Els semiconductors són peces clau per a molts sectors i la dependència de moltes indústries de la producció d’Àsia s’ha fet evident amb la pandèmia
Construir una fàbrica de semiconductors, assumir-ne la inversió i assegurar que serà rendible ha estat pràcticament una missió impossible a Europa durant dues dècades. Ara, la crisi de subministraments postpandèmia ha fet obrir els ulls a les autoritats europees, que volen abocar-hi milers de milions d’euros.
Davant l’arribada de fons europeus, Espanya havia apostat inicialment per prioritzar les inversions en mobilitat elèctrica, amb més de 3.000 milions d’euros per ajudar Volkswagen a obrir una fàbrica de bateries –a València– i produir cotxes elèctrics a la planta de Seat a Martorell. Itàlia, per exemple, ha optat per quedar-se al marge d’aquests moviments, i focalitzar-se en els projectes de semiconductors.
Ara, però, el govern espanyol ha volgut sumar-se a aquest moviment al voltant dels xips i ha anunciat un nou PERTE per mobilitzar fins a 11.000 milions d’euros. El PERTE és un pla oficial per abocar fons europeus, recursos públics i privats al voltant de la transformació d’un sector econòmic, com ja s’ha fet en el cas del vehicle elèctric.
En una conferència, Pedro Sánchez ha anunciat que impulsarà aquest projecte estratègic:
“Els semiconductors són un element bàsic de tots els sectors energètics i tenen importància geoestratègica mundial en un context de transformació digital.”
L’anunci arriba just dues setmanes després que la multinacional nord-americana Intel hagi detallat els seus plans per desembarcar a Europa amb fàbriques de semiconductors i tot l’R+D que acompanya una inversió d’aquestes característiques.
Intel pretén impulsar dues plantes a Magdeburg, a Alemanya, que es començarien a construir a partir de la segona meitat del 2023 i que estarien funcionant l’any 2027. També vol obrir un centre a Itàlia, amb una inversió de 4.500 milions d’euros i la creació de 3.500 llocs de treball. En total, la companyia té plans per invertir fins a 33.000 milions d’euros a Europa.
Dependència asiàtica
El setembre passat, la planta de Seat a Martorell anunciava un ERTO que afectava de forma rotatòria 11.000 treballadors. El motiu? La falta de microxips i semiconductors. A la resta d’Europa el problema és el mateix, i afecta indústries tan dispars com els fabricants de vehicles, els d’aparells mèdics o les fàbriques de consoles, que van arribar a les portes de Nadal sense saber si tindrien prou estoc als magatzems.
El sector dels microxips està dominat per Taiwan i Corea del Sud, una dependència que, com estem veient ara amb el gas, pot tenir efectes devastadors en l’economia europea.
La pandèmia va interrompre cadenes de subministrament i reconstruir-les no ha estat ràpid ni fàcil. Per això, la UE ja va anunciar també al febrer un pla d’ajudes per evitar que això tornés a passar i per enfortir un sector clau per a l’economia; un sector que, de fet, havia arribat a tenir un pes important, amb fàbriques que van acabar abandonades, com la de la multinacional nord-americana AT&T a Madrid.
Els Estats Units també han identificat el forat i ja s’estan movent per intentar omplir-lo. El 24 de febrer passat, el president Joe Biden va signar una ordre executiva per impulsar aquesta mena de projectes.
Les companyies nord-americanes controlen el 47% de les vendes de xips a tot el món, però només el 12% es fabriquen físicament als Estats Units. L’any 1990 representaven el 37%. Font: ccma.cat, pixabay