Funcionarà amb l’equivalent a la bateria d’un cotxe. Reus Energia estudia plaques als nínxols del cementiri i a Brigades
La nova empresa elèctrica municipal, Reus Energia, va assolir al novembre el seu primer any complet de facturació i comportarà, aquest 2025, un estalvi aproximat de 300.000 euros en la factura de la llum a les arques de l’Ajuntament. I continua desplegant-se: enguany, un dels projectes de més rellevància serà la implantació de bateries al Pavelló Olímpic Municipal. Així, aquest equipament públic es convertirà en el primer de la ciutat pràcticament autosuficient en electricitat, tal com concreta al Diari el regidor de Medi Ambient, Daniel Rubio.
«El Pavelló ja té plaques solars i s’hi instal·laran bateries. Serà el primer edifici municipal gairebé autosuficient, no al 100% però sí en bona part: durant el dia, carregarem; i, en horari de tarda-vespre, que és quan més es fan servir les instal·lacions, les bateries injectaran l’energia», especifica Rubio.
El projecte figura al pla d’inversions de l’Ajuntament per al 2025. El Pavelló Olímpic emmagatzemarà 50 kW, quantitat que seria equivalent, per fer-ho fàcil, a «la bateria d’un cotxe». L’experiència serà pionera a la ciutat, tot i que hi ha un precedent, a molt més petita escala, al local de l’Associació de Veïns El Pinar de Reus. «Allà vam posar plaques de 4 kW i una bateria de 7 i funciona», apunta l’edil.
Reus Energia treballa en més propostes. Una passa per la ubicació de plaques solars a la part superior dels nínxols nous del cementiri general, aprofitant que es tracta de superfícies planes on toca el sol. Una altra consisteix a col·locar-ne més a prop de dependències de Brigades Municipals. També s’està analitzant la creació d’una horta solar –innovadora a Reus i a la demarcació–, en terrenys pròxims a vies de trànsit, que no es dediquen a l’agricultura i que tampoc tenen rellevància des del punt de vista urbanístic.
S’està avançant en noves plaques en un polilleuger i les de l’Escola La Vitxeta estan en procés de licitació.
La comunitat energètica del polígon AgroReus «ha de posar-se en marxa enguany», indica Rubio. «La instal·lació ja està tota feta i ara s’està fent feina administrativa. Per tant, vull pensar que, a partir del juny, estarem en disposició de l’arrencada», afegeix. Una següent fase, una extensió de la comunitat energètica, implicaria també la instal·lació de bateries a través d’un projecte municipal i vinculada, per exemple, a la llum dels fanals.
Reus Energia té plaques solars almenys a l’Escola Alberich i Casas (que equivaldrien a 6,9 llars), l’Escola La Vitxeta (34,6 llars), l’Institut Escola Pi del Burgar (58,5), l’Escola Rubió i Ors (58,9), l’Escola Isabel Besora (7,1), l’Escola Mowgli (9,7), l’Escola Isabel Besora (18,9) i el Mas Carandell (19,9). També n’hi ha a l’Edifici Mobilitat (57,2), Redessa II (233), el dipòsit municipal de vehicles (437), el Mercat Central (51,4), Redessa Tecnoparc (126,6), la central de recollida pneumàtica de brossa (19,9), Redessa Cepid (54,7), Redessa Viver (38,5) i el Pavelló Olímpic (equivalent a 46,9 llars).
El consum global dels edificis municipals de Reus frega els 21 GW. Les plaques que Reus Energia té repartides pel municipi en cobreixen, avui, un 20%. «Per tant, tenim molt de recorregut», precisa Rubio. «Comptem amb un estudi que diu que amb 7 MW instal·lats cobrim la demanda de la ciutat en horari diürn. Aquest és l’objectiu: aproximar-nos a això amb les instal·lacions totals del municipi», indica.
La comunitat energètica del barri Gaudí: a prop de subministrar llum als veïns
Les gestions per donar forma a la futura comunitat energètica del barri Gaudí, amb plaques solars, avancen i s’acosten a la fase d’exposició pública i licitació. «És una instal·lació petita, estem parlant de 44 kW, amb una part reservada per al Mas Carandell i una altra que es posarà a disposició per tal que els particulars puguin adquirir-ne els drets de concessió», explica el regidor de Medi Ambient, Daniel Rubio.
Els veïns dins d’un radique ho sol·licitin s’hi podran beneficiar, segons s’ha previst, amb capacitat per arribar a «uns 40 domicilis» d’inici. Si funciona, el sistema s’estendrà a través d’altres edificis municipals amb plaques.
L’àrea metropolitana
«Si parlem de transició energètica, Reus és una d’aquelles ciutats que es posa com a exemple. Molta gent ens està mirant. La nostra comercialitzadora és més veterana que la de la Generalitat i aquesta s’ha emmirallat molt en nosaltres», valora el regidor de Medi Ambient. Reus Energia ja obté xifres positives. I es planteja sortir de Reus?«Quan s’ha parlat, per exemple, de l’àrea metropolitana, ha sigut una hipòtesi. Però encara és molt aviat, ja veurem», acaba. Font: diaridetarragona.com; pexels-cristian-rojas-8853509