El debat actual sobre si és factible tenir una xarxa elèctrica que funcioni amb un 100% d’energia renovable a les pròximes dècades sovint passa per alt un punt clau: molts països i regions ja estan al 100% o molt a prop d’estar-ho.
Segons dades recollides per l’Administració d’Informació Energètica dels EUA (EIA), hi ha set països que ja tenen gairebé el 100% d’energia renovable: Islàndia (100%), Paraguai (100%), Costa Rica (99%), Noruega ( 98.5%), Àustria (80%), Brasil (75%) i Dinamarca (el 69,4%).
Les principals fonts d’energia renovable en aquests països són hidroelèctrica, eòlica, geotèrmica i solar.
Un nou estudi internacional, que desmenteix molts mites sobre l’energia renovable, assenyala que moltes grans regions altament poblades estan “al 100% o més”, incloses les regions alemanyes Mecklenburg-Vorpommern i Schleswig-Hostein, l’illa sud de Nova Zelanda i la illa danesa de Samsø. A Canadà, tant Quebec com la Columbia Britànica tenen gairebé el 100% d’energia renovable.
L’estiu passat, l’agència de notícies xinesa Xinhua va informar que “la província de Qinghai acaba d’operar durant set dies consecutius enterament amb energia renovable només eòlica, solar i hidroelèctrica”. Això va ser part d’una prova realitzada per State Grid Corporation del país per mostrar d’una manera pràctica un futur post-combustibles fòssils.
Bloomberg New Energy Finance (BNEF) ha projectat que per 2040, la xarxa alemanya tindrà gairebé un 75% de penetració renovable, Mèxic tindrà més del 80% i el Brasil i Itàlia superaran el 95%. A l’hora de realitzar el pronòstic BNEF no va analitzar el que podria succeir teòricament a mitjan segle si els països pressionaven tant com ho exigeix l’Acord Climàtic de París, sinó la simple evolució dels negocis energètics durant les pròximes dues dècades.
Un estudi realitzat a principis d’aquest mes va descobrir que “Indonèsia té llocs d’emmagatzematge per a hidràulica de bombament més que suficients per suportar una xarxa elèctrica 100% renovable”. L’emmagatzematge és una de les formes més directes d’integrar l’energia eòlica i solar a la xarxa, per als temps quan el vent no bufa o el sol no brilla
La hidroelèctrica de bombeig és, amb molt, el sistema d’emmagatzematge d’electricitat més utilitzat al món. L’aigua es bomba d’un dipòsit a un nivell més baix a un a un nivell més alt quan hi ha excés d’electricitat o quan es pot generar electricitat a baix cost. Després, durant un període d’alta demanda d’electricitat (i preu), l’aigua en el dipòsit superior passa a través de les turbines de la planta hidroelèctrica per produir electricitat per a la seva venda immediata.
En l’informe de 2012 sobre el full de ruta tecnològica de l’energia hidroelèctrica de l’Agència Internacional d’Energia es deia que “la capacitat de generació d’energia per bombament es multiplicaria per un factor de 3 a 5 per a l’any 2050”. El Departament d’Energia dels EUA, per la seva banda, ha projectat que “l’energia hidroelèctrica domèstica podria créixer de 101 gigawatts a gairebé 150 gigawatts de capacitat combinada de generació i emmagatzematge d’electricitat per al 2050”.
I la hidroelèctrica de bombament és només una de les moltes estratègies per integrar més energies renovables a la xarxa. En 2016, els investigadors de NOAA van concloure que només amb “millores en la infraestructura de transmissió” usant tecnologia existent, “Estats Units podria retallar les emissions de gasos d’efecte hivernacle de la producció d’energia fins a un 78% per sota dels nivells de 1990 d’aquí a 15 anys i satisfer una demanda encara més gran “.
El mateix estudi de la xarxa elèctrica del secretari d’Energia Rick Perry 2017 va descobrir que els vehicles elèctrics de “càrrega intel·ligent” poden ser una altra estratègia d’integració renovable: “Una flota agregada de vehicles o carregadors pot actuar com un recurs de resposta a la demanda , canviant la càrrega en resposta a senyals de preus o necessitats operacionals; per exemple, la càrrega del vehicle podria canviar-se a la meitat del dia per absorbir alts nivells de generació solar i desplaçar-se lluny de les hores de la tarda quan la generació solar desapareix i la càrrega neta del sistema arriba al seu punt màxim “.
En els propers anys, les tecnologies emergents i existents treballaran juntes per dur a terme una penetració cada vegada més profunda de l’energia lliure de carboni a la xarxa. L’única pregunta ja no és “si” és factible sinó “quan”.
font:elperiodicodelaenergia