Publicat a

La Generalitat anuncia 23 nous punts de recàrrega per a vehicles elèctrics

Mapa de la Xarxa bàsica pública de recàrrega ràpida de Catalunya

L’Institut Català d’Energia (ICAEN) subvencionarà amb més de 800.000 euros la instal·lació de 23 punts de recàrrega ràpida en 19 poblacions catalanes. Amb aquestes noves ubicacions, Catalunya disposarà, a un màxim de 30 quilòmetres, d’una estació que permeti carregar un vehicle fins a 120 quilòmetres d’autonomia en menys de mitja hora

Catalunya afegirà 23 estacions de recàrrega en 19 municipis a la seva xarxa pública de recàrrega ràpida per a vehicles elèctrics. Aquesta mesura completa el desplegament del Pla estratègic per al desplegament d’infraestructura de recàrrega per al vehicle elèctric a Catalunya 2016-2019 (PIRVEC), impulsat pel departament d’Empresa i Coneixement, i permetrà que cap punt del país quedi a més de 30 quilòmetres d’un punt de recàrrega ràpida. L’Institut Català d’Energia (ICAEN) ja treballa en el disseny d’un nou programa, que s’iniciarà l’any que ve, per continuar incentivant la mobilitat elèctrica i sostenible entre la ciutadania.

Les 23 noves estacions se situaran en 19 municipis: se n’instal·laran 2 a Solsona (Solsonès), a Montblanc (Conca de Barberà), a Gandesa (Terra Alta),  i a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà); i 1 a Pont de Suert (Alta Ribagorça), a les Borges Blanques (les Garrigues), Amposta (Montsià), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Banyoles (Pla de l’Estany), Tremp (Pallars Jussà), Mollerussa (Pla d’Urgell), Pals (Baix Empordà), Ponts (la Noguera), Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Calaf (Anoia), Guissona (la Segarra), Alcover (Alt Camp) i Juneda (les Garrigues). Amb l’entrada en servei d’aquestes estacions, que es produirà en els propers mesos, la xarxa pública d’estacions de recàrrega ràpida quedarà formada per 130 estacions repartides en 75 municipis.

La Generalitat, a través de l’ICAEN, ha destinat 864.750 euros a incentivar i desplegar la instal·lació d’aquestes estacions, i la gestió anirà a càrrec dels corresponents ajuntaments o corporacions locals. Totes aquestes estacions seran interoperables, és a dir, s’hi podrà accedir amb qualsevol de les targetes d’usuari emeses per les corporacions locals que gestionen les estacions, i proporcionen una autonomia superior a 100 quilòmetres en 30 minuts de recàrrega.

Les noves localitzacions augmenten la cobertura geogràfica de la xarxa ràpida de recàrrega, que té com a funció donar suport a la demanda de mobilitat interurbana dels ciutadans i proporcionar-los la seguretat de que podran disposar d’estacions de recàrrega ràpida quan facin desplaçaments llargs pel territori en vehicle elèctric. Des de l’any 2016, l’ICAEN ha destinat més de 3 milions d’euros al desplegament d’aquesta xarxa.

Suport a la mobilitat elèctrica

El sector del transport és responsable del 42,9% del consum d’energia final a Catalunya. Per això, i amb la voluntat de lluitar contra el canvi climàtic i de contribuir a la descarbonització del model energètic, la Generalitat va apostar per incentivar la mobilitat elèctrica interurbana arreu del país a través del PIRVEC 2016-2019. En l’actualitat, per les carreteres catalanes circulen més de 17.000 vehicles elèctrics; a més, un 1,9% dels nous turismes matriculats i un 6,9% de les noves motocicletes matriculades són elèctrics, mentre que un 9% dels turismes matriculats són híbrids.

En el marc del PIRVEC també s’ha constituït l’Aliança de municipis per a la interoperabilitat –que facilita que l’accés a les estacions de recàrrega amb una única targeta d’usuari a tots els ciutadans-, s’ha format més de 300 instal·ladors en la col·locació de punts de recàrrega vinculats a aparcaments privats, s’ha elaborat un mapa visor d’estacions de recàrrega perquè els usuaris puguin consultar la ubicació i l’estat dels punts de recàrrega en temps real, i s’han realitzat propostes normatives al govern de l’Estat per tal de fomentar l’electrificació del transport per carretera.

Un cop completada la xarxa bàsica pública de recàrrega ràpida, l’ICAEN ja treballa en l’elaboració d’un nou programa que permeti donar respostes a les necessitats dels ciutadans per tal de facilitar-los una mobilitat més neta i eficient. La mobilitat és un dels eixos fonamentals de la transició que ha iniciat Catalunya cap a un nou model energètic més net, sostenible i democràtic, basat en les energies renovables. Font: govern.cat

Publicat a

Decret perquè el 50% de l’energia consumida a Catalunya sigui d’origen renovable el 2030

El govern de la Generalitat ha aprovat un decret que afavoreix la implantació de parcs eòlics i solars a Catalunya

Només un 8% de l’energia a Catalunya prové de fonts renovables

El govern ha derogat el decret que limitava la implantació de parcs eòlics i solars a Catalunya. De fet, les restriccions d’aquesta normativa -aprovada ara fa 10 anys- feien impossible assolir els objectius mediambientals que s’ha fixat el govern, com ara que l’energia que es consumeixi a Catalunya sigui d’origen renovable en un 50% al 2030. I en un 100% el 2050.

I és que actualment només un 8% de l’energia que consumim a Catalunya prové de fonts renovables.

La derogació de l’anterior decret havia estat una demanda del sector des de fa anys, que l’acusa de l’actual frenada en què es troba la indústria de renovables a Catalunya. Les limitacions de la normativa i la seva meticulosa aplicació han paralitzat els últims anys molts projectes.

És el cas de l’empresa de paper LC Paper, a Besalú. Aquesta empresa fa temps que va apostar per l’eficiència energètica i la sostenibilitat.

Tres anys enrere van posar en funcionament una caldera de biomassa per reduir a zero les emissions de CO2, un pla que havia de culminar amb la instal·lació d’un parc fotovoltaic al costat. Però van topar amb el no de l’administració, com explica el gerent de l’empresa, Joan Vila.

“En els últims 5 anys hi ha hagut intents de desenvolupar el projecte retallant-lo de 5 a 3 MW, posant-lo més a la vora d’una casa que hi ha, intentant que tingués menys impacte visual, però sempre, sempre, ens hem trobat amb uns tècnics que estan a l’administració que llegien al peu de la lletra el decret.”

I el decret deia que les plantes solars han de fer-se en terrenys contigus a zones industrials, però, en aquest cas, la planta planificada en aquests terrenys darrere de la carretera, trencaven la norma per 90 metres.

“El fet que el decret fos restrictiu per frenar qualsevol parc que hi hagués entrava en aquestes coses absurdes que una continuïtat de 90 metres deixés de ser vist com un projecte d’autoconsum fotovoltaic. i això és absurd. El nou decret salta aquestes barreres i absurditats.”

Ara s’obren les portes i el projecte hauria de veure la llum en un temps rècord. Perquè els terminis de tramitació se simplifiquen -el promotor s’adreçarà a una finestreta única- i s’escurcen fins als 13 mesos.


S’espera una allau de projectes

El dubte ara és saber si l’administració estarà prou dotada per donar sortida a l’allau de projectes que es preveuen. I si amb les sol·licituds per connectar-se a la xarxa que ja s’han aprovat els últims mesos, que superen de llarg els objectius que marca el pla nacional d’energia i clima, Catalunya hi arriba a temps.

Pep Salas, director d’Innovació i Regulació de Km0.energy:

“Aquest és un repte perquè, evidentment, els objectius en energies renovables es fixen per estat membre. Per tant, són conjunts de l’estat espanyol. I els que fixa el PNIEC, que és el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima, ja amb les potències que avui en dia estan demanades al conjunt de l’estat, ja pràcticament estan aconseguides. Per tant, des d’aquest punt de vista, diríem que podem fer projectes. Però, si bé això és cert, també és veritat que projectes d’escala petita i mitjana properes a llocs de consum, sempre tindran la seva lògica tècnica i econòmica. Jo crec que hi ha un recorregut que abans que no es col·lapsi, es podran fer molts projectes.”

Unefcat i Eloliccat ja han valorat positivament el nou decret llei, però es mostren cautelosos i esperen a la seva “publicació per estudiar-ne el contingut i poder fer una valoració detallada de l’impacte que pot tenir en el desenvolupament en el territori, de manera que permeti a Catalunya sortir del vagó de cua de l’Estat en nous projectes d’energia renovable posats en marxa.”

Catalunya, pionera

I és que Catalunya, que va arribar a ser pionera amb la implantació del primer parc eòlic a tot l’estat, ha perdut pistonada els darrers anys, i un cop superada la crisi i el cop que va suposar la retallada de les renovables no ha pogut remuntar degut -asseguren- a les restriccions del decret 147/2009, el que s’ha derogat aquest dimarts.

No ha passat el mateix a la resta de l’estat, que sí han pogut beneficiar-se de les millores tecnològiques que han tornat a fer atractives les inversions en renovables malgrat la supressió de primes.

De fet, ara mateix a Espanya hi ha 5,9 GW de potència solar en servei, però només una petita part, 0,3 GW, corresponen a Catalunya. I pel que fa a l’energia eòlica, la situació és la mateixa.

Dels 23,6 GW instal·lats, només 1,3 GW són a Catalunya.

A més, Catalunya s’ha mantingut al marge de la bombolla que torna a viure el sector amb la sol·licitud de nous punts de connexió a la xarxa. De tots els que ja s’han autoritzat, tant en fotovoltaica com en eòlica, només una mínima part corresponen a Catalunya.

Un dels esculls, però, serà vèncer la resistència als territoris, i la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, assegura que aquest serà el pròxim gran debat que Catalunya haurà d’afrontar com a país.

“Per mi, aquesta és la gran qüestió que haurem d’entomar. Nosaltres volem arribar a un nivell de renovables, però si hem de conciliar-ho amb les demandes territorials haurem de mirar com juguem aquests dos interessos. Perquè els territoris tenen tota la legitimitat a expressar que volen tenir aquestes limitacions, però, a nivell global, llavors haurem de decidir, com a país, fins a on volem arribar amb el foment de renovables. Aquesta serà la discussió: compatibilitzar la potència que generem basada en renovables i, evidentment, preservar els interessos de les diferents parts del territori.”

I amb el tancament de les nuclears, d’on prové el 24% de l’energia que consumim a Catalunya, el debat es fa ara inajornable. Font: ccma.cat

Publicat a

Linde construeix plantes de producció de gasos industrials al Port de Tarragona

Els treballs que duraran 12 mesos suposaran una càrrega de més de 5.000 tones amb destinació Corpus Christi a Texas (EUA).

L’empresa alemanya Linde AG engeneering, especialitzada en el disseny i construcció de plantes químiques a gran escala, desenvolupa un projecte per als estats Units en les instal·lacions i infraestructures del Port de Tarragona. Linde AG construeix plantes per a la producció de gasos industrials. El projecte té una durada de dotze mesos i suposarà un total de càrrega de 5.352 tones que s’embarquen, posteriorment, amb destinació Corpus Christi, a Texas (EUA).

A finals del mes de setembre passat es van iniciar els treballs de càrrega, en la prolongació del Moll de Cantàbria, de les dues primeres plantes. Aquestes dues superestructures, una de producció de gas metà i una altra d’etilè, van haver de ser desplaçades amb mitjans especials donat el seu volum i el seu pes per poder ser carregades al vaixell. Les dimensions de la planta de producció de metà són de 32,9 m x 18,4 m x 26,2 m; i les dimensions de la planta d’etilè són de 19,5 m x 31,3 m x 27,1 m. Unes mesures similars a un edifici de 9 plantes d’alçada!

Aquesta és una operativa que es repetirà diverses vegades durant els propers mesos. Linde AG porta a terme aquesta complexa operació de càrrega, en col·laboració amb Fagioli, una empresa d’enginyeria especialitzada en transport pesat i d’elevació. Fagioli realitza les activitats de remolc i càrrega al vaixell de cada planta desplaçant cada superestructura pel moll mitjançant remolc modular autopropulsat des de l’àrea de magatzem fins a la rampa Ro-Ro per a la seva càrrega al vaixell ROLLDOCK, pertanyent a el grup ROLL GROUP. Roll Group és una empresa amb embarcacions multifuncionals semisubmergibles garanteixen el transport de càrrega pesada a través dels oceans de món. Cada moviment segueix els procediments segons la norma de qualitat ISO 9001: 2015, de seguretat i salut en el treball segons la UNI 45001: 2.018 així com les garanties marines i d’operacions establertes en el DNVGL-ST-N001: 2.016.

L’empresa Bergé Marítima SL és l’encarregada de dur a terme la consignació i l’estiba d’aquesta càrrega especial en el marc de Project Càrrec. Un servei portuari que es caracteritza per la personalització de cada càrrega, adaptat a les característiques de cada superestructura, el que converteix cada enviament en únic, amb una configuració especial en cada cas i estudis únics. A diferència d’altres mercaderies, Project Càrrec no és una operació portuària estandarditzable i requereix sempre un treball de disseny i planificació prèvia.

Una aposta per la diversificació
Project Càrrec és una de les apostes del Port de Tarragona per aconseguir una major diversificació dels tràfics marítims. La infraestructura portuària del Port permet desenvolupar aquest servei per les particularitats que presenta respecte als seus competidors: una excel·lent climatologia que permet que gairebé la totalitat dels projectes es realitzin en esplanades a l’aire lliure, i la possibilitat d’embarcament directe des de moll.

A més, el Port té àmplies àrees operacionals amb una disponibilitat de 280.000 m2 d’espai, rampes RO-RO i una excel·lent accessibilitat per carretera i ferroviària que ofereixen totes les garanties per a una logística de subministrament d’aquestes característiques.

Un altre avantatge competitiu del Port de Tarragona és el calat de 16 metres de profunditat. Aquesta profunditat dins dels aigües interiors del port és gairebé inexistent en la resta dels ports de la Mediterrània i permet l’atracada de vaixells especials preparats per transportar grans càrregues, impossibles de traslladar amb vaixells de càrrega en contenidor.

Finalment, les grues multi propòsit amb capacitat de càrrega màxima de fins a 35 tones, permeten dur a terme operatives de desenvolupament, realització i càrrega d’aquests tipus d’estructures durant gairebé tot l’any, fent que el Port de Tarragona sigui una localització perfecta per a aquest tipus de megaprojectes. Font: spanishports.es

Publicat a

La indústria química tarragonina es manté com un dels principals motors econòmics del territori

El sector va tancar l’any passat amb una producció de 19,3 milions de tones, la quarta més elevada dels darrers quinze anys, però per sota dels registres de 2015, 2016 i 2017. El territori concentra la meitat de l’activitat química de Catalunya i la quarta part de tot l’Estat. El sector dona feina a prop de 10.500 treballadors, entre directes i indirectes, i genera més de 31.000 llocs de treball induïts. Segons les dades de l’informe públic 2018 de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), aquesta activitat va originar l’any passat més de la meitat de les exportacions de la demarcació i gairebé dos de cada tres moviments del port de Tarragona.

En aquest sentit, un 59,5% de les exportacions es queden a la Unió Europea, mentre que el 10,6% corresponen a la resta d’Europa, el 12,6% a Amèrica i el 11,5% a Àsia. Per països, les vendes es concentren a França, Itàlia, Alemanya, Portugal, Suïssa, els Països Baixos, el Regne Unit, els Estats Units, Bèlgica, Turquia i la Xina.

El sector químic d’Espanya acumula un creixement de l’32% en el període 2007 a 2018. El 2018 va facturar 65.467.000 d’euros, un 4% més que l’any anterior. A més, el sector té una previsió mundial de creixement de l’4,5% fins al 2030.

L’informe de l’AEQT reafirma la química com una indústria “de present i de futur, amb una contribució cabdal a la societat gràcies als seus importants esforços en recerca i desenvolupament”, sobretot en sectors com la construcció, la salut, l’agricultura, el tractament d’aigua, l’automoció, el tèxtil o l’alimentació.

El document destaca l’increment de l’ús d’aigua regenerada per part de les empreses de l’AEQT, amb 4,7 hectòmetres cúbics consumits en 2018 de 32,24 hectòmetres cúbics d’aigua consumits en conjunt. El 14,58% de l’aigua consumida per les empreses de l’AEQT va ser regenerada, davant el 13,44% de l’2017 -amb 4,7 hectòmetres cúbics sobre 34,98-.

Emissions amb tendència a la baixa

Les xifres d’abocaments i emissions derivades de l’activitat de l’AEQT de l’any passat mostren una tendència generalitzada a la baixa. Entre aquestes destaquen 4,7 milions de tones de diòxid de carboni, 1.129 tones de compostos orgànics volàtils, 276,47 tones de nitrogen i 5,4 tones de diòxid de sofre, entre d’altres.

A més, l’AEQT destaca la iniciativa ‘Zero Pellet Loss’, que es treballa des de principis de 2018 i que persegueix, a través de la implementació d’una sèrie de protocols i estàndards compartits, evitar episodis de pèrdua o abocament accidental de “pellets”. L’objectiu ara és incorporar, a més de les empreses productores, altres agents implicats en el seu cicle de vida com ara empreses de transport, emmagatzematge i reciclatge. La mesura pretén evitar així els episodis de proliferació de petites boles de plàstic a les platges de la Costa Daurada.

El sector reclama les infraestructures pendents

A l’informe, l’AEQT reclama potenciar la finalització de l’A-27 perquè les mercaderies perilloses puguin trobar una sortida en direcció a l’interior -sigui a través d’aquesta mateixa autovia o d’alguna via alternativa que quedi alliberada com a conseqüència de la posada en funcionament- i reclama també les infraestructures de ferrocarril amb la “inajornable” arribada del Corredor Mediterrani. A més, el sector també es queixa de les dificultats que existeixen per atraure trànsit marítim intermodal.

El treball conjunt desenvolupat amb el Per de Tarragona per a l’impuls de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL); l’èxit de les certificacions conjuntes AEQT-AEST, que s’han començat a “exportar” a altres zones; l’elaboració d’un nou mapa logístic que revela els principals fluxos i mitjans de transport emprats pel sector, o el paper que juga el Panell Públic Assessor (PPA) com a eina de diàleg amb la societat són altres dels temes que es radiografien al informe.

Aposta pels materials reutilitzables, reciclables o compostables

El document també subratlla els esforços que ha fet el sector a l’hora de desenvolupar nous productes reutilitzables, reciclables o compostables davant les restriccions en els plàstics d’un sol ús. Cada vegada és més habitual, per exemple, el desenvolupament dels anomenats bioplàstics, així com també de nous materials compostables o biodegradables. Així mateix, la indústria també treballa amb el principi de l’ecodisseny, que implica que els nous productes es desenvolupin pensant en la seva reutilització o en facilitar el seu reciclatge. Font: diaridetarragona

Publicat a

El Port de Tarragona presenta ChemMed com a nou membre de la plataforma European Chemical Site Promotion Platform

El passat 16 i 17 d’octubre una delegació del Port de Tarragona, en representació de ChemMed, es va presentar com a nou membre a l’European Chemical Site Promotion Platform (ECSPP) al Regne Unit. Aquesta ha estat la primera vegada que ChemMed -clúster industrial logístic, acadèmic i científic de la química de Tarragona- ha participat com a membre de l’ECSPP, de la qual n’és membre des de principis de 2019. La principal missió d’aquesta plataforma és la creació d’espais conjunts entre representants de clústers i parcs químics europeus per donar la possibilitat de conèixer novetats, característiques, networking i futur dins d’aquest sector.

La delegació del Port de Tarragona es va desplaçar fins a Kingston Upon Hull (UK), un dels parcs químics més importants del Regne Unit i membre d’aquesta plataforma. Les reunions d’aquesta associació sempre s’organitzen en localitats europees on resideix un parc o clúster químic rellevant. La trobada ha servit perquè el Port de Tarragona presenti en aquest entorn el clúster ChemMed com a agent i acompanyant per aprofitar les oportunitats d’inversió i de negoci que ofereix el parc químic de Tarragona.

Durant la reunió que el Port de Tarragona va mantenir amb el president de l’ECSPP va posar de manifest les principals accions que s’estan duent a terme per oferir millors infraestructures i serveis, com és el cas de l’ampliació del Moll de la Química amb 18 noves hectàrees per a l’emmagatzematge i distribució; i els factors claus que posicionen el Port i ChemMed com a Hub Químic del Mediterrani.

Port líder del sud d’Europa en el sector químic

El Port de Tarragona és un referent en el tràfic de productes químics a la mediterrània. En gran part per l’oferta d’un servei d’emmagatzematge diversificat. En primer lloc, la inversió desenvolupada en el moll de la Química, ha permès doblar la superfície del Port dedicada a l’emmagatzematge de líquids a granel. L’extensió d’aquesta esplanada s’ha doblat, passant de les 18 Ha inicials a les 36 Ha actuals, La qual cosa ha permès oferir una oportunitat de creixement a les terminals independents d’emmagatzematge líquid.

En segon lloc, les instal·lacions poden emmagatzemar gran varietat de productes líquids amb totes les garanties de seguretat, independentment de si són petrolis, hidrocarburs, petroquímics, químics o altres mercaderies perilloses, en tres terminals independents.

L’actual capacitat d’emmagatzematge ronda els 800.000 m³ i la intenció és duplicar aquesta xifra en els anys vinents, per assolir el milió i mig de metres cúbics destinats exclusivament a l’emmagatzematge d’aquests productes.

Trobada dels principals parcs químics europeus

La trobada dels membres de la plataforma ECSPP va començar amb una reunió on es va analitzar la situació econòmica, la visió de futur dels projectes i l’estat de les inversions en el Regne Unit davant de l’imminent sortida del país de la Unió Europea.

A continuació, la trobada va consistir en un simpòsium per tal de compartir i conèixer les principals inversions que s’estan realitzant al sector químic europeu. Els assistents també van poder participar en una visita al complex químic de la població de Kingston Upon Hull i van poder comprovar de primera mà el model de gestió que allà s’aplica.

L’activitat de l’ECSPP es remunta a l’any 2003, data del seu naixement. La idea de la creació d’aquest fòrum és l’intercanvi d’informació i percepcions sobre assumptes d’interès en comú del sector es va concretar dos anys després . mitjançant la redacció d’un Pla de Negoci i el desenvolupament d’un marc i condicions i necessitats. Durant l’any 2005, a Viena, es va anunciar oficialment la creació de l’European Chemical Site Promotion Platform (ECSPP). Font: portdetarragona