d’aquestes estacions, que es produirà en els propers mesos, la xarxa pública d’estacions de recàrrega ràpida quedarà formada per 130 estacions repartides en 75 municipis.

La Generalitat, a través de l’ICAEN, ha destinat 864.750 euros a incentivar i desplegar la instal·lació d’aquestes estacions, i la gestió anirà a càrrec dels corresponents ajuntaments o corporacions locals. Totes aquestes estacions seran interoperables, és a dir, s’hi podrà accedir amb qualsevol de les targetes d’usuari emeses per les corporacions locals que gestionen les estacions, i proporcionen una autonomia superior a 100 quilòmetres en 30 minuts de recàrrega.

Les noves localitzacions augmenten la cobertura geogràfica de la xarxa ràpida de recàrrega, que té com a funció donar suport a la demanda de mobilitat interurbana dels ciutadans i proporcionar-los la seguretat de que podran disposar d’estacions de recàrrega ràpida quan facin desplaçaments llargs pel territori en vehicle elèctric. Des de l’any 2016, l’ICAEN ha destinat més de 3 milions d’euros al desplegament d’aquesta xarxa.

Suport a la mobilitat elèctrica

El sector del transport és responsable del 42,9% del consum d’energia final a Catalunya. Per això, i amb la voluntat de lluitar contra el canvi climàtic i de contribuir a la descarbonització del model energètic, la Generalitat va apostar per incentivar la mobilitat elèctrica interurbana arreu del país a través del PIRVEC 2016-2019. En l’actualitat, per les carreteres catalanes circulen més de 17.000 vehicles elèctrics; a més, un 1,9% dels nous turismes matriculats i un 6,9% de les noves motocicletes matriculades són elèctrics, mentre que un 9% dels turismes matriculats són híbrids.

En el marc del PIRVEC també s’ha constituït l’Aliança de municipis per a la interoperabilitat –que facilita que l’accés a les estacions de recàrrega amb una única targeta d’usuari a tots els ciutadans-, s’ha format més de 300 instal·ladors en la col·locació de punts de recàrrega vinculats a aparcaments privats, s’ha elaborat un mapa visor d’estacions de recàrrega perquè els usuaris puguin consultar la ubicació i l’estat dels punts de recàrrega en temps real, i s’han realitzat propostes normatives al govern de l’Estat per tal de fomentar l’electrificació del transport per carretera.

Un cop completada la xarxa bàsica pública de recàrrega ràpida, l’ICAEN ja treballa en l’elaboració d’un nou programa que permeti donar respostes a les necessitats dels ciutadans per tal de facilitar-los una mobilitat més neta i eficient. La mobilitat és un dels eixos fonamentals de la transició que ha iniciat Catalunya cap a un nou model energètic més net, sostenible i democràtic, basat en les energies renovables. Font: govern.cat

Decret perquè el 50% de l’energia consumida a Catalunya sigui d’origen renovable el 2030

El govern de la Generalitat ha aprovat un decret que afavoreix la implantació de parcs eòlics i solars a Catalunya

Només un 8% de l’energia a Catalunya prové de fonts renovables

El govern ha derogat el decret que limitava la implantació de parcs eòlics i solars a Catalunya. De fet, les restriccions d’aquesta normativa -aprovada ara fa 10 anys- feien impossible assolir els objectius mediambientals que s’ha fixat el govern, com ara que l’energia que es consumeixi a Catalunya sigui d’origen renovable en un 50% al 2030. I en un 100% el 2050.

I és que actualment només un 8% de l’energia que consumim a Catalunya prové de fonts renovables.

La derogació de l’anterior decret havia estat una demanda del sector des de fa anys, que l’acusa de l’actual frenada en què es troba la indústria de renovables a Catalunya. Les limitacions de la normativa i la seva meticulosa aplicació han paralitzat els últims anys molts projectes.

És el cas de l’empresa de paper LC Paper, a Besalú. Aquesta empresa fa temps que va apostar per l’eficiència energètica i la sostenibilitat.

Tres anys enrere van posar en funcionament una caldera de biomassa per reduir a zero les emissions de CO2, un pla que havia de culminar amb la instal·lació d’un parc fotovoltaic al costat. Però van topar amb el no de l’administració, com explica el gerent de l’empresa, Joan Vila.

“En els últims 5 anys hi ha hagut intents de desenvolupar el projecte retallant-lo de 5 a 3 MW, posant-lo més a la vora d’una casa que hi ha, intentant que tingués menys impacte visual, però sempre, sempre, ens hem trobat amb uns tècnics que estan a l’administració que llegien al peu de la lletra el decret.”

I el decret deia que les plantes solars han de fer-se en terrenys contigus a zones industrials, però, en aquest cas, la planta planificada en aquests terrenys darrere de la carretera, trencaven la norma per 90 metres.

“El fet que el decret fos restrictiu per frenar qualsevol parc que hi hagués entrava en aquestes coses absurdes que una continuïtat de 90 metres deixés de ser vist com un projecte d’autoconsum fotovoltaic. i això és absurd. El nou decret salta aquestes barreres i absurditats.”

Ara s’obren les portes i el projecte hauria de veure la llum en un temps rècord. Perquè els terminis de tramitació se simplifiquen -el promotor s’adreçarà a una finestreta única- i s’escurcen fins als 13 mesos.


S’espera una allau de projectes

El dubte ara és saber si l’administració estarà prou dotada per donar sortida a l’allau de projectes que es preveuen. I si amb les sol·licituds per connectar-se a la xarxa que ja s’han aprovat els últims mesos, que superen de llarg els objectius que marca el pla nacional d’energia i clima, Catalunya hi arriba a temps.

Pep Salas, director d’Innovació i Regulació de Km0.energy:

“Aquest és un repte perquè, evidentment, els objectius en energies renovables es fixen per estat membre. Per tant, són conjunts de l’estat espanyol. I els que fixa el PNIEC, que és el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima, ja amb les potències que avui en dia estan demanades al conjunt de l’estat, ja pràcticament estan aconseguides. Per tant, des d’aquest punt de vista, diríem que podem fer projectes. Però, si bé això és cert, també és veritat que projectes d’escala petita i mitjana properes a llocs de consum, sempre tindran la seva lògica tècnica i econòmica. Jo crec que hi ha un recorregut que abans que no es col·lapsi, es podran fer molts projectes.”

Unefcat i Eloliccat ja han valorat positivament el nou decret llei, però es mostren cautelosos i esperen a la seva “publicació per estudiar-ne el contingut i poder fer una valoració detallada de l’impacte que pot tenir en el desenvolupament en el territori, de manera que permeti a Catalunya sortir del vagó de cua de l’Estat en nous projectes d’energia renovable posats en marxa.”

Catalunya, pionera

I és que Catalunya, que va arribar a ser pionera amb la implantació del primer parc eòlic a tot l’estat, ha perdut pistonada els darrers anys, i un cop superada la crisi i el cop que va suposar la retallada de les renovables no ha pogut remuntar degut -asseguren- a les restriccions del decret 147/2009, el que s’ha derogat aquest dimarts.

No ha passat el mateix a la resta de l’estat, que sí han pogut beneficiar-se de les millores tecnològiques que han tornat a fer atractives les inversions en renovables malgrat la supressió de primes.

De fet, ara mateix a Espanya hi ha 5,9 GW de potència solar en servei, però només una petita part, 0,3 GW, corresponen a Catalunya. I pel que fa a l’energia eòlica, la situació és la mateixa.

Dels 23,6 GW instal·lats, només 1,3 GW són a Catalunya.

A més, Catalunya s’ha mantingut al marge de la bombolla que torna a viure el sector amb la sol·licitud de nous punts de connexió a la xarxa. De tots els que ja s’han autoritzat, tant en fotovoltaica com en eòlica, només una mínima part corresponen a Catalunya.

Un dels esculls, però, serà vèncer la resistència als territoris, i la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, assegura que aquest serà el pròxim gran debat que Catalunya haurà d’afrontar com a país.

“Per mi, aquesta és la gran qüestió que haurem d’entomar. Nosaltres volem arribar a un nivell de renovables, però si hem de conciliar-ho amb les demandes territorials haurem de mirar com juguem aquests dos interessos. Perquè els territoris tenen tota la legitimitat a expressar que volen tenir aquestes limitacions, però, a nivell global, llavors haurem de decidir, com a país, fins a on volem arribar amb el foment de renovables. Aquesta serà la discussió: compatibilitzar la potència que generem basada en renovables i, evidentment, preservar els interessos de les diferents parts del territori.”

I amb el tancament de les nuclears, d’on prové el 24% de l’energia que consumim a Catalunya, el debat es fa ara inajornable. Font: ccma.cat