El pla és facilitar la creació de gigafactories d’intel·ligència artificial, atraient empreses i desbrossant el camí de tanta regulació
La Unió Europea ha presentat el seu pla per poder competir en el camp de la intel·ligència artificial. Els Estats Units i ara també la Xina dominen un sector en què Europa està encara molt endarrerida. Això és el que ara volen corregir.
S’ha buscat una estratègia per ser més competitius, perquè al final aquest és l’objectiu. Que Europa pugui competir amb les grans potències. A Brussel·les admeten que fa 20 anys que es va perdent pistonada en el creixement productiu i ara tot són presses.
Diu la Comissió que té un pla per recuperar terreny perdut. Té tres eixos: descarbonitzar la indústria, reduir la dependència sobretot energètica i tecnològica i promoure la innovació.
I quan s’aprofundeix en aquest apartat, el de la innovació, és ple de referències a la intel·ligència artificial. En aquest terreny sí que hi ha pressa i pressió, sobretot amb la irrupció a la Xina de DeepSeek, que vol demostrar que la intel·ligència artificial més avançada pot desenvolupar-se a un cost raonable.
En aquest sentit, la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, diu que aquesta setmana Europa ha “après la lliçó que els diners no ho són tot, ho hem vist aquests dies. Però queda clar que l’accés al capital és crucial a la Unió Europea”.
“Necessitem la proposta de la unió de capitals per donar als nostres talents no només l’accés als supercomputadors sinó també capital”
Què proposa Europa?
El pla és facilitar la creació de gigafactories d’intel·ligència artificial, per tenir aquesta tecnologia de quilòmetre zero. Això passa per atraure empreses, start-ups, al mercat únic europeu, que no se’n vagin als Estats Units.
La manera de fer-ho és desbrossar el camí de tanta regulació. Simplificar-los la vida, facilitar-los l’accés al finançament i donar preferència a les empreses europees en les licitacions públiques.
Es calcula que amb la desregulació les empreses europees es podrien estalviar fins a 37.500 milions d’euros cada any
Deslliurar-se de tanta regulació podria anar en detriment de l’adaptació que cal fer per avançar en la descarbonització de la indústria europea, que és un altre pilar fonamental de l’estratègia de la UE per escalar posicions en matèria de competitivitat. Però, Brussel·les voldria que no afluixés la inversió d’empreses europees a Europa.
Diu Ursula von der Leyen que hi ha el pla i hi ha la voluntat política, però no acaba de concretar qui ho paga, tot plegat. L’informe Draghi, una mena de Bíblia de la competitivitat europea, parla de la necessitat d’invertir entre 750.000 i 800.000 milions d’euros cada any per ser més competitius.
La presidenta de la Comissió, que ha presentat personalment el pla, ha volgut posar transcendència –potser per atraure inversors, també privats– en el repte urgent perquè Europa aposti pel talent propi per ser més competitiva. Font: 3cat.cat; pexels-tara-winstead-8849295