En indústries com la química, l’energia pot arribar a suposar fins a un 40% de la factura: l’eficiència en l’ús dels recursos, així com la seva reutilització i la recerca de cicles tancats, és avui una prioritat
Impressores 3D que treballen amb plàstic biodegradable i amb PVC, sistemes de fixació i sistemes digitals per a la depuració i reutilització de l’aigua, materials creatius per a l’automòbil del futur, sistemes per a la captura del C02, repostatge sostenible nitrogen per al transport refrigerat, nous sistemes de aïllaments tèrmics per a cases intel·ligents, aplicacions de poliuretans reals per al confort dins i fora de la llar, materials nous per a l’oci i usos professionals, plàstics de metall detectable …
Són alguns dels exemples pràctics que està donant la Quarta Revolució Industrial, i que fa poc se van exhibir en el certamen Smart Chemistry, Smart Future que es va dur a terme a Barcelona, al marc de la Barcelona Industry Week. Entre tots ells va destacar la clara aposta de les empreses presents en aquest fòrum per l’Economia Circular, on l’objectiu últim que es persegueix és la sostenibilitat mitjançant la reutilització dels productes al final de seva vida útil.
El malbaratament de matèries primeres, en forma de residus que poden valoritzar moltíssim més del que hem fet fins de moment, és un luxe que avui no ens podem permetre com societat. Al centre de tota aquesta tendència, un efecte clar: la reducció del consum energètic i, amb ell, la millora d’un d’els indicadors clau de la competitivitat empresarial en l’àmbit industrial.
triple transformació
Ho explica Juan Antonio Labad, director general de la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (Feique), organitzadora del fòrum Smart Chemistry, Smart Future: «La indústria té de canviar. Totes les indústries patiran una triple transformació. La primera d’elles és la economia circular. La segona, la descarbonització. És a dir, el baix ús de carboni. La tercera és la digitalització. En les dues primeres, les transformacions han de ser transicions, no poden ser disruptives. Han d’anar regulades per una estratègia dels governs».
Respecte a la digitalització, prossegueix Labad, «no depèn de cap estratègia de l’Estat, sinó de l’empresa. És una cosa en positiu, i qui arribi primer treu avantatge. En el sector químic està bastant avançada ». On més resultats visibles està obtenint avui en dia la Indústria Quirnica és en tot allò relacionat amb l’Economia Circular, que en aquesta edició de la Barcelona Industry Week va fer un desplegament sense precedents: «Hi ha nous productes i nous desenvolupaments -explica el director general de Feique- per millorar el món i la vida dels éssers humans. i per això estem fent innovació en aquests camps, en totes aquelles àrees que tenen a veure amb els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, que són 17, i sobre els quals tenim connexió fins a 13 de ells »,
L’objectiu, conclou Juan Antonio Labad, és «assegurar un futur sostenible: avui, per exemple, estem produint aliments per a 6.000 milions d’habitants, però en poc temps passarem a 9.000 milions de persones. Com alimentes a aquesta gent, tenint en compte que avui ja estàs dedicant a això l’equivalent a tota la superfície de Sud-amèrica? Per això és tan necessària l’Economia Circular».
La clau està en desmarcar-se de l’economia lineal (on s’extreuen els materials de la terra per fabricar els productes, usar-los i després rebutjar), cap a una economia circular (on els residus i els subproductes, al final de vida dels productes usats, entren de nou en el cicle de producció com a matèries primeres secundàries), fins al punt que els residus puguin arribar a erigir-se com la principal font de matèria primera fiable en un entorn parc en recursos naturals i fortament explotat, com els territoris que constitueixen avui la Unió Europea.
Energia, recurs preciós
Les raons que la indústria química sigui en l’actualitat un dels sectors industrials més conscienciats amb la importància de l’economia circular les trobem en la pròpia naturalesa de seva activitat, gran consumidora de matèries primeres finites (el petroli no és il·limitat) i molt intensiva en la utilització d’energia. Ho explica Cristina González, directora d’Innovació i Advocacy de Feique (Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola), que assegura que «cada vegada hi ha més preocupació amb la eficiència dels recursos, tot l’energia. Aquí entra en valor l’economia circular per a ser més eficients en aprofitament energètic». «Algunes empreses posen la seva focus en desenvolupar productes que serveixin per al nostre dia a dia, apostant per materials sostenible o creant nous aïllants tèrmics, per exemple. És una tendència de futur que va molt lligat a les Smart Cities», afegeix Cristina González.
Fins a un 40% dels costos
En canvi, Laura Caserillo, directora d’Afers Industrials de Feique, argumenta que «per a la indústria química, l’aprofitament de l’energia com a recurs és fonamental. L’energia forma part dels processos químics i té un impacte en la compte de resultats en alguns casos pot suposar el 40% de els costos». Per tot això, Caserillo aporta que «fa temps s’han implementat mesures d’estalvi energètic i fins i tot hi ha empreses que fan auditories energètiques».
Caserillo no creu que la dimensió energètica de l’aposta per l’economia circular suposi cap xoc amb els interessos de les companyies energètiques: «Sempre serà un bé necessari i, tot i que siguem més eficients, mai deixarem de consumir energia. Sempre serem electrointensius mentre fem la nostra activitat».
font: suplement diari de tarragona